'Bonito, barato y....bueno??'

Comprar a Beijing pot arribar a ser molt estressant. A no ser que sigui un gran magatzem on els preus siguin fixes, a tots els llocs es pot 'regatejar'. Mes ben dit, s'ha de 'regatejar'. I mes, si ets 'guiri'. Hi ha tendes de menjar i roba per tot arreu. Com no en el país de les imitacions, hi ha 2 o tres edificis de varies plantes sol amb imitacions. I a cada planta moltes, moltes petites tendes. Podeu trobar Nike, Adidas, Rolex...el que volgueu. I tot tirat de preu. En aquest llocs sentiràs la pressió. Tothom cridan-te per que entris a la seva tenda i a vegades, t'agafen i et porten fins a ella. I en tots el idiomes. Nomes veure'ns al meu amic i a mi ja ens ban dir "barato, barato". Una mica d'estres, la veritat. Ni t'atreveixes a mirar el material.

Abans d'anar a comprar es molt important saber el preu que mes o menys pot valdre el que vols comprar i tenir clar el que et vols gastar. Ja que per molt barat que sembli, ho pots aconseguir molt mes barat. Jo vaig anar a comprar-me una jaqueta. Em va agradar una i vaig preguntar el preu. El primer preu que em van donar va ser de 1000 'yuans' (100 euros). Molt car, anava dient jo. Jo li vaig oferir màxim 250 'yuans' i la de la tenda em deia que perdia diners, je. Així que vaig marxar. 2 minuts i 30 metres mes lluny sento: ok, ok...era ella perseguint-me. Ho he aconseguit!! Quan pagues et preguntes, ho podia haver aconseguit mes barat?

Al nord hi ha també varis edificis de tendes d'electronica del mateix estil però tan imitacions comi originals. Em volia comprar una camara. Molta gent cridant-me pensant guiri=yuans. Vaig preguntar el preu de la camara que volia i em van dir 'molt barata, segueix-me'. Desprès de 20 minuts caminant per l'edifici, creuant passadissos i pujant varis pisos, jo ja estava una mica 'cagao' però finalment arribem a un quarto on hi havia tot tipus de camares exposades. 400 o 500 xinesos (bueno, potser eren menys però eren molts) em persegueixen oferint-me la camara que jo volia. Aquest cop, no ho vaig aconseguir. En material electronic, si es un producte importat, i per tant paga molts aranzels, no poden oferir preus tan bons. M'esperare a Hong Kong on no paguen aranzels.

Miki Chang

Malalts de festa a Beijing

Com no, apart d'estudiar s'ha de sortir de festa. No per la festa en si sinó, mes que res, per saber mes de la cultura Xinesa, jeje. Concretament a Beijing es pot trobar tot tipus de locals i tot tipus de musica. Les discoteques en que estat normalment tenen una sala de ball no molt gran i al voltant d'ella moltes taules, petites habitacions amb vidres transparents o petits espais per grups. Tots de cara a la pista de ball. Pots agafar un d'aquest llocs i demanar les begudes al cambrer i quedar-te allà tota la nit o anar a ballar si tens ganes. Les begudes poden anar des de cervesa, si no tens 'yuans' com jo, o al mes car dels licors. Pots demanar des d'un got, a una ampolla petita, ampolles senceres de wodka, whisky, gerres...fins estranys coctails. També es pot menjar, si, hi ha cuina oberta tota la nit. Molts miralls per tot arreu i molts 'segurates'. He estat en un local de musica salsa ,on els xinesos no ho feien gens malament, i en llocs de musica 'house' amb bons D'Jeys (o com s'escrigui). I com no, en els famosos karaokes. realment s'ho prenen en serio quan canten. Abans de la discoteca pots anar a prendre alguna cosa a Sanlitun àrea on esta ple de bars. Aquí pots trobar bars amb musica en directe, en Xines, of course. I també pots trobar gent oferint 'girls bar' (i no vol dir un bar sol per dones).

No puc generalitzar i no puc dir que tots el locals de Beijing siguin així ja que normalment sortim per llocs on hi ha bastants occidentals. Per això surto cada cap de setmana, per saber mes sobre el tema, jeje. La beguda estrella es 'pijiu' que vol dir cervesa i com no, aquí a Xina, en molt llocs es pot 'regatejar' fins i tot amb el preu de la beguda abans d'entrar al local. El 'baijiu' o alcohol blanc es una altre beguda típica d'aqui, encara que no s'acostuma a beure en discoteques sinó en bars o restaurants. Es com orujo en versió xinesa, o sigui 'Olujo'. Esta tirat de preu però no us recomano mes d'un got.

