05 de juliol 2008

9 mesos i dos dies pero ja a la meva estimada Barcelona/ 9 meses y dos dias pero ya en mi querida Barcelona

Dues hores sol separen Munic de Barcelona però el viatge es fa també llarg, molts nervis. Per fi recullo la maleta i surto per la porta d´arribades i com no, la meva família esta allà, mai em falla, amb uns cartells de tots els noms que he anat utilitzant al meu blog durant tot aquests mesos...Miki Chang, Miki Sabaidee, Miki Dundee...i per acabar de rematar-ho em posen un collar fet amb fuets, jeje, genial!!!
Han estat en total 9 mesos i dos dies, o el que es el mateix, 278 dies fora de casa, anant d´un lloc a l´altre. I no m´ha passat res físicament, de moment. Tinc amics que tenen dengue, s´han trencat algo, els han robat la moto de lloguer, el vaixell on anaven s´ha enfonsat.... ja us explicaré. Peró tots be, per sort també.
Uns pensareu, tiu, pero com t´has atrevit a fer aixo sol?? Doncs res mes lluny de la realitat. Encara que viatjava sol, sempre he estat amb gent i en aquest temps he fet amics que es com si ja els coneixes tota la vida. Jo soc sol un "amateur" de motxilero, en serio. M´he trobat gent que viatjava feia 4 anys, altres que han anat de França a Laos en bicicleta, altres que dormen a les platges...
He tingut moment molt bons i no tan bons però sempre "palante". He vist coses i llocs que sol he vist a la tele o que no les podia ni imaginar. Coneixo una mica mes de la historia dels països on he estat i us puc dir que algunes vegades es una historia tràgica. He conegut gent local i a Cambotja em va "tocar" la pobresa. La veritat es que tenim molta sort, moltisima de viure aquí. A vegades ens preocupem de que no ens podem comprar una camiseta o que no podem anar de viatge o que el tren arriba tard, i alguna gent es preocupa si tindrà menjar per demà.
En el meu blog he intentat explicar les coses com soc jo, de forma senzilla i divertida. Espero que , els que l´heu anat seguint, l´hagiu trobat interessant i potser heu sentit el mateix que jo en algun moment ja que volia compartir les meves experiències amb vosaltres. Si mes no, ja sabeu que no heu de fiar-vos de dues xineses que volen practicar angles amb vosaltres, jeje.
Se que he viscut sensacions i moments que no es tornaran a repetir si mes no d´igual manera per això i per tot el que he viscut em sento afortunat. Si em pregunteu que si ja em quedo definitivament us contestaré que de moment estic aquí, sa i estalvi, sense un euro però aquí feliç i content. Que millor que estar a Barcelona amb la família i els amics.
Sol hi ha una cosa que em penedeixo del meu viatge, sol una...no haver començat a viatjar fa 15 anys!!!
.
Dos horas solo separan Múnich de Barcelona pero el viaje se hace también largo, muchos nervios. Por fin recojo la maleta y salgo por la puerta de llegadas y como no, mi familia esta alli, nunca me falla, con unos carteles de todos los nombres que he ido utilizando en mi blog durante todo estos meses...Miki Chang, Miki Sabaidee, Miki Dundee...y para acabar de rematarlo me ponen un collar hecho con fuets, jeje, genial!!!
Han sido en total 9 meses y dos días, o lo que es lo mismo, 278 días fuera de casa, yendo de un lado para el otro. Y no me ha pasado nada físicamente, por el momento. Tengo amigos que tienen dengue, se han roto algo, les han robado la moto de alquiler, el barco dónde iban se ha hundido.... ya os explicaré. Peró todos bien, por suerte también.
Unos pensaréis, tio, pero como te has atrevido a hacer esto solo?? Pues nada mas lejos de la realidad. Aunque viajaba solo, siempre he estado con gente y en este tiempo he hecho amigos que es cómo si ya los conoces toda la vida. Yo soy solo un "amateur" de motxilero, en serio. Me he encontrado gente que viajaba hacía 4 años, otros que han ido de Francia en Laos en bicicleta, otros que duermen en las playas...
He tenido momento muy buenos y no tan buenos pero siempre "palante". He visto cosas y lugares que solo he visto en la tele o que no las podía ni imaginar. Conozco un poco mas de la historia de los países dónde he estado y os puedo decir que algunas veces es una historia trágica. He conocido gente local y en Camboya me ha "tocado" la pobreza. La verdad es que tenemos mucha suerte, muchisima de vivir aquí. A veces nos preocupamos de que no nos podemos comprar una camiseta o que no podemos ir de viaje o que el tren llega tarde, y alguna gente se preocupa si tendrá para comer por mañana.
En mi blog he intentado explicar las cosas como soy yo, de forma sencilla y divertida. Espero que , los que lo habéis ido siguiendo, lo hayais encontrado interesante y quizás habéis sentido lo mismo que yo en algún momento ya que quería compartir mis experiencias con vosotros. Al menos ya sabéis que no teneis que fiaros de dos chinas que quieren practicar ingles con vosotros, jeje.
Se que he vivido sensaciones y momentos que no se volverán a repetir al menos de igual manera por esto y por todo lo que he vivido me siento afortunado. Si me preguntáis que si ya me quedo definitivamente os contestaré que por el momento estoy aquí, vivito y coleando, sin un euro pero aquí feliz y contento. Que mejor que estar en Barcelona con la familia y los amigos.
Solo hay una cosa que me arrepiento de mi viaje, solo una...no haber empezado a viajar hace 15 años!!!
.
Miki Escolies

