<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607</id><updated>2012-02-12T19:50:16.634+01:00</updated><title type='text'>Un Any Sense Hivern</title><subtitle type='html'>Aventures i desventures d'un aprenenent de 'motxilero'</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>119</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2398860116647628250</id><published>2008-07-05T15:14:00.002+02:00</published><updated>2008-07-08T16:07:46.775+02:00</updated><title type='text'>9 mesos i dos dies pero ja a la meva estimada Barcelona/ 9 meses y dos dias pero ya en mi querida Barcelona</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Dues hores sol separen Munic de Barcelona però el viatge es fa també llarg, molts nervis. Per fi recullo la maleta i surto per la porta d´arribades i com no, la meva família esta allà, mai em falla, amb uns cartells de tots els noms que he anat utilitzant al meu blog durant tot aquests mesos...Miki Chang, Miki Sabaidee, Miki Dundee...i per acabar de rematar-ho em posen un collar fet amb fuets, jeje, genial!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Han estat en total 9 mesos i dos dies, o el que es el mateix, 278 dies fora de casa, anant d´un lloc a l´altre. I no m´ha passat res físicament, de moment. Tinc amics que tenen dengue, s´han trencat algo, els han robat la moto de lloguer, el vaixell on anaven s´ha enfonsat.... ja us explicaré. Peró tots be, per sort també.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Uns pensareu, tiu, pero com t´has atrevit a fer aixo sol?? Doncs res mes lluny de la realitat. Encara que viatjava sol, sempre he estat amb gent i en aquest temps he fet amics que es com si ja els coneixes tota la vida. Jo soc sol un "amateur" de motxilero, en serio. M´he trobat gent que viatjava feia 4 anys, altres que han anat de França a Laos en bicicleta, altres que dormen a les platges...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;He tingut moment molt bons i no tan bons però sempre "palante". He vist coses i llocs que sol he vist a la tele o que no les podia ni imaginar. Coneixo una mica mes de la historia dels països on he estat i us puc dir que algunes vegades es una historia tràgica. He conegut gent local i a Cambotja em va "tocar" la pobresa. La veritat es que tenim molta sort, moltisima de viure aquí. A vegades ens preocupem de que no ens podem comprar una camiseta o que no podem anar de viatge o que el tren arriba tard, i alguna gent es preocupa si tindrà menjar per demà.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En el meu blog he intentat explicar les coses com soc jo, de forma senzilla i divertida. Espero que , els que l´heu anat seguint, l´hagiu trobat interessant i potser heu sentit el mateix que jo en algun moment ja que volia compartir les meves experiències amb vosaltres. Si mes no, ja sabeu que no heu de fiar-vos de dues xineses que volen practicar angles amb vosaltres, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Se que he viscut sensacions i moments que no es tornaran a repetir si mes no d´igual manera per això i per tot el que he viscut em sento afortunat. Si em pregunteu que si ja em quedo definitivament us contestaré que de moment estic aquí, sa i estalvi, sense un euro però aquí feliç i content. Que millor que estar a Barcelona amb la família i els amics.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sol hi ha una cosa que em penedeixo del meu viatge, sol una...no haver començat a viatjar fa 15 anys!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Dos horas solo separan Múnich de Barcelona pero el viaje se hace también largo, muchos nervios. Por fin recojo la maleta y salgo por la puerta de llegadas y como no, mi familia esta alli, nunca me falla, con unos carteles de todos los nombres que he ido utilizando en mi blog durante todo estos meses...Miki Chang, Miki Sabaidee, Miki Dundee...y para acabar de rematarlo me ponen un collar hecho con fuets, jeje, genial!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Han sido en total 9 meses y dos días, o lo que es lo mismo, 278 días fuera de casa, yendo de un lado para el otro. Y no me ha pasado nada físicamente, por el momento. Tengo amigos que tienen dengue, se han roto algo, les han robado la moto de alquiler, el barco dónde iban se ha hundido.... ya os explicaré. Peró todos bien, por suerte también. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Unos pensaréis, tio, pero como te has atrevido a hacer esto solo?? Pues nada mas lejos de la realidad. Aunque viajaba solo, siempre he estado con gente y en este tiempo he hecho amigos que es cómo si ya los conoces toda la vida. Yo soy solo un "amateur" de motxilero, en serio. Me he encontrado gente que viajaba hacía 4 años, otros que han ido de Francia en Laos en bicicleta, otros que duermen en las playas... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;He tenido momento muy buenos y no tan buenos pero siempre "palante". He visto cosas y lugares que solo he visto en la tele o que no las podía ni imaginar. Conozco un poco mas de la historia de los países dónde he estado y os puedo decir que algunas veces es una historia trágica. He conocido gente local y en Camboya me ha "tocado" la pobreza. La verdad es que tenemos mucha suerte, muchisima de vivir aquí. A veces nos preocupamos de que no nos podemos comprar una camiseta o que no podemos ir de viaje o que el tren llega tarde, y alguna gente se preocupa si tendrá para comer por mañana. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En mi blog he intentado explicar las cosas como soy yo, de forma sencilla y divertida. Espero que , los que lo habéis ido siguiendo, lo hayais encontrado interesante y quizás habéis sentido lo mismo que yo en algún momento ya que quería compartir mis experiencias con vosotros. Al menos ya sabéis que no teneis que fiaros de dos chinas que quieren practicar ingles con vosotros, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Se que he vivido sensaciones y momentos que no se volverán a repetir al menos de igual manera por esto y por todo lo que he vivido me siento afortunado. Si me preguntáis que si ya me quedo definitivamente os contestaré que por el momento estoy aquí, vivito y coleando, sin un euro pero aquí feliz y contento. Que mejor que estar en Barcelona con la familia y los amigos. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Solo hay una cosa que me arrepiento de mi viaje, solo una...no haber empezado a viajar hace 15 años!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Escolies&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2398860116647628250?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2398860116647628250/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2398860116647628250' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2398860116647628250'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2398860116647628250'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/07/9-mesos-i-dos-dies-pero-ja-la-meva.html' title='9 mesos i dos dies pero ja a la meva estimada Barcelona/ 9 meses y dos dias pero ya en mi querida Barcelona'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-271684158634003108</id><published>2008-07-03T13:06:00.002+02:00</published><updated>2008-07-08T15:11:47.603+02:00</updated><title type='text'>Munic, ultima parada, ultim "hostel"/ Munic, ultima parada, ultimo "hostel"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;La forma mes econòmica per tornar a Barcelona es via Munic, i aquí estic. Aprofito dos dies per per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;turiskeo&lt;/span&gt;. El viatge en avio ha estat llarg però ja em trobo a la capital de Bavaria.&lt;br /&gt;Busco el meu ultim "&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;hostel"&lt;/span&gt; i he anar a 3 o 4 abans de trobar un que estigui lliure ja que Munic es bastant turístic, sobretot molts espanyols. Ja estic a Europa i això es nota en els preus. Es el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;"hostel"&lt;/span&gt; mes car en el que estic des de que vaig començar el meu viatge.&lt;br /&gt;9 mesos fora de casa han canviat algunes de les meves costums. Ara, abans de creuar el carrer sigui pel pas de vianants o semàfor, sempre paro per que per on he voltat els cotxes, bicicletes, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;tuk-tuk&lt;/span&gt;...mai ho fan. Aquí tothom para!!! &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;Munic es una ciutat que va ser destruïda al menys un 60% per l´aviació aliada durant la 2a guerra mundial però el centre ha estat reconstruït tal i com era abans de la guerra. Es una ciutat molt bonica, la veritat es que m´ha agradat bastant. Es molt tranquil·la, bona gent, molt segura, pocs cotxes i molta gent viatja en bicicleta. L´any passat va ser considerada la 8a millor ciutat per viure de tot el mon mentre que Barcelona va ser la numero 42.&lt;br /&gt;A destacar, l´ajuntament, la plaça de l´ajuntament i el centre en general. Tothom es reuneix a les 11 del mati per veure les campanades i els ninots del rellotge ballant, be, s´ha de veure però no mata. Jo vaig fer un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;tour&lt;/span&gt; gratis d´unes 3 hores pels llocs mes emblemàtics de la ciutat. Molt interessant sobretot per la informació sobre la ciutat que ens va donar el guia.&lt;br /&gt;Com no, no es pot visitar Munic i no prendre una cervesa. Es una obligació. Aquí pots veure a tothom als bars i als "&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;beergarden&lt;/span&gt;" (terrasses amb taules on es beu cervesa) , clar esta, bevent cervesa. Fins i tot gent de mes de 60 o 70 anys amb la seva gerra d´un litre...i jo amb un quinto, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;.  Baldo, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;este&lt;/span&gt; es el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;paraiso&lt;/span&gt; "&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;birristico&lt;/span&gt;". Es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;aquí&lt;/span&gt; on celebren la famosa &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Octoberfest&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;però&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;això&lt;/span&gt; ja es una altre historia.&lt;br /&gt;Ja queda poc, ja tinc nervis, en hores torno a Barcelona. Ens veiem en breu!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La forma mas económica para volver a Barcelona es vía Múnich, y aquí estoy. Aprovecho dos días para hacer turiskeo. El viaje en avion ha sido largo pero ya me encuentro en la capital de Bavaria. Busco mí ultimo "hostel" y tengo que ir a 3 o 4 antes de encontrar uno que esté libre ya  que Múnich es bastante turístico, sobre todo muchos españoles. Ya estoy en Europa y esto se nota en los precios. Es el "hostel" mas caro en el que estoy desde que empecé mi viaje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;9 meses fuera de casa han cambiado algunas de mis costumbres. Ahora, antes de cruzar la calle sea por el paso de peatones o semáforo, siempre paro por que por dónde he viajado, los coches, bicicletas, tuk-tuk...nunca lo hacen. Aquí todo el mundo para!!! jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Múnich es una ciudad que fue destruida al menos un 60% por la aviación aliada durante la 2a guerra mundial pero el centro ha sido reconstruido tal y como era antes de la guerra. Es una ciudad muy bonita, la verdad es que me ha gustado bastante. Es muy tranquila, buena gente, muy segura, pocos coches y mucha gente en bicicleta. El año pasado fue considerada la 8a mejor ciudad para vivir de todo el mundo mientras que Barcelona fue la numero 42 . &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A destacar, el ayuntamiento, la plaza del ayuntamiento y el centro en general. Todo el mundo se reúne a las 11 la mañana para ver las campanades y los muñecos del reloj bailando, bien, se tiene que ver pero no mata. Yo hice un tour gratis de unas 3 horas por los lugares mas emblemáticos de la ciudad. Muy interesante sobre todo por la información sobre la ciudad que nos dio el guía. Como no, no se puede visitar Múnich y no tomar una cerveza. Es una obligación. Aquí puedes ver a todo el mundo en los bares y en los "beergarden" (terrazas con mesas dónde se bebe cerveza) , claro esta, bebiendo cerveza. Incluso gente de mas de 60 o 70 años con su jarra de un litro...y yo con uno quinto, jeje. Baldo, este se lo paraiso "birristico". Es aquí dónde se celebra la famosa Octoberfest, pero esto ya es otra historia. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ya queda poco, ya tengo nervios, en horas vuelvo a Barcelona. Nos vemos en breve!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Von Paulaner&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-271684158634003108?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/271684158634003108/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=271684158634003108' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/271684158634003108'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/271684158634003108'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/07/munic-ultima-parada-ultim-hostel-munic.html' title='Munic, ultima parada, ultim &quot;hostel&quot;/ Munic, ultima parada, ultimo &quot;hostel&quot;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6679436697619938031</id><published>2008-07-02T12:42:00.003+02:00</published><updated>2008-07-08T13:05:56.642+02:00</updated><title type='text'>Bangkok, compres, retrobada i acomiadament/ Bangkok, compras, reencuentro i despedida</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El meu avio surt de Bangkok cap a Munic el dia 3 de juliol així que, esta clar, haig de tornar a Tailàndia. El bitllet m´ha costat 280 euros amb taxes, no esta mal, eh!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El viatge de Siem Reip a Bangkok el faig, com no, en bus. La carretera fins a la frontera Tailandesa esta molt deteriorada i moltes parts encara no estan ni asfaltades. Es rumoreja que una companyia aerea que fa Siem Reip-Tailandia en avio paga al govern Cambotja per que no repari la carretera i així, clar, tenir mes clients.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A Bangkok em dedico a fer les ultimes, i úniques, compres ja que aquí tot es bastant barato. Si a tota Àsia es poden trobar copies de tot, a Bangkok això es multiplica per 100. Rellotges, roba, electrònics de tot com l´original però amb qualitat inferior. I tot, a preus de riure. Fins i tot pots comprar carnets falsos d´identitat, d´estudiant, de conduir...ja dic, de tot.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Son dos dies especials a Bangkok, dintre de poc torno cap Europa i el final del meu viatge esta pròxim. No se si estic trist o content. També amb retrobo aquí amb alguns dels meus amics ´motxiileros´que he anat trobant al llarg del meu viatge. Alguns també tornen als seus països desprès d´un any, altres encara segueixen una mica mes. El Darren i Richard d´Anglaterra, el Thomas d´Austria, la Stephanie i el Pascal de Suïssa i el Mathew i Vincent de França. Aprofitem per recordar algunes anècdotes i explicar-nos que farem en un futur proper...jo encara no ho se, jeje. Tambe aprofitem per acomidar-nos i dir allo que sempre es diu...ens veiem a Barcelona o on sigui. Me´n vaig a dormir que demà surt el meu vol i no el vull perdre!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Mi avion sale de Bangkok a Múnich el día 3 de julio asi que, esta claro, tengo que volver a Tailandia. El billete me ha costado 280 euros con tasas, no esta mal, eh!! El viaje de Siem Reip a Bangkok lo he hecho, como no, en bus. La carretera hasta la frontera Tailandesa esta muy deteriorada y muchas partes todavía no están ni asfaltadas. Se rumorea que una compañía aerea que hace Siem Reip-Tailandia en avion paga al gobierno Camboyano para que no repare la carretera y así, claro, tener mas clientes. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En Bangkok me dedico a hacer las ultimas, y únicas, compras ya que aquí todo bastante barato. Si en toda Asia se pueden encontrar copias de todo, en Bangkok esto se multiplica por 100. Relojes, ropa, electrónicos, de todo como el original pero con calidad inferior. Y todo, a precios de risa. Incluso puedes comprar carnés falsos de identidad, de estudiante, de conducir...ya digo, de todo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Son dos días especiales en Bangkok, dentro de poco vuelvo hacia Europa y el final de mi viaje esta próximo. No se si estoy triste o contento. También me reencuentro aquí con algunos de mis amigos ´motxiileros´que he ido encontrando a lo largo de mí viaje. Algunos también vuelven a sus países despues de un año, otros todavía siguen un poco mas. Darren y Richard de Inglaterra, Thomas de Austria, Stephanie y Pascal de Suiza y Mathew y Vincent de Francia. Aprovechamos para recordar algunas anécdotas y explicarnos que haremos en un futuro próximo...yo todavía no lo se, jeje. Tambien aprovechamos para despedirnos y decir eso que siempre se dice...nos vemos seguro en Barcelona o donde sea. Me voy a dormir que mañana sale mi vuelo y no lo quiero perder!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6679436697619938031?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6679436697619938031/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6679436697619938031' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6679436697619938031'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6679436697619938031'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/07/bangkok-compres-retrobada-i.html' title='Bangkok, compres, retrobada i acomiadament/ Bangkok, compras, reencuentro i despedida'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6670501688499414574</id><published>2008-06-28T16:21:00.003+02:00</published><updated>2008-07-07T12:51:42.200+02:00</updated><title type='text'>Els fabulosos temples d´Angkor/ Los fabulosos templos de Angkor</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;No es pot anar a Cambodja i no visitar els temples d´&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Angkor&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Angkor&lt;/span&gt; es troba al costat de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Siem&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Reip&lt;/span&gt;, una ciutat d´un milió d´habitants al nord-oest de Cambodja. Era l´antiga capital de l´imperi &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Khmer&lt;/span&gt; que va durar entre el segle 9e i 13e i que llavors anava de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Burma&lt;/span&gt; a Vietnam. En aquell moment, mentre Londres tenia una població de 50.000 habitants, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Angkor&lt;/span&gt; tenia un milió d´habitants. Per suposat, es patrimoni de la humanitat.&lt;br /&gt;El complexe es enorme i engloba centenars de temples contruits amb pedra. El mes famós i mes gran es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Angkor&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Wat&lt;/span&gt; que es considera l´edifici religiós mes gran del mon. Cal destacar el temple de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Bayon&lt;/span&gt; on podem observar 216 cares fetes amb pedra. Es el meu preferit...genial!!!&lt;br /&gt;Es necessiten varis dies per recorre i veure tots els temples degut a la seva gran extensió, el meu amic i jo vam llogar un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Tuk-tuk&lt;/span&gt; amb xofer durant tot el dia per 6 dòlars cadascú i ens vam dedicar a veure el mes destacat. Ens vam aixecar a les quatre i mitja per poder veure la sortida del sol a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Angkor&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Wat&lt;/span&gt; i per aprofitar el màxim de temps sense la calor humida Cambotjana. Per sort, i encara que la previsió del temps anunciava pluja, no va caure ni una gota.&lt;br /&gt;La selva durant aquest anys ha anat creixent al costat, a sobre, per dins, per sota dels temples i en alguns llocs creen un paisatge de pel.&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;licula&lt;/span&gt;. Sense anar mes lluny, al temple de Ta &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Prohm&lt;/span&gt; (un altre de visita obligada) es on es va filmar Tomb &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Raider&lt;/span&gt;. El millor es caminar, deixar-se perdre pels temples, relaxar-se i transportar la teva ment en la època de llavors encara que a vegades es impossible per la gran quantitat de turistes que hi ha. Us recomano que a part dels temples mes famosos, visiteu un o dos de menys importància però d´igual bellesa i estareu completament sols.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Es necessita una mica de paciència i comprensió quan visites els temples per la gran quantitat de venedors ambulants, normalment nens, que ofereixen productes Cambotjans, llibres sobre els temples i beguda i menjar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A la ciutat de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Siem&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Reip&lt;/span&gt; i en Cambotja en general us adonareu també de que hi ha, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;desafortunadament&lt;/span&gt;, bastant gent amb parts del cos amputades. Això es degut a que el ´&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Khamer&lt;/span&gt; Vermell´ va posar innumerables mines per tot el país quan van estar al poder per evitar que la gent fugis i encara avui dia hi ha moltes que no han explotat. Es per això que es millor no sortir-se dels camins marcats...per si de cas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;No se puede ir a Camboya y no visitar los templos de Angkor. Angkor se encuentra al lado de Siem Reip, una ciudad de un millón de habitantes al noroeste de Camboya. Era la antigua capital del imperio Khmer que duró entre el siglo 9e y 13e y que entonces iba de Burma en Vietnam. En aquel momento, mientras Londres tenía una población de 50.000 habitantes, Angkor tenía un millón d´habitantes. Por supuesto, es patrimonio de la humanidad. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El complejo es enorme y engloba centenares de templos contruidos con piedra. El mas famoso y mas grande es Angkor Wat que se considera el edificio religioso mas grande del mundo. Hay que destacar el templo de Bayon dónde podemos observar 216 caras hechas con piedra. Es mi preferido...genial!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Se necesitan varios días para recorrer y ver todos los templos debido a su gran extensión, mi amigo y yo alquilamos un Tuk-tuk con chófer durante todo el día por 6 dólares cada uno y nos dedicamos a ver lo mas destacado. Nos levantamos a las cuatro y media para poder ver la salida del sol en Angkor Wat y para aprovechar el máximo de tiempo sin el calor húmedo Camboyano. Por suerte, y aunque la previsión del tiempo anunciaba lluvia, no cayó ni una gota. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La selva durante este años ha ido creciendo al lado, encima, por dentro, por debajo de los templos y en algunos lugares crean un paisaje de por pelicula. Sin ir mas lejos, en el templo de Ta Prohm (otro de visita obligada) es donde se filmó Tomb Raider. Lo mejor es andar, dejarse perder por los templos, relajarse y transportar tu mente en la época de entonces aunque a veces es imposible debido la gran cantidad de turistas que hay. Os recomiendo que aparte de los templos mas famosos, visiteis uno o dos de menos importancia pero de igual belleza y estaréis completamente solos. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Se necesita algo de paciencia y comprensión cuando visitas los templos por la gran cantidad de vendedores ambulantes, normalmente niños, que ofrecen productos Camboyanos, libros sobre los templos y bebida y comida. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En la ciudad de Siem Reip y en Camboya en general os daréis cuenta también de que hay, desafortunadamente, bastante gente con partes del cuerpo amputadas. Esto se debido a que el "Khamer Rojo" puso innumerables minas por todo el país cuando estuvieron en poder para evitar que la gente huyera y todavía hoy en día hay muchas que no han explotado. Por esto es mejor no salirse de los caminos marcados...por si las moscas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Khmer&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6670501688499414574?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6670501688499414574/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6670501688499414574' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6670501688499414574'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6670501688499414574'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/siem-reip-i-els-temples-dangkor-siem.html' title='Els fabulosos temples d´Angkor/ Los fabulosos templos de Angkor'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6615725217741525675</id><published>2008-06-27T07:55:00.002+02:00</published><updated>2008-07-06T16:18:03.535+02:00</updated><title type='text'>La tragica part de la historia Cambotjana/ La tragica parte de la historia Camboyana</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Si fins ara he explicat el meu blog d´una manera divertida (al menys ho he intentat) ara es hora de posar-nos seriosos per explicar aquest capítol. Viatjar es maco, veus coses, coneixes gent, però també et dona l´oportunitat de saber coses sobre la historia d´altres països, bones i dolentes o com aquesta, un malson.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A l´abril del 1975 el "&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Khamer&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; Vermell", que podem definir com un exercit comunista de Cambotja, arriba a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Phnon&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Penh&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, capital de Cambotja. Tothom esta content ja que germans seus, cambotjans, desbanquen a l ántic govern acusat de corrupcio. Molta gent surt al carrer per celebrar-ho. Com he dit, el govern Cambotja es abolit i , &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;sorpresivament&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; pels habitants de la capital, se´&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;ls&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; obliga a abandonar la ciutat. Així que uns 3 milions de ciutadans han de començar una marxa de varis dies cap a les zones rurals. Qui es queda a la ciutat es executat. Us ho podeu imaginar??&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El "&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Khmer&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; Vermell" a les ordres de Pol Pot volia que Cambotja sigues com abans, tots iguals i sense influencia estrangera. Una estranya forma d´interpretar el comunisme. Considerava que la gent autentica, la base de Cambotja, era la gent que vivia al camp abans de la revolució, aquests eren els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;autèntics&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; Cambotjans. El reste, el que vivien en les ciutats, els que van emigrar a la ciutat, i per tant, influenciats per cultures de fora, els mestres, polítics, metges, els que parlaven mes d´una llengua, militars de l´antic govern i tot aquell que podia ser vist com algú que podia organitzar una resistència van ser reeducats que a la llarga volia dir assassinat. Amb ells, tota la seva família. Fins i tot els que portaven ulleres també van ser eliminats per que es creia que eren mes intel·ligents. Es va prohibir la televisió, el cine, la musica, les escoles, els mercats, els diners, la religió i els rellotges. Tot estava sota el poder de ´&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Khamer&lt;/span&gt; Vermell´o el que es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;pitjor&lt;/span&gt;, de Pol Pot. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Molts eren arrestats, separats de les seves famílies i desprès desapareguts. Molts eren portats al S21, escola transformada en presó, on eren torturats i finalment portats a uns 15 kilòmetres de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Phnom&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Penh&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; (el que s´anomena ´&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;killing&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;fields&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;´) on eren assassinats, moltes vegades a cops de martell o ganivets per no gastar les precioses bales. Alguns nens petits, a cops contra un arbre. Desprès, enterrats en fosses comuns. En 4 anys que Pol Pot va esta al poder van morir assassinades, o de gana, o malaltia...2 milions de persones que significa un quart de la població total de Cambotja.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Us recomano la lectura del llibre "&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;First&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;they&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;killed&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;my&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;father&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;". No se la traducció en català però deu ser &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;algo&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; com "primer van matar al meu pare". La visita al S21 i als &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;killing&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;fields&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Phnom&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Penh&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, la veritat, et deixa una mica tocat. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Recordeu&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;això&lt;/span&gt; es un resum...la realitat supera la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;ficció&lt;/span&gt;...i tant que la supera. Jo tinc el llibre en angles, si &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;algú&lt;/span&gt; esta interessat sol m´ho ha de dir.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Si hasta ahora he explicado mi blog de una manera divertida (al menos lo he intentado) ahora es hora de ponernos serios para explicar este capítulo. Viajar esta muy bien, ves cosas, conoces gente, pero también te da la oportunidad de saber cosas sobre la historia de otros países, buenas y malas o como esta, una pesadilla. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En abril del 1975 el "Khamer Rojo", que podemos definir como un ejercito comunista de Camboya, llega a Phnom Penh, capital de Camboya. Todo el mundo esta contento ya que hermanos suyos, cambojanos, desbancan al antiguo gobierno acusado de corrupcion. Mucha gente sale a la calle para celebrarlo. Cómo he dicho, el gobierno de Camboya es abolido y , sorpresivamente para los habitantes de la capital, se les obliga a abandonar la ciudad. Asi que unos 3 millones de ciudadanos tienen que empezar una marcha de varios días hacia las zonas rurales. Quienes se quedan en la ciudad es ejecutado. Os lo podéis imaginar?? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El "Khmer Rojo" a las órdenes de Pol Pot quería que Camboya fuera como antes, todos iguales y sin influencia extranjera. Una extraña forma d´interpretar el comunismo. Consideraba que la gente autentica, la base de Camboya, era la gente que vivía en campo antes de la revolución, estos eran los auténticos Camboyanos. El resto, los que vivian en ciudades, los que emigraron a la ciudad, y por lo tanto, influenciados por culturas de fuera, los maestros, políticos, médicos, los que hablaban mas d´una lengua, militares del antiguo gobierno y todo aquel que podía ser visto como alguien que podía organizar una resistencia fueron reeducados que a la larga quería decir asesinados. Con ellos, toda su familia. Incluso los que llevaban gafas también fueron eliminados por que se creía que eran mes inteligentes. Se prohibió la televisión, el cine, la musica, las escuelas, los mercados, el dinero, la religión y los relojes. Todo estaba bajo el poder de ´Khamer Rojo´o lo que es peor, de Pol Pot. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Muchos eran arrestados, separados de sus familias y despues desaparecidos. Muchos eran llevados al S21, escuela transformada en prisión, donde eran torturados y finalmente transportados a unos 15 kilòmetres de Phnom Penh (lo que se denomina ´killing fields´) dónde eran asesinados, muchas veces a golpes de martillo o cuchillos para no gastar las preciosas balas. Algunos bebes, a golpes contra un árbol. Despres, enterrados en fosas comunes. En 4 años que Pol Pot estubo en el poder murieron asesinadas, o de hambre, o enfermedad...2 millones de personas que significa un cuarto de la población total de Camboya. