30 d’abril 2008

Darwin, quina calda!!/ Darwin, vaya calda!!

Ja tenia ganes de deixar Brisbane i dirigir-me a Darwin. Com ja sabeu, Austràlia es immens. Mes gran que Europa. El vol de Brisbane a Darwin tarda unes 3 hores i mitja, uuuaauu!! I m'ha tocat finestra i primera fila, jeje.
Darwin esta situat al mig i al nord d'Australia i com us vaig dir he vingut aquí per fer el Kakadu Park i per que el meu avio a Singapur surt des d'aqui. Darwin te uns 70 mil habitants i es la capital del territori del nord. Es també molt multicultural...aborígens, xinesos, malais, indonesis...i australians, clar...
El primer que et sobta quan surts de l'avio es la temperatura. I es que aquí es clima tropical tot l'any. Uns 35 graus durant el dia i quasi 30 per la nit. Sort que a tot arreu hi ha aire condicionat i no hi ha molta humitat. Ja s'ha acabat la època de pluges i no hi ha ni un núvol al cel. A l'epoca de pluges ja us ho podeu imaginar, aigua per tot arreu. He atrapat l'estiu altre vegada!!!
He quedat amb la meva amiga Steph (que vaig coneixer a Nova Zelanda) de Canada per fer el Kakadu junts (el parc, no una postura nova, eh!!). Us preguntareu, aquest tiu sol fa que viatjar amb noies.......doncs res, que no 'mullo', jeje. (una amiga, sol una bona amiga...). Hem de fer temps aquí ja que el nostre tour no surt fins d'aqui a tres dies així jakuzzi, mercat nocturn, cinema a la fresca i alguns concerts...també a l'aire lliure. Quina vida....no li desitjo a ningú...!!!jeje.
.
Ya tenía ganas de dejar Brisbane y dirigirme a Darwin. Como ya sabéis, Australia es inmenso. Mas grande que Europa. El vuelo de Brisbane a Darwin tarda unas 3 horas y media, uuuaauu!! Y me ha tocado ventana y primera fila, jeje. Darwin se encuentra en medio y al norte de Australia y como os dije he venido aquí para hacer el Kakadu Park y por que mi avion a Singapur sale desde aqui. Darwin tiene unos 70 mil habitantes y es la capital del territorio del norte. Es también muy multicultural...aborígenes, chinos, malayos, indonesios...y australianos, claro...
Lo primero que te choca cuando sales del avion es la temperatura. Y es que aquí es clima tropical todo el año. Unos 35 grados durante el día y casi 30 por la noche. Suerte que en todas partes hay aire acondicionado y no hay mucha humedad. Ya se ha acabado la época de lluvias y no hay ni una nube en el cielo. En la epoca de lluvias ya os lo podéis imaginar, agua por todas partes. He atrapado al verano otro vez!!!
He quedado con mi amiga Steph de Canada (que conoci en Nueva Zelanda) para hacer el Kakadu juntos (el parque, no una postura nueva, eh!!) . Os preguntaréis, este tio solo hace que viajar con chicas.......pues nada, que no 'mojo', jeje. (una amiga, solo una buena amiga...). Tenemos que hacer tiempo aquí ya que nuestro tour no sale hasta de aqui tres días así que jakuzzi, mercado nocturno, cine a la fresca y algunos conciertos...también al aire libre. Qué vida....no se la deseo a nadie...!!!jeje.
.
Miki Dundee