03 de juliol 2008

Munic, ultima parada, ultim "hostel"/ Munic, ultima parada, ultimo "hostel"

La forma mes econòmica per tornar a Barcelona es via Munic, i aquí estic. Aprofito dos dies per per turiskeo. El viatge en avio ha estat llarg però ja em trobo a la capital de Bavaria.
Busco el meu ultim "hostel" i he anar a 3 o 4 abans de trobar un que estigui lliure ja que Munic es bastant turístic, sobretot molts espanyols. Ja estic a Europa i això es nota en els preus. Es el "hostel" mes car en el que estic des de que vaig començar el meu viatge.
9 mesos fora de casa han canviat algunes de les meves costums. Ara, abans de creuar el carrer sigui pel pas de vianants o semàfor, sempre paro per que per on he voltat els cotxes, bicicletes, tuk-tuk...mai ho fan. Aquí tothom para!!! jeje.
Munic es una ciutat que va ser destruïda al menys un 60% per l´aviació aliada durant la 2a guerra mundial però el centre ha estat reconstruït tal i com era abans de la guerra. Es una ciutat molt bonica, la veritat es que m´ha agradat bastant. Es molt tranquil·la, bona gent, molt segura, pocs cotxes i molta gent viatja en bicicleta. L´any passat va ser considerada la 8a millor ciutat per viure de tot el mon mentre que Barcelona va ser la numero 42.
A destacar, l´ajuntament, la plaça de l´ajuntament i el centre en general. Tothom es reuneix a les 11 del mati per veure les campanades i els ninots del rellotge ballant, be, s´ha de veure però no mata. Jo vaig fer un tour gratis d´unes 3 hores pels llocs mes emblemàtics de la ciutat. Molt interessant sobretot per la informació sobre la ciutat que ens va donar el guia.
Com no, no es pot visitar Munic i no prendre una cervesa. Es una obligació. Aquí pots veure a tothom als bars i als "beergarden" (terrasses amb taules on es beu cervesa) , clar esta, bevent cervesa. Fins i tot gent de mes de 60 o 70 anys amb la seva gerra d´un litre...i jo amb un quinto, jeje. Baldo, este es el paraiso "birristico". Es aquí on celebren la famosa Octoberfest, però això ja es una altre historia.
Ja queda poc, ja tinc nervis, en hores torno a Barcelona. Ens veiem en breu!!
.
La forma mas económica para volver a Barcelona es vía Múnich, y aquí estoy. Aprovecho dos días para hacer turiskeo. El viaje en avion ha sido largo pero ya me encuentro en la capital de Bavaria. Busco mí ultimo "hostel" y tengo que ir a 3 o 4 antes de encontrar uno que esté libre ya que Múnich es bastante turístico, sobre todo muchos españoles. Ya estoy en Europa y esto se nota en los precios. Es el "hostel" mas caro en el que estoy desde que empecé mi viaje.
9 meses fuera de casa han cambiado algunas de mis costumbres. Ahora, antes de cruzar la calle sea por el paso de peatones o semáforo, siempre paro por que por dónde he viajado, los coches, bicicletas, tuk-tuk...nunca lo hacen. Aquí todo el mundo para!!! jeje.
Múnich es una ciudad que fue destruida al menos un 60% por la aviación aliada durante la 2a guerra mundial pero el centro ha sido reconstruido tal y como era antes de la guerra. Es una ciudad muy bonita, la verdad es que me ha gustado bastante. Es muy tranquila, buena gente, muy segura, pocos coches y mucha gente en bicicleta. El año pasado fue considerada la 8a mejor ciudad para vivir de todo el mundo mientras que Barcelona fue la numero 42 .
A destacar, el ayuntamiento, la plaza del ayuntamiento y el centro en general. Todo el mundo se reúne a las 11 la mañana para ver las campanades y los muñecos del reloj bailando, bien, se tiene que ver pero no mata. Yo hice un tour gratis de unas 3 horas por los lugares mas emblemáticos de la ciudad. Muy interesante sobre todo por la información sobre la ciudad que nos dio el guía. Como no, no se puede visitar Múnich y no tomar una cerveza. Es una obligación. Aquí puedes ver a todo el mundo en los bares y en los "beergarden" (terrazas con mesas dónde se bebe cerveza) , claro esta, bebiendo cerveza. Incluso gente de mas de 60 o 70 años con su jarra de un litro...y yo con uno quinto, jeje. Baldo, este se lo paraiso "birristico". Es aquí dónde se celebra la famosa Octoberfest, pero esto ya es otra historia.
Ya queda poco, ya tengo nervios, en horas vuelvo a Barcelona. Nos vemos en breve!!
.
Miki Von Paulaner