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Os recomiendo la lectura del libro "First they killed my father". No se la traducción en castellano pero tiene que ser algo asi como "primero mataron a mi padre". La visita al S21 y a los Killing fields, en Phnom Penh, la verdad, te deja algo tocado. Recordad, esto es un resumen...la realidad supera la ficción...y tanto que la supera. Yo tengo el libro en ingles, si alguien esta interesado solo me lo tiene decir.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Khmer &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6615725217741525675?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6615725217741525675/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6615725217741525675' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6615725217741525675'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6615725217741525675'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/la-tragica-part-de-la-historia.html' title='La tragica part de la historia Cambotjana/ La tragica parte de la historia Camboyana'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8933947619505804297</id><published>2008-06-26T11:47:00.002+02:00</published><updated>2008-07-02T13:02:21.511+02:00</updated><title type='text'>Tenim uns dies extres...doncs cap a Cambotja/ Tenemos unos dias extra...pues hacia Camboya</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Com us vaig dir, Cambotja sol es troba a 20 kilòmetres d'on estem ara...tota una &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;tentacio&lt;/span&gt;. I al final decidim anar ja que el meu vol no surt fins &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;d'aqui&lt;/span&gt; uns dies cap a Barcelona i la veritat, la vida a les illes esta molt be però necessito moviment.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Arribem en &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;minibus&lt;/span&gt; a la frontera, concretament a la part de Laos i mira, per que et posin el segell de sortida al passaport s'ha de pagar un dolar. '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Esto&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;huele&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;mafia&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;jeje&lt;/span&gt;' . Peró no protestem. Creuem a peu la 'terra de ningú' i arribem a la part Cambotjana. Sabem que el visat per entrar a Cambodja es de 20 dòlars...però s'ha de pagar dos dòlars mes, un pel segell i un altre per la signatura. Peró també els paguem sense protestar, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de 14 hores de viatge arribem a la capital de Cambodja, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Phnon&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Phen&lt;/span&gt;. Ha sigut un viatge bastant &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;pesadet&lt;/span&gt; però fer fi hem arribat. En una de les parades abans d'arribar, l'especialitat &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;culinària&lt;/span&gt; eren les aranyes fregides i els els grills al punt, en serio. Al passadís del bus aquest cop hi havia portes i finestres de fusta. Així que per arribar al nostre seient hem de passar per sobre d'elles. Això es el '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;oeste&lt;/span&gt;', &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La capital te un milió d'habitants i es nota que va ser una colònia francesa ja que molta gent parla francès i hi ha molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;rètols&lt;/span&gt; en francès també. La nostra '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;guesthouse&lt;/span&gt;' es troba al costat d'un llac, l'hem encertat!! Tot per aquí es pot pagar amb la moneda cambotjana, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;riel&lt;/span&gt;, o amb dòlars sense cap problema. Fins i tot els caixers automàtics donen dòlars.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Això ja no es Laos. Encara que a Laos també son pobres, aquí la pobresa es deixa veure per tot arreu. Sobretot en nens demanant diners. La gent encara que també et somriu, ja no es tan simpàtica com a Laos. Van mes pel negoci.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Visita trista obligada als '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;killing&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;fields&lt;/span&gt;' que es podria traduir com camps d'extermini, i al S-21, una escola que es va transformar en presó. Us explicaré una mica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;d'historia&lt;/span&gt; en el següent capítol...trista part de la historia de Cambodja.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como os dije, Camboya solo se encuentra a unos 20 kilòmetres de dónde estamos ahora...toda una tentacion. Y al final decidimos ir ya que mi vuelo no sale hasta de aqui unos días para Barcelona y la verdad, la vida en las islas esta muy bien pero necesito movimiento. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llegamos en minibus a la frontera, concretamente a la parte de Laos y mira, para que te pongan el sello de salida en el pasaporte se tiene que pagar un dolar. 'Esto huele a mafia, jeje' . Peró no protestamos. Cruzamos a pie la 'tierra de nadie' y llegamos a la parte Camboyana. Sabemos que el visado para entrar en Cambodya es de 20 dólares...pero se tiene que pagar dos dólares mas, uno por el sello y otro por la firma. Peró también los pagamos sin protestar, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de 14 horas de viaje llegamos a la capital de Camboya, Phnon Phen. Ha sido un viaje bastante pesadito pero al final hemos llegado. En una de las paradas antes de llegar, la especialidad culinaria eran las arañas fritas y los los grillos en su punto, en serio. En el pasillo del bus esta vez había puertas y ventanas de madera. Asi que para llegar a nuestro asiento tenemos que pasar por encima de ellas. Esto es el 'oeste', jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La capital tiene un millón de habitantes y se nota que fue una colonia francesa ya que mucha gente habla francés y hay muchos letreros en francés también. Nuestra 'guesthouse' se encuentra al lado de un lago, lo hemos acertado!! Todo por aquí se puede pagar con la moneda camboyana, el riel, o con dólares sin ningún problema. Incluso los cajeros automáticos dan dólares. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Esto ya no es Laos. Aunque en Laos también son pobres, aquí la pobreza se deja ver por todas partes. Sobre todo en niños pidiendo dinero. La gente aunque también te sonríe, ya no es tan simpática como en Laos. Van mas por el negocio. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Visita triste obligada a los 'killing fields' que se podría traducir como campos de exterminio, y al S-21, una escuela que se transformó en prisión. Os explicaré algo de historia en el siguiente capítulo...triste parte de la historia de Camboya. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Khmer&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8933947619505804297?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8933947619505804297/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8933947619505804297' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8933947619505804297'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8933947619505804297'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/tenim-uns-dies-extresdoncs-cap-cambotja.html' title='Tenim uns dies extres...doncs cap a Cambotja/ Tenemos unos dias extra...pues hacia Camboya'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-9140938125814512964</id><published>2008-06-23T11:50:00.000+02:00</published><updated>2008-07-02T12:17:02.127+02:00</updated><title type='text'>4.000 illes, mes o menys.../ 4.000 islas, mas o menos...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;4.000 illes son unes quantes illes, no 4000, que es troben en el riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Mekong&lt;/span&gt; al ben sud de Laos, quasi tocant a Cambodja. Per arribar aquí aquest cop el bus no es com els que hem agafat fins ara. Es tracta d'un camió cobert i sense finestres i nosaltres, i algunes mercaderies, ens asseiem en bancs de fusta al darrera. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Fresquets&lt;/span&gt; estem. En tres hores arribem a la vora del riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Mekong&lt;/span&gt; i agafem una petita barca per arribar a les illes, lògic no? Concretament anem a una de les illes de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;tamany&lt;/span&gt; mitja, Don &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Det&lt;/span&gt;. Es un lloc molt tranquil. Els bungalous estan situats al costat del riu, fins i tot alguns amb part a sobre del riu. Tots de fusta. No hi ha electricitat durant tot el dia, sol de 6 a 10 de la nit, així que les llanternes son indispensables. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Que fem aquí? Relax en algun dels nombrosos restaurants al costat del riu, veure les espectaculars postes de sol, passejar per l'illa amb bicicleta, veure cataractes, estirar-se a les hamaques, menjar. Per cert, des de que vaig deixar Austràlia que he menjat arròs cada dia, però cada dia. Una de les coses que no es recomanable en aquestes illes es banyar-se al riu ja que les corrents son bastant fortes. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Els mosquits ens ataquen cada dia, així que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;antimosquit&lt;/span&gt; per aquí i per allà. No hem d'oblidar que aquest petit insecte et pot transmetre per aquestes terres la malària o el dengue...poca broma. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;L'ultima nit vaig tenir una convidada a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;. Una aranya del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;tamany&lt;/span&gt; de la meva ma, mes o menys, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;caminava&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;tranquil·lament&lt;/span&gt; per la pared. Vam intentar agafar-la però es va escapar. On estarà? Em vaig posar la mosquitera del llit i amb la llanterna a la ma, ja que ja eren mes de les 10, intentant trobar-la. Per sort no la vaig tornar a veure però molt tranquil no vaig dormir, la veritat, tot i sabent que no era perillosa. Be....la veritat es que estaba cagat...jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de tres dies, uns quants decidim partir. El grup amb el que viatjat durant unes dues setmanes es disgrega, uns es queden uns dies mes, uns van cap el nord i uns altres cap el sud. Es la vida del '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;motxilero&lt;/span&gt;' sempre coneixent gent i acomiadant-te d'ells uns dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;desprès&lt;/span&gt;, però &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;bueno&lt;/span&gt;, segur que els tornaré a veure. El Pascal (Suís) i jo i una parella de Belgues decidim anar cap a Cambodja ja que sol estem a 20 kilòmetres de la frontera i aquesta oportunitat no la podem deixar escapar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;4.000 islas son unas cuántas islas, no 4000, que se encuentran en el río Mekong en el sur de Laos, casi tocando a Camboya. Para llegar aquí esta vez el bus no es como los que hemos cogido hasta ahora. Se trata de un camión cubierto y sin ventanas y nosotros, y algunas mercancías, nos sentamos en bancos de madera en la parte de detras. Fresquitos vamos. En tres horas llegamos a orillas del río Mekong y cogemos una pequeña barca para llegar a las islas, lógico no? Concretamente vamos a una de las islas de tamano mediano, Don Det. Es un lugar muy tranquilo. Los bungalous están situados junto al río, incluso algunos con parte encima del río. Todos de madera. No hay electricidad durante todo el día, solo de 6 a 10 de la noche, asi que las linternas son indispensables. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Que hacemos aquí? Relax en algúno de los numerosos restaurantes junto al río, ver las espectaculares puestas de sol, pasear por la isla en bicicleta, ver cataratas, estirarse en las hamacas, comer. Por cierto, desde que dejé Australia que he comido arroz cada día, pero cada día. Una de las cosas que no es recomendable en estas islas es bañarse en el río ya que las corrientes son bastante fuertes. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los mosquitos nos atacan cada día, asi que antimosquito por aquí y por allá. No tenemos que olvidar que este pequeño insecto puede transmitirte por estas tierras la malaria o el dengue...poca broma. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La ultima noche tuve una invitada en la habitacion. Una araña del tamano de mi mano, mas o menos, caminaba tranquilamente por la pared. Intentamos cogerla pero se escapó. Dónde estará? Me puse la mosquitera de la cama y con la linterna en la mano, ya que eran mas de las 10, intentando encontrarla. Por suerte no la volví a ver pero muy tranquilo no dormí, la verdad, aunque sabia que no era peligrosa. Bueno....la verdad es que estaba cagao....jeje&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de tres días, unos cuántos decidimos partir. El grupo con el que viajado durante unas dos semanas se disgrega, unos se quedan unos días mas, unos van hacia el norte y otros hacia el sur. Es la vida del 'motxilero' siempre conociendo gente y despidiéndote de ellos unos días mas tarde, pero bueno, seguro que los volveré a ver. Pascal (Suizo) y yo y una pareja de Belgas decidimos ir hacia Camboya ya que solo estamos a 20 kilòmetres de la frontera y esta oportunidad no la podemos dejar escapar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-9140938125814512964?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/9140938125814512964/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=9140938125814512964' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/9140938125814512964'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/9140938125814512964'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/4000-illes-mes-o-menys-4000-islas-mas-o.html' title='4.000 illes, mes o menys.../ 4.000 islas, mas o menos...'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7067053828624175587</id><published>2008-06-22T13:26:00.000+02:00</published><updated>2008-06-30T09:28:40.479+02:00</updated><title type='text'>Volta 'motociclistica' pel Bolaven Plateau/ Vuelta 'motocliclistica'por el Bolaven Plateau</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Estic a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Pakse&lt;/span&gt;, la tercera ciutat del país amb uns 100 mil habitants. Trobem una '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;guesthouse&lt;/span&gt;' molt acollidora amb pati i tot. Per fi ha deixat de ploure. No tenim molt temps per descansar ja que el dia següent ens aixequem d'hora per començar una aventura de tres dies en el mitja de locomoció rei al sud-est asiàtic, la moto, pel &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Bolaven&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Plateau&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;El &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Bolaven&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Plateau&lt;/span&gt; es una zona rural del sud de Laos que es caracteritza per les seves muntanyes i vegetació tropical, rius, cataractes, poblats i també per les seves plantacions d'&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;arròs&lt;/span&gt; i de cafè, aquestes ultimes introduïdes pels francesos quan van estar per aquí fa ja algunes dècades.&lt;br /&gt;Som 9 persones en 6 motos tipus '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;scooter&lt;/span&gt;'. Partim a les 8 del mati desprès de , clar esta, prendre un bon esmorzar. La nostra velocitat es d'uns 50 kilòmetres hora, així que anem xino-xano observant els paisatges i la gent dels voltants. Creuem poblats amb cabanes (algunes d'elles fins i tot sense parets, on hi viu la gent), ens &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;adelanten&lt;/span&gt; altres motos, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;adelantem&lt;/span&gt; tractors i tothom ens saluda i somriu. Això si, la seguretat abans que tot, el casco al cap!!!&lt;br /&gt;El primer dia el sol ens acompanya, fins i tot alguns de nosaltres ens hem cremat. Trobem una '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;guesthouse&lt;/span&gt;' res de l'altre mon (sol volem dormir), mengem, parlem...Al segon dia el temps canvia radicalment. Pluja per tot arreu i ens hem de refugiar a sota d'on podem. Tot i així acabem xops. Visitem mes poblats, mercats, caminem una mica per la selva, mengem (per suposat), una cervesa '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Beerlao&lt;/span&gt;'', la cervesa del país, i a dormir per afrontar el darrer dia. Quasi sempre estem quasi sols a la carretera. Es un plaer conduir així, sempre i quan faci sol. El tercer dia, visita a unes cataractes i cap al campament base a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Pakse&lt;/span&gt;. I fa bon temps altre vegada.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Voltar amb moto per aquí ens ha permes veure una part de Laos des d'una altre perspectiva. Mes pròxim a la gent, mes lliure. Ha estat una bona idea i em vist el Laos autentic...i tan autentic. Per cert, no he vist ni un gra de cafè!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Estoy en Pakse, la tercera ciudad del país con unos 100 mil habitantes. Encontramos una 'guesthouse' muy acogedora con patio y todo. Por fin ha dejado de llover. No tenemos mucho tiempo para descansar ya que al día siguiente nos levantamos temprano para empezar una aventura de tres días en el medio de locomoción rey en el sudeste asiático, la moto, por el Bolaven Plateau. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El Bolaven Plateau es una zona rural del sur de Laos que se caracteriza por sus montañas y vegetación tropical, ríos, cataratas, poblados y también por sus plantaciones de arroz y de café, estas ultimas introducidas por los franceses cuando estuvieron por aquí hace ya algunas décadas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Somos 9 personas en 6 motos tipos 'scooter'. Partimos a las 8 de la manana despues de , claro esta, tomar un buen almuerzo. Nuestra velocidad es de unos 50 kilòmetres hora, asi que vamos xino-xano observando los paisajes y la gente de los alrededores. Cruzamos poblados con cabanas (algunas de ellas incluso sin paredes, dónde vive la gente), nos adelantan otras motos, adelantamos tractores y todo el mundo nos saluda y sonríe. Eso si, la seguridad ante todo, el casco a la cabeza!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El primer día el sol nos acompaña, incluso algunos de nosotros nos hemos quemado. Encontramos una 'guesthouse' nada del otro mundo (solo queremos dormir), comemos, hablamos...En el segundo día el tiempo cambia radicalmente. Lluvia por  todas partes y nos tenemos que refugiar debajo de dónde podemos. Aún así acabamos chorreando. Visitamos mas poblados, mercados, andamos algo por la selva, comemos (por supuesto), una cerveza 'Beerlao'', la cerveza del país, y a dormir para afrontar el último día. Casi siempre estamos casi solos en la carretera. Es un placer conducir así, siempre y cuando haga sol. El tercer día, visita a unas cataratas y despues hacia el campamento base en Pakse. Y hace buen tiempo otra vez. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ir en moto por aquí nos ha permitido ver una parte de Laos desde otra perspectiva. Mas próximo a la gente, mas libertad. Ha sido una buena idea y hemos visto el Laos autentico...y tan autentico. Por cierto, no he visto ni un grano de café!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7067053828624175587?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7067053828624175587/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7067053828624175587' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7067053828624175587'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7067053828624175587'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/volta-motociclisticapel-bolaven-plateau.html' title='Volta &apos;motociclistica&apos; pel Bolaven Plateau/ Vuelta &apos;motocliclistica&apos;por el Bolaven Plateau'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7593404605332537842</id><published>2008-06-16T10:56:00.003+02:00</published><updated>2008-07-02T11:45:27.318+02:00</updated><title type='text'>Paset a paset cap al sud de Laos/ Pasito a pasito hacia el sur de Laos</title><content type='html'>&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;Ja estem a la capital de Laos, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Vientiane&lt;/span&gt;, de sol 400.000 habitants. No hem d'oblidar que Laos sol te uns 6 milions d'habitants. Arquitectura colonial francesa i bars i restaurants al costat del riu. A part d'això i algun que altre temple (ja he vist molts, per cert) no hi ha res d'especial. Es un lloc &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;intermig&lt;/span&gt; per relaxar-se abans de partir cap al sud o cap el nord o per treure's el visat per algun dels països del voltant. Ens quedem una sola nit i partim direcció mes al sud, cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Thekhet&lt;/span&gt;. No estava en els meus plans passar per aquí però segueixo al grup. En aquest ultim mes deixo que em portin d'un lloc a l'altre, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Ja estic cansat de prendre decisions. Fins i tot no tinc ni guia de Laos.&lt;br /&gt;Sortim al mati següent cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Thekhet&lt;/span&gt;, mes hores de bus, concretament 7. Aquest cop el viatge en bus ha estat mes &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;tranquilet&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;però&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;també&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;curiós&lt;/span&gt;. Hem creuat camps i camps d'arròs, poblats amb cabanes de fusta i ens han creuat vaques, gossos, búfals d'aigua, cabres, gallines i animals diversos. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Això&lt;/span&gt; significa que el conductor ha de tocar el &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;clàxon&lt;/span&gt; cada 5 minuts per que els animals &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;sortint&lt;/span&gt; de la carretera (ja que alguns fins i tot estan estirats prenent el sol al ben mig, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;jeje&lt;/span&gt;), frenades brusques i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;invasió&lt;/span&gt; del carril contrari, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;això&lt;/span&gt; es Laos. Curiós &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;també&lt;/span&gt; ha estat la parada per anar al lavabo...el bus ha parat al mig de la carretera i tots a pixar als camps dels costats.&lt;br /&gt;Com us he dit les cabanes acostumen a ser de parets de fusta i de sostre de palla. Quasi totes estan a sobre d'unes columnes de fusta elevades un o dos metres sobre el terra. Suposo que per evitar l'entrada d'aigua quan plou, ja que aquí a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;l'epoca&lt;/span&gt; de pluja plou i plou i el paisatge canvia completament.&lt;br /&gt;Parlant de pluja, des de que hem deixat &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Vientiane&lt;/span&gt; no ha parat de ploure. Inclús tot el dia que estem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Thekhet&lt;/span&gt; ha plogut. Lo interessant de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Thekhet&lt;/span&gt; son els voltants, fer alguna caminada per la selva ja que la ciutat en si es simplement lletja. No hi ha motiu per quedar-se aquí per que anuncien mes pluges. Així que dia perdut al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;hostel&lt;/span&gt; i al dia següent un altre bus una mica mes cap al sud, concretament &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Pakse&lt;/span&gt;. Espero que el temps millori!!! &lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;Ya estamos en la capital de Laos, Vientane, de solo 400.000 habitantes. No tenemos que olvidar que Laos solo tiene unos 6 millones de habitantes. Arquitectura colonial francesa y bares y restaurantes al lado del río. Aparte de esto y algún que otro templo (ya he visto muchos, por cierto) no hay nada de especial. Es un lugar intermedio para relajarse antes de partir hacia es sur o hacia el norte o para sacarse el visado para alguno de los países de por aqui. Nos quedamos una sola noche y partimos hacia mas al sur, hacia Thekhet. No estaba en mis planes pasar por aquí pero sigo al grupo. En este ultimo mes dejo que me lleven de un lugar para el otro, jeje. Ya estoy cansado de tomar decisiones. Incluso no tengo ni guía de Laos. &lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;Salimos a la manana siguiente hacia Thekhet, mas horas en bus, concretamente 7. Esta vez el viaje en bus ha sido mas tranquilito pero también curioso. Hemos cruzado campos y campos de arroz, poblados con cabanas de madera y nos han cruzado vacas, perros, búfalos de agua, cabras, gallinas y animales diversos. Esto significa que el conductor tiene que tocar el clàxon cada 5 minutos para que los animales se aparten de la carretera (ya que algunos incluso están estirados tomando el sol en el medio mismo, jeje), frenadas bruscas e invasión del carril contrario, esto es Laos. Curioso también ha sido la parada para ir al lavabo...el bus ha parado en medio de la carretera y todos a mear en los campos de alrededor. &lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;Como os he dicho las cabanas acostumbran a ser de paredes de madera y de techo de paja. Casi todas están encima de unas columnas de madera elevadas uno o dos metros sobre la tierra. Supongo que para evitar la entrada de agua cuando llueve, ya que aquí en la epoca de lluvia llueve y llueve y el paisaje cambia completamente. &lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;Hablando de lluvia, desde que hemos dejado Vientane no ha parado de llover. Incluso todo el día que pasamos en Thekhet ha llovido. Lo interesante de Thekhet son los alrededores, hacer alguna caminada por la selva ya que la ciudad en sí es simplemente fea. No hay motivo para quedarse aquí ya que anuncian mas lluvias. Asi que día perdido en el hostel y al día siguiente otro bus algo mas hacia el sur, concretamente Pakse. Espero que el tiempo mejore!!!&lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7593404605332537842?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7593404605332537842/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7593404605332537842' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7593404605332537842'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7593404605332537842'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/ja-estem-la-capital-de-laos-vientiane.html' title='Paset a paset cap al sud de Laos/ Pasito a pasito hacia el sur de Laos'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-204318083485021152</id><published>2008-06-14T16:36:00.000+02:00</published><updated>2008-08-19T12:33:45.148+02:00</updated><title type='text'>'Tubing' a Vang Vieng/ 'Tubing' en Vang Vieng</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Finalment i desprès de 7 hores i uns quants olors estranys al bus, arribem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Vang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Vieng&lt;/span&gt;. Aquest petit poble al costat del riu no te res d'especial en si. Ah, si, te el riu, i això el fa especial, ara us explico per que.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El poble esta ple de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;motxileros&lt;/span&gt;' i es clar, bars, '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;guesthouses&lt;/span&gt;'', restaurants, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;internets&lt;/span&gt;...i tot el que comporten els '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;motxileros&lt;/span&gt;'. Peró per que venen aquí? Millor dit, però per que venim aquí? Com us he dit, hi ha un riu i en el riu es podem fer moltes activitats, per exemple &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;rafting&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;kayaking&lt;/span&gt;, banyar-se... però aquí es fa '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;tubing&lt;/span&gt;'.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;'&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Tubing&lt;/span&gt;' no es mes que baixar el riu a sobre d'un neumàtic inflable. Et poses el banyador i al ataque''. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, això tampoc es res d'especial direu vosaltres...doncs no, però si et vas trobant bars amb musica al costat del riu al llarg dels 5 kilòmetres de recorregut...que penseu ara? I si us dic que la corrent del riu no es, diguem, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;fluixeta&lt;/span&gt; i que per parar a cada bar els Laosians et fan arribar una canya de bambú o una ampolla buida amb un cordill per acostar-te al bar? Ah, això ja es posa interessant...i si això li sumes que a cada bar hi ha una corda tipus liana de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Tarzan&lt;/span&gt; per saltar des d'una plataforma a l'aigua, a vegades fins a 10 metres &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;d'alcada&lt;/span&gt;? I per ultim, si us dic que normalment es comença a les 11 del mati i s'acaba a les 7 de la tarda...?? Ara ja us agrada &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;aixo&lt;/span&gt;, no?? Doncs si, una de les coses mes divertides que he fet, i la gent genial!!! Això si, cadascú es para si vol, el temps que vol i a on vol. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al dia següent plou i a l'altre també, així que decidim per unanimitat anar mes al sud. Cap a la capital hi falta gent!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Finalmente y despues de 7 horas y unos cuántos olores extraños en el bus, llegamos a Vang Vieng. Este pequeño pueblo junto al río no tiene nada de especial en sí. Ah, si, tiene el río, y esto lo hace especial, ahora os explico por que. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El pueblo esta lleno de 'mochileros' y claro, bares, 'guesthouses'', restaurantes, internets...y todo lo que comportan los 'mochileros'. Peró por que vienen aquí? Mejor dicho, pero por que venimos aquí? Como os he dicho, hay un río y en el río se pueden hacer muchas actividades, por ejemplo rafting, kayaking, bañarse... pero aquí se hace 'tubing'. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;'Tubing' no es mas que bajar el río encima de un neumatico inflable. Te pones el banyador y al ataque''. Bueno, esto tampoco tiene nada de especial diréis vosotros...pues no, pero si te vas encontrando bares con musica junto al río a lo largo de los 5 kilòmetros de recorrido...que pensáis ahora? Y si os digo que la corriente del río no es, digamos, floja y que para parar a cada bar los Laosianos te hacen llegar una caña de bambú o una botella vacía con una cuerda para acercarte al bar? Ah, esto ya se pone interesante...y si a esto le sumas que en cada bar hay una cuerda tipo liana de Tarzan para saltar desde una plataforma al agua, a veces hasta 10 metros de altura? Y por ultimo, si os digo que normalmente se empieza a las 11 de la manana y se acaba a las 7 de la tarde...?? Ahora ya os gusta esto, no?? Pues si, una de las cosas mas divertidas que he hecho, y la gente genial!!! Eso si, cadauno se para si quiere, el tiempo que quiere y donde quiere. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al día siguiente llueve y a el otro también, asi que decidimos por unanimidad ir mas al sur. Hacia la capital!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-204318083485021152?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/204318083485021152/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=204318083485021152' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/204318083485021152'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/204318083485021152'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/tubing-vang-vieng-tubing-en-vang-vieng.html' title='&apos;Tubing&apos; a Vang Vieng/ &apos;Tubing&apos; en Vang Vieng'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6059304248725988585</id><published>2008-06-13T16:38:00.000+02:00</published><updated>2008-08-19T12:32:59.264+02:00</updated><title type='text'>Sempre hi ha una primera vegada: amb bus per Laos/ Siempre hay una primera vez: con bus por Laos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ha costat, però finalment decidim deixar &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Luang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Prabang&lt;/span&gt;. Un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;tuk-tuk&lt;/span&gt; ens porta a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;l'estacio&lt;/span&gt; d'autobusos i comprem un bitllet de bus public cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Vang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Vieng&lt;/span&gt;. Ens han dit que el bus surt a les 11h. Son les 9.30, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;bueno&lt;/span&gt;, sol una hora i mitja d'espera.