23 d’abril 2008

Matant el temps a Brisbane/ Matando el tiempo en Brisbane

La vida d'un 'motxilero' no es facil. A vegades es prenen bones decisions i a vegades no tan bones. Pero d'aixo ja fare un escrit un dia d'aquests. A Byron Bay m'ho he passat molt be però haig d'admetre que les coses no han anat com esperava. Aquestes dones son mes complicades....!!!(jeje). Així que he decidit tornar a Brisbane amb el meu amic Jeronimo.
Encara em queden uns dies per estar a Austràlia i la meva pròxima destinació fora d'Australia es Tailàndia però no puc arribar allà fins el dia 10 de maig (ei, el meu cumple!!!) ja que es quan arriben els meus amics. Però Miki, no pots arribar primer i esperar-los allà?? Bona pregunta....però us diré per que no. A Tailàndia, amb el passaport Europeu sol es pot estar durant 30 dies (sense visat). Si arribo abans i els meus amics desprès, hauria de marxar mes aviat. Lògic no?
Em quedaré uns dies a Brisbane ja que el meu pressupost Austràlia ja esta quasi al final i aquí es bastant econòmic . D'aqui el meu avio surt ens uns dies cap el nord, concretament a Darwin per visitar el Kakadu Park i des d'alla un altre avio em portara cap a Àsia. A Brisbane aprofito per preparar el meu viatge a Àsia altre vegada i estar amb el meu amic Jeronimo i els seus amics. Coses curioses que he fet aquí: he anat a un concert de Gospel fet per Japonesos i a un concert de Hip Hop de dos americans.
Com ja sabeu aqui, a l'hemisferi sud, l'estiu ja s'ha acabat. Estem a la tardor i es nota. Una mica mes de fresquet i a les 6 ja es fa de nit. Haig de ser fidel al nom del meu blog....aixi que cap el nord, buscant l'estiu!!!
.
La vida de un 'mochilero' no es facil, jeje. A veces se toman buenas decisiones y a veces no tan buenas. Pero de esto ya hare un escrito un día de estos. En Byron Bay me lo he pasado muy bien pero tengo que admitir que las cosas no han ido cómo esperaba. Estas mujeres son mas complicadas....!!!(jeje). Asi que he decidido volver a Brisbane con mi amigo Jeronimo.
Todavía me quedan unos días para estar en Australia y mi próximo destino fuera de Australia es Tailandia pero no puedo llegar alli hasta el día 10 de mayo (ei, mi cumple!!!) ya que se cuando llegan mis amigos. Pero Miki, no puedes llegar primero y esperarlos allá?? Buena pregunta....pero os diré por que no. En Tailandia, con el pasaporte Europeo solo se puede permanecer durante 30 días (sin visado). Si llego antes y mis amigos despues, tendria que irme mas pronto. Lógico no?
Me quedaré unos días a Brisbane ya que mi presupuesto Australiano ya esta casi al final y aquí es bastante económico. De aqui mi avion sale en unos días hacia el norte, concretamente a Darwin para visitar el Kakadu Park y desde alli otro avion me llevara a Asia. En Brisbane aprovecho para preparar mi viaje a Asia otra vez y estar con mi amigo Jeronimo y sus amigos. Cosas curiosas que he hecho aquí: he ido a un concierto de Gospel hecho por Japoneses y a un concierto de Hip Hop de dos americanos.
Como ya sabéis aqui, en el hemisferio sur, el verano ya se ha acabado. Estamos en otoño y se nota. Algo mas de fresquito y a las 6 ya se hace de noche. Tengo que ser fiel al nombre de mi blog....asi que hacia el norte, buscando el verano!!!
.
Miki Dundee

19 d’abril 2008

Byron Bay un altre vegada...el Miki esta boig!!/ Byron bay otra vez...el Miki esta loco!!