02 de juliol 2008

Bangkok, compres, retrobada i acomiadament/ Bangkok, compras, reencuentro i despedida

El meu avio surt de Bangkok cap a Munic el dia 3 de juliol així que, esta clar, haig de tornar a Tailàndia. El bitllet m´ha costat 280 euros amb taxes, no esta mal, eh!!
El viatge de Siem Reip a Bangkok el faig, com no, en bus. La carretera fins a la frontera Tailandesa esta molt deteriorada i moltes parts encara no estan ni asfaltades. Es rumoreja que una companyia aerea que fa Siem Reip-Tailandia en avio paga al govern Cambotja per que no repari la carretera i així, clar, tenir mes clients.
A Bangkok em dedico a fer les ultimes, i úniques, compres ja que aquí tot es bastant barato. Si a tota Àsia es poden trobar copies de tot, a Bangkok això es multiplica per 100. Rellotges, roba, electrònics de tot com l´original però amb qualitat inferior. I tot, a preus de riure. Fins i tot pots comprar carnets falsos d´identitat, d´estudiant, de conduir...ja dic, de tot.
Son dos dies especials a Bangkok, dintre de poc torno cap Europa i el final del meu viatge esta pròxim. No se si estic trist o content. També amb retrobo aquí amb alguns dels meus amics ´motxiileros´que he anat trobant al llarg del meu viatge. Alguns també tornen als seus països desprès d´un any, altres encara segueixen una mica mes. El Darren i Richard d´Anglaterra, el Thomas d´Austria, la Stephanie i el Pascal de Suïssa i el Mathew i Vincent de França. Aprofitem per recordar algunes anècdotes i explicar-nos que farem en un futur proper...jo encara no ho se, jeje. Tambe aprofitem per acomidar-nos i dir allo que sempre es diu...ens veiem a Barcelona o on sigui. Me´n vaig a dormir que demà surt el meu vol i no el vull perdre!!!
.
Mi avion sale de Bangkok a Múnich el día 3 de julio asi que, esta claro, tengo que volver a Tailandia. El billete me ha costado 280 euros con tasas, no esta mal, eh!! El viaje de Siem Reip a Bangkok lo he hecho, como no, en bus. La carretera hasta la frontera Tailandesa esta muy deteriorada y muchas partes todavía no están ni asfaltadas. Se rumorea que una compañía aerea que hace Siem Reip-Tailandia en avion paga al gobierno Camboyano para que no repare la carretera y así, claro, tener mas clientes.
En Bangkok me dedico a hacer las ultimas, y únicas, compras ya que aquí todo bastante barato. Si en toda Asia se pueden encontrar copias de todo, en Bangkok esto se multiplica por 100. Relojes, ropa, electrónicos, de todo como el original pero con calidad inferior. Y todo, a precios de risa. Incluso puedes comprar carnés falsos de identidad, de estudiante, de conducir...ya digo, de todo.
Son dos días especiales en Bangkok, dentro de poco vuelvo hacia Europa y el final de mi viaje esta próximo. No se si estoy triste o contento. También me reencuentro aquí con algunos de mis amigos ´motxiileros´que he ido encontrando a lo largo de mí viaje. Algunos también vuelven a sus países despues de un año, otros todavía siguen un poco mas. Darren y Richard de Inglaterra, Thomas de Austria, Stephanie y Pascal de Suiza y Mathew y Vincent de Francia. Aprovechamos para recordar algunas anécdotas y explicarnos que haremos en un futuro próximo...yo todavía no lo se, jeje. Tambien aprovechamos para despedirnos y decir eso que siempre se dice...nos vemos seguro en Barcelona o donde sea. Me voy a dormir que mañana sale mi vuelo y no lo quiero perder!!!
.
Miki Thai