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Arriba l'hora i ens dirigim al bus i sorpresa, el nostre bus ha estat cancel·lat. Motiu: no hi havia prou passatgers i ens hem d'esperar al següent a les 14h. Sort que vaig amb gent i el temps passa una mica mes ràpid. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Mentres&lt;/span&gt; esperem veiem que el bus no sol transportara persones sinó que també 3 motos. I on poden posar les motos? Doncs molt fàcil, al sostre del bus, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A les dues anem cap al nostre bus altre vegada (amb les motos al sostre) i aquest cop si, sortim a l'hora indicada. Als busos públics normalment a part del conductor van una o dues persones mes que ajuden a carregar i descarregar equipatge i revisen els bitllets. A la mitja hora de sortir, una d'aquestes persones comença a repartir bosses de plàstic. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, serà per utilitzar per les escombraries, penso jo. Res mes lluny de la realitat!!! En el camí cap a la nostra destinació, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Vang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Vieng&lt;/span&gt;, hem de creuar muntanyes i muntanyes. Això significa &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;corbes&lt;/span&gt;. Si això li sumes que molta gent de Laos no esta acostumada a viatjar amb bus...us ho podeu imaginar...un vomitant per aquí...l'altre per allà...ara entenc per que serveixen les bosses, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Fins a cinc persones!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El nostre bus segueix el seu camí. Creuem petits poblats amb cases amb parets de fusta i sostre de palla, paisatges amb arbres tropicals, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;penyasegats&lt;/span&gt;...En un dels poblats, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;l'autobus&lt;/span&gt; es para i al menys 10 nens entren en estampida al bus venen begudes i menjar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Plou i plou bastant, i alguns que han escollit finestra tenen mala sort per que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;l'autobus&lt;/span&gt; te algunes goteres que cauen sobre el seu cap. Per cert, ens havien dit que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;l'autobus&lt;/span&gt; tenia aire condicionat, però no funcionava, clar, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per ultim, no hi ha cap parada oficial a la carretera sinó que pots pujar i baixar quan vulguis. Sol has d'indicar-li al conductor. Doncs be, el bus poc a poc es va omplint, s'omple encara mes, ja no hi ha seients, s'omple encara mes i on seu la gent? Al passadís amb uns &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;tamborets&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Per cert, ho haig de dir, vaig cedir el meu lloc a una dona gran i em va tocar seure al passadís, però no en un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;tamboret&lt;/span&gt; sinó en un sac &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;d'arros&lt;/span&gt; d'algun dels passatgers. Tot això i la gent de Laos fa que aquest país sigui autentic, especial, no sols per mi sinó per tothom que el visita.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ha costado, pero finalmente decidimos dejar Luang Prabang. Un tuk-tuk nos lleva a la estacion de autobuses y compramos un billete de bus publico hacia Vang Vieng. Nos han dicho que el bus sale a las 11h. Son las 9.30, bueno, solo una hora y media de espera. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llega la hora y nos dirigimos al bus y sorpresa, han cancelado nuestro bus. Motivo: no había bastante pasajeros y tenemos que esperar al siguiente a las 14h. Suerte que voy con gente y el tiempo pasa algo mas rápido. Mientras esperamos vemos que el bus no solo transportara personas sino también 3 motos. Y dónde pueden poner las motos? Pues muy fácil, en el techo del bus, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A las dos vamos otra vez a nuestro bus (con las motos en el techo) y esta vez si, salimos a la hora indicada. En los buses públicos normalmente aparte del conductor van una o dos personas mas que ayudan a cargar y descargar equipaje y revisan los billetes. A la media hora de salir, una de estas personas empieza a repartir bolsas de plástico. Bueno, será para la basura, pienso yo. Nada mas lejos de la realidad!!! En el camino hacia nuestro destino, Vang Vieng, tenemos que cruzar montañas y montañas. Esto significa curvas. Si a esto le sumas que mucha gente de Laos no esta acostumbrada a viajar en bus...os lo podéis imaginar...uno vomitando por aquí...el otro por allá...ahora entiendo para que sirven las bolsas, jeje. Hasta cinco personas!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nuestro bus sigue su camino. Cruzamos pequeños poblados con casas con paredes de madera y techo de paja, paisajes con árboles tropicales, acantilados...En uno de los poblados, el autobus se para y al menos 10 niños entran en estampida en el bus para vender bebidas y comida. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llueve y llueve bastante, y algunos que han escogido ventana tienen mala suerte por que el autobus tiene algunas goteras que caen sobre su cabeza. Por cierto, nos habían dicho que el autobus tenía aire acondicionado, pero no funcionaba, claro, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por ultimo, no hay ninguna parada oficial en la carretera sino que puedes subir y bajar cuando quieras. Solo tienes que indicarle al conductor. Pues bien, el bus poco a poco se va llenando, se llena todavía mas, ya no hay asientos, se llena todavía mas y dónde se sienta la gente? En el pasillo con unos taburetes, jeje. Por cierto, lo tengo que decir, cedí mi lugar a una mujer mayor y me tocó sentarme en el pasillo, pero no en un taburete sino en un saco de arroz de alguno de los pasajeros. Todo esto y la gente de Laos hace que este país sea autentico, especial, no solo para mí sino para todo el mundo que lo visita. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6059304248725988585?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6059304248725988585/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6059304248725988585' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6059304248725988585'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6059304248725988585'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/sempre-hi-ha-una-primera-vegada-amb-bus.html' title='Sempre hi ha una primera vegada: amb bus per Laos/ Siempre hay una primera vez: con bus por Laos'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3081778661318176910</id><published>2008-06-09T23:15:00.001+02:00</published><updated>2008-06-22T16:32:29.119+02:00</updated><title type='text'>Luang Prabang, antiga capital de Laos/ Luang Prabang, antigua capital de Laos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Arribem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Luang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Prabang&lt;/span&gt; desprès de dos dies navegant el riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Mekong&lt;/span&gt;. Per cert, una de les millors &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;experiencies&lt;/span&gt; del meu viatge. Aquesta es una de les ciutats mes grans de Laos i era l'antiga capital del país. Ara es patrimoni de la humanitat. El centre esta molt ben cuidat i nombroses cases pintades de color blanc i alguns &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;wat&lt;/span&gt; (temples) i per suposat el monjos, fan que la ciutat tingui un aire especial. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;L'habitacio&lt;/span&gt; que he escollit es una de les millors en les que he estat i sol per 2 euros, ei, aquest cop aigua calenta!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A la ciutat es respira un ambient molt relaxat. El mercat nocturn esta ple de productes Laosians fets a ma: &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;bolsos&lt;/span&gt;, pantalons, polseres, llums de paper, faldilles...un perill si vas amb noies ja que segur que has de parar-te a cada &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;paradeta&lt;/span&gt;. Com no, ho haig de dir altre vegada, la gent et somriu sense cap problema. Els Laosians son genials.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Passem 4 dies aquí. Relaxació total. Ens aixequem, esmorzem, caminem, mengem, parlem, mengem, una cervesa, mercat nocturn, sopem, parlem, bevem, i a dormir, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Quasi cada dia mengem en els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;xiringuitos&lt;/span&gt; del carrer. Encara que plou bastant (no hem d'oblidar que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;l'epoca&lt;/span&gt; de pluja ja ha comencat per aquí) per la nit normalment fa bo i ens podem '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;apalancar&lt;/span&gt;' en una de les nombroses terrasses per prendre un batut de qualsevol tipus de fruita.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Luang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Prabang&lt;/span&gt; no sol es patrimoni de la humanitat pel seu centre històric sinó també pels seus voltants. Un dels dies fem una mica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;d'esforc&lt;/span&gt; i anem amb un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;tuk-tuk&lt;/span&gt; a una de les nombroses cascades dels voltants. Sens dubte una de les mes maques que he vist per la seva alçada i pels colors de les seves aigües...un color &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;blanquinos-blavos&lt;/span&gt; bastant curiós.  Per suposat, bany inclos!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ens quedaríem mes temps aquí però el viatge continua. Decidim fer el que tothom fa des de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Luang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Prabang&lt;/span&gt;...anar a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Vang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Vieng&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llegamos a Luang Prabang despues de dos días navegando el río Mekong. Por cierto, una de las mejores experiencies de mi viaje. Esta es una de las ciudades mas grandes de Laos y era la antigua capital del país. Ahora es patrimonio de la humanidad. El centro esta muy bien cuidado y numerosas casas pintadas de color blanco y algunos wat (templos) y por supuesto los monjes, hacen que la ciudad tenga un aire especial. La habitacion que he escogido es una de las mejores en las que he estado y solo por 2 euros, ei, esta vez agua caliente!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En la ciudad se respira un ambiente muy relajado. El mercado nocturno esta lleno de productos Laosianos hechos a mano: bolsos, pantalones, pulseras, luces de papel, faldas...un peligro si vas con chicas ya  que seguro que tienes que pararte en cada paradeta. Como no, lo tengo que decir otra vez, la gente te sonríe sin ningún problema. Los Laosianos son geniales. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pasamos 4 días aquí. Relajación total. Nos levantamos, almorzamos, andamos, comemos, hablamos, comemos, una cerveza, mercado nocturno, cenamos, hablamos, bebemos, y a dormir, jeje. Casi cada día comemos en los chiringuitos de la calle. Aunque llueve bastante (no tenemos que olvidar que la epoca de lluvia ya ha empezado por aquí) por la noche normalmente hace bueno y nos podemos 'apalancar' en una de las numerosas terrazas para tomar un batido de cualquier tipo de fruta. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Luang Prabang no solo es patrimonio de la humanidad por su centro histórico sino también por sus alrededores. Uno de los días hacemos algo de esfuerzo y vamos con un tuk-tuk a una de las numerosas cascadas de los alrededores. Sin duda una de las mes bonitas que he visto por su altura y por los colores de sus aguas...un color blanquinoso-azulado bastante curioso.  Por supuesto, bano incluido!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nos quedaríamos mas tiempo aquí pero el viaje continúa. Decidimos hacer lo que todo el mundo hace desde Luang Prabang...ir a Vang Vieng.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3081778661318176910?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3081778661318176910/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3081778661318176910' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3081778661318176910'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3081778661318176910'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/luang-prabang-antiga-capital-de-laos.html' title='Luang Prabang, antiga capital de Laos/ Luang Prabang, antigua capital de Laos'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8111707278578877025</id><published>2008-06-09T13:40:00.002+02:00</published><updated>2008-06-30T09:39:11.904+02:00</updated><title type='text'>Navegant el riu Mekong (II)/ Navegando el rio Mekong (II)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Pakbeng&lt;/span&gt; es un petit poble al costat del riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Mekong&lt;/span&gt;. Sol arribar, els habitants d'aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;poblet&lt;/span&gt; ens esperen amb fotos de les seves '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;guesthouses&lt;/span&gt;'. Finalment ens decidim per una i fem una bona elecció encara que no tenim aigua calenta. Ja se sap, com mes econòmica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;, menys comoditats. Ei, però tenim una terrassa amb una gran vista del riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Mekong&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Prenen una bona dutxa (amb aigua freda, per suposat) i donem una volta por el pueblo. Es increïble!!, la gent et somriu sense problemes. Sol has saludar-los amb la mas, o dir-los '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Sabaidee&lt;/span&gt;' (hola en Laosià) i el somriure surt naturalment. Sol porto a Laos unes hores i aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;pais&lt;/span&gt; enamora. Visitem el mercat, els carrers i finalment anem a menjar. Per fi!! Ara no estic sol sinó que hem fet un grup d'unes 10 persones: 2 francesos, 2 suïssos, 2 australians, 2 americans i jo. Bona gent, molt bona gent!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de sopar tornem a la '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;guesthouse&lt;/span&gt;' i com no ens ofereixen &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Marihuana&lt;/span&gt; i sobretot &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Opium&lt;/span&gt;. I es que estem a lo que s'anomena el 'triangle d'or' que el formen el nord de Tailàndia, Laos i Birmània. Es una zona que es caracteritza per la seva producció &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;d'opium&lt;/span&gt; sobretot a partir dels anys 50 (no tant en els nostres dies).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Seguim camí de la nostra habitació i sorpresa, la llum desapareix. Ja ho sabíem!! L'electricitat de poble prove d'uns generadors i a les 11 de la nit aquests deixen de funcionar. Ara toca utilitzar les llanternes o espelmes.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al mati següent i desprès de dormir bastant be, tornem a agafar la nostra barca i riu avall cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Luang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Prabang&lt;/span&gt;. Ara toca fer 160 kilòmetres mes en unes 7 hores. Mes pescadors, unes quantes coves, mes selva i per fi arribem a aquesta ciutat patrimoni de la humanitat. Per cert, tunc el cul quadrat de tantes hores asseguts en aquests seients!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pakbeng es un pequeño pueblecito junto al río Mekong. Solo llegar, los habitantes de este pueblecito nos esperan con fotos de sus 'guesthouses'. Finalmente nos decidimos por una y hacemos una buena elección aunque no tenemos agua caliente. Ya se sabe, como mas económica es la habitacion, menos comodidades. Ei, pero tenemos una terraza con una gran vista del río Mekong. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Tomamos una buena ducha (con agua fría, por supuesto) y damos una vuelta por el pueblo. Es increíble!!, la gente te sonríe sin problemas. Solo tienes que saludarlos con la mano, o decirles 'Sabaidee' (hola en Laosino) y la sonrisa sale naturalmente. Solo llevo en Laos unas horas y este pais enamora. Visitamos el mercado, las calles y finalmente vamos a comer. Por fin!! Ahora no estoy solo sino que hemos hecho un grupo de unas 10 personas: 2 franceses, 2 suizos, 2 australianos, 2 americanos y yo. Buena gente, muy buena gente!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de cenar volvemos a la 'guesthouse' y como no, nos ofrecen Marihuana y sobre todo opio. Y es que estamos en lo que se denomina el 'triángulo de oro' que lo forman el norte de Tailandia, Laos y Birmania. Es una zona que se caracteriza por su producción de opio sobre todo a partir de los años 50 (no tanto en nuestros días). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Seguimos camino de nuestra habitación y sorpresa, la luz desaparece. Ya lo sabíamos!! La electricidad del pueblo proviene de unos generadores y a las 11 de la noche estos dejan de funcionar. Ahora toca utilizar las linternas o velas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A la manana siguiente y despues de dormir bastante bien, volvemos a coger nuestra barca y río abajo hacia Luang Prabang. Ahora toca hacer 160 kilòmetres mas en unas 7 horas. Mas pescadores, unas cuántas cuevas, mas selva y al fin llegamos a esta ciudad patrimonio de la humanidad. Por cierto, tengo el culo cuadrao de tantas horas sentado en estos asientos, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8111707278578877025?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8111707278578877025/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8111707278578877025' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8111707278578877025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8111707278578877025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/navegant-el-riu-mekong-ii-navegando-el.html' title='Navegant el riu Mekong (II)/ Navegando el rio Mekong (II)'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3384719919505608181</id><published>2008-06-08T14:32:00.002+02:00</published><updated>2008-06-19T15:22:13.967+02:00</updated><title type='text'>Navegant el riu Mekong (I)/ Navegando el rio Mekong (I)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Per fi arriba el dia, el dia d'anar a Laos. Una furgoneta ve a buscar-me a la '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;guesthouse&lt;/span&gt;' i em porta cap el control fronterer Tailandès. Em posen el segell de rigor de sortida del país i al final del carrer hi ha una barca esperant-me. Ja veig Laos, de fet esta a l'altre costat del riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Mekong&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Creuem el riu i en dos minuts estic a Laos, concretament al poble de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Huay&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Xia. V&lt;/span&gt;aig a la oficina fronterera i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;desprès&lt;/span&gt; de pagar 35 dòlars ja tinc el visat Laosià. Camino una mica mes cap el centre del poble i dos policies asseguts, amb una taula plegable al davant i al mig del carrer, em demanen el passaport. Tot correcte. Ja estic legalment a Laos. Es molt curiós creuar una frontera així.El primer que faig es canviar diners. He donat uns 100 euros i em donen 1.350.000 &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Kips&lt;/span&gt;, soc ric?? Doncs no, igual que abans, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;, però mes bitllets!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;tuk-tuk&lt;/span&gt;' m'espera al poble i em porta cap a un dels molls, i es que, això es el millor, vaig cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Luang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Prabang&lt;/span&gt; (una ciutat de Laos) en barca durant dos dies pel riu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Mekong&lt;/span&gt;. Per la vostra informacio, el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Mekong&lt;/span&gt; neix a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;l'Himalaya&lt;/span&gt; i va a desembocar a Vietnam. La barca fa uns 25 metres de llarg i dos d'amplada i estic jo i unes 80 persones mes, quasi tot turistes es clar. No hi ha finestres però si sostre i per suposat tota &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;l'embarcacio&lt;/span&gt; es de fusta, fins i tot els seients. Afortunadament hi ha un prim coixí a cada seient. I sorpresa, em trobo a uns francesos que vaig conèixer a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Chiang&lt;/span&gt; Mai....genial!!!. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Comencem a navegar. Tinc a un costat Laos i a l'altre costat Tailàndia. Les vistes son increïbles. Muntanyes, vegetació, mes barques, pescadors, nens banyant-se amb un gran somriure, i aigua de color marro per tot arreu. La barca va parant per recollir i agafar gent i en una de les parades un grup de nens pugen per vendre aliments i beure. Ja em començo a fer una idea de com &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;serà&lt;/span&gt; Laos, pobre pero la gent et somriu.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de 7 hores i 140 kilòmetres arribem a un petit poble anomenat &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Pakbeng&lt;/span&gt;. Si al principi tothom lluitava per tenir els millors seients, ara tothom esta tirat pel terra, parlant i bevent, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Crec que necessitem un bon lloc per descansar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por fin llega el día, el día de ir a Laos. Una furgoneta viene a buscarme a la 'guesthouse' y me lleva al control fronterizo Tailandés. Me ponen el sello de rigor de salida del país y al final de la calle hay una barca esperándome. Ya veo Laos, de hecho esta en el otro lado del río Mekong, jeje. Cruzamos el río y en dos minutos estoy en Laos, concretamente en el pueblo de Huay Xia. Voy a la oficina fronteriza Laosiana y despues de pagar 35 dólares ya tengo el visado Laosiano. Camino un poco mas hacia el centro del pueblo y dos policías sentados, con una mesa plegable en frente y en medio de la calle, me piden el pasaporte. Todo correcto. Ya estoy legalmente en Laos. Es muy curioso cruzar una frontera así. Lo primero que hago es cambiar dinero. He dado unos 100 euros y me devuelven 1.350.000 Kips, soy rico?? Pues no, igual que antes, jeje, pero con mas billetes!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un 'tuk-tuk' me espera en pueblo y me lleva hacia uno de los muelles, y es que esto es lo mejor, voy hacia Luang Prabang (una ciudad de Laos) en barca durante dos días por el río Mekong. Para vuestra informacion, el Mekong nace en el Himalaya y va a desembocar en Vietnam. La barca hace unos 25 metros de largo y dos de anchura y estoy yo y unas 80 personas mas, casi todo turistas, claro. No hay ventanas pero si techo y por supuesto toda el embarcacion es de madera, incluso los asientos. Afortunadamente hay un fino cojín en cada asiento. Y sorpresa, me encuentro unos franceses que conocí en Chiang Mai....genial!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Empezamos a navegar. Tengo a un lado Laos y al otro lado Tailandia. Las vistas son increíbles. Montañas, vegetación, mas barcas, pescadores, niños bañándose con una gran sonrisa, y agua de color marron por todo por todas partes. La barca va parando por recoger y dejar gente y en una de las paradas un grupo de niños suben para vender alimentos y bebida. Ya me empiezo a hacer una idea de como será Laos, pobre pero la gente te sonrie.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de 7 horas y 140 kilòmetres llegamos a un pequeño pueblo que se llama Pakbeng. Si al principio todo el mundo luchaba para tener los mejores asientos, ahora todo el mundo esta tirado por el suelo, hablando y bebiendo, jeje. Creo que necesitamos un buen lugar para dormir.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Sabaidee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3384719919505608181?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3384719919505608181/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3384719919505608181' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3384719919505608181'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3384719919505608181'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/navegant-el-riu-mekong-i-navegando-el.html' title='Navegant el riu Mekong (I)/ Navegando el rio Mekong (I)'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6095233863042482245</id><published>2008-06-08T00:04:00.002+02:00</published><updated>2008-06-19T14:31:27.770+02:00</updated><title type='text'>La vida d'un 'motxilero' no es facil/ La vida de un 'mochilero' no es facil</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Em dirigeixo al nord per creuar la frontera entre Tailàndia i Laos. Deixo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Chiang&lt;/span&gt; Mai, agafo un bus local i en dues horetes arribo al meu destí, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Chiang&lt;/span&gt; Rai. No es una ciutat molt interessant per mi. Es un bon lloc per fer '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;trekkings&lt;/span&gt;' per la selva però per primera vegada en 8 mesos no em trobo del tot be. He menjat carn d'un d'aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;xiringuitos&lt;/span&gt; del carrer i la veritat, no tenia bon gust. I apart he begut aigua de l'aixeta. Suposo que serà per això. Dono una volta per la ciutat i me'n vaig a dormir. Demà serà un altre dia. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al dia següent ja em trobo millor. Tampoc he dormit sol aquesta vegada. He dormit amb uns quants llangardaixos i un o dos mosquits. He suat una mica per la nit però no tinc febre ni res....sobreviure. Agafo un altre bus amb sol Tailandesos per arribar a l'ultim poblat Tailandès abans de creuar la frontera Laosiana: &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Chiang&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Khong&lt;/span&gt;. Res a fer aquí tampoc. Com tots el pobles prop d'una frontera hi ha &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;hostels&lt;/span&gt;, agencies de viatge, oficines de canvi... He comprat el bitllet per anar a Laos i ara mato el temps fins el dia desprès. La veritat es que aquest dos últims dies han estat una mica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;aburrits&lt;/span&gt;. No he conegut a ningú, els llocs que he anat no tenen res d'especial i a sobre em falta energia. No us doncs pena??&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Demà us explico com he creuat la frontera. Legal però diferent!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me dirijo al norte para cruzar la frontera entre Tailandia y Laos. Dejo Chiang Mai, cojo un bus local y en dos horitas llego a mi destino, Chiang Rai. No es una ciudad muy interesante para mí. Es un buen lugar para hacer 'trekkings' por la selva pero por primera vez en 8 meses no me encuentro del todo bien. He comido carne de uno de estos chiringuitos de la calle y la verdad, no tenía buen gusto. Y a parte he bebido agua del grifo. Supongo que será por eso. Doy una vuelta por la ciudad y me voy a dormir. Mañana será otro día. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al dia siguiente ya me encuentro mejor. Tampoco he dormido solo esta vez. He dormido con unas cuántas lagartijas y uno o dos mosquitos. He sudado algo por la noche pero no tengo fiebre ni nada....sobrevivire. Cojo otro bus con solo Tailandeses para llegar al ultimo pueblo Tailandés antes de cruzar la frontera Laosiana: Chiang Khong. Nada que hacer aquí tampoco. Como todos los pueblos cerca de una frontera hay hostels, agencias de viaje, oficinas de cambio... He comprado el billete para ir en Laos y ahora mato el tiempo hasta el día despues. La verdad es que estos dos últimos días han sido algo aburridos. No he conocido a nadie, los lugares que he ido no tienen nada de especial y encima me falta energía. No os doy pena??jeje. Mañana os explico cómo he cruzado la frontera. Legal pero diferente!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6095233863042482245?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6095233863042482245/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6095233863042482245' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6095233863042482245'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6095233863042482245'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/la-vida-dun-motxilero-no-es-facil-la.html' title='La vida d&apos;un &apos;motxilero&apos; no es facil/ La vida de un &apos;mochilero&apos; no es facil'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8264656529898382231</id><published>2008-06-03T15:43:00.003+02:00</published><updated>2008-07-02T11:47:53.067+02:00</updated><title type='text'>Curiositats Tailando-budistiques/ Curiosidades Tailando-budisticas</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El rei Tailandès es molt important pels Tailandesos, de fet, l'estimen i el respecten. Criticar al rei pot suposar anar a presó (potser per això el respecten?). A vegades posen l'himne (no se si de la monarquia o de Tailàndia) i estiguis on estiguis tothom s'aixeca per respecte, i clar, tu també. Em va passar a l'estacio d'autobusos a les 8 del mati, jeje. Abans de començar una pelicula al cine, també posen l'himne amb fotos del rei, i clar, en peu altre vegada.&lt;br /&gt;Els dilluns pots veure molta gent amb el mateix polo groc que porta l'escut de la monarquia. I es que com ja us he dit, l'estimen. Em sembla que porten aquest polo groc el dilluns per que  va neixer un dilluns. Tan el respecten que fins i tot els segells on surt el rei, esta mal vist de llepar-los. Es millor utilitzar una mica d'aigua.&lt;br /&gt;En quan a buda, sempre que entris a una habitació on hi un buda t'has de treure les sabates i si t'asseus per pregar o simplement per contemplar el buda, mai apuntis els teus peus en la direcció del buda. No es correcte.&lt;br /&gt;En la religió budista el cap es la part del cos mes important i els peus la de nivell mes baix. Així que prova de no tocar a ningú amb els teus peus i mai toquis el cap d'un budista amb la ma, es una falta de respecte. No m'imagino si toques el cap d'algu amb els peus, jeje.Com a ultima curiositat els tailandesos no tenen el mateix calendari que nosaltres sinó que van 543 anys mes avançats que es quan va néixer buda. I això es tot de moment!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El rey Tailandés es muy importante para los Tailandeses, de hecho, lo aman y lo respetan. Criticar al rey puede suponer ir a la carcel (quizás por eso lo respetan?). A veces ponen el himno (no se si el de la monarquía o el de Tailandia) y estés dónde estés todo el mundo se levanta por respeto, y claro, tú también. Me pasó en la estacion de autobuses a las 8 de la manana, jeje. Antes de empezar una pelicula en el cine, también ponen el himno con fotos del rey, y claro en pie otra vez. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los lunes puedes ver mucha gente con el mismo polo amarillo que lleva el escudo de la monarquía. Y es que como ya os he dicho, lo quieren. Me parece que llevan este polo amarillo el lunes por que nacio un lunes. Tanto lo respetan que incluso los sellos dónde sale el rey, esta mal visto chuparlos. Es mejor utilizar un poco de agua. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En cuanto a buda, siempre que entres en una habitación dónde hay un buda deberias sacarte los zapatos y si te sientas para rezar o simplemente para contemplar al buda, nunca apuntes tus pies en la dirección del buda. No es correcto. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En la religión budista la cabeza es la parte del cuerpo mas importante y los pies la de nivel mas bajo. Asi que intenta no tocar a nadie con tus pies y nunca toques la cabeza de un budista con la mano, es una falta de respeto. No me imagino si tocas la cabeza de alguien con los pies, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como ultima curiosidad, los tailandeses no tienen el mismo calendario que nosotros sino que van 543 años mas adelantados que es cuando nació buda. Y esto es todo por el momento!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8264656529898382231?