Miki Chang

Rico, rico...con fundamento!!

A Beijing, el que mai falta son llocs per menjar. Els restaurants, bars, parades...es troben arreu. Es pot menjar de tot, pero de tot...El primer problema per mi va ser acostumar-me als 'palillos' pero ara ja soc tot un expert. Despres, molts restaurants no tenen menu amb angles i clar, al principi ho fas a 'voleo' i unes vegades tenis sort i altres no. Ara ja reconeixo alguns caracters, sobretot el de la carn, indispensable.

Si vens a Beijing no te'n pots anar sense provar el famós 'Pato Pekines Rostit'. Hi ha llocs que fins hi tot et donen la identificació del pobre animal que t'acaves de menjar. Però el que no pots oblidar es passar pel Mercat Nocturn de Menjar on pots provar les famoses 'delicatesens' de escorpins (com podeu apreciar a la imatge), cucs, 'saltamontes', estrelles de mar, cavallets de mar i tot el que es passi pel cap.

El pressupost per menjar al principi que vas de turista occil.la entre els 3 o 4 euros. Ara que ja em fico pels petits restaurants dels carrerons puc menjar per 2 euros (amb beguda i com no arros) i fins i tot he arrivat a menjar per un euro. Ja em coneixen en alguns llocs a vegades em conviden i tot, jeje.

Un cop cada dos o tres dies, quan ja estic fart del menjar Xines em dirigeixo a la magnifica invenció americana 'McDonals' per cambiar una mica la meva dieta. No t'ho perdis, a prop del meu hostel hi ha un bar de tapes Espanyol, jeje, cambrers i cuiners Xinesos. Viva la 'toltilla' y el 'choliso'!!!!!

Miki Chang

L'art de l'escupitinajo' i com creuar un carrer

Cada pais te una cultura i costums diferents unes de les altres, ni bones ni dolentes. Us escric unes linees de coses que em criden l'atencio de Beijing. Ho comento com a curiositat no com a critica.

Des de l'any 2003 esta prohit escopir a Beijing. Res mes lluny de la realitat. Aqui quasi tothom escup i ho fan a tot arreu i amb banda sonora inclosa. Vigila quan posis la bossa al terra o et pots portar un nou acompanyant amb tu, jeje.

Per altre banda, creuar un carrer pot ser una gran aventura. Aqui qui te preferencia son els cotxes i les bicicletes, inclus en els pas de vianants. En el semafors tampoc et refiis, sempre pot venir una bicicleta 'traicionera' per darrera. Per creuar un carrer s'han de seguir basicament tres pasos: mirar a tots el costats, tornar a mirar i si no les tens totes amb tu, posa't al costat de la gent autoctona i segueix els seus pasos, ja que son ells els que realment dominen aixo de creuar el carrer. M'han comentat que a la India encara es pitxor.

En les cruilles sense semafor la llei pels automovilistes es: el primer que entri es el que te preferencia. Ah, i vigila quan baixis del bus que la bicicleta 'traicionera' pot passar entre el bus i la vorera.

Com a punt positiu i de cara als Jocs Olimpics, hi ha gent que treballen pel govern que poc a poc estan 'ensenyant' a la gent a cumplir algunes de les normes vials basiques: que la gent no travessi amb el semafor vermell, que les bicis es parin en els semafors...Aquesta mateixa gent tambe es troba a les parades dels busos i intenta que la gent faci cua mentres espera el bus, per exemple.