Doncs si, que li farem, desprès d'uns dies a Airlie Beach agafo l'avio i vaig cap al sud altre vegada. Esta fora del meu pla de viatge però tinc un dies lliures abans de deixar australia i una amiga meva m'ha dit que anava a Byron Bay i me he apuntat. A veure si aquest cop veig Byron amb sol i 'disfruto' una mica mes de la Cold Coast ja que així es diu aquesta part d'Australia. Ja us ho vaig dir, a Byron ambient relaxat i surf i nooooooooooooooo!!!....pluja!!! Com diuen per aquí...shit!! Però bueno, no ens alarmem, sol el primer dia. Els altre dies genials.
Un dels dies decidim anar a Nimbin. Es un petit poblet prop de Byron però molt concorregut. No te platja, ni bars, ni discoteques ni oficines però es molt famós a Australia. Per que? jeje. Fàcil. A tota Austràlia fumar 'marihuana' esta prohibit. A Nimbin també. No em pregunteu per que però tothom ve aquí a comprar i fumar 'marihuana'. Ja us ho podeu imaginar...ambient 'jipie', cases pintades amb estranys i sicodelics dibuixos i gent molt feliç. Mai havia vist tanta gent caminant tan a poc a poc i amb el somriure a la cara, jeje. El procés de compra es senzill....sol t'has de passejar pel carrer i esperar que un dels molts 'camells' s'acosti i t'ofereixi algo. El menys pensat es el 'drugdealer' (camell). Llavors et porta l'interior d'un bar o casa i allà fas els tractes, ja que el carrer esta ple de càmeres. A dins de la casa, sembla un supermercat. Tot això, es clar, m'ho han explicat els meus amics, jeje.
.
Pues si, que le vamos a hacer, despues de unos días en Airlie Beach cojo el avion y voy hacia el sur otra vez. Esta fuera de mi plan de viaje pero tengo unos días libres antes de dejar Australia y una amiga mía me ha dicho que iba a Byron Bay y me he apuntado. A ver si esta vez veo Byron con sol y disfruto algo mas de la Cold Coast ya que así se llama esta parte de Australia. Ya os lo dije, en Byron ambiente relajado y surf y nooooooooooooooo!!!....lluvia!!! Como dicen por aquí...shit!! Pero bueno, no nos alarmamos, solo el primer día. Los otro días geniales.
Uno de los días decidimos ir a Nimbin. Es un pequeño pueblecito cerca de Byron pero muy concurrido. No tiene playa, ni bares, ni discotecas ni oficinas pero es muy famoso en Australia. Por que? jeje. Fácil. En toda Australia fumar 'marihuana' esta prohibido. En Nimbin también. No me preguntáis por que pero todo el mundo viene aquí a comprar y fumar 'marihuana'. Ya os lo podéis imaginar...ambiente 'jipie', casas pintadas con extraños y sicodelicos dibujos y gente muy feliz. Nunca había visto tanta gente andando tan despacio y con la sonrisa a la cara, jeje. El proceso de compra se sencillo....solo tienes que pasear por la calle y esperar que uno de los muchos 'camellos' se acerque y te ofrezca algo. El menos pensado es el 'drugdealer' (camello). Entonces te lleva al interior de un bar o una casa y alli haces los tratos, ya que la calle esta llena de cámaras. Dentro de la casa, parece un supermercado. Todo esto, claro, me lo han explicado mis amigos, jeje.
.
Miki Dundee