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8264656529898382231/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8264656529898382231' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8264656529898382231'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8264656529898382231'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/curiositats-tailando-budistiques.html' title='Curiositats Tailando-budistiques/ Curiosidades Tailando-budisticas'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5518517201442618874</id><published>2008-06-02T22:56:00.003+02:00</published><updated>2008-06-12T05:26:57.719+02:00</updated><title type='text'>8 mesos i aixo ja s'acaba/ 8 meses y esto ya se acaba</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Aquest ultim mes ha estat molt dolent en quant als meus aparells electrònics. Vaig perdre (o em van robar) la càmera (amb les meves estimades fotos), el meu MP3 ha deixat de funcionar i la bateria del meu mòbil no carrega. Peró que li farem, jo estic be.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ja porto 8 mesos viatjant, que ja son uns quant dies. Ha passat volant però això sembla que s'acaba. Viatjar esta molt be, i estic contentissim del que estic fent però ja sento que haig de tornar a Barcelona. Necessito veure als meus amics i a la meva família i necessito menjar un 'pamtoaquet amb botifarra i mongetes', jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Us vaig dir que volia tornar a BCN sense agafar avions però finalment els meus plans han canviat. El temps, els diners i la burocràcia Xinesa m'han fet variar el meu itinerari. Ara amb les olimpíades a Xina et demanen mes requisits per obtenir el visat. Així que he optat per lo fàcil i crec que es una bona idea. Passaré les meves ultimes setmanes a Laos que m'han dit que es el país mes maco d'aquests del sud-est asiatic. Desprès tornaré a Bangkok per agafar un avio cap la destinació mes barata que trobi a Europa (que sembla ser que es Alemanya) i des d'alla, Ryanair o Easyjet cap a Barcelona. Si tot va be, espero estar per BCN menjant com un boig a principis de juliol, ui, ja queda poc!!, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jo estic igual que sempre, potser una mica mes prim i amb uns quants cabells blancs....serà a causa del estres??jeje, i la meva ment crec que s'ha obert encara una mica mes (es el que passa quan es viatja així). Ah, i sobretot, la meva compte bancaria esta pels terres, jeje!! Peró feliç, feliç.....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Este ultimo mes ha sido muy malo en cuanto a mis aparatos electrónicos. perdí (o me robaron) la cámara (con mis queridas fotos), mi MP3 ha dejado de funcionar y la batería de mi móvil ya no carga. Peró que le vamos a hacer, yo estoy bien. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ya llevo 8 meses viajando, que ya son unos cuánto días. Ha pasado volando pero esto parece que se acaba. Viajar esta muy bien, y estoy contentisimo de lo que estoy haciendo pero ya siento que tengo que volver a Barcelona. Necesito ver a mis amigos y a mi familia y necesito comer un 'pamtoaquet con butifarra y judías', jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Os dije que quería volver a BCN sin coger aviones pero finalmente mis planes han cambiado. El tiempo, el dinero y la burocracia China me han hecho variar mi itinerario. Ahora con las olimpiadas en China te piden mas requisitos para obtener el visado. Asi que he optado por lo fácil y creo que es una buena idea. Pasaré mis ultimas semanas en Laos que me han dicho que es el país mas bonito de estos del sur-este asiatico. Despues volveré a Bangkok para coger un avion con el destino mas barato que encuentre en Europa (que parece ser que sera Alemania) y desde alli, Ryanair o Easyjet en Barcelona. Si todo va bien, espero estar por BCN comiendo como un loco a principios de julio, ui, ya queda poco!!, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Yo estoy igual que siempre, quizás algo mes delgado y con unos cuántos pelos blancos....será debido al estres??jeje, y mi mente creo que se ha abierto aun algo mas (es lo que pasa cuando se viaja así). Ah, y sobre todo, mi cuenta bancaria esta por los suelos, jeje!! Peró feliz, feliz..... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5518517201442618874?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5518517201442618874/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5518517201442618874' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5518517201442618874'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5518517201442618874'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/8-mesos-i-aixo-ja-sacaba-8-meses-y-esto.html' title='8 mesos i aixo ja s&apos;acaba/ 8 meses y esto ya se acaba'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1344740940315523133</id><published>2008-06-02T10:31:00.001+02:00</published><updated>2008-06-11T04:56:11.592+02:00</updated><title type='text'>Chiang Mai i un dia completissim/ Chiang Mai i un dia completisimo</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Deixo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Sukhothai&lt;/span&gt; i el meu amic '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;exladyboy&lt;/span&gt;' i prenc un altre bus per anar una mica mes al nord. En concret arribo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Chiang&lt;/span&gt; Mai, la ciutat mes gran del nord de Tailàndia. Des de que vaig deixar al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Jose&lt;/span&gt; a Bangkok que viatjo altre vegada sol i per fi dormo sol a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;, una de les poques vegades en 9 mesos. I es que me donat un luxe a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Chiang&lt;/span&gt; Mai i he agafat una habitació per 5 euros tota per mi &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;solet&lt;/span&gt; i amb dutxa d'aigua calenta.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Aquesta ciutat es important per que es com una base per explorar el nord de Tailàndia (selves i tribus). Aquí també trobem molts &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Wat&lt;/span&gt; que son el temples Tailandesos (això vol dir monjos vestits amb les seves túniques taronges per tot arreu) i també trobem un bonic mercat nocturn on hi ha de tot, especialment articles típics Tailandesos fets a ma. Es una ciutat molt tranquil·la.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un dels dies amb el meu nou company &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Nic&lt;/span&gt; (angles) decidim fer un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;tour&lt;/span&gt;. El dia es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;completissim&lt;/span&gt;. Comencem amb una visita a las 'dones girafes', que porten anelles al coll. Son de Birmània però algunes tribus han emigrat a Tailàndia per la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;pressió&lt;/span&gt; al seu país. La veritat es que no em vaig sentir molt còmode passejant pel poblat i fent fotos. Semblava com si anéssim al zoo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La segona parada es una cosa que volia fer fa temps....muntar en elefant, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Aquesta animals son grans de veritat. Desprès '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;rafting&lt;/span&gt;' i finalment una passeig amb barca de bambú.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per la nit, una altre cosa típica de Tailàndia...un massatge Tailandès. Una hora per 3 euros...gens malament, no? Arribem, ens netegen els peus, ens posem pantalons i camisa estil Tailandès i comença el massatge...amb els peus, genolls, mans, colzes.... No m'imaginava que es podien fer tantes coses i diferents postures...i no parlo de sexe, eh!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Et quedes com nou!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Els altres dos dies una mica de relax i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;turisqueo&lt;/span&gt; per la ciutat, temples, temples i mes temples!! I a descansar per la pròxima destinació.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Dejo Sukhothai y a mi amigo 'exladyboy' y tomo otro bus para ir un poquito mas al norte. En concreto llego a Chiang Mai, la ciudad mas grande del norte de Tailandia. Desde que dejé a Jose en Bangkok que viajo otra vez solo y por fin duermo solo en la habitacion, una de las pocas veces en 9 meses. Y es que me he dado un lujo en Chiang Mai y he cogido una habitación por 5 euros toda para mí solito y con ducha de agua caliente. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Esta ciudad es importante por que es como una base para explorar el norte de Tailandia (selvas y tribus). Aquí también encontramos muchos Wat que son el templos Tailandeses (esto quiere decir monjes vestidos con sus túnicas naranjas por todas partes) y también encontramos un bonito mercado nocturno dónde hay de todo, especialmente artículos típicos Tailandeses hechos a mano. Es una ciudad muy tranquila. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Uno de los días con mi nuevo compañero Nic (ingles) decidimos hacer un tour. El día es completisimo. Empezamos con una visita a las 'mujeres jirafa', que llevan anillas en cuello. Son de Birmania pero algunas tribus han emigrado a Tailandia por la presión en su país. La verdad es que no me sentí muy cómodo paseando por el poblado y haciendo fotos. Parecía como si fuéramos al zoo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La segunda parada es una cosa que quería hacer hace tiempo....montar en elefante, jeje. Estos animales son grandes de verdad. Despues 'rafting' y finalmente una paseo en barca de bambú. Por la noche, otra cosa típica de Tailandia...un masaje Tailandés. Una hora por 3 euros...no esta mal, no? Llegamos, nos lavan los pies, nos ponemos pantalones y camisa estilo Tailandés y empieza el masaje...con los pies, rodillas, manos, codos.... No me imaginaba que se podían hacer tantas cosas y diferentes posturas...y no hablo de sexo, eh!!jeje. Te quedas como nuevo!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los otros dos días algo de relax y turisqueo por la ciudad, templos, templos y mas templos!! Y a descansar para el próximo destino. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1344740940315523133?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1344740940315523133/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1344740940315523133' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1344740940315523133'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1344740940315523133'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/06/chiang-mai-i-un-dia-completissim-chiang.html' title='Chiang Mai i un dia completissim/ Chiang Mai i un dia completisimo'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7277767426226529780</id><published>2008-05-31T06:56:00.001+02:00</published><updated>2008-06-09T13:55:31.747+02:00</updated><title type='text'>Sukhothai, antiga capital de Siam/ Sukhothai, antigua capital de Siam</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;I me'n vaig mes cap el nord. Haig de fer una parada obligada a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Sukhothai&lt;/span&gt;. Aquesta ciutat es una de les antigues capitals de Siam, com així es deia Tailàndia fa temps. Llogo una bicicleta i em passejo per les ruïnes de l'antiga ciutat. Budes, torres, murs, tot molt ben cuidat. Amb un dia tens mes que suficient, fins i tot amb un mati ja que la calor es insuportable.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per arribar aquí ja no he agafat busos turístics sinó que ja agafo busos públics. Això vol dir Tailandesos per tot arreu i hostessa al bus que et dona de veure i alguns &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;snacks&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Això&lt;/span&gt; si, viatjo en primera, o sigui, el dinar esta inclòs i aire condicionat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;guesthouse&lt;/span&gt;' esta molt be i li he caigut simpàtic al '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jefe&lt;/span&gt;'. Tan simpàtic que m'ha dit d'anar a prendre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;algo&lt;/span&gt; i jo he acceptat ja que s'ha de descobrir llocs autòctons. I &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;bueno&lt;/span&gt;, desprès de dos copes ell m'ha començat a explicar la seva vida. Es veu que era un '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;ex-ladyboy&lt;/span&gt;' que es va operar per posar-se pits quan va anar a Europa, desprès se'ls va treure per que la seva mare no s'enteres però el seu cor es encara de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;ladyboy&lt;/span&gt;'. Desprès el moment culminant, ja el veia venir, em diu que li agrado i que vol passar la nit amb mi, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Jo ,li dic que a mi no em va això i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;bueno&lt;/span&gt;, desisteix. Aquella nit vaig tancat la porta amb clau i vaig posar de tota la meva &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;motxilla&lt;/span&gt; darrera de la porta, per si de cas, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Es que soc irresistible ....sol pels homes per que les dones no em fan ni cas, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;, i el ,&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;tiu&lt;/span&gt; em fa una rebaixa per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;. Ja espero el catxondeo quan arribi per BCN, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Passo dues nits aquí i demà me'n vaig una mica mes al nord, concretament a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Chiang&lt;/span&gt; Mai. Te pinta de ser una ciutat molt interessant. Ja us explicaré...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Para llegar aquí ya no he cogido buses turísticos sino que ya cojo los buses públicos. Esto quiere decir Tailandeses por todas partes y una azafata en el bus que te da de beber y algunos snacks. Eso si, viajo en primera, o sea, la comida esta incluida (de alimento) y aire acondicionado. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La 'guesthouse' esta muy bien y le he caído simpático al 'jefe'. Tan simpático que me ha dicho de ir a tomar algo y yo he aceptado ya que se tiene que descubrir lugares autóctonos. Y bueno, despues de dos copas él me ha empezado a explicar su vida. Se ve que era un 'ex-ladyboy' que se operó para ponerse pechos cuando fue a Europa, despues se los sacó para que su madre no se enterara pero su corazón es todavía de 'ladyboy'. Despues el momento culminante, ya lo veía venir, me dice que le gusto y que quiere pasar la noche conmigo, jeje. Yo le digo que a mí no me va esto y bueno, desiste. Aquella noche cerre la puerta con llave y puse toda mi mochila detras de la puerta, por si las moscas, jeje. Es que soy irresistible ....solo para los hombres por que las mujeres no me hacen ni caso, jeje, y el ,tio me hace una rebaja por la habitacion. Ya espero el cacxondeo cuando llegue por BCN, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Paso dos noches aquí y mañana me voy algo mas al norte, concretamente a Chiang Mai. Tiene pinta de ser una ciudad muy interesante. Ya os explicaré... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7277767426226529780?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7277767426226529780/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7277767426226529780' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7277767426226529780'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7277767426226529780'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/sukhothai-antiga-capital-de-siam.html' title='Sukhothai, antiga capital de Siam/ Sukhothai, antigua capital de Siam'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2372365963885188875</id><published>2008-05-27T14:12:00.000+02:00</published><updated>2008-06-06T14:42:05.972+02:00</updated><title type='text'>Per fi Bangkok de dia/ Por fin Bangkok de dia</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ha estat una nit llarga viatjant amb &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;autobús&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;pe'l&lt;/span&gt; que m'ha dit el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Jose&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;mentres&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;dormíem&lt;/span&gt;, una persona estava remenant les bosses dels viatgers. Quina sang freda, no? Per sort, jo dormia amb la meva als peus. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hem deixat les platges &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;paradisíaques&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;arribem&lt;/span&gt; a la gran '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;urbe&lt;/span&gt;', Bangkok. Trafic, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;contaminació&lt;/span&gt;, sorolls, llocs per menjar, tendes i mes tendes, gent a totes hores, calor i humitat. Aquest cop hem decidit pagar una mica mes i tenir una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;habitació&lt;/span&gt; amb aire condicionat. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Peró&lt;/span&gt; un cop surts de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;...a suar!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Faig una mica de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;turisqueo&lt;/span&gt;' per veure el mes important &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;però&lt;/span&gt; amb aquest calor es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;difícil&lt;/span&gt; tenir energia. Per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;desplacar-se&lt;/span&gt; d'un lloc a un altre el mes &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;comú&lt;/span&gt; son els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Tuk-Tuk&lt;/span&gt;. Son uns tricicles motoritzats molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;típics&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Tailàndia&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Això&lt;/span&gt; si, abans d'agafar un pacta el preu.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bangkok es una ciutat molt curiosa. Pel mati pots veure monjos &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;descalços&lt;/span&gt; caminant d'un lloc a un altre demanant aliments els quals reben molt gratament. Per la nit, vaig veure un elefant passejant pel carrer, en serio!! Molta gent t'intenta estafar &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;però&lt;/span&gt; aquest cop no ho han aconseguit. En un restaurant vaig anar al lavabo i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;mentres&lt;/span&gt; estava 'pixant' un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;tiu&lt;/span&gt; em posa una tovallola mullada al coll i em &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;comença&lt;/span&gt; a fer un massatge a l'esquena. Es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;algo&lt;/span&gt; normal &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;aquí&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Li dones una propina y tots contents.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Em quedo 3 dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;aquí&lt;/span&gt;. El &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;Jose&lt;/span&gt; se'n va cap a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;França&lt;/span&gt; i jo em volia treure el visat xines &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;però&lt;/span&gt; ara, a causa de les &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;olimpíades&lt;/span&gt;, et demanen mes &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;documentació&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;Així&lt;/span&gt; que de moment desisteixo i ja veure el que faig.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ha sido una noche larga viajando en autobús y por lo que me ha dicho Jose, mientras dormíamos, una persona estaba registrando las bolsas de los viajeros. Qué sangre fría, no? Por suerte, yo dormía con la mia en los pies. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hemos dejado las playas paradisíacas y llegamos a la gran 'urbe', Bangkok. Trafico, contaminación, ruidos, lugares para comer, tiendas y mas tiendas, gente a todas horas, calor y humedad. Esta vez hemos decidido pagar algo mas y tenemos una habitación con aire acondicionado. Peró una vez sales de la habitacion...a sudar!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hago algo de 'turisqueo' para ver lo mas importante pero con este calor es difícil tener energía. Para desplazarse de un lugar a otro lo mas común son los Tuk-Tuk. Son unos triciclos motorizados muy típicos en Tailandia. Eso si, antes de coger uno pacta el precio. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bangkok es una ciudad muy curiosa. Por la manana puedes ver monjes descalzos andando de un lugar a otro pidiendo comida los cuales recieben muy gratamente. Por la noche, vi un elefante paseando por la calle, serio!! Mucha gente te intenta estafar pero esta vez no lo han conseguido. En un restaurante fui al lavabo y mientras estaba 'meando' un tio me pone una toalla mojada en cuello y me empieza a hacer un masaje en la espalda. Es algo normal aquí, jeje. Le das un propina y todos contentos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me quedo 3 días aquí. Jose se va a Francia y yo me quería sacar el visado Chino pero ahora, debido a las olimpiadas, te piden mas documentación. Asi que de momento desisto y ya vere lo que hago. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2372365963885188875?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2372365963885188875/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2372365963885188875' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2372365963885188875'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2372365963885188875'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/per-fi-bangkok-de-dia-por-fin-bangkok.html' title='Per fi Bangkok de dia/ Por fin Bangkok de dia'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1675515955422779215</id><published>2008-05-24T13:37:00.004+02:00</published><updated>2008-06-06T14:12:12.853+02:00</updated><title type='text'>Leonardo, on estas?/ Leonardo, donde estas?</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Des de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Krabi&lt;/span&gt;, agafem el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;ferry&lt;/span&gt; cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Phi&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Phi&lt;/span&gt;, us sona? Si heu vist una pel.&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;licula&lt;/span&gt; que es diu 'la platja' amb &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Leonardo&lt;/span&gt; di &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Caprio&lt;/span&gt; (jo no la he vist), ja sabeu del que parlo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Es temporada baixa aTailandia i es nota. Es facil trobar allotjament i a bon preu. Ens &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;instalem&lt;/span&gt; en el 'bungalou' i anem a explorar la illa. Platja per aquí, muntanya per allà, '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;cocktels&lt;/span&gt;'...i senyals per tot arreu indicant on anar en cas de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;tsunami&lt;/span&gt;. I es que en aquesta zona es on al desembre del 2004 (si no recordo malament) va haver un gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;tsunami&lt;/span&gt;. Encara es poden veure algunes cases, locals, restaurants...en fase de reconstrucció. Les senyals indiquen punts elevats on hauríem de dirigir-nos en cas d'una gran onada....si ens dona temps....es clar&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El segon dia decidim fer un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;minicreuer&lt;/span&gt; al voltant de les illes amb '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;snorkeling&lt;/span&gt;' i '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;kayaking&lt;/span&gt;' inclosos. No fa falta anar molt lluny que ja veus vida aquàtica per tot arreu. Un cop a l'aigua, peixos de tots colors t'envolten. Haig de reconèixer que he vist mes diversitat aquàtica aquí que a la barrera de corall a Austràlia. Una experiència &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;inolvidable&lt;/span&gt;. Ah, per fi he vist a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Nemo&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La següent parada amb el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;minicreuer&lt;/span&gt; es la famosa platja de 'M&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;aya&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;bay&lt;/span&gt;'. Jo no la coneixia però sembla ser que es aquí que van filmar algunes escenes de 'La platja', i no m'estranya. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Noies&lt;/span&gt;, ho sento, però no he vist al Leo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Avui es el nostre ultim dia de platja. Demà ja ens dirigim altre vegada cap a Bangkok per que el viatge continua. ( a veure si veig Bangkok de dia, jeje)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desde Krabi, cogemos el ferry hacia Koh Phi Phi, os suena? Si habéis visto una pel.licula que se llama 'la playa' con Leonardo di Caprio (yo no la he visto), ya sabéis de lo que hablo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Es temporada baja en Tailandia y se nota. Es facil encontrar alojamiento y a buen precio. Nos instalamos en el 'bungalou' y vamos a explorar la isla. Playa por aquí, montaña por allá, 'cocktels'...y señales por todo por todas partes indicando dónde ir en caso de tsunami. Y es que en esta zona es dónde en diciembre del 2004 (si no recuerdo mal) hubo un gran tsunami. Todavía se pueden ver algunas casas, locales, restaurantes...en fase de reconstrucción. Las señales indican puntos elevados dónde deberiamos dirigirnos en caso de una gran ola....si nos da tiempo.... claro. El segundo día decidimos hacer un minicrucero alrededor de las islas con 'snorkeling' y 'kayaking' incluidos. No hace falta ir muy lejos que ya ves vida acuática por todas partes. Una vez en el agua, peces de todos colores te rodean. Tengo que reconocer que he visto mas diversidad acuática aquí que en la barrera de coral en Australia. Una experiencia inolvidable. Ah, por fin he visto a Nemo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La siguiente parada con el minicreuer es la famosa playa de 'Maya bay'. Yo no la conocía pero parece ser que se aquí que filmaron algunas escenas de 'La playa', y no me extraña. Chicas, lo siento, pero no he visto al Leo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hoy es nuestro ultimo día de playa. Mañana nos dirigimos otra vez a Bangkok por que el viaje continúa. ( a ver si veo Bangkok de día, jeje)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1675515955422779215?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1675515955422779215/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1675515955422779215' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1675515955422779215'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1675515955422779215'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/leonardo-on-estas-leonardo-donde-estas.html' title='Leonardo, on estas?/ Leonardo, donde estas?'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1738932018212552513</id><published>2008-05-22T15:27:00.000+02:00</published><updated>2008-06-04T16:00:41.134+02:00</updated><title type='text'>Canvi de platges: Krabi</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El meu amic Jose (que ja va tornar de la Índia per estar a la 'full moon' ) i jo decidim deixar les illes de l'est i anem a la costa oest. Ens acomiadem dels meus amics anglesos amb un 'ens veiem no se quan, no se on'. Comprem el bitllet, ens posen un adhesiu a la samarreta i amb 50 persones mes agafem el ferry i el bus altre vegada. Encara que ja han passat dos dies, la 'full moon party' es nota en les cares i físic dels viatgers. Tothom tirat pel terra del ferry i dormint al bus.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ens havien dit que Krabi era impressionant però al arribar ens portem una desilusio, nada especial. Passem una nit i fins el dia desprès no descobrim que no ens hem de quedar a Krabi ciutat si no a les platges i illes del voltant. Hem perdut un dia però finalment arribem a la platja de Raylay. L'unica forma d'arribar aquí es mitjançant un 'long-tail boat'. Son simplement les barques que feien servir els pescadors Tailandesos i que ara amb el turisme son barques de passatges per unes 10 persones.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Raylay es ja part del paradís. Platja amb muntanyes a un costat i a l'altre, vegetació tropical, sorra blanca...que us haig de dir. També es un bon lloc per practicar l'escalada per la forma peculiar de les seves muntanyes. I per fi tenim bon temps les 24 hores del dia.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ambient relaxat, musica 'chill out' i Tailandesos simpàtics. Encara que mai es pot generalitzar, la veritat es que aquesta gent sempre te un somriure per tu. Crec que aquí la religió te un paper molt important, son budistes i tenen un altre manera de veure la vida. No se per que perdo el temps escrivint, la platja m'espera!!! jejeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Mi amigo Jose (que ya volvió de la India para estar en la 'full moon' ) y yo decidimos dejar las islas del este y dirijirnos a la costa oeste. Nos despedimos de mis amigos ingleses con un 'nos vemos no se cuando, no se dónde'. Compramos el billete, nos ponen una pegatina en la camiseta y con 50 personas mas cogemos el ferry y el bus otra vez. Aunque ya han pasado dos días, la 'full moon party' se nota en las caras y físico de los viajeros. Todo el mundo tirado por el suelo del ferry y durmiendo al bus. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nos habían dicho que Krabi era impresionante pero al llegar nos llevamos una desilusion, nada especial. Pasamos una noche y hasta el día siguiente no descubrimos que no nos tenemos que quedar en Krabi ciudad si no en las playas e islas de alrededor. Hemos perdido un día pero finalmente llegamos a la playa de Raylay. La unica forma de llegar aquí es mediante un 'long-tail boat'. Son simplemente las barcas que usaban los pescadores Tailandeses y que ahora con el turismo son barcas de pasajeros para unas 10 personas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Raylay es ya parte del paraíso. Playa con montañas a un lado y otro, vegetación tropical, arena blanca...que os tengo que decir. También es un buen lugar para practicar la escalada por la forma peculiar de sus montañas. Y al fin tenemos buen tiempo las 24 horas del día. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ambiente relajado, musica 'chill out' y Tailandeses simpáticos. Aunque nunca se puede generalizar, la verdad es que esta gente siempre tiene una sonrisa para ti. Creo que aquí la religión tiene un papel muy importante, son budistas y tienen otra manera de ver la vida. No se por que pierdo el tiempo escribiendo, la playa me espera!!! jejeje &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1738932018212552513?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1738932018212552513/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1738932018212552513' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1738932018212552513'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1738932018212552513'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/canvi-de-platges-krabi.html' title='Canvi de platges: Krabi'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5823039312979503035</id><published>2008-05-20T11:10:00.001+02:00</published><updated>2008-06-01T11:48:43.401+02:00</updated><title type='text'>'Full moon party'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Per fi &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;arriba&lt;/span&gt; el dia, i no soc &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;l'unic&lt;/span&gt; que esta aquí per això. Estic a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Phangan&lt;/span&gt; i el dia 20 es la 'full &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;moon&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;party&lt;/span&gt;' o festa de la lluna plena (en el maig 2008 es clar). Com be heu endevinat es una festa que es fa sol quan es lluna plena. Tot va començar a finals dels anys 80 quan un grup d'amics va fer una celebració en una nit de lluna plena. La cosa va anar tan be que a cada lluna plena s'ha anat repetint fins els nostre dies. Si al començament sol eren un grup d'amics ara es s'ajunten unes 20.000 persones a la temporada alta....&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;uuuuaaauuu&lt;/span&gt;!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A la platja hi ha nombrosos bars amb musica de tot tipus i amb sistemes de so que ja voldrien moltes discoteques. La gent balla a la sorra i fins i tot a l'aigua sota la lluna plena i clar, a mida que avança la nit la gent esta una mica mes boja. La gent balla i balla descalça per això es molt normal que deixis les xancles en algun lloc i desprès no les trobis, com em va passar a mi.