Miki Chang

La vida al Hostel

Un dels meus objectius a Beijing era trobar una familia Xinesa per viure pero esta resultant mes dificil del que pensava per tres motius. Primer, com que soc extranger, em demanen mes 'yuans'(moneda Xinesa) del que realment val. Segon, no trobo cap casa a la vora de l'escola. I per ultim, algunes families tenen gats i ja sabeu que jo soc al.lergic, jeje. Es per aixo que he decidit quedar-me al hostel (pels que no ho sapiguen es un alberg). La vida al hostel te els seus punts positius i negatius pero es molt interessant. Aqui coneixes molta gent i de molts diferents paisos. Et troves als veritables "motxileros". He conegut un noi, en Ted, que fa quatre anys que viatja i clar, es coneix tot el mon. Un america que viatjava per una quants mesos i tot el seu equipatge era una bossa de ma. Gent que s'anava al Tibet sense visat ni permis i gent que venia a fer negocis a Xina. I fins i tot, families i gent gran, de tot una mica. Tambe es un bon lloc per recopilar informacio i per practicar idiomes, jeje. Com a punt negatiu, no tens intimitat ja que dormo en una habitacio de sis persones i si a sobre et toca un que ronca, ja l'has cagat. La vida social al hostel es intensa pero per altre part, tothom arriba i tothom se'n va. Cada tres o quatre dies dormo amb gent diferent, jeje.

El meu hostel la veritat es que esta molt be. Bastant prop del centre, barato i en una zona molt bona. Pagava 6 euros al dia i ara com que soc fixe sol pago 5. I esmorzar inclos, sempre es el mateix, per cert: tres torrades, mantega, un ou fregit i melo. Una 'delicatessen', vamos!!

Miki Chang

'Vuelta al cole'

Despres de passar el cap de setmana de turisqueo finalment arriva el Dilluns: el meu primer dia d'escola. Doncs si, m'he apuntat a un curs de Xines de moment per un mes. Son 4 hores al dia i nivell 'principiante'. La veritat es que el curs esta molt be, estic millorant el meu angles i perfeccionant el meu espanyol, jeje. Malauradament per mi, m'han possat al curs del mati, o sigui, a les 7h en peu ja que per lo menos tardo una hora per arribar a classe. No per que estigui molt lluny, que ho esta, sino pel trafic que hi ha. Viatjar en bus tambe es una altre aventura. Les parades estan en Xines i sempre, sempre, va ple, pero ple. I com no, anarquia per els conductors. Sort que jo baixo a la ultima parada i no hi ha perdua.

Com no, a partir de la gent que coneixo a l'escola i al Hostel, la meva vida social esta abarrotada. Per cert, com a curiositat, l'altre dia anava per la placa de Tian'an Men i em van parar unes Xineses. Jo ja estava a la defensiva pero lo unic que volien era una foto amb mi. No per que fos guapo, lleig... sino com a cosa 'exotica' suposo, jeje. Hi ha gent que encara no ha vist occidentals de veritat i els fa gracia, jeje. Com no, jo vaig accedir i aquest cop no em van estafar. (Per cert, no hi ha accents)

Miki Chang

Hutongs

A Beijing molta gent viu als 'Hutongs'. El meu hostel esta en un d'ells. Son una serie de carrers estrets que es creuen entre si. A un costat i a l'altre, es troben cases, botigues, restaurants...i els edificis normalment no superen la planta baixa. Gent al carrer, bicicletes...caminar per un 'Hutong' es apreciar realment la vida diària de Beijing (suposo que abans tothom vivia així). Realment, quan estàs en un 'Hutong', no te n'adones que estàs en una gran ciutat. Peró vigila, es fàcil de perdre's ja que a vegades es com una mena de laberint. Quasi tots els 'hutong' segueixen els requisits fengshui. Es a dir, van d'est a oest per que la porta principal doni al sud. (es el que posa la guia, eh!!)

Moltes de les cases no tenen lavabos per això cada pocs metres hi ha lavabos públics que per cert, abans no existien, així que ja us podeu imaginar. Desafortunadament per la gent d'aqui, la presio inmobiliaria esta fent el seu efecte i alguns 'Hutong' estan desapareixent per donar pas als grans edificis, centres comercials i grans avingudes.