15 d’abril 2008

Whitsundays i la Gran Barrera de Corall/ Whitsundays y la Gran Barrera de Coral

No em queden molts dies ni molt pressupost per Austràlia però no puc marxar sense veure la Gran Barrera de Corall. Una de les meravelles del mon, mes llarga que la Gran Muralla Xina i la única estructura vivent que es pot veure des de l'espai. Aquestes son algunes de les afirmacions que descriuen la Gran Barrera.
Arribo a Airlie Beach desprès de 20 hores en bus...dur, molt dur...però ja estic aquí. Airlie Beach es una petit poblet turístic a la costa est. Petit però sempre ple de gent, sobretot 'motxileros' ja que es el campament base per fer les illes Whitsundays. Les Whitsundays son unes illes que es caracteritzen per la seva vegetació tropical, les platges de sorra i per les seves aigües turqueses (el color, no la nacionalitat, jeje). Hi ha qui diu que es el Tahití Australià. El mes normal a fer aquí es festa (cada dia), navegar en veler durant uns dies al voltant de les illes o anar a la Barrera de Corall. El meu pressupost es baix així que he decidit fer festa (com no) i anar a la Barrera de Corall. El mes normal es anar a la Barrera des de Cairns, mes al nord, ja que queda mes a prop de la costa, però jo no arribaré allà. Així que aquesta es la meva ultima oportunitat de veure la barrera.
Com no, arribo, fa sol i desprès plou...però plou!!! Algú m'havia dit que l'epoca de pluges s'havia acabat...com l'enganxi...jeje. Espero el dia mes adequat per agafar el vaixell i anar a la Barrera. El dia no es perfecte, fa sol però molt de vent, però es el meu ultim dia aquí. Desprès de 70 Km. mar endins i tres hores arribem a la Barrera de Corall. El corall necessita llum per viure i es troba a poca profunditat. Es sorprenent veure que a 70 Km mar endins sigui tan poc profund. En el vaixell pocs 'motxileros', parelles, famílies i jo, jeje. Peró buffet lliure!!! un chollo!! Arribem a una plataforma flotant al mig del no res, be, al mig de la Barrera. Com no, ho haig de fer, haig de fer submarinisme aquí. Em poso la mascara, el 'jacket', la bombona d'oxigen i cap a dins. Com ho puc descriure??...es impossible, ho has de veure amb els teus propis ulls. Coralls de tots colors, peixos que sol has vist en els documentals del Capita Costeau, tranquil·litat però....no taurons ni tampoc Nemo, bueno, un altre dia serà!!jeje. Sens dubte, una de les millors coses que he fet, si senyor!!
.
No me quedan muchos días ni mucho presupuesto para Australia pero no me puedo ir sin ver la Gran Barrera de Coral. Una de las maravillas del mundo, mas larga que la Gran Muralla China y la única estructura viviente que se puede ver desde el espacio. Estas son algunas de las afirmaciones que describen la Gran Barrera.
Llego a Airlie Beach despues de 20 horas en bus...duro, muy duro...pero ya estoy aquí. Airlie Beach es una pequeño pueblecito turístico en la costa este. Pequeño pero siempre lleno de gente, sobre todo 'mochileros' ya que es el campamento base para ver las islas Whitsundays. Las Whitsundays son unas islas que se caracterizan por su vegetación tropical, las playas de arena y por sus aguas turquesas (el color, no la nacionalidad, jeje). Hay quien dice que es el Tahití Australiano. Lo mas normal para hacer aquí es fiesta (cada día), navegar en un velero durante unos días alrededor de las islas o ir a la Barrera de Coral. Mi presupuesto es bajo asi que he decidido ir de fiesta (como no) e ir a la Barrera de Coral. Lo mas normal es ir a la Barrera desde Cairns, mas al norte, ya que queda mas cerca de la costa, pero yo no llegaré alli. Asi que esta es mi ultima oportunidad para ver la barrera.
Como no, llego, hace sol y despues llueve...pero llueve!!! Alguien me había dicho que el epoca de lluvias se había acabado...como lo pille!! jeje. Espero el día mas adecuado por coger el barco e ir a la Barrera. El día no es perfecto, hace sol pero mucho viento, pero es mi ultimo día aquí. Despues de 70 Km. mar adentro y tres horas llegamos a la Barrera de Coral. El coral necesita luz para vivir y se encuentra a poca profundidad. Es sorprendente ver que a 70 Km mar adentro sea tan poco profundo. En el barco pocos 'mochileros', parejas, familias y yo, jeje. Pero buffet libre!!! un chollo!! Llegamos a una plataforma flotante en medio de la nada, bueno, en medio de la Barrera. Como no, lo tengo que hacer, tengo que hacer submarinismo aquí. Me pongo la mascara, el 'jacket', la bombona de oxígeno y para adentro. Como lo puedo describir??...es imposible, lo tienes que ver con tus propios ojos. Corales de todos colores, peces que solo has visto en los documentales del Capitan Costeau, tranquilidad pero....no tiburones ni tampoco Nemo, bueno, otro día será!!jeje. Sin duda, una de las mejores cosas que he hecho, si señor!!
.
Miki Dundee