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Això si, amb tanta gent i 'borratxa' els carteristes fan de les seves. Aquest cop li va tocar a un dels meus amics que li robessin la cartera. Per això jo vaig anar amb el diner just i em vaig comprar una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;càmera&lt;/span&gt; d'un sol us, per si de cas, que ja tinc experiència. La festa acaba a altes hores de la matinada i desprès, pels mes atrevits, cap a un '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;after&lt;/span&gt;' en una altre platja o en la muntanya.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El negoci es el negoci i ara, apart de celebrar festes a la lluna plena també es celebra quan no hi ha lluna, quan es creixent o &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;menguant&lt;/span&gt;, la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;pre-festa&lt;/span&gt; i la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;post-festa&lt;/span&gt;. Ara també es poden trobar 'full &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;moon&lt;/span&gt; parties' en d'altres llocs &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;però&lt;/span&gt; aquesta es la original!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, se m'oblidava, la beguda típica son els '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;buckets&lt;/span&gt;' que vol dir cubell. Com la mateixa paraula diu son petits cubells d'un litre de capacitat i que pots omplir del que vulguis...un tipus de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;cubalitro&lt;/span&gt;'. Si mai veniu a Tailàndia, heu de venir a la 'full &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;moon&lt;/span&gt;', sens dubte!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al fin llega el día, y no soy el unico que esta aquí para esto. Estoy en Koh Phangan y el día 20 es la 'full moon party' o fiesta de la luna llena (en el mayo 2008 claro). Como bien habéis adivinado es una fiesta que se celebra solo cuando es luna llena. Todo empezó a finales de los años 80 cuando un grupo de amigos hizo una celebración en una noche de luna llena. La cosa fue tan bien que en cada luna llena se ha ido repitiendo hasta nuestros días. Si al principi solo eran un grupo de amigos ahora ya se juntan unas 20.000 personas en la temporada alta....uuuuaaauuu!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En la playa hay numerosos bares con musica de todo tipo y con sistemas de sonido que ya querrían muchas discotecas. La gente baila en la arena e incluso en el agua bajo la luna llena y claro, a medida que avanza la noche la gente se vuelve un poco mas loca. La gente baila y baila descalza por eso es muy normal que dejes las chanclas en algún lugar y despues no las encuentres, como me pasó a mí. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Eso si, con tanta gente y 'borracha' los carteristas hacen de las suyas. Este vez le tocó a uno de mis amigos que le robaran la cartera. Por eso yo fui con el dinero justo y me compré una cámara de usar y tirar, por si las moscas, que ya tengo experiencia. La fiesta acaba a altas horas de la madrugada y despues, para los mas atrevidos, hacia un 'after' en otra playa o en la montaña. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El negocio es el negocio y ahora, a parte de celebrar fiestas en la luna llena también se celebra cuando no hay luna, cuando es creciente o menguante, la pre-fiesta y la post-fiesta. Ahora también se pueden encontrar 'full moon parties' en muchas otras partes pero esta es la original!!! Ah, se me olvidaba, la bebida típica son los 'buckets' que quiere decir cubos. Como la misma palabra indica son pequeños cubos de un litro de capacidad y que puedes llenar de lo que quieras...un tipo de 'cubalitro'. Si venís a Tailandia, teneis que venir a la 'full moon', sin duda!!! .&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5823039312979503035?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5823039312979503035/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5823039312979503035' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5823039312979503035'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5823039312979503035'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/full-moon-party.html' title='&apos;Full moon party&apos;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-440466715630058224</id><published>2008-05-18T13:13:00.004+02:00</published><updated>2008-05-31T13:50:08.663+02:00</updated><title type='text'>D'illa a illa: Koh Phangan / De isla a isla: Koh Phangan</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Desprès d'uns dies de relax i per que no dir-ho, 'fer el gos' a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Tao&lt;/span&gt;, i desprès d'una hora de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;ferry&lt;/span&gt;, arribem a una altre illa: &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Phangan&lt;/span&gt;. Com totes les illes d'aquesta part de Tailàndia, sorra blanca i fina (se't fica en els llocs mes inimaginables i a mes, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;dificil&lt;/span&gt; de treure, jeje), aigües amb diferents tonalitats de blaus i transparents i vegetació tropical per tot arreu. Una queixa de la platja de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Kph&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Phangan&lt;/span&gt;, no se que hi ha a l'aigua que et pica. Son com uns &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;micropeixos&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;micromeduses&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;però&lt;/span&gt; fa que no et quedis massa temps a dins de l'aigua.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Fa calor, molta calor i em d'anar a la platja altre vegada. Els mosquits fan de la seva quan se'n va el sol, així que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;anti-mosquits&lt;/span&gt; per aquí i per allà....realment funciona!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Phangan&lt;/span&gt; es una illa molt turística, sobretot quan s'acosta la lluna plena. Ja us explicaré per que. Els preus son mes alts del que es habitual però hem trobat uns 'bungalous' per 3 euros la nit per persona, un xollo!! A tot arreu, especialment a les tendes, es costum de treure's les sabates abans d'entrar i anar descalç. Una sensacio rara, no?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ara estic viatjant amb el meus amics &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Darren&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Richard &lt;/span&gt;i dos mes. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Anglesos&lt;/span&gt; però bona gent. M'he comprat un banyador d'aquests llargs ja que amb el meu banyador curt '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;marcapitxes&lt;/span&gt;' donava molt la nota. Una amiga meva m'ha tallat el cabell (eh, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Maribel&lt;/span&gt; i club de fans!!!) i atenció &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;xatis&lt;/span&gt;, m'he depilat el pit, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Ho anava a fer amb cera però al final un amic m'ha deixat la maquina de tallat el cabell.....covard???....no, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;si i que??, &lt;/span&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com us he dit, platges paradisíaques, sol, humitat, bon menjar, dormir la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;siesta&lt;/span&gt; en una hamaca....i preparar-se pel dia 20, per que? Llegiu el pròxim capítol, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;jeje&lt;/span&gt;!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de unos días de relax y por que no decirlo, 'hacer el perro' en Koh Tao, y despues de una hora de ferry, llegamos a otra isla: Koh Phangan. Como todas las islas de esta parte de Tailandia, arena blanca y fina (se te mete en los lugares mas inimaginables y ademas, dificil de sacar, jeje), aguas con diferentes tonalidades de azules y transparentes y vegetación tropical por todas partes. Una queja de la playa de Koh Phangan, no se que hay al agua que te pica. Son como unos micropeces y micromedusas pero hace que no te quedes demasiado tiempo adentro del agua. Hace calor, mucho calor y me tengo que ir a la playa otra vez. Los mosquitos hacen de las suyas quando se va el sol, asi que, anti-mosquitos por aquí y por allá....realmente funciona!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Koh Phangan es una isla muy turística, sobre todo cuando se acerca la luna llena. Ya os explicaré por que. Los precios son mas altos de lo que es habitual pero hemos encontrado unos 'bungalous' por 3 euros la noche por persona, uno chollo!! En todas partes, especialmente en las tiendas, es costumbre de sacarse los zapatos antes de entrar e ir descalzo. Una sensacion rara, no? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ahora estoy viajando con mis amigos Darren y Richard y dos mas. Ingleses pero buena gente. Me he comprado un banyador de estos largos ya que con mi banyador corto 'marcapichas' daba mucho la nota. Una amiga mía me ha cortado el pelo (eh, Maribel y club de fans!!!) y atención chatis, me he depilado el pecho, jeje. Lo iba a hacer con cera pero al final un amigo me ha dejado la maquina de cortar el pelo.....cobarde???....si y que??, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como os he dicho, playas paradisíacas, sol, humedad, buena comida, dormir la siesta en una hamaca....y a prepararse para el día 20, por que? Leer el próximo capítulo, jeje!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-440466715630058224?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/440466715630058224/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=440466715630058224' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/440466715630058224'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/440466715630058224'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/dilla-illa-koh-phangan-de-isla-isla-koh.html' title='D&apos;illa a illa: Koh Phangan / De isla a isla: Koh Phangan'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6657931956709512373</id><published>2008-05-13T10:48:00.000+02:00</published><updated>2008-05-31T13:36:46.546+02:00</updated><title type='text'>Cap a les illes del sud: Koh Tao/ Hacia las islas del sur: Koh Tao</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Sense veure res de Bangkok els meus amics i jo agafem un bus nocturn cap al sud per visitar les illes del sud est. El bus tarda 12 hores i una hora mes de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;ferry&lt;/span&gt;. El meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Jose&lt;/span&gt; es queda a Bangkok ja que ha de volar cap a Índia.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per fi arribem i com sempre el primer que hem de fer es buscar allotjament. A Tailàndia normalment no hi ha &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;hostels&lt;/span&gt; si no que hi ha '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;guesthouses&lt;/span&gt;'. Això vol dir que llogues &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt; complerta que normalment es de 2, 3 o 4 llits. Per això sempre es millor viatjar amb algú per aquí, surt molt mes economic. Normalment una habitació o 'bungalou' costa entre 6 i 12 euros depenent de quants llits hi ha, si hi ha aire condicionat, aigua calenta i tele. Nosaltres agafem les mes barates (s'ha d'estalviar com sigui, no?)....o sigui, ventilador i aigua del temps, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Ah, hi ha tassa de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;water&lt;/span&gt; però no cisterna. Així que quan fas les teves necessitats, omples un cubell, tires l'aigua a la tassa i que corri l'aigua. Al arribar al port, 'milions' de Tailandesos oferint allotjament i cursos de submarinisme. Agafem un taxi que no es mes que un 4x4 '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;pick&lt;/span&gt; up' descapotable. Ens '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;apalanquem&lt;/span&gt;' al darrera i on caben 6 caben 8, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Tao&lt;/span&gt; es un lloc bastant turístic i això es nota en els preus. El temps el primer dia no es el millor que voldríem però al menys tenim unes hores de sol al dia. Això ens permet anar a la platja (en nostre 'bungalou' esta sol a 10 metres de la platja) i passar hores i hores alla ja que la temperatura de l'aigua es perfecte i a fora fa calor.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Koh&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Tao&lt;/span&gt; es també un lloc perfecte per fer submarinisme i treure's la llicencia de submarinista (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;PADI&lt;/span&gt;). Desprès de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Cairns&lt;/span&gt; es el lloc del mon on s'obtenen mes llicencies ja que es bastant barato i la vida animal aquàtica es bastant nombrosa.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un dia, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;aburrits&lt;/span&gt; d'estar a la platja, decidim anar de pesca. Així que contactem amb uns Tai que tenen un petita barca i a pescar. Ei, però tot controlat. Si et fa cosa tocar el peix, ells et preparen la canya i si pesques &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;algo&lt;/span&gt;, ells s'encarreguen de treure el peix, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Jo vaig pescar 3, gens malament per ser la primera vegada. Un dia genial, l'excusa era la pesca però passar tot el dia amb amics per aquestes platges no te preu. Ah, per la nit, anem a un restaurant amb els nostres peixos i els cuinen per nosaltres. Això si que es peix fresc. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A la nit, desprès del àgape, a veure l'esport nacional de Tailàndia, el Thai &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Boxing&lt;/span&gt;. Tot val, excepte pegar a les parts baixes. Una mica de sang per aquí, un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;KO&lt;/span&gt; per allà, una &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;patada&lt;/span&gt; amb el genoll, amb el colze, tradició, musica i Tais apostant. Em va semblar molt interessant, no sol per la lluita si no per tot el ritual abans de començar cada combat. Us ho recomano. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La veritat es que en aquestes platges no hi gaire per fer, relax, relax i poca cosa mes. Evidentment t'agrada durant uns dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;però&lt;/span&gt; jo haig de moure'm i fer &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;algo&lt;/span&gt; mes, no?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sin ver nada de Bangkok mis amigos y yo cogemos un bus nocturno hacia el sur para visitar las islas del sud-este. El bus tarda 12 horas y una hora mas de ferry. Mi amigo Jose se queda en Bangkok ya que tiene que volar a India. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por fin llegamos y como siempre lo primero que tenemos que hacer es buscar alojamiento. En Tailandia normalmente no hay hostels si no que hay 'guesthouses'. Esto quiere decir que alquilas el habitacion completa que normalmente es de 2, 3 o 4 camas. Por eso siempre es mejor viajar con alguien por aquí, sale mas economico. Normalmente una habitación o 'bungalou' cuesta entre 6 y 12 euros dependiendo de cuantas camas hay, si hay aire acondicionado, agua caliente y tele. Nosotros cogemos las mas baratas (tenemos que ahorrar cómo sea, no?)....o sea, ventilador y agua del tiempo, jeje. Ah, hay taza de water pero no cisterna. Asi que cuando haces tus necesidades, llenas un cubo, echas el agua a la taza y que corra el agua. Al llegar al puerto, 'millones' de Tailandeses ofreciendo alojamiento y cursos de submarinismo. Cogemos un taxi que no es mas que un 4x4 'pick up' descapotable. Nos 'apalancamos' detras y dónde caben 6 caben 8, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Koh Tao es un lugar bastante turístico y esto se nota en los precios. El tiempo el primer día no es el mejor que querríamos pero al menos tenemos unas horas de sol al día. Esto nos permite ir a la playa (nuestro 'bungalou' esta solo a 10 metros de la playa) y pasar horas y horas alli ya que la temperatura del agua es perfecta y fuera hace calor. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Koh Tao es también un lugar perfecto para hacer submarinismo y sacarse la licencia de submarinista (PADI). Despues de Cairns es el lugar del mundo dónde se obtienen mas licencias ya que es bastante barato y la vida animal acuática es bastante numerosa. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un día, aburridos de estar en la playa, decidimos ir de pesca. Asi que contactamos con unos Tai que tienen un pequeña barca y a pescar. Ei, pero todo controlado. Si te da cosa tocar los peces, ellos te preparan la caña y si pescas algo, ellos se encargan de sacar el pescado, jeje. Yo pesqué 3, nada mal por ser la primera vez. Un día genial, la excusa era la pesca pero pasar todo el día con amigos por estas playas no tiene precio. Ah, por la noche, vamos a un restaurante con nuestros pescados y los cocinan para nosotros. Esto si que se pescado fresco. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues del ágape, a ver el deporte nacional de Tailandia, el Thai Boxing. Todo vale, excepto pegar a las partes bajas. Algo de sangre por aquí, un K.O. por allá, una patada con la rodilla, con el codo, tradición, musica y Tais apostando. Me pareció muy interesante, no solo por la lucha sino por todo el ritual antes de empezar cada combate. Os lo recomiendo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La verdad se que en estas playas no hay demasiadas cosas que hacer, relax, relax y poca cosa mas. Evidentemente te gusta durante unos días pero tengo que moverme y hacer algo mas, no? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6657931956709512373?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6657931956709512373/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6657931956709512373' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6657931956709512373'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6657931956709512373'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/dilla-illa-koh-tao.html' title='Cap a les illes del sud: Koh Tao/ Hacia las islas del sur: Koh Tao'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5075129048998503304</id><published>2008-05-10T10:21:00.007+02:00</published><updated>2008-05-29T13:10:02.665+02:00</updated><title type='text'>Felic trist 35 aniversari/ Feliz triste 35 aniversario</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;I es que tot semblava masa perfecte. El meu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;35 aniversari&lt;/span&gt; (35....ja??) a Bangkok amb els meus amics '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;motxileros&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;' (ja que he quedat amb uns sis amics aquí). Primer &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;problemilla&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, quan vaig a facturar a l'aeroport de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Kuala&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Lumpur&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;em demanen el visat per entrar a Tailàndia i em diuen que si no el tinc no puc volar. Jo sabia que no necessito visat per entrar a Tailàndia...que soc europeu!!!! Desprès de parlar i parlar, al final em fan firmar un paper &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;treient&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; tota responsabilitat a la companyia &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;aerea&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. Al arribar a Bangkok, en el control duaner, segell i '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;andando&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;'. Si ja ho &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;sabia&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;hostel&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; he quedat amb el meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Jose&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; (el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;franchute&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;), ja el coneixeu, no? Quina alegria veure'l altre vegada. Anem a dinar ja a preus econòmics de veritat i ens preparem per la celebració. De moment no puc contactar amb els altres.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Quan surts per Bangkok de nit te n'adones que es molt fàcil que les noies et parlin i et somriguin...que voldran aquestes?....amistat?, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;jeje&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. I '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;cuidado'&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;...hi ha algunes que no son algunes sinó alguns. Es molt difícil adonar-te'n si no et fixes detalladament. Realment alguns son mes guapos o guapes (no se com dir-ho) que les noies de veritat. Son el famosos '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Ladyboys&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;', nois que van de noies, o sigui, travestis o transexuals. Aquí la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;homoxesualitat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; es veu com una cosa molt normal, fins i tot, com una part de la cultura Tailandesa, diria jo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Bueno&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, festa, festa, i al tornar a casa me n'adono que la meva &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;càmera&lt;/span&gt; ha desaparegut...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;l'haure&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; perdut? Crec que no, que me l'han robat. I el pitjor....les meves &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;fotoooooossss&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;!!!! Merda!!! Al dia següent, una mica deprimit, em compro una nova &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;càmera&lt;/span&gt;. Si el meu &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;pressupost&lt;/span&gt; ja era baix, ara encara ho es una mica mes. Passo dos dies a Bangkok i la veritat, no he vist res de res, sol Bangkok de nit. A la segona nit ja trobo la resta dels meus amics. Feliç i trist al mateix temps.....&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;però&lt;/span&gt; son coses de la vida, no? Be, millor dit, son coses dels '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;motxileros&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, no?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Y es que todo parecía demasiado perfecto. Mi 35 aniversario (35....ya??) en Bangkok con mis amigos 'mochileros' (ya que he quedado con unos seis amigos aquí). Primer problemilla, cuando voy a facturar en el aeropuerto de Kuala Lumpur me piden el visado para entrar en Tailandia y me dicen que si no lo tengo no puedo volar. Yo sabía que no necesito visado para entrar en Tailandia...que soy europeo!!!! Despues de hablar y hablar, al final me hacen firmar un papel sacando toda responsabilidad a la compañía aerea. Al llegar en Bangkok, en el control aduanero, sello y 'andando'. Si ya lo savia.... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En el hostel he quedado con mi amigo Jose (el franchute), ya lo conocéis, no? Qué alegría verlo otra vez. Vamos a comer ya a precios económicos de verdad y nos preparamos para la celebración. Por el momento no puedo contactar con los otros. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Cuando sales por Bangkok por la noche te das cuenta que es muy fácil que las chicas te hablen y te sonrían...que querrán estas?....amistad?, jeje. Y 'cuidado'...hay algunas que no son algunas sino algunos. Es muy difícil darte cuenta si no te fijas detalladamente. Realmente algunos son mas guapos o guapas (no se cómo decirlo) que las chicas de verdad. Son los famosos 'Ladyboys', chicos que van de chicas, o se, travestis o transexuales. Aquí la homoxesualidad se ve como una cosa normal, diria casi que es parte de la cultura Tailandesa.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bueno, fiesta, fiesta, y al volver a casa me doy cuenta que mi cámara ha desaparecido...la habre perdido? Creo que no, que me la han robado. Y lo peor....mis fotoooooossss!!!! Mierda!!! Al día siguiente, algo deprimido, me compro una nueva cámara. Si mi presupuesto ya era bajo, ahora todavía lo es algo mas. Paso dos días en Bangkok y la verdad, no he visto nada de nada, solo Bangkok por la noche. A la segunda noche ya encuentro el resto de mis amigos. Feliz y triste al mismo tiempo.....pero son cosas de la vida, no? Bueno, mejor dicho, son cosas de los 'mochileros, no? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Thai&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5075129048998503304?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5075129048998503304/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5075129048998503304' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5075129048998503304'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5075129048998503304'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/felic-trist-aniversari-feliz-triste.html' title='Felic trist 35 aniversari/ Feliz triste 35 aniversario'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3750121377968514938</id><published>2008-05-08T09:40:00.004+02:00</published><updated>2008-05-29T13:08:16.875+02:00</updated><title type='text'>Rumb a Tailandia (II): Kuala Lumpur/ Rumbo a Tailandia: Kuala Lumpur</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;M'aixeco d'hora per agafar el tren de Singapur a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Kuala&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Lumpur&lt;/span&gt;. Un dels venedors de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;l'estacio&lt;/span&gt; portava una camiseta del Reial Madrid i li dic, ei, Madrid &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Prrzzz&lt;/span&gt;, Barca &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;ok&lt;/span&gt;, i el '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;tiu&lt;/span&gt;' em contesta....4 a 1, no sabia encara que el Barca va perdre. Un viatge que se suposa havia de durar 7 hores acaba sent de 11 hores. Sol 4 hores de retràs i a cada estació, una parada de mitja hora mínim i un '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;tiu&lt;/span&gt;' amb un martell picant a una roda...serà la manera de reparar els trens per aquí? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sol sortir de Singapur el paisatge ja canvia...palmeres, arbres bananers i demès vegetació tropical que no se el nom. Per fi arribo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Kuala&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Lumpur&lt;/span&gt;, capital de Malàisia. Primer país musulmà que visito i per tant, bastant dones amb vel i mesquites. La veritat es que se't posa 'la pell de gallina' (en el bon sentit de la paraula) escoltar una plegaria feta pels &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Imans&lt;/span&gt; a les mesquites. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;L'edifici emblema &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;d'aqui&lt;/span&gt;, les torres &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Petronas&lt;/span&gt;, 452 metres &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;d'alcada&lt;/span&gt; i espectaculars de nit. Per lo demès, una ciutat difícil per anar d'una lloc a l'altre caminant, molt de trafic i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;polucio&lt;/span&gt;. I com no, calor i humitat. I mes mesquites, algunes d'elles maques, molt maques.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Aquí viu un amic que vaig conèixer a Nova Zelanda i quedo amb ell per prendre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;algo&lt;/span&gt; i veure la ciutat de nit (com no). Una de les coses que et sorprèn es la quantitat d'homes europeus o americans d'uns 50 anys sols que hi ha en aquesta ciutat. Quan surts de nit ja saps per que...'a la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;caza&lt;/span&gt; i captura' de noies &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jovenetes&lt;/span&gt;. I segur que la dona creu que esta de viatge de negocis, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Curiositat, el meu amic em presenta el seu altre amic de Malàisia. El '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;tiu&lt;/span&gt;' juga amb la selecció nacional de Futbol de Malàisia. Suposo que el nivell no es gaire alt però ha jugat contra Brasil amb &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Ronaldo&lt;/span&gt;...per suposat van perdre però a ell li va ser igual. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Em &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;quedaré&lt;/span&gt; dos dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;aquí&lt;/span&gt; i encara que volia agafar el tren per anar a Bangkok, vull estar el dia 10 (el meu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;cumple&lt;/span&gt;) a la capital de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Tailàndia&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Així&lt;/span&gt; que al final compro un bitllet &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;d'avio&lt;/span&gt;. Quatre &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;països&lt;/span&gt; en 4 dies, gens malament, no?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me levanto temprano por coger el tren de Singapur a Kuala Lumpur. Uno de los vendedores de la estacion tenia una camiseta del Real Madrid y le digo, ei, Madrid Prrzzz, Barca ok, y el 'tio' me contesta....4 a 1, no sabía aun que el Barca perdió. Un viaje que se supone tenia que durar 7 horas acaba siendo de 11 horas. Solo 4 horas de retraso y en cada estación, una parada de media hora mínimo y un 'tio' con un martillo picando a una rueda...será la manera de reparar los trenes por aquí? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Solo salir de Singapur el paisaje ya cambia...palmeras, árboles bananeros y demas vegetación tropical que no se el nombre. Al fin llego en Kuala Lumpur, capital de Malaisia. Primer país musulmán que visito y por lo tanto, bastantes mujeres con velo y mezquitas. La verdad es que se te pone 'la piel de gallina' (en el buen sentido de la palabra) escuchar una plegaría hecha por los Imanes en las mezquitas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El edificio emblema de aqui, las torres Petronas, 452 metros de altura y espectaculares por la noche. Por lo demas, una ciudad difícil para ir de un lugar al otro andando, mucho trafico y polucion. Y como no, calor y humedad. Y mas mezquitas, algunas de ellas bonitas, muy bonitas. Aquí vive un amigo que conocí en Nueva Zelanda y quedo con él por tomar algo y ver la ciudad por la noche (como no). Una de las cosas que te sorprende es la cantidad de hombres europeos o americanos de unos 50 años solos que hay en esta ciudad. Cuando sales por la noche ya sabes por que...'a la caza y captura' de chicas jovencitas. Y seguro que la mujer cree que esta de viaje de negocios, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Curiosidad, mi amigo me presenta su otro amigo de Malaisia. El 'tio' juega con la selección nacional de Fútbol de Malaisia. Supongo que el nivel no es demasiado alto pero ha jugado contra Brasil con Ronaldo...por supuesto perdieron pero a él le era igual. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me quedaré dos días aquí y aunque quería coger el tren para ir a Bangkok, quiero estar el día 10 (mi cumple) en la capital de Tailandia. Asi que al final compro un billete de avion. Cuatro países en 4 días, no esta mal, no?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Fog&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3750121377968514938?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3750121377968514938/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3750121377968514938' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3750121377968514938'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3750121377968514938'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/rumb-tailandia-kuala-lumpur-rumbo.html' title='Rumb a Tailandia (II): Kuala Lumpur/ Rumbo a Tailandia: Kuala Lumpur'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-4054983269758366077</id><published>2008-05-06T23:13:00.003+02:00</published><updated>2008-05-29T13:07:31.631+02:00</updated><title type='text'>Rumb a Tailandia (I): Singapur/ Rumbo a Tailandia: Singapur</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;En la meva ruta cap a Bangkok faig una parada a Singapur (o &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Singapore&lt;/span&gt;, com es diu realment). Amb molta pena deixo &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Austràlia&lt;/span&gt; i en 4 horetes en avio em planto en aquesta ciutat que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;també&lt;/span&gt; es un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;país&lt;/span&gt; . Per sort, vaig fer un amic &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Japonès&lt;/span&gt; a Darwin que viu a Singapur i vaig fer el viatge amb ell i molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;amablement&lt;/span&gt; em va indicar que fer, com arribar al meu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;hostel&lt;/span&gt;, que no fer, on anar...