Primers 'problemilles'

He dormit una mica, bueno, de fet m'he aixecat a les 15h hora de Beijing i m'he decidit. Després de mirar el mapa,d'orientar-me i preguntar a la gent de hostel em dirigeixo cap al meollo, la placa de Tian'an men. Un cop alla i revisant el meu mapa altre vegada s'acosten dues Xineses molt simpàtiques preguntant si em poden ajudar. Començo a parlar amb elles. Son voluntàries de Beijing 2008 i volen practicar angles. Bien, condeixo gent autòctona que em pot ensenyar la ciutat i a sobre, puc aprendre Xines. Un chollo!!! Anem a prendre un te a una casa de te i tot molt bonic. Provo diferents tipus de te, m'expliquen la historia del te, musica ambiental, una cambrera per nosaltres sols i al final arriba el compte....180 euros!!! Jo em quedo de pedra però clar, pago la meva part i les Xineses volien que pagues la seva part per que eren estudiants. Si home!! Evidentment les dues estaven compinxades amb amb la casa de te. Vaya parell de...El millor de tot es que a mi no m'agrada el te!!! 10 hores a Beijing i ja m'han pres el pel. Al arribar al hostel tot esta ple de cartells anunciant aquest tipus d'estafa: soc doble pardillaco!!! Em serveix de consol que no he sigut l'unic i que hi ha gent que s'ha gastat 200 euros. Moraleja: Si s'acosten dues Xineses simpàtiques, digues que odies el te!!

Segon problemilla: Durant 3 o 4 dies no em puc dormir fins les 5 o les 6, i despres pel mati soc incapaç de llevar-me: es el famós Jet Lag.

Ni hao des de Beijing!!!

Per fi, despres de 9 hores i mitja d'avio ja he arribat a Beijing. Son les 6:30 del mati aqui i les 12:30 a Barcelona. Com podeu comprendre ara em comenca a entrar la son ja que a l'avio sol he dormit una horeta. He creuat el control de passaports amb un policia que no ha mogut ni un muscul de la seva cara...jo tampoc (pero de cagao que estava....)

En teoria la gent del Hostel em ve a buscar. Ja m'imaginava a un Xines amb un cartell escrit amb Miki Escolies i llums de neon, pero quina es la meva sorpresa quan no trobo cap persona amb el meu nom!!! Bueno, despres d'esperar una horeta truco al Hostel. S'havien equivocat d'hora i arriven en una hora mes, que li farem.

Ara si, per fi arriba un Xines amb el meu nom que em porta amb cotxe fins el Hostel. Anar en cotxe per Beijing es millor que Port Aventura i a sobre plovent. Es una experiencia unica, jeje. D'un costat per l'altre i pito cap aqui pito cap alla. us ho recomano. Arrivo al hostel, m'estiro al llit i clar,...zzzzzzzzzz!!!

Londres-Beijing

Ja vaig a cap Beijing. L'avio es immens, no es com els de Ryanair i a mes, barra lliure. El de davant meu s'ho ha pres al peu de la lletra i quasi acaba amb la reserva de cervesa, jeje. Em queden 9 hores i mitja per davant, però crec que amb les pelicules se'm passara volant. Mai mes ben dit.

Parada tecnica a Londres

Per fi arriba el dia. Em dirigeixo a l'aeroport de BCN amb l'Oscar i com no, la meva mama que esta mes nerviosa que jo. (que tienna la foto).Primer vaig a Londres que es des d'on surt el meu avio cap a Beijing. Després de fer un gran esforç a ma mare se li van caure unes llagrimetes peró jo vaig aguantar com un "macho". A Londres, (m'encanta aquesta ciutat) vaig veure a la meva estimada Kita, als amics que encara queden allà i com no, em vaig prendre una o dues pintes a la vostra salut. Per cert, records i petons de la Kita per tots vosaltres. I ja no se que mes dir. La pròxima actualització des de Beijing. Estoy cagao, cagao, cagao....pero amb unes ganes de marxar increïbles. Adeeeeeeeeeeeeeuuuuu!!!! Us trovare a faltar, però tornaré!!!!

Preparatius

Encara que la meva destinació estrella es Austràlia, he decidit passar una temporadeta per Xina. Sembla que ja ho tinc tot preparat per la meva primera parada: Beijing. En total la meva maleta sol fa 10 kilos justets, increïble, no? I la de ma, uns 5 kilos:7 samarretes, pantalons, medicines a punta pala, tovallola, llibreta, visat de dues entrades, euros i yuans, camera (per suposat), MP3...sembla que tinc to el necessari. Sembla mentida que tot hagi capigut i lo bo es que encara em sobra espai. No hi ha com una mama que ho plegui tot ben plegadet, jeje. (mireu les fotos, realment tenia els meus dubtes)(per cert, no es que faci faltes d'ortografia, es que es que no hi ha accents en aquest teclat)