11 d’abril 2008

Brisbane, segueixo cap el nord/ Brisbane, sigo hacia el norte

Han estat tres dies de pluja a Byron Bay i avui que marxo cap a Brisbane fa sol. Al menys, fa sol a Brisbane tambe. No ho diré gaire alt per si de cas.
Brisbane es una ciutat de 1,8 milions d'habitants i no toca directament al mar, com Camberra. El primer que noto es la quantitat de gent jove i de tota arreu que hi ha, i es que a Brisbane es concentren algunes de les millors universitats del país. A això se li suma que es un destí molt comú pels que venen a estudiar angles d'altres països ja que es mes 'econòmica' que Melbourne i Sydney.
No hi ha gaire per veure, la veritat, però he quedat aquí amb el meu amic Mexicà, Jeronimo, alies Tequila-roo (de Tequila i Kangaroo) amb el qual vaig fer el centre australià. Primer anem a un lloc on fan classes de Salsa. Ja sabeu que jo no soc un artista ballant però imagineu-vos, un australià d'uns 55 anys donant classes, jeje. Jo era un crack al seu costat. Desprès de barbacoa i festa amb els amics de 'tequila-roo'. Tooooooooots el jovenets estudiants, de 19 a 23 anys, i jo...de 34. Però bueno, lo important es com et sents a l'interior, jeje.
Com no, tot ho deixo a ultima hora i quasi mai reservo hostel i mai se quan marxo o em quedo. Així que aquest cop, en 4 dies he cambiat a 4 diferents habitacions. Imagineu-vos cada dia m'aixeco d'hora, preparo la motxilla, vaig a recepció i pregunto si hi ha habitació per mi, jeje. Ay....aquest Miki....
.
Han sido tres días de lluvia en Byron Bay y hoy que me voy hacia Brisbane hace sol. Al menos, hace sol en Brisbane tambien. No lo diré demasiado alto por si acaso.
Brisbane es una ciudad de 1,8 millones de habitantes y no toca directamente al mar, como Camberra. Lo primero que noto es la cantidad de gente joven y de todas partes que hay, y es que en Brisbane se concentran algunas de las mejores universidades del país. A esto se le suma que es un destino muy común para los que vienen a estudiar ingles de otros países ya que es mas 'económica' que Melbourne y Sydney.
No hay demasiado que ver, la verdad, pero he quedado aquí con mi amigo Mejicano, Jeronimo, alías Tequila-roo (de Tequila y Kangaroo) con el cual hice el centro australiano. Primero vamos a un lugar dónde dan clases de Salsa. Ya sabéis que yo no soy un artista bailando pero imaginaros, un australiano de unos 55 años dando clases, jeje. Yo era un crack a su lado. Despues de barbacoa y fiesta con los amigos de 'tequila-roo'. Tooooooooodos los jovencitos estudiantes, de 19 a 23 años, y yo...de 34. Pero bueno, lo importante es cómo te sientes en el interior, jeje.
Como no, todo lo dejo a ultima hora y casi nunca reservo hostel y nunca se cuando voy o me quedo. Asi que esta vez, en 4 días he cambiado a 4 diferentes habitaciones. Imaginaros cada día me levanto temprano, preparo la mochila, voy a recepción y pregunto si hay habitación para mí, jeje. Ay....este Miki....
.
Miki Dundee