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El primer que et sobta es el formulari d'entrada. Al darrera es pot llegir: 'pena de mort pels traficants de drogues'. I es que Singapur es un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;país&lt;/span&gt; amb normes molt estrictes. Fins fa poc, estava prohibit fins i tot menjar xiclet.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Singapur es una &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;ciutat-pais&lt;/span&gt; d'uns 4'5 milions d'habitants. Era una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;colònia&lt;/span&gt; anglesa i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;desprès&lt;/span&gt; va &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;pertànyer&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Malàisia&lt;/span&gt; i aquests literalment la van treure fora de les seves fronteres. Mescla de Xinesos, Malais, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Indonesis&lt;/span&gt;, Tailandesos, Indis, Europeus.....de tot. Es una ciutat molt neta i segura i gent bastant &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;simpàtica&lt;/span&gt;. El clima es molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;calorós&lt;/span&gt; i humit, quasi &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;insuportable&lt;/span&gt;. No podria viure &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;aquí&lt;/span&gt;. .&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Poques&lt;/span&gt; coses a veure &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;però&lt;/span&gt; la vaig trobar interessant. Si et &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;passeges&lt;/span&gt; pel barri Xines et penses que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;estàs&lt;/span&gt; a Xina. Si vas al barri indi, nomes fas que veure &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;indus&lt;/span&gt;. Al barri &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;musulmà&lt;/span&gt;, el mateix. Edificis alts i tendes i mes tendes a la zona de negocis. I per fi, els preus ja &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;comencen&lt;/span&gt; a ser com a mi m'agraden, ja menjo per un euro i bon menjar. Estic sol un dia &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;aquí&lt;/span&gt;, mes que suficient i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;demà&lt;/span&gt; passat cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;Kuala&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;Lumpur&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En mi ruta hacia Bangkok hago una parada en Singapur (o Singapore, como se llama realmente). Con mucha pena dejo Australia y en 4 horitas en avion me planto en esta ciudad que también es un país . Por suerte, hice un amigo Japonés en Darwin que vive en Singapur y hice el viaje con él y muy amablemente me indicó que hacer, como llegar a mi hostel, que no hacer, dónde ir... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Lo primero que te llama la atencion es el formulario de entrada. Detras se puede leer: 'pena de muerte por los traficantes de drogas'. Y es que Singapur es un país con normas muy estrictas. Hasta hace poco, estaba prohibido incluso comer chicle. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Singapur es una ciudad-pais de unos 4'5 millones de habitantes. Era una colonia inglesa y despues perteneció a Malaisia y estos literalmente la sacaron fuera de sus fronteras. Mezcla de Chinos, Malayos, Indonesios, Tailandeses, Indios, Europeos.....de todo. Es una ciudad muy limpia y segura y gente bastante simpática. El clima es muy caluroso y húmedo, casi insoportable. No podría vivir aquí. . &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pocas cosas para ver pero la encontré interesante. Si te paseas por el barrio Xines te piensas que estás en China. Si vas al barrio indio, solo haces que ver indus. En el barrio musulmán, lo mismo. Edificios altos y tiendas y mas tiendas en la zona de negocios. Y por fin, los precios ya empiezan a ser como mí me gustan, ya como por un euro y buena comida. Estoy solo un día aquí, mas que suficiente y pasado mañana en Kuala Lumpur. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Fog&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-4054983269758366077?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/4054983269758366077/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=4054983269758366077' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4054983269758366077'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4054983269758366077'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/cap-al-sudest-asiatic-singapur-hacia-el.html' title='Rumb a Tailandia (I): Singapur/ Rumbo a Tailandia: Singapur'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6345559253691116697</id><published>2008-05-06T03:02:00.003+02:00</published><updated>2008-05-14T07:32:15.598+02:00</updated><title type='text'>'I love this country mate'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Faré una traducció rapida del títol. 'I &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;love&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;this&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;country&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;' com molts ja sabeu vol dir 'estimo aquest país'. La paraula 'mate' es podria traduir com '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;tiu&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;' o 'company' i els australians la fan servir molt en el seu tan peculiar angles. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;I es que, com us vaig dir, feia temps que volia venir aquí. Ja sigui per que es un país llunya, per la seva natura, pels seus animals salvatges o jo que se....però Austràlia des de sempre que m'havia atret. Es pot dir que el motiu principal del meu gran viatge era visitar Austràlia, els altres països en els que he estat o als que aniré son un mes a mes.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Han estat en total, mes o menys, uns tres mesos en aquest país i no sol ha complert les meves expectatives sinó que les ha superat. En aquest temps he vist bastant del país: una porció petita de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;l'outback&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; (la part desèrtica interior), Tasmània, les principals ciutats (Sydney, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Brisbane&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, Melbourne), una mica el sud i una part de la costa est. Peró sempre falta temps!! Com ja sabeu, Austràlia es immens, mes gran que Europa. Hi ha de tot &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;aquí&lt;/span&gt;: desert, platja, muntanyes, selva, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;animalets&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; salvatges, australians &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;simpàtics i no tan &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;simpàtics&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, surfistes, cervesa, festa, milers d'anglesos, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;motxileros&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;camping-vans&lt;/span&gt;...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Encara em falta per veure la costa oest, no tan turística però pel que diuen mes maca que la costa est. També haig d'anar a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Perth&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, la millor ciutat &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; segons molta gent pel seu ambient relaxat i sobretot, visitar mes parts de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;l'Outback&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; que ocupa la major part del país. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Avui es el meu ultim dia aqui i la veritat es que em fa molt pena marxar. Es per això que sol puc dir una cosa....no se quan però tornaré, segur!! Us recomano sens dubte que visiteu &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Austràlia&lt;/span&gt;. I es que....ESTIMO AQUEST &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;PAÍS&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;TIU&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Haré una traducción rapida del título. 'Y love this country' como muchos ya sabéis quiere decir 'quiero este país'. La palabra 'mate' se podría traducir como 'tio' o 'compañero' y los australianos la usan mucho en su tan peculiar ingles. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Y es que, como os dije, hacía tiempo que quería venir aquí. Ya sea por que es un país lejano, por su naturaleza, por sus animales salvajes o yo que se....pero Australia desde siempre que me había atraído. Se puede decir que el motivo principal de mi gran viaje era visitar Australia, los otros países en los que he estado o a los que iré son un mas a mas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Han sido en total, mas o menos, unos tres meses en este país y no solo ha cumplido mis expectativas sino que las ha superado. En este tiempo he visto bastante del país: una porción pequeña de la outback (la parte desèrtica interior), Tasmania, las principales ciudades (Sydney, Brisbane, Melbourne), algo el sur y una parte de la costa este. Pero siempre falta tiempo!! Como ya sabéis, Australia se inmenso, mas grande que Europa. Hay de todo aquí: desierto, playa, montañas, selva, animalets salvajes, australianos simpáticos y no tan simpáticos, surfistas, cerveza, fiesta, miles de ingleses, motxileros, camping-vans... Todavía me falta por ver la costa oeste, no tan turística pero por lo que dicen mas bonita que la costa este. También tengo que ir a Perth, la mejor ciudad de Australia según mucha gente por su ambiente relajado y sobre todo, visitar mas partes de la Outback que ocupa la mayor parte del país. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Hoy es mí ultimo día aqui y la verdad es que me da mucha pena irme. Es por eso que solo puedo decir una cosa....no se cuando pero volveré, seguro!! Os recomiendo sin duda que visiteis Australia. Y es que....AMO A ESTE PAÍS TIO!!. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6345559253691116697?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6345559253691116697/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6345559253691116697' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6345559253691116697'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6345559253691116697'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/i-love-this-country-mate.html' title='&apos;I love this country mate&apos;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3466119871400795801</id><published>2008-05-04T10:35:00.003+02:00</published><updated>2008-05-14T07:19:43.106+02:00</updated><title type='text'>Kakadu Park...aixo es un parc natural!!!/ Kakadu Park...esto es un parque natural!!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Kakadu&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Park&lt;/span&gt; esta situat a uns 150 kilòmetres de Darwin. Es el parc mes gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;d'Australia&lt;/span&gt; i es una de les poques àrees que ha estat considerara dues vegades patrimoni de la humanitat, per la seva cultura i per la seva natura.&lt;br /&gt;El primer que fem en el nostre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;tour&lt;/span&gt; es un creuer per un riu per veure es famosos cocodrils australians. No portem ni 5 minuts a la barca que ja comencen a venir cap a a nosaltres. Alguns petits, alguns grans però jo no em banyaria allà. Hi ha senyals de 'perill, cocodrils, no banyar-se' per tot arreu. De fet, crec que es l'animal Australià que mata mes gent en aquest país. Un dels llocs inclòs en el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;tour&lt;/span&gt;, les cataractes &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Jim&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Jim&lt;/span&gt;, estava tancat pels &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;nombrosos&lt;/span&gt; cocodrils que hi havia en aquesta època de l'any. I es que es a la època seca que es comencen a veure per tot arreu. A part d'aquest simpàtics &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;animalets&lt;/span&gt; també es pot veure en aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;park&lt;/span&gt; una gran quantitat d'aus de tots colors i tamanys. Així com innumerables torres de tèrmits.&lt;br /&gt;El paisatge canvia radicalment de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;l'epoca&lt;/span&gt; plujosa, on gran part del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;park&lt;/span&gt; esta sota l'aigua i veus cataractes per tot arreu, a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;l'epoca&lt;/span&gt; seca on la vegetació es va assecant a poc a poc i les cataractes i rius porten menys aigua (lògic, no?). Circulem per carreteres sense alfaltar amb un camio. A la nit, dormim al campament.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Culturalment&lt;/span&gt; el parc es també molt important per la gran quantitat de pintures &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;aboriginens&lt;/span&gt; que es pot trobar que daten de fa milers d'anys.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Curiositat....en aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;park&lt;/span&gt; es on es van filmar algunes escenes de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Cocodrilo&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Dundee&lt;/span&gt;' i fins i tot, en un dels pubs tornant cap a Darwin hi ha dissecat el bou que apareix a la primera part....a dins del pub, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com no, quan arribem a Darwin, festa amb en nous company.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Kakadu Park esta situado a unos 150 kilometros de Darwin. Es el parque mas grande de Australia y es una de las pocas áreas que ha sido considerada dos veces patrimonio de la humanidad, por su cultura y por su naturaleza. Lo primero que hecemos en nuestro tour es un crucero por un río para ver a los famosos cocodrilos australianos. No llevamos ni 5 minutos en la barca que ya empiezan a venir hacia a nosotros. Algunos pequeños, algunos grandes pero yo no me bañaría alli. Hay señales de 'peligro, cocodrilos, no bañarse'  por todas partes. De hecho, creo que es el animal Australiano que mata mas gente en este país. Uno de los lugares incluido en el tour, las cataratas Jim Jim, estaba cerrado por los numerosos cocodrilos que había en esta época del año. Y es que es en la época seca que se empiezan a ver por todas partes. Aparte de estos simpáticos animalitos también se puede ver en este parque una gran cantidad de aves de todos colores y tamanyos. Así como innumerables torres de tèrmits. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El paisaje cambia radicalmente de la epoca lluviosa, dónde gran parte del parque esta bajo el agua y ves cataratas por todas partes, a la epoca seca dónde la vegetación se va secando despacio y las cataratas y ríos traen menos agua (lógico, no?). Circulmos por carreteras sin asfaltar en un camion. Por la noche, dormimos al campamento. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Culturalmente el parque es también muy importante por la gran cantidad de pinturas aboriginenes que se puede encontrar que datan de hace miles de años. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Curiosidad....en este parque es donde se filmaron algunas escenas de 'Cocodrilo Dundee' e incluso, en uno de los pubs volviendo hacia Darwin hay disecado el buey que aparece a la primera parte....dentro del pub, jeje. Como no, cuando llegamos a Darwin, fiesta con en nuevos compañeros.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3466119871400795801?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3466119871400795801/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3466119871400795801' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3466119871400795801'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3466119871400795801'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/kakadu-parkaixo-es-un-parc-natural.html' title='Kakadu Park...aixo es un parc natural!!!/ Kakadu Park...esto es un parque natural!!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6740905819530229593</id><published>2008-05-02T10:00:00.005+02:00</published><updated>2008-05-10T03:00:11.062+02:00</updated><title type='text'>7 mesos i 'palante/' 7 meses y 'palante'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ui, set mesos ja des de que vaig comencar, que fort!! En aquest temps he perdut 2 o 3 xampús. Ja se sap, te'ls oblides a la dutxa i quan et dones compte ja han desaparegut. Peró he recuperat uns quants també. De salut també estic be, unes '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;diarreilles&lt;/span&gt;' sense importància a Xina i ja esta. Veurem a Tailàndia....Aixo si, crec que estic una mica mes primet!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Una de les millors coses que he fet abans de començar el viatge es treure'm els carnets d'alberguista i el d'estudiant internacional. Molt útils quan es viatge així. S'ha d'estalviar com sigui. El carnet d'estudiant us preguntareu, com? si no es estudiant!!! &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, no hi ha res millor que anar a una agencia de viatges i caure-li be a una de les treballadores, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Viatjar sol esta molt be però viatjar amb algú també, sobretot econòmicament. T'estalvies diners comprant menjar junts, si vols llogar un cotxe, en els bitllets de tren algunes vegades i sempre tens algú per conversar. Sobretot quan arribes a un lloc nou i has de tornar a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;conèixer&lt;/span&gt; gent. A vegades dona una mica de mandra...ja em coneixeu, no soc el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;tiu&lt;/span&gt; mes social del mon amb la gent que no &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;condeixo&lt;/span&gt;. Per altre banda, si es viatge sol, pots fer el que tu vols, no depens de ningú. Si vols quedar-te en un lloc mes de temps...ho fas. Si estàs &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;agobiat&lt;/span&gt; i vols marxar....te les pires!!! Tot i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;així&lt;/span&gt;, viatjo sol &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;però&lt;/span&gt; sempre amb &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;algú&lt;/span&gt;. No se si m'explico....jeje&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jo viatjo amb un itinerari mes o menys planejat però com heu pogut observar, estic obert a tota &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;improvitzacio&lt;/span&gt;. A vegades el mes difícil del dia (com us podeu imaginar) es prendre una decisió de que faràs demà. Em quedo, me'n vaig, a on, amb qui? A vegades prenc les bones decisions i a vegades, encara que penses que prens la bona decisió, no surt com esperava &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;perquè&lt;/span&gt; fa mal temps, per que el lloc no es com tu pensaves, per que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;t'acaves&lt;/span&gt; gastant mes diners del compte....Peró jo sempre dic el mateix, la decisió sigui bona o dolenta, sempre serà bona. I si surt malament, canvies de lloc o fas una altre cosa ja que per temps no serà, no??!!!jeje&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ui, siete meses ya desde que empece, que fuerte!! En este tiempo he perdido 2 o 3 champús. Ya se sabe, te los olvidas en la ducha y cuando te das cuenta ya han desaparecido. Peró he recuperado unos tantos también. De salud también estoy bien, unas 'diarreillas' sin importancia en China y ya esta. Veremos en Tailandia.... Eso si, creo que estoy un poco mas delgaillo!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Una de las mejores cosas que he hecho antes de empezar el viaje es sacarme los carnets de alberguista y el de estudiante internacional. Muy útiles cuando se viaja así. Se tiene que ahorrar cómo sea. El carné de estudiante os preguntaréis, cómo? si no es estudiante!!! Bueno, no hay nada mejor que ir a una agencia de viajes y caerle bien a una de las trabajadoras, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Viajar solo esta muy bien pero viajar con alguien también, sobre todo económicamente. Te ahorras dinero comprando comida juntos, si quieres alquilar un coche, en los billetes de tren algunas veces y siempre tienes alguien por conversar. Sobre todo cuando llegas a un lugar nuevo y tienes que volver a conocer gente. A veces da algo de pereza...ya me conocéis, no soy el tio mas social del mundo con la gente que no conozco. Por otro lado, si se viaja solo, puedes hacer el que tú quires, no dependes de nadie. Si quieres quedarte en un lugar mas de tiempo...lo haces. Si estás agobiado y te quieres marchar....té las piras!!! Eso si, viajo solo pero siempre con alguien. No se si me explico.... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Yo viajo con un itinerario mas o menos planeado pero como habéis podido observar, estoy abierto a toda improvitzacion. A veces lo mas difícil del día (cómo os podéis imaginar) es tomar una decisión de lo que harás mañana. Me quedo, me voy, donde, con quién? A veces tomo las buenas decisiones y a veces, aunque piensas que tomas la buena decisión, no sale como esperabas porque hace mal tiempo, por que el lugar no es cómo tú pensabas, por que te acabas gastando mas dinero de la cuenta....Peró yo siempre digo el mismo, la decisión sea buena o mala, siempre será buena. Y si sale mal, cambias de lugar o haces otra cosa ya que por tiempo no será, no??!!!jeje&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6740905819530229593?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6740905819530229593/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6740905819530229593' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6740905819530229593'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6740905819530229593'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/7-mesos-i-palante-7-meses-y-palante.html' title='7 mesos i &apos;palante/&apos; 7 meses y &apos;palante&apos;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5545845223241922725</id><published>2008-05-01T16:33:00.005+02:00</published><updated>2008-05-09T02:54:57.768+02:00</updated><title type='text'>Curiositats Australi-Novazelandistiques/ Curiosidades Australi-Neozelandisticas</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Didgeridoo&lt;/span&gt; es un instrument tradicional Aborigen de vent. Es un tros llarg de fusta d'eucaliptus amb una forat al mig. Doncs be, aquest forat el fan ni mes ni menys, no els aborígens sinó els tèrmits, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;aaahhh&lt;/span&gt;!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El famós 'boomerang' Australià que feien servir els aborígens Australians no retornava a la persona sinó que la seva forma corbada era per que agafes mes velocitat i així matar o ferir a, principalment, cangurs o emús.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Austràlia te el nivell de càncer de pell mes alt de tot el mon. Això es degut a la pell blanquinosa de la població, a la latitud tropical i sobretot, per que als Australians sempre els ha agradat fer activitats a l'aire lliure. Sobretot beure cervesa, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Les senyals de transit a Austràlia son similars a les de les resta de països però si viatges per aquest gran país veuràs unes que no tenim per aquí...les que avisen de coales, camells, cangurs, emús, cavalls i fins i tot cocodrils creuant la carretera. Res, petits &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;animalets&lt;/span&gt; australians..... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nova Zelanda va ser el primer país del mon a l'any 1893 en donar el dret de votar a la dona. No se si els hem d'estar agraïts o no....&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Es broma, es broma....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El mont Cook a Nova Zelanda es la muntanya mes alta d'aquest bonic país amb 3.754 metres d'alçada encara que al 1991 era 10 metres mes alt. En aquell any, 10 milions de cm cúbics de roca i gel del punt mes alt es van desplomar...us ho podeu imaginar?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El 'Didgeridoo' es un instrumento tradicional Aborigen de viento. Es un trozo largo de madera de eucalipto con un agujero en medio. Pues bien, este agujero lo hacen ni mas ni menos, no los aborígenes, sino las termitas, aaahhh!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El famoso 'boomerang' Australiano que usaban los aborígenes Australianos no retornaba a la persona sino que su forma curvada era para que alcanzara mas velocidad y así matar o herir a, principalmente, canguros o emús. Australia tiene el nivel de cáncer de piel mas alto de todo el mundo. Esto es debido a la piel blanquinosa de la población, a la latitud tropical y sobre todo, por que a los Australianos siempre los ha gustado hacer actividades al aire libre. Sobre todo beber cerveza, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Las señales de trafico en Australia son similares a las del resto de países pero si viajas por este gran país verás unas que no tenemos por aquí...las que avisan de coalas, camellos, canguros, emús, caballos e incluso cocodrilos cruzando la carretera. Nada, pequeños animalitos australianos..... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nueva Zelanda fue el primer país del mundo en el año 1893 en dar el derecho de voto a la mujer. No se si les tenemos que estar agradecidos o no....jeje. Es broma, se broma.... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El monte Cook en Nueva Zelanda es la montaña mas alta de este bonito país con 3.754 metros de altura aunque al 1991 era 10 metros mas alto. En aquel año, 10 millones de cm cúbicos de roca y hielo del punto mas alto se desplomaron...os lo podéis imaginar?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5545845223241922725?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5545845223241922725/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5545845223241922725' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5545845223241922725'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5545845223241922725'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/05/curiositats-australi-novazelandistiques.html' title='Curiositats Australi-Novazelandistiques/ Curiosidades Australi-Neozelandisticas'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8789038605713685639</id><published>2008-04-30T14:50:00.003+02:00</published><updated>2008-05-08T15:31:49.131+02:00</updated><title type='text'>Darwin, quina calda!!/ Darwin, vaya calda!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ja tenia ganes de deixar &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; i dirigir-me a Darwin. Com ja sabeu, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Austràlia&lt;/span&gt; es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;immens&lt;/span&gt;. Mes gran que Europa. El vol de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; a Darwin tarda unes 3 hores i mitja, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;uuuaauu&lt;/span&gt;!! I m'ha tocat finestra i primera fila, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Darwin esta situat al mig i al nord d'Australia i com us vaig dir he vingut &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;aquí&lt;/span&gt; per fer el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Kakadu&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Park&lt;/span&gt; i per que el meu avio a Singapur surt des &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;d'aqui&lt;/span&gt;. Darwin te uns 70 mil habitants i es la capital del territori del nord. Es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;també&lt;/span&gt; molt multicultural...&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;aborígens&lt;/span&gt;, x&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;inesos&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;malais&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;indonesis&lt;/span&gt;...i australians, clar...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El primer que et sobta quan surts de l'avio es la temperatura. I es que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;aquí&lt;/span&gt; es clima tropical tot l'any. Uns 35 graus durant el dia i quasi 30 per la nit. Sort que a tot arreu hi ha aire condicionat i no hi ha molta humitat. Ja s'ha acabat la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;època&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;pluges&lt;/span&gt; i no hi ha ni un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;núvol&lt;/span&gt; al cel. A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;l'epoca&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;pluges&lt;/span&gt; ja us ho podeu imaginar, aigua per tot arreu. He atrapat l'estiu altre vegada!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;He quedat amb la meva amiga &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Steph&lt;/span&gt; (que vaig coneixer a Nova Zelanda) de Canada per fer el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Kakadu&lt;/span&gt; junts (el parc, no una postura nova, eh!!). Us preguntareu, aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;tiu&lt;/span&gt; sol fa que viatjar amb noies.......doncs res, que no 'mullo', &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;jeje&lt;/span&gt;. (una amiga, sol una bona amiga...). Hem de fer temps &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;aquí&lt;/span&gt; ja que el nostre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;tour&lt;/span&gt; no surt fins &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;d'aqui&lt;/span&gt; a tres dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;així&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;jakuzzi&lt;/span&gt;, mercat nocturn, cinema a la fresca i alguns concerts...&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;també&lt;/span&gt; a l'aire lliure. Quina vida....no li desitjo a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;ningú&lt;/span&gt;...!!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ya tenía ganas de dejar Brisbane y dirigirme a Darwin. Como ya sabéis, Australia es inmenso. Mas grande que Europa. El vuelo de Brisbane a Darwin tarda unas 3 horas y media, uuuaauu!! Y me ha tocado ventana y primera fila, jeje. Darwin se encuentra en medio y al norte de Australia y como os dije he venido aquí para hacer el Kakadu Park y por que mi avion a Singapur sale desde aqui. Darwin tiene unos 70 mil habitantes y es la capital del territorio del norte. Es también muy multicultural...aborígenes, chinos, malayos, indonesios...y australianos, claro... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Lo primero que te choca cuando sales del avion es la temperatura. Y es que aquí es clima tropical todo el año. Unos 35 grados durante el día y casi 30 por la noche. Suerte que en todas partes hay aire acondicionado y no hay mucha humedad. Ya se ha acabado la época de lluvias y no hay ni una nube en el cielo. En la epoca de lluvias ya os lo podéis imaginar, agua por todas partes. He atrapado al verano otro vez!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;He quedado con mi amiga Steph de Canada (que conoci en Nueva Zelanda) para hacer el Kakadu juntos (el parque, no una postura nueva, eh!!) . Os preguntaréis, este tio solo hace que viajar con chicas.......pues nada, que no 'mojo', jeje. (una amiga, solo una buena amiga...). Tenemos que hacer tiempo aquí ya que nuestro tour no sale hasta de aqui tres días así  que jakuzzi, mercado nocturno, cine a la fresca y algunos conciertos...también al aire libre. Qué vida....no se la deseo a nadie...!!!jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8789038605713685639?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8789038605713685639/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8789038605713685639' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8789038605713685639'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8789038605713685639'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/darwin-quina-calda-darwin-vaya-calda.html' title='Darwin, quina calda!!/ Darwin, vaya calda!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7245797758135557314</id><published>2008-04-23T06:32:00.001+02:00</published><updated>2008-04-29T07:23:51.584+02:00</updated><title type='text'>Matant el temps a Brisbane/ Matando el tiempo en Brisbane</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;La vida d'un 'motxilero' no es facil. A vegades es prenen bones decisions i a vegades no tan bones. Pero d'aixo ja fare un escrit un dia d'aquests. A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Byron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Bay&lt;/span&gt; m'ho he passat molt be però haig d'admetre que les coses no han anat com esperava. Aquestes dones son mes complicades....!!!(&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;jeje&lt;/span&gt;). Així que he decidit tornar a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; amb el meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Jeronimo&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Encara em queden uns dies per estar a Austràlia i la meva pròxima destinació fora &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;d'Australia&lt;/span&gt; es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Tailàndia&lt;/span&gt; però no puc arribar allà fins el dia 10 de maig (ei, el meu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;cumple&lt;/span&gt;!!!) ja que es quan arriben els meus amics. Però &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Miki&lt;/span&gt;, no pots arribar primer i esperar-los allà?? Bona pregunta....però us diré per que no. A Tailàndia, amb el passaport Europeu sol es pot estar durant 30 dies (sense visat). Si arribo abans i els meus amics desprès, hauria de marxar mes aviat. Lògic no?&lt;br /&gt;Em quedaré uns dies a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; ja que el meu pressupost &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Austràlia&lt;/span&gt; ja esta quasi al final i aquí es bastant econòmic . &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;D'aqui&lt;/span&gt; el meu avio surt ens uns dies cap el nord, concretament a Darwin per visitar el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Kakadu&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Park&lt;/span&gt; i des d'alla un altre avio em portara cap a Àsia. A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; aprofito per preparar el meu viatge a Àsia altre vegada i estar amb el meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Jeronimo&lt;/span&gt; i els seus amics. Coses curioses que he fet aquí: he anat a un concert de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Gospel&lt;/span&gt; fet per Japonesos i a un concert de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Hip&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Hop&lt;/span&gt; de dos americans.&lt;br /&gt;Com ja sabeu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;aqui&lt;/span&gt;, a l'hemisferi sud, l'estiu ja s'ha acabat. Estem a la tardor i es nota. Una mica mes de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;fresquet&lt;/span&gt; i a les 6 ja es fa de nit. Haig de ser fidel al nom del meu blog....aixi que cap el nord, buscant l'estiu!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La vida de un 'mochilero' no es facil, jeje. A veces se toman buenas decisiones y a veces no tan buenas. Pero de esto ya hare un escrito un día de estos. En Byron Bay me lo he pasado muy bien pero tengo que admitir que las cosas no han ido cómo esperaba. Estas mujeres son mas complicadas....!!!(jeje). Asi que he decidido volver a Brisbane con mi amigo Jeronimo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Todavía me quedan unos días para estar en Australia y mi próximo destino fuera de Australia es Tailandia pero no puedo llegar alli hasta el día 10 de mayo (ei, mi cumple!!!) ya que se cuando llegan mis amigos. Pero Miki, no puedes llegar primero y esperarlos allá?? Buena pregunta....pero os diré por que no. En Tailandia, con el pasaporte Europeo solo se puede permanecer durante 30 días (sin visado). Si llego antes y mis amigos despues, tendria que irme mas pronto. Lógico no? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me quedaré unos días a Brisbane ya que mi presupuesto Australiano ya esta casi al final y aquí es bastante económico. De aqui mi avion sale en unos días hacia el norte, concretamente a Darwin para visitar el Kakadu Park y desde alli otro avion me llevara a Asia. En Brisbane aprovecho para preparar mi viaje a Asia otra vez y estar con mi amigo Jeronimo y sus amigos. Cosas curiosas que he hecho aquí: he ido a un concierto de Gospel hecho por Japoneses y a un concierto de Hip Hop de dos americanos. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como ya sabéis aqui, en el hemisferio sur, el verano ya se ha acabado. Estamos en otoño y se nota. Algo mas de fresquito y a las 6 ya se hace de noche. Tengo que ser fiel al nombre de mi blog....asi que hacia el norte, buscando el verano!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7245797758135557314?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7245797758135557314/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7245797758135557314' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7245797758135557314'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7245797758135557314'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/byron-bay-mho-he-passat-molt-be-pero.html' title='Matant el temps a Brisbane/ Matando el tiempo en Brisbane'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2760072126663300132</id><published>2008-04-19T11:11:00.000+02:00</published><updated>2008-04-29T06:30:32.922+02:00</updated><title type='text'>Byron Bay un altre vegada...el Miki esta boig!!/ Byron bay otra vez...el Miki esta loco!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Doncs si, que li farem, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;desprès&lt;/span&gt; d'uns dies a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Airlie&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Beach&lt;/span&gt; agafo l'avio i vaig cap al sud altre vegada. Esta fora del meu pla de viatge &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;però&lt;/span&gt; tinc un dies lliures abans de deixar australia i una amiga meva m'ha dit que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;anava&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Byron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Bay&lt;/span&gt; i me he apuntat. A veure si aquest cop veig &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Byron&lt;/span&gt; amb sol i '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;disfruto'&lt;/span&gt; una mica mes de la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Cold&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Coast&lt;/span&gt; ja que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;així&lt;/span&gt; es diu aquesta part &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;. Ja us ho vaig dir, a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Byron&lt;/span&gt; ambient relaxat i surf i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;nooooooooooooooo&lt;/span&gt;!!!....pluja!!! Com diuen per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;aquí&lt;/span&gt;...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;shit&lt;/span&gt;!! &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Però&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;bueno&lt;/span&gt;, no ens alarmem, sol el primer dia. Els altre dies genials.&lt;br /&gt;Un dels dies decidim anar a Nimbin. Es un petit &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;poblet&lt;/span&gt; prop de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Byron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;però&lt;/span&gt; molt concorregut. No te platja, ni bars, ni discoteques ni oficines &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;però&lt;/span&gt; es molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;famós&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Australia&lt;/span&gt;. Per que? &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Fàcil&lt;/span&gt;. A tota &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;Austràlia&lt;/span&gt; fumar '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;marihuana&lt;/span&gt;' esta prohibit. A Nimbin &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;també&lt;/span&gt;. No em pregunteu per que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;però&lt;/span&gt; tothom ve &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;aquí&lt;/span&gt; a comprar i fumar '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;marihuana&lt;/span&gt;'. Ja us ho podeu imaginar...ambient '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;jipie&lt;/span&gt;', cases pintades amb estranys i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;sicodelics&lt;/span&gt; dibuixos i gent molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;feliç&lt;/span&gt;. Mai havia vist tanta gent caminant tan a poc a poc i amb el somriure a la cara, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;jeje&lt;/span&gt;. El &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;procés&lt;/span&gt; de compra es senzill....sol t'has de passejar pel carrer i esperar que un dels molts 'camells' s'acosti i t'ofereixi &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;algo&lt;/span&gt;. El menys pensat es el 'drugdealer' (camell). Llavors et porta l'interior d'un bar o casa i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_39"&gt;allà&lt;/span&gt; fas els tractes, ja que el carrer esta ple de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_40"&gt;càmeres&lt;/span&gt;. A dins de la casa, sembla un supermercat. Tot &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_41"&gt;això&lt;/span&gt;, es clar, m'ho han explicat els meus amics, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_42"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pues si, que le vamos a hacer, despues de unos días en Airlie Beach cojo el avion y voy hacia el sur otra vez. Esta fuera de mi plan de viaje pero tengo unos días libres antes de dejar Australia y una amiga mía me ha dicho que iba a Byron Bay y me he apuntado. A ver si esta vez veo Byron con sol y disfruto algo mas de la Cold Coast ya que así se llama esta parte de Australia. Ya os lo dije, en Byron ambiente relajado y surf y nooooooooooooooo!!!....lluvia!!! Como dicen por aquí...shit!! Pero bueno, no nos alarmamos, solo el primer día. Los otro días geniales. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Uno de los días decidimos ir a Nimbin. Es un pequeño pueblecito cerca de Byron pero muy concurrido. No tiene playa, ni bares, ni discotecas ni oficinas pero es muy famoso en Australia. Por que? jeje. Fácil. En toda Australia fumar 'marihuana' esta prohibido. En Nimbin también. No me preguntáis por que pero todo el mundo viene aquí a comprar y fumar 'marihuana'. Ya os lo podéis imaginar...ambiente 'jipie', casas pintadas con extraños y sicodelicos dibujos y gente muy feliz. Nunca había visto tanta gente andando tan despacio y con la sonrisa a la cara, jeje. El proceso de compra se sencillo....solo tienes que pasear por la calle y esperar que uno de los muchos 'camellos' se acerque y te ofrezca algo. El menos pensado es el 'drugdealer' (camello). Entonces te lleva al interior de un bar o una casa y alli haces los tratos, ya que la calle esta llena de cámaras. Dentro de la casa, parece un supermercado. Todo esto, claro, me lo han explicado mis amigos, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2760072126663300132?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2760072126663300132/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2760072126663300132' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2760072126663300132'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2760072126663300132'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/byron-bay-un-altre-vegadael-miki-esta.html' title='Byron Bay un altre vegada...el Miki esta boig!!/ Byron bay otra vez...el Miki esta loco!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1960811185961745415</id><published>2008-04-15T08:11:00.005+02:00</published><updated>2008-04-28T11:09:50.233+02:00</updated><title type='text'>Whitsundays i la Gran Barrera de Corall/ Whitsundays y la Gran Barrera de Coral</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;No em queden molts dies ni molt pressupost per Austràlia però no puc marxar sense veure la Gran Barrera de Corall. Una de les meravelles del mon, mes llarga que la Gran Muralla Xina i la única estructura vivent que es pot veure des de l'espai. Aquestes son algunes de les afirmacions que descriuen la Gran Barrera.&lt;br /&gt;Arribo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Airlie&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Beach&lt;/span&gt; desprès de 20 hores en bus...dur, molt dur...però ja estic aquí. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Airlie&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Beach&lt;/span&gt; es una petit &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;poblet&lt;/span&gt; turístic a la costa est. Petit però sempre ple de gent, sobretot '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;motxileros&lt;/span&gt;' ja que es el campament base per fer les illes &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Whitsundays&lt;/span&gt;. Les &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Whitsundays&lt;/span&gt; son unes illes que es caracteritzen per la seva vegetació tropical, les platges de sorra i per les seves aigües turqueses (el color, no la nacionalitat, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;jeje&lt;/span&gt;). Hi ha qui diu que es el Tahití Australià. El mes normal a fer aquí es festa (cada dia), navegar en veler durant uns dies al voltant de les illes o anar a la Barrera de Corall. El meu pressupost es baix així que he decidit fer festa (com no) i anar a la Barrera de Corall. El mes normal es anar a la Barrera des de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Cairns&lt;/span&gt;, mes al nord, ja que queda mes a prop de la costa, però jo no arribaré allà. Així que aquesta es la meva ultima oportunitat de veure la barrera.&lt;br /&gt;Com no, arribo, fa sol i desprès plou...però plou!!! Algú m'havia dit que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;l'epoca&lt;/span&gt; de pluges s'havia acabat...com l'enganxi...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Espero el dia mes adequat per agafar el vaixell i anar a la Barrera. El dia no es perfecte, fa sol però molt de vent, però es el meu ultim dia aquí. Desprès de 70 Km. mar endins i tres hores arribem a la Barrera de Corall. El corall necessita llum per viure i es troba a poca profunditat. Es sorprenent veure que a 70 Km mar endins sigui tan poc profund. En el vaixell pocs '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;motxileros&lt;/span&gt;', parelles, famílies i jo, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Peró &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;buffet&lt;/span&gt; lliure!!! un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;chollo&lt;/span&gt;!! Arribem a una plataforma flotant al mig del no res, be, al mig de la Barrera. Com no, ho haig de fer, haig de fer submarinisme aquí. Em poso la mascara, el '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jacket&lt;/span&gt;', la bombona d'oxigen i cap a dins. Com ho puc descriure??...es impossible, ho has de veure amb els teus propis ulls. Coralls de tots colors, peixos que sol has vist en els documentals del Capita &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Costeau&lt;/span&gt;, tranquil·litat però....no taurons ni tampoc &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Nemo&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;bueno&lt;/span&gt;, un altre dia serà!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Sens dubte, una de les millors coses que he fet, si senyor!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;No me quedan muchos días ni mucho presupuesto para Australia pero no me puedo ir sin ver la Gran Barrera de Coral. Una de las maravillas del mundo, mas larga que la Gran Muralla China y la única estructura viviente que se puede ver desde el espacio. Estas son algunas de las afirmaciones que describen la Gran Barrera. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llego a Airlie Beach despues de 20 horas en bus...duro, muy duro...pero ya estoy aquí. Airlie Beach es una pequeño pueblecito turístico en la costa este. Pequeño pero siempre lleno de gente, sobre todo 'mochileros' ya que es el campamento base para ver las islas Whitsundays. Las Whitsundays son unas islas que se caracterizan por su vegetación tropical, las playas de arena y por sus aguas turquesas (el color, no la nacionalidad, jeje). Hay quien dice que es el Tahití Australiano. Lo mas normal para hacer aquí es fiesta (cada día), navegar en un velero durante unos días alrededor de las islas o ir a la Barrera de Coral. Mi presupuesto es bajo asi que he decidido ir de fiesta (como no) e ir a la Barrera de Coral. Lo mas normal es ir a la Barrera desde Cairns, mas al norte, ya que queda mas cerca de la costa, pero yo no llegaré alli. Asi que esta es mi ultima oportunidad para ver la barrera. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como no, llego, hace sol y despues llueve...pero llueve!!! Alguien me había dicho que el epoca de lluvias se había acabado...como lo pille!! jeje. Espero el día mas adecuado por coger el barco e ir a la Barrera. El día no es perfecto, hace sol pero mucho viento, pero es mi ultimo día aquí. Despues de 70 Km. mar adentro y tres horas llegamos a la Barrera de Coral. El coral necesita luz para vivir y se encuentra a poca profundidad. Es sorprendente ver que a 70 Km mar adentro sea tan poco profundo. En el barco pocos 'mochileros', parejas, familias y yo, jeje. Pero buffet libre!!! un chollo!! Llegamos a una plataforma flotante en medio de la nada, bueno, en medio de la Barrera. Como no, lo tengo que hacer, tengo que hacer submarinismo aquí. Me pongo la mascara, el 'jacket', la bombona de oxígeno y para adentro. Como lo puedo describir??...es imposible, lo tienes que ver con tus propios ojos. Corales de todos colores, peces que solo has visto en los documentales del Capitan Costeau, tranquilidad pero....no tiburones ni tampoco Nemo, bueno, otro día será!!jeje. Sin duda, una de las mejores cosas que he hecho, si señor!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1960811185961745415?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1960811185961745415/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1960811185961745415' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1960811185961745415'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1960811185961745415'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/whitsundays-i-la-gran-barrera-de-corall.html' title='Whitsundays i la Gran Barrera de Corall/ Whitsundays y la Gran Barrera de Coral'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5844251288180060007</id><published>2008-04-11T09:22:00.004+02:00</published><updated>2008-04-18T11:08:37.293+02:00</updated><title type='text'>Brisbane, segueixo cap el nord/ Brisbane, sigo hacia el norte</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Han estat tres dies de pluja a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Byron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Bay&lt;/span&gt; i avui que marxo cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; fa sol. Al menys, fa sol a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Brisbane tambe&lt;/span&gt;. No ho diré gaire alt per si de cas. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; es una ciutat de 1,8 milions d'habitants i no toca directament al mar, com Camberra. El primer que noto es la quantitat de gent jove i de tota arreu que hi ha, i es que a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Brisbane&lt;/span&gt; es concentren algunes de les millors universitats del país. A això se li suma que es un destí molt comú pels que venen a estudiar angles d'altres països ja que es mes 'econòmica' que Melbourne i Sydney.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;No hi ha gaire per veure, la veritat, però he quedat aquí amb el meu amic Mexicà, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Jeronimo&lt;/span&gt;, alies &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Tequila-roo&lt;/span&gt; (de Tequila i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Kangaroo&lt;/span&gt;) amb el qual vaig fer el centre australià. Primer anem a un lloc on fan classes de Salsa. Ja sabeu que jo no soc un artista ballant però imagineu-vos, un australià d'uns 55 anys donant classes, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Jo era un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;crack&lt;/span&gt; al seu costat. Desprès de barbacoa i festa amb els amics de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;tequila-roo&lt;/span&gt;'. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Tooooooooots&lt;/span&gt; el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;jovenets&lt;/span&gt; estudiants, de 19 a 23 anys, i jo...de 34. Però &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;bueno&lt;/span&gt;, lo important es com et sents a l'interior, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com no, tot ho deixo a ultima hora i quasi mai reservo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;hostel&lt;/span&gt; i mai se quan marxo o em quedo. Així que aquest cop, en 4 dies he &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;cambiat&lt;/span&gt; a 4 diferents habitacions. Imagineu-vos cada dia m'aixeco d'hora, preparo la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;motxilla&lt;/span&gt;, vaig a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;recepció&lt;/span&gt; i pregunto si hi ha &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;habitació&lt;/span&gt; per mi, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Ay&lt;/span&gt;....aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Miki&lt;/span&gt;....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Han sido tres días de lluvia en Byron Bay y hoy que me voy hacia Brisbane hace sol. Al menos, hace sol en Brisbane tambien. No lo diré demasiado alto por si acaso. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Brisbane es una ciudad de 1,8 millones de habitantes y no toca directamente al mar, como Camberra. Lo primero que noto es la cantidad de gente joven y de todas partes que hay, y es que en Brisbane se concentran algunas de las mejores universidades del país. A esto se le suma que es un destino muy común para los que vienen a estudiar ingles de otros países ya que es mas 'económica' que Melbourne y Sydney. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;No hay demasiado que ver, la verdad, pero he quedado aquí con mi amigo Mejicano, Jeronimo, alías Tequila-roo (de Tequila y Kangaroo) con el cual hice el centro australiano. Primero vamos a un lugar dónde dan clases de Salsa. Ya sabéis que yo no soy un artista bailando pero imaginaros, un australiano de unos 55 años dando clases, jeje. Yo era un crack a su lado. Despues de barbacoa y fiesta con los amigos de 'tequila-roo'. Tooooooooodos los jovencitos estudiantes, de 19 a 23 años, y yo...de 34. Pero bueno, lo importante es cómo te sientes en el interior, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como no, todo lo dejo a ultima hora y casi nunca reservo hostel y nunca se cuando voy o me quedo. Asi que esta vez, en 4 días he cambiado a 4 diferentes habitaciones. Imaginaros cada día me levanto temprano, preparo la mochila, voy a recepción y pregunto si hay habitación para mí, jeje. Ay....este Miki....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5844251288180060007?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5844251288180060007/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5844251288180060007' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5844251288180060007'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5844251288180060007'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/brisbane-segueixo-cap-el-nord-brisbane.html' title='Brisbane, segueixo cap el nord/ Brisbane, sigo hacia el norte'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7310090481187711283</id><published>2008-04-08T06:58:00.000+02:00</published><updated>2008-08-19T11:40:09.550+02:00</updated><title type='text'>Cap a Byron Bay/ Hacia Byron Bay</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de quasi una setmana a Sydney me'n vaig cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Bayron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Bay&lt;/span&gt;. La veritat es que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;estava&lt;/span&gt; be a Sydney, he trobat bona gent i em feia mandra marxar...&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;però&lt;/span&gt; el viatge continua. A vegades s'ha de tenir el cap fred o si no t'estanques en un lloc.&lt;br /&gt;Aquest cop he viatjat en &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;autobús&lt;/span&gt;. Han estat unes 12 hores viatjant de nit (&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;així&lt;/span&gt; m'estalvio una nit de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;hostel&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;je&lt;/span&gt;). &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Afortunadament&lt;/span&gt; el seient del meu costat estava buit i he pogut dormir mes o menys be.&lt;br /&gt;La primera noticia que escolto per la radio a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;l'autobus&lt;/span&gt; es que un jove de 16 anys ha estat &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;víctima&lt;/span&gt; d'un atac de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;tauró&lt;/span&gt; a 25 minuts de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Bayron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;mentres&lt;/span&gt; feia surf. El noi ha mort. Que fort!! El que sol t'imagines que passa a la tele &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;aquí&lt;/span&gt; passa de veritat, no es broma a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Austràlia&lt;/span&gt;. Que no s'enteri ma mare. Jo no em banyo ni a la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;piscina&lt;/span&gt;, per si de cas!!!&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Byron&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Bay&lt;/span&gt; es un petit poble coster molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;famós&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Austràlia&lt;/span&gt; ja que es un dels bons llocs per fer surf. Es un ambient, com diuen &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;aquí&lt;/span&gt;, bastant '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;laid back'&lt;/span&gt;(relaxat) i quasi no hi ha &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;ningú&lt;/span&gt; que no es passegi amb una &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;taula&lt;/span&gt; de surf...per la platja, pel carrer i fins i tot als bars. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, he exagerat una mica &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;però&lt;/span&gt; quasi. Bona gent, bon ambient, bones platjes, bons llocs per prendre algo, que mes es pot demanar?&lt;br /&gt;Com no, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;comença&lt;/span&gt; a ploure i no para en dos dies. Es que tinc una bona sort.....&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;Peró&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;bueno&lt;/span&gt;, almenys &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;aquí&lt;/span&gt; tinc les meves '&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;boges&lt;/span&gt; amigues angleses' (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;Sam&lt;/span&gt; i Gemma) que vaig &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;conèixer&lt;/span&gt; a Nova Zelanda i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;estic&lt;/span&gt; amb elles (parlant, eh!!) o mirant pelis al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;hostel&lt;/span&gt;. Un s'ha d'adaptar, no??&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de casi una semana en Sydney me voy hacia Bayron Bay. La verdad es que estaba bien en Sydney, he encontrado buena gente y me hacía pereza marchar...pero el viaje continúa. A veces se tiene que tener la cabeza fría o si no te estancas en un lugar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Esta vez he viajado en autobús. Han sido unas 12 horas viajando por la noche (así me ahorro una noche de hostel, je). Afortunadamente el asiento de mi lado estaba vacío y he podido dormir mas o menos bien. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La primera noticía que escucho por la radio en el autobus es que un joven de 16 años ha sido víctima de un ataque de tiburón a 25 minutos de Bayron mientras hacía surf. El chico ha muerto. Que fuerte!! Lo que solo te imaginas que pasa en la tele aquí pasa de verdad, no se broma en Australia. Que no se entere mi madre. Yo no me baño ni en la piscina, por si acaso!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Byron Bay es un pequeño pueblo costero muy famoso en Australia ya que es uno de los buenos sitios para el surf. Es una ambiente, como dicen aquí, bastante 'laid back' (relajado) y casi no hay nadie que no se pasee con una tabla de surf...por la playa, por la calle e incluso por los bares. Bueno, he exagerado algo pero casi. Buenas playas, buena gente, buenos sitios para tomar algo, buen ambiente..que mas se puede pedir?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como no, empieza a llover y no para en dos días. Es que tengo una buena suerte.....Peró bueno, al menos aquí tengo mis 'locas amigas inglesas' (Sam y Gemma) que conocí en Nueva Zelanda y estoy con ellas (hablando, eh!!) o mirando pelis al hostel. Uno se tiene que adaptar, no??&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7310090481187711283?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7310090481187711283/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7310090481187711283' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7310090481187711283'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7310090481187711283'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/cap-byron-bay-hacia-byron-bay.html' title='Cap a Byron Bay/ Hacia Byron Bay'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6680760019945852873</id><published>2008-04-02T02:36:00.003+02:00</published><updated>2008-04-11T03:02:05.856+02:00</updated><title type='text'>Reflexio dels 6 mesos/ Reflexion de los 6 meses</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Doncs si, ja porto sis mesos fora de casa i han passat volant. Fins al moment, a part de la estafa de Xina, no m'ha passat res mes. Ni '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;robos&lt;/span&gt;', ni mes estafes i tampoc m'he posat malalt ni me trencat res. Be , que segueixi així. Em vaig fer una assegurança de viatge que sembla bastant bona 'por si &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;aca&lt;/span&gt;'. Espero no fer-la servir.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Des de que vaig deixar Xina, la meva dieta alimentaria crec que ha empitjorat. A xina, anava a restaurant i tenia mes varietat, potser la qualitat no era la mes desitjable, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;jeje&lt;/span&gt;. A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Australia&lt;/span&gt; i Nova Zelanda em moc mes d'una lloc a l'altre i no vaig a restaurants per que tot es molt mes car. Això vol dir que quasi sempre menjo el mateix ja que normalment no porto el menjar amb mi si no que ho compro al moment. I clar, el mes fàcil de cuinar i mes econòmic es pasta, entrepans, '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;noodles&lt;/span&gt; instantanis', amanides i poca cosa mes...Això si, ni m'he aprimat ni m'he engreixat. Quan torni a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Bcn&lt;/span&gt; em passaré una setmana menjant de tot sense parar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En quant al meu nivell d'angles, ha millorat, sobretot a entendre gent amb diferents accents, de diferents parts del mon. Ja somio, fins i tot en angles. Això si, haig d'admetre que m'haig de concentrar en una conversació de varies persones angloparlants. Fan servir argot que jo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;desconeixo&lt;/span&gt; i parlem molt ràpid. A vegades cansa i desconnecto. Els dic, si parleu amb mi, digueu el meu nom. Quan trobo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;algu&lt;/span&gt; que parla &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Català&lt;/span&gt; o &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Castellà&lt;/span&gt; (no molta gent), aprofito, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;jeje&lt;/span&gt;,  &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;conversar&lt;/span&gt; sense tenir que pensar...relax total....