08 d’abril 2008

Cap a Byron Bay/ Hacia Byron Bay

Desprès de quasi una setmana a Sydney me'n vaig cap a Bayron Bay. La veritat es que estava be a Sydney, he trobat bona gent i em feia mandra marxar...però el viatge continua. A vegades s'ha de tenir el cap fred o si no t'estanques en un lloc.
Aquest cop he viatjat en autobús. Han estat unes 12 hores viatjant de nit (així m'estalvio una nit de hostel, je). Afortunadament el seient del meu costat estava buit i he pogut dormir mes o menys be.
La primera noticia que escolto per la radio a l'autobus es que un jove de 16 anys ha estat víctima d'un atac de tauró a 25 minuts de Bayron mentres feia surf. El noi ha mort. Que fort!! El que sol t'imagines que passa a la tele aquí passa de veritat, no es broma a Austràlia. Que no s'enteri ma mare. Jo no em banyo ni a la piscina, per si de cas!!!
Byron Bay es un petit poble coster molt famós a Austràlia ja que es un dels bons llocs per fer surf. Es un ambient, com diuen aquí, bastant 'laid back'(relaxat) i quasi no hi ha ningú que no es passegi amb una taula de surf...per la platja, pel carrer i fins i tot als bars. Bueno, he exagerat una mica però quasi. Bona gent, bon ambient, bones platjes, bons llocs per prendre algo, que mes es pot demanar?
Com no, comença a ploure i no para en dos dies. Es que tinc una bona sort.....Peró bueno, almenys aquí tinc les meves 'boges amigues angleses' (Sam i Gemma) que vaig conèixer a Nova Zelanda i estic amb elles (parlant, eh!!) o mirant pelis al hostel. Un s'ha d'adaptar, no??
.
Despues de casi una semana en Sydney me voy hacia Bayron Bay. La verdad es que estaba bien en Sydney, he encontrado buena gente y me hacía pereza marchar...pero el viaje continúa. A veces se tiene que tener la cabeza fría o si no te estancas en un lugar.
Esta vez he viajado en autobús. Han sido unas 12 horas viajando por la noche (así me ahorro una noche de hostel, je). Afortunadamente el asiento de mi lado estaba vacío y he podido dormir mas o menos bien.
La primera noticía que escucho por la radio en el autobus es que un joven de 16 años ha sido víctima de un ataque de tiburón a 25 minutos de Bayron mientras hacía surf. El chico ha muerto. Que fuerte!! Lo que solo te imaginas que pasa en la tele aquí pasa de verdad, no se broma en Australia. Que no se entere mi madre. Yo no me baño ni en la piscina, por si acaso!!!
Byron Bay es un pequeño pueblo costero muy famoso en Australia ya que es uno de los buenos sitios para el surf. Es una ambiente, como dicen aquí, bastante 'laid back' (relajado) y casi no hay nadie que no se pasee con una tabla de surf...por la playa, por la calle e incluso por los bares. Bueno, he exagerado algo pero casi. Buenas playas, buena gente, buenos sitios para tomar algo, buen ambiente..que mas se puede pedir?
Como no, empieza a llover y no para en dos días. Es que tengo una buena suerte.....Peró bueno, al menos aquí tengo mis 'locas amigas inglesas' (Sam y Gemma) que conocí en Nueva Zelanda y estoy con ellas (hablando, eh!!) o mirando pelis al hostel. Uno se tiene que adaptar, no??
.
Miki Dundee

02 d’abril 2008

Reflexio dels 6 mesos/ Reflexion de los 6 meses

Doncs si, ja porto sis mesos fora de casa i han passat volant. Fins al moment, a part de la estafa de Xina, no m'ha passat res mes. Ni 'robos', ni mes estafes i tampoc m'he posat malalt ni me trencat res. Be , que segueixi així. Em vaig fer una assegurança de viatge que sembla bastant bona 'por si aca'. Espero no fer-la servir.
Des de que vaig deixar Xina, la meva dieta alimentaria crec que ha empitjorat. A xina, anava a restaurant i tenia mes varietat, potser la qualitat no era la mes desitjable, jeje. A Australia i Nova Zelanda em moc mes d'una lloc a l'altre i no vaig a restaurants per que tot es molt mes car. Això vol dir que quasi sempre menjo el mateix ja que normalment no porto el menjar amb mi si no que ho compro al moment. I clar, el mes fàcil de cuinar i mes econòmic es pasta, entrepans, 'noodles instantanis', amanides i poca cosa mes...Això si, ni m'he aprimat ni m'he engreixat. Quan torni a Bcn em passaré una setmana menjant de tot sense parar.
En quant al meu nivell d'angles, ha millorat, sobretot a entendre gent amb diferents accents, de diferents parts del mon. Ja somio, fins i tot en angles. Això si, haig d'admetre que m'haig de concentrar en una conversació de varies persones angloparlants. Fan servir argot que jo desconeixo i parlem molt ràpid. A vegades cansa i desconnecto. Els dic, si parleu amb mi, digueu el meu nom. Quan trobo algu que parla Català o Castellà (no molta gent), aprofito, jeje, conversar sense tenir que pensar...relax total....
.
Pues si, ya llevo seis meses fuera de casa y han pasado volando. Hasta el momento, aparte de la estafa de China, no me ha pasado nada mas. Ni 'robos', ni mas estafas y tampoco me he puesto enfermo ni me he roto nada. Bien , que siga así. Me hice un seguro de viaje que parece bastante bueno 'por si aca'. Espero no usarlo.
Desde que dejé China, mi dieta alimentaría creo que ha empeorado. En China, iba a restaurantes y tenía mas variedad, quizás la calidad no era la mes deseable, jeje. En Australia y Nueva Zelanda me muevo mas de una lugar a otro y no voy a restaurantes por que todo es mucho mas caro. Esto quiere decir que casi siempre como lo mismo ya que normalmente no traigo la comida conmigo si no que la compro al momento. Y claro, lo mes fácil de cocinar y mas económico es la pasta, 'noodles instantáneos', ensaladas y poca cosa mas...Eso si, ni me he adelgazado ni me he engordado. Cuando vuelva a Bcn me pasaré una semana comiendo de todo sin parar.
En en cuanto a mi nivel de ingles, ha mejorado, sobre todo en entender a gente con diferentes acentos, de diferentes partes del mundo. Ya sueño, incluso en ingles. Eso si, tengo que admitir que tengo que concentrarme en una conversación de varías personas angloparlantes. Usan argot que yo desconozco y hablan muy rápido. A veces cansa y desconecto. Yo les digo que cuando hablen conmigo digan mi nombre. Cuando encuentro alguno que habla Catalan o Castellano (no mucha gente), aprovecho, jeje, conversar sin tener que pensar....relax total.....
.
Miki Dundee

01 d’abril 2008

Sydney i amb sol/ Sydney y con sol

Arribo a Sydney després de sol tres horetes amb avio des d'Auckland. el viatge no ha estat del tot confortable com esperava ja que m'ha tocat el seient del mig. No m'agrada el seient del mig, que li puc fer...
Ja es la tercera vegada que vinc aqui i ja m'ho coneixo bastant be. Vaig al mateix hostel que l'ultima vegada i em trobo a gent que ja estava aquí fa un mes i mig. I es que ara ja no estan de festa sinó que estan treballant, jeje. Com canvien les coses.
Aprofito que fa sol, per fi, a Sydney per veure tot altre vegada...i tot es totalment diferent amb sol. La veritat es que ara ja puc dir que es la ciutat que mes m'agrada de les que he estat. Em trobo amb el meu amic Stuart (angles) qui ha decidit provar sort aquí y buscar feina per quedar-se una temporada. Per fi em passejo per la famosa platja de Bondi, pels jardins botànics i, quina casualitat, hi ha aquest tipus de festival 'Red Bull' de gent que construeix aparells per tirar-se d'una rampa al mar, jeje, divertit...com a la tele.
La veritat es que la gent del hostel esta molt be. Ja porten aquí bastant temps i son com una família. Em sembla que em quedaré aquí mes dies dels previstos, ja veurem.
.
Llego a Sydney en solo tres horitas en avion desde Auckland. El viaje no ha sido del todo confortable como esperaba ya que me ha tocado el asiento del medio. No me gusta el asiento de en medio, que le puedo hacer...
Ya es la tercera vez que estoy aqui y ya conozco todo bastante bien. Voy al mismo hostel que la ultima vez y me encuentro con gente que ya estaba aquí hace un mes y medio. Y es que ahora ya no están de fiesta sino que están trabajando, jeje. Como cambian las cosas. Aprovecho que hace sol, al fin, en Sydney para ver todo otra vez...y todo es totalmente diferente con sol. La verdad es que ahora ya puedo decir que es la ciudad que mas me gusta de las que he estado. Me encuentro con mi amigo Stuart (ingles) quien ha decidido probar suerte aquí y buscar trabajo para quedarse una temporada.
Por fin me paseo por la famosa playa de Bondi, por los jardines botánicos y, qué casualidad, hay este tipo de festival 'Red Bull' de gente que construye aparatos por tirarse de una rampa al mar, jeje, divertido...como la tele.
La verdad se que la gente del hostel esta muy bien. Ya llevan aquí bastante tiempo y son como una familia. Me parece que me quedaré aquí mas días de los previstos, ya veremos.
.
Miki Dundee