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pues si, ya llevo seis meses fuera de casa y han pasado volando. Hasta el momento, aparte de la estafa de China, no me ha pasado nada mas. Ni 'robos', ni mas estafas y tampoco me he puesto enfermo ni me he roto nada. Bien , que siga así. Me hice un seguro de viaje que parece bastante bueno 'por si aca'. Espero no usarlo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desde que dejé China, mi dieta alimentaría creo que ha empeorado. En China, iba a restaurantes y tenía mas variedad, quizás la calidad no era la mes deseable, jeje. En Australia y Nueva Zelanda me muevo mas de una lugar a otro y no voy a restaurantes por que todo es mucho mas caro. Esto quiere decir que casi siempre como lo mismo ya que normalmente no traigo la comida conmigo si no que la compro al momento. Y claro, lo mes fácil de cocinar y mas económico es la pasta, 'noodles instantáneos', ensaladas y poca cosa mas...Eso si, ni me he adelgazado ni me he engordado. Cuando vuelva a Bcn me pasaré una semana comiendo de todo sin parar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En en cuanto a mi nivel de ingles, ha mejorado, sobre todo en entender a gente con diferentes acentos, de diferentes partes del mundo. Ya sueño, incluso en ingles. Eso si, tengo que admitir que tengo que concentrarme en una conversación de varías personas angloparlantes. Usan argot que yo desconozco y hablan muy rápido. A veces cansa y desconecto. Yo les digo que cuando hablen conmigo digan mi nombre. Cuando encuentro alguno que habla Catalan o Castellano (no mucha gente), aprovecho, jeje, conversar sin tener que pensar....relax total.....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6680760019945852873?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6680760019945852873/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6680760019945852873' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6680760019945852873'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6680760019945852873'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/reflexio-dels-6-mesos-reflexion-de-los.html' title='Reflexio dels 6 mesos/ Reflexion de los 6 meses'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3258798311697193655</id><published>2008-04-01T02:17:00.002+02:00</published><updated>2008-04-16T06:57:49.610+02:00</updated><title type='text'>Sydney i amb sol/ Sydney y con sol</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Arribo a Sydney &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;després&lt;/span&gt; de sol tres horetes amb avio des d'&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Auckland&lt;/span&gt;. el viatge no ha estat del tot confortable com &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;esperava&lt;/span&gt; ja que m'ha tocat el seient del mig. No m'agrada el seient del mig, que li puc fer...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ja es la tercera vegada que vinc aqui i ja m'ho coneixo bastant be. Vaig al mateix &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;hostel&lt;/span&gt; que l'ultima vegada i em trobo a gent que ja estava &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;aquí&lt;/span&gt; fa un mes i mig. I es que ara ja no estan de festa &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;sinó&lt;/span&gt; que estan treballant, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Com canvien les coses. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Aprofito que fa sol, per fi, a Sydney per veure tot altre vegada...i tot es totalment diferent amb sol. La veritat es que ara ja puc dir que es la ciutat que mes m'agrada de les que he estat. Em trobo amb el meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Stuart&lt;/span&gt; (angles) qui ha decidit &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;provar&lt;/span&gt; sort &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;aquí&lt;/span&gt; y buscar feina per quedar-se una temporada. Per fi em passejo per la famosa &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;platja&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Bondi&lt;/span&gt;, pels jardins &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;botànics&lt;/span&gt; i, quina casualitat, hi ha aquest tipus de festival '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Red&lt;/span&gt; Bull' de gent que construeix aparells per tirar-se d'una rampa al mar, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;jeje&lt;/span&gt;, divertit...com a la tele.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La veritat es que la gent del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;hostel&lt;/span&gt; esta molt be. Ja porten &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;aquí&lt;/span&gt; bastant temps i son com una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;família&lt;/span&gt;. Em sembla que em &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;quedaré&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;aquí&lt;/span&gt; mes dies dels previstos, ja &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;veurem&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llego a Sydney en solo tres horitas en avion desde Auckland. El viaje no ha sido del todo confortable como esperaba ya que me ha tocado el asiento del medio. No me gusta el asiento de en medio, que le puedo hacer... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ya es la tercera vez que estoy aqui y ya conozco todo bastante bien. Voy al mismo hostel que la ultima vez y me encuentro con gente que ya estaba aquí hace un mes y medio. Y es que ahora ya no están de fiesta sino que están trabajando, jeje. Como cambian las cosas. Aprovecho que hace sol, al fin, en Sydney para ver todo otra vez...y todo es totalmente diferente con sol. La verdad es que ahora ya puedo decir que es la ciudad que mas me gusta de las que he estado. Me encuentro con mi amigo Stuart (ingles) quien ha decidido probar suerte aquí y buscar trabajo para quedarse una temporada. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por fin me paseo por la famosa playa de Bondi, por los jardines botánicos y, qué casualidad, hay este tipo de festival 'Red Bull' de gente que construye aparatos por tirarse de una rampa al mar, jeje, divertido...como la tele. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La verdad se que la gente del hostel esta muy bien. Ya llevan aquí bastante tiempo y son como una familia. Me parece que me quedaré aquí mas días de los previstos, ya veremos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3258798311697193655?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3258798311697193655/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3258798311697193655' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3258798311697193655'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3258798311697193655'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/04/sydney-i-amb-sol-sydney-y-con-sol.html' title='Sydney i amb sol/ Sydney y con sol'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2620333417649003876</id><published>2008-03-31T09:25:00.002+02:00</published><updated>2008-04-07T09:49:37.297+02:00</updated><title type='text'>Canvi de plans/ Cambio de planes</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Durant varis mesos havia pensat en tornar a Barcelona via els Estats Units però al final m'he decantat per una altre opció. Torno a Austràlia per visitar una de les parts pendents i que no vaig poder fer en el seu moment quan estava allà ja que era època de pluges i tot estava inundat. Ara la cosa esta mes calmada així que torno cap a Sydney per fer una mica la costa est (no hem puc perdre la gran barrera de coral, no?) i pujar fins el nord &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;, concretament a Darwin. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Desprès&lt;/span&gt; la meva idea es ja tornar a Barcelona &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;però&lt;/span&gt; em portara un temps per que ho vull fer sense agafar avions...per terra. Ja us &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;aniré&lt;/span&gt; informant de la meva ruta. Havia planejat arribar a l'abril o maig pero la cosa s'allarga. Estic aqui i vaig a aprofitar-ho. Espero, segur, que pel 15 d'agost &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;estaré&lt;/span&gt; en caseta. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Les ultimes hores a Nova Zelanda han estat be però ja tenia mes que suficient en aquest &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;fantàstic&lt;/span&gt; país. Estic desitjant arribar a Austràlia altre vegada per un canvi d'aires, i no per que hagi passat res, no se, una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;sensació&lt;/span&gt; rara. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Demà&lt;/span&gt; ja &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;serè&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Dundee&lt;/span&gt; altre vegada, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Durante varios meses había pensado en volver a Barcelona vía los Estados Unidos pero al final me he decantado por otra opción. Vuelvo a Australia para visitar una de las partes pendientes y que no pude hacer en su día cuando estaba alli ya que era época de lluvias y todo estaba inundado. Ahora la cosa esta mas calmada asi que vuelvo a Sydney para hacer la costa este (no me puedo perder la gran barrera de coral, no?) y subir hasta el norte de Australia, concretamente a Darwin. Despues mi idea es volver ya a Barcelona pero me llevara un tiempecillo ya que lo quiero hacer sin coger aviones...por tierra. Ya os iré informando de mi ruta. Había planeado llegar en abril o mayo pero la cosa se alarga. Estoy aqui y voy a aprovecharlo. Espero, seguro, que por el 15 de agosto estaré en casita. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Las ultimas horas en Nueva Zelanda han estado muy bien pero ya tenía mas que suficiente en este fantástico país. Estoy deseando llegar en Australia otra vez para un cambio de aires, y no por que haya pasado nada, no se, una sensación rara. Mañana ya sere Miki Dundee otra vez, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2620333417649003876?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2620333417649003876/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2620333417649003876' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2620333417649003876'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2620333417649003876'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/canvi-de-plans-cambio-de-planes.html' title='Canvi de plans/ Cambio de planes'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-9212162538544704103</id><published>2008-03-28T08:32:00.008+01:00</published><updated>2008-04-07T09:24:28.305+02:00</updated><title type='text'>El nord del nord/ El norte del norte</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Com us vaig dir, a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Auckland&lt;/span&gt; no hi ha massa per fer i el meu avio no surt fins &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;d'aqui&lt;/span&gt; a 4 dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;així&lt;/span&gt; que he decidit fer la part mes al nord de Nova Zelanda. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Em trobo per casualitat a la meva amiga &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Anita&lt;/span&gt; (anglesa). Mira que be, no viatjo sol. La primera parada es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Pahia&lt;/span&gt;, a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Bay&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;of&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Islands&lt;/span&gt;, que com el seu nom indica, es una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;badia&lt;/span&gt; amb illes, crec que unes 140. Es un lloc per relaxar-se, tranquil...menys al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;hostel&lt;/span&gt;. La primera nit, en una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;habitació&lt;/span&gt; de 8....&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;érem&lt;/span&gt; 9...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Una parella fent 'el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;acto&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;sesuarrr&lt;/span&gt;'. Tothom fent-se el dormit fins que vaig dir, si us plau que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;demà&lt;/span&gt; haig de matinar (pero pensaba....o tots o ningu, jeje)...i es va fer el silenci...aquests anglesos!!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, he aconseguit dormir &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;algo&lt;/span&gt; i el dia &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;següent&lt;/span&gt; ens anem al nord del nord, concretament a Cape &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Reinga&lt;/span&gt;. El viatge una mica llarg &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;però&lt;/span&gt; val la pena. Amb &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;l'autobus&lt;/span&gt; circulem per la platja a 100 km/hora per sobre la sorra, a la 'platja de les 90 milles'. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;També&lt;/span&gt; fem '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Sandboarding&lt;/span&gt;', hi ha unes dunes bastant altes per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;aquí&lt;/span&gt; i es tracta de baixar-les estirat a sobre d'una especie de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;tabla'&lt;/span&gt; de surf. Divertit &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;però&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;desprès&lt;/span&gt; de dues vegades que has de pujar a peu les dunes, ja es suficient.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per la nit tornem al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;hostel&lt;/span&gt;. Fem un foc a la platja, parlem, unes &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;cervesetes&lt;/span&gt; i a dormir. Per sort, aquesta nit tothom dorm a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;...si mes no, no he sentit &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;estranys&lt;/span&gt; sorolls, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como os dije, en Auckland no hay mucho que hacer y mi avion sale en 4 días asi que he decidido hacer la parte mas al norte de Nueva Zelanda. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me encuentro por casualidad a mi amiga Anita (inglesa). Mira que bien, no viajo solo. La primera parada es Pahia, en 'Bay of Islands', que como su nombre indica, es una bahía con islas, creo que unas 140. Es un lugar para relajarse, tranquilo...menos en el hostel. La primera noche, en una habitación de 8....éramos 9...jeje. Una pareja haciendo 'el acto sesuarrr'. Todo el mundo haciéndose el dormido hasta que dije, por favor que mañana tengo que madrugar (pero pensaba....o todos o ninguno, jeje)...y se hizo el silencio...estos ingleses!!!jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bueno, he conseguido dormir algo y el día siguiente nos vamos al norte del norte, concretamente a 'Cape Reinga'. El viaje es un poco largo pero vale la pena. Con el autobus circulamos por la playa a 100 km/hora por sobre la arena, en la 'playa de las 90 millas'. También hacemos 'Sandboarding', hay unas dunas bastante altas por aquí y se trata de bajarlas estirado encima de una especie de 'tabla' de surf. Divertido pero despues de dos veces que tienes subir a pie las dunas, ya es suficiente. Por la noche volvemos al hostel. hecemos un fuego en la playa, hablamos, unas cervecitas y a dormir. Por suerte, esta noche todo el mundo duerme en la habitacio...al menos, no he oido extraños ruidos, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-9212162538544704103?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/9212162538544704103/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=9212162538544704103' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/9212162538544704103'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/9212162538544704103'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/el-nord-del-nord-el-norte-del-norte.html' title='El nord del nord/ El norte del norte'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3520690635818402587</id><published>2008-03-28T03:16:00.002+01:00</published><updated>2008-04-07T03:26:53.781+02:00</updated><title type='text'>Gracies Nandu Webmaster/ Gracias Nandu Webmaster</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;I es que aquest blog no seria possible sense la gran ajuda (&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;desinteressada&lt;/span&gt;, espero, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;jeje&lt;/span&gt;) del meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Nandu&lt;/span&gt; que m'ajuda en la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;configuració&lt;/span&gt; dels diferents elements que apareixen a la pagina. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;això&lt;/span&gt;, i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;des de&lt;/span&gt; Sydney, un altre vegada: Gracies &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Nandu&lt;/span&gt;!!!...el gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Webmaster&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;I es que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;este&lt;/span&gt; blog no seria &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;posible&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;sin&lt;/span&gt; la gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;ayuda&lt;/span&gt; (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;desinteresada&lt;/span&gt;, espero, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;) de mi amigo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Nandu&lt;/span&gt; que me &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;ayuda&lt;/span&gt; en la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;configuracion&lt;/span&gt; de los &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;diferentes&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;elementos&lt;/span&gt; que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;aparecen&lt;/span&gt; en la pagina. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;esto&lt;/span&gt;, y &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;desde&lt;/span&gt; Sydney, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;otra&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;vez&lt;/span&gt;: &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Gracias&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;Nandu&lt;/span&gt;!!!...el gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Webmaster&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;Miki&lt;/span&gt; Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3520690635818402587?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3520690635818402587/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3520690635818402587' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3520690635818402587'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3520690635818402587'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/gracies-nandu-webmaster-gracias-nandu.html' title='Gracies Nandu Webmaster/ Gracias Nandu Webmaster'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7904215338909748236</id><published>2008-03-27T02:52:00.003+01:00</published><updated>2008-04-04T03:12:12.188+02:00</updated><title type='text'>Buscant a Frodo/ Buscando a Frodo</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Busco a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Frodo&lt;/span&gt; però no el trobo. I es que Peter &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Jackson&lt;/span&gt;, director de 'el senyor dels anells' va filmar la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;pelicula&lt;/span&gt; a Nova Zelanda. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Ok&lt;/span&gt;, Peter &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Jackson&lt;/span&gt; es Nova &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Zelandes&lt;/span&gt; però encara que no ho fos, hagués escollit aquest país per fer la trilogia ja que la diversitat i bellesa dels paisatges son infinits (que be a quedat això, no?). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Unes quantes localitzacions...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Mordor&lt;/span&gt; esta a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Tongariro&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Park&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Edoras&lt;/span&gt; prop de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Christchurch&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Hobiton&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Matamata&lt;/span&gt;. Com no la pel.&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;licula&lt;/span&gt; a donat ales al turisme '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Anellil&lt;/span&gt;' i per visitar alguns d'aquest llocs has de contractar un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;tour&lt;/span&gt;, que no es barato!! A part de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Mordor&lt;/span&gt; (i algunes coses mes que no se que son), res mes he vist. Si això li sumes que has de fer servir la imaginació ja que tot esta 'desmantellat', per exemple a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Hobiton&lt;/span&gt;, deixi els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;tours&lt;/span&gt; '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Anellils&lt;/span&gt;' pels mes fidels seguidors de la peli.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A Nova Zelanda també s'ha filmat pel.&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;licules&lt;/span&gt; com &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;King&lt;/span&gt; Kong (també de Peter &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Jackson&lt;/span&gt;), &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Narnia&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Willow&lt;/span&gt; entre d'altres.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, se m'oblidava, les crostes ja s'estan caient. En uns quants dies, com nou.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Busco a Frodo pero no lo encuentro. Y es que Peter Jackson, director de 'el señor de los anillos' filmó la pelicula en Nueva Zelanda. Ok, Peter Jackson es Nova Zelandes pero aunque no lo fuera, hubiera escogido este país para hacer la trilogía puesto que la diversidad y belleza de los paisajes son infinitos (que bien ha quedado esto, no?). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Unas cuántas localizaciones...Mordor esta en Tongariro Park, Edoras cerca de Christchurch y Hobiton en Matamata. Como no la pelicula a dado alas al turismo 'Anillil' y para visitar algunos de estos lugares tienes que contratar un tour, que no es barato!! Aparte de Mordor (y algunas cosas mas que no se que son), nada mas he visto. Si a esto le sumas que tienes que usar la imaginación ya que todo esta 'desmantelado', por ejemplo a Hobiton, dejo los tours 'Anillils' para los mas fieles seguidores de la peli. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En Nueva Zelanda también se han filmado  peliculas como King Kong (también de Peter Jackson), Narnia y Willow entre otros. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, se me olvidaba, las costras ya se están cayendo. En unos cuántos días, como nuevo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7904215338909748236?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7904215338909748236/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7904215338909748236' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7904215338909748236'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7904215338909748236'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/buscant-frodo-buscando-frodo.html' title='Buscant a Frodo/ Buscando a Frodo'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-4234763730448023839</id><published>2008-03-27T02:23:00.003+01:00</published><updated>2008-04-04T02:50:52.226+02:00</updated><title type='text'>Maoris i Nova Zelanda/ Maoris y Nueva Zelanda</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Em dirigeixo ja cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Auckland&lt;/span&gt; passant per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Rotorua&lt;/span&gt;. Aquesta petita ciutat de la illa del nord es caracteritza per dues coses. Primer, esta situada dins d'una zona volcànica pel que no es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;raro&lt;/span&gt; veure fum sortint de sota terra i fins i tot d'algun jardí. També fa una mica de pudor degut a la emanació de Sulfur. A prop &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;d'aqui&lt;/span&gt; es poden trobar '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;geisers&lt;/span&gt;' i fang 'bombollejant'. Segon, la cultura maori esta molt present aquí, sobretot orientat als turistes. Així que es poden veure &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;espectacles&lt;/span&gt; de danses, menjar i cultura maori.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Els maoris, a diferencia dels aborígens australians que sempre han estat a Austràlia, van arribar a Nova Zelanda (si no recordo malament) al 1200 AC amb les seves canoes provinent de Tahití. Ara formen el 15% de la població Nova Zelandesa i la majoria d'ells es troben a la illa del nord. Un altre diferencia amb els aborígens australians que he pogut observar es que estan mes integrats a la societat i no hi ha racisme contra ells. Com a exemple, a nova Zelanda tan angles i Maori son llengües oficials (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;tiu&lt;/span&gt;, a vegades em sorprenc a mi mateix del que se, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, desprès d'aquest parèntesi....passo &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Rotorua&lt;/span&gt; i arribo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Auckland&lt;/span&gt; que encara que no es la capital de Nova Zelanda si es la ciutat mes poblada del país (un de cada tres Nova Zelandesos viu aqui) i pel que diuen una de les mes extenses del mon, degut a les seves casetes de planta baixa. Es una ciutat &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;supermulticultural&lt;/span&gt;, sobretot amb gent asiàtica. Molta gent, molta gent però res a fer...i a sobre mal temps.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me dirijo ya hacia Auckland pasando por Rotorua. Esta pequeña ciudad de la isla del norte se caracteriza por dos cosas. Primero, esta situada dentro de una zona volcánica por lo que no es raro ver humo salir de bajo tierra e incluso de algún jardín. También hace algo de mal olor debido a la emanación de Sulfuro. Cerca de aqui se pueden encontrar 'geisers' y barro 'burbujeando'. Segundo, la cultura maori esta muy presente aquí, sobre todo orientado a los turistas. Asi que se pueden ver espectáculos de danzas, comida y cultura maori. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los maoris, a diferencia de los aborígenes australianos que siempre han estado en Australia, llegaron en Nueva Zelanda (si no recuerdo mal) en el 1200 AC con sus canoas provenientes de Tahití. Ahora forman el 15% de la población Nueva Zelandesa y la mayoría de ellos se encuentran en la isla del norte. Otra diferencia con los aborígenes australianos que he podido observar es que están mes integrados a la sociedad y no hay racismo contra ellos. Como ejemplo, en Nueva Zelanda tanto ingles como Maori son lenguas oficiales (tio, a veces me sorprendo a mí mismo de lo que se, jeje). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bueno, despues de este paréntesis....paso Rotorua y llego a Auckland que aunque no es la capital de Nueva Zelanda si es la ciudad mas poblada del país (uno de cada tres Nueva Zelandeses vive aqui) y por el que dicen una de las mes extensas del mundo, debido a sus casitas de planta baja. Es una ciudad supermulticultural, sobre todo con gente asiática. Mucha gente, mucha gente pero nada a hacer...y encima mal tiempo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-4234763730448023839?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/4234763730448023839/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=4234763730448023839' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4234763730448023839'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4234763730448023839'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/maoris-i-nova-zelanda-maoris-y-nueva.html' title='Maoris i Nova Zelanda/ Maoris y Nueva Zelanda'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2521079073821942829</id><published>2008-03-25T08:18:00.006+01:00</published><updated>2008-04-02T09:21:38.444+02:00</updated><title type='text'>Tongariro Crossing: Benvingut a Mordor/ Bienvenido a Mordor</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Bueno, bueno...desprès de dos dies a Wellington arribo a Taupo. Aquesta petita ciutat es consiera la capital d'aventura de la illa del nord i es el lloc mes econòmic per fer 'Skydiving' (paracaigudisme) de tota Nova Zelanda i pel que diuen de tot el mon. També es troba a la vora del que es considera el 'hiking' (caminada...ma o meno) mes bonic de Nova Zelanda...i pel que diuen, un dels 10 millors 'hikings' de tot el mon. Desprès de rumiar i rumiar al final me he decantat per la Caminada ja que paracaigudisme sempre es por fer, no? (per exemple a Australia....??)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ens aixequem a les sis del mati per començar a caminar ja que l'excursio es llarga. Encara que me'n vaig anar al llit a les 10 de la nit no he dormit gaire ja que els meus companys d'habitacio estaven de 'cachondeo'...aquest jovent....!!! Al final em vaig haver de posar serio i tot i fer-los callar... Imagineu-vos...el Miki serio, jeje. Desprès de les recomanacions dels guies comencem a caminar. Una mica de fred ja que el sol encara no ha acabat de sortir i boira. La caminada transcorre per el Tongariro National Park, que també es patrimoni de la humanitat, i es tracta d'una zona volcànica. Així que tot tipus de volcans , diferents colors de terra (de marrons a vermells, passant per negre i groc), lava (seca es clar), petits llacs d'un color blau-verdos al mig del no res, fum que surt quasi de sota els teus peus i pudor degut a al sulfur (crec). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per acabar de rematar-ho i pels amants de ' El Senyor dels anells" es on es van filmar algunes escenes de la pel.licula, concretament correspon a Mordor i el Mt. Ruapehu es.......Mt. Doom!!!. La boira ens va acompanyar al principi del recorregut però al arribar al Mt. Ruapehu va desapareixer en dos minuts deixant veure aquest impressionant volcà sota la llum del sol. Potser Sauron estava per allà però no el vaig veure&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El trajecte no es fàcil per les pendents i pel tipus de terra que trepitgem però desprès de 6 hores aconsegueixo arribar al final. Ha valgut la pena, si senyor. Desprès del Franz Josef glacier això es el millor de Nova Zelanda, per mi clar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bueno, bueno...despues de dos días en Wellington llego a Taupo. Esta pequeña ciudad se consiera la capital de la aventura de la isla del norte y es el lugar mas económico para hacer 'Skydiving' (paracaidismo) de toda Nueva Zelanda y por lo que dicen de todo el mundo. También se encuentra cerca del que se considera el 'hiking' (caminata...ma o meno) mas bonito de Nueva Zelanda...y por lo que dicen, uno de los 10 mejores 'hikings' de todo el mundo. Despues de pensar y pensar al final me he decantado por la caminata ya que paracaidismo siempre se puede hacer, no? (por ejemplo en Australia....??).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nos levantamos a las seis de la manana para empezar a caminar ya que la excursion es larga. Aunque me fui a la cama a las 10 de la noche no he dormido demasiado puesto que mis compañeros de habitacion estaban de 'cachondeo'...esta juventud....!!! Al final me tuve poner serio y hacerlos callar... Imaginaros...el Miki serio, jeje. Despues de las recomendaciones de los guías empezamos a andar. Algo de frío puesto que el sol todavía no ha acabado de salir y niebla. La caminada transcurre por el Tongariro National Park, que también se patrimonio de la humanidad, y se trata de una zona volcánica. Asi que todo tipo de volcanes , diferentes colores de tierra (de marrones a rojos, pasando por negro y amarillo), lava (seca claro), pequeños lagos de un color azul-verdoso en medio de la nada, humo que sale casi de debajo de tus pies y mal olor debido a al sulfuro (creo). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Para acabar de rematarlo y para los amantes de ' El Señor de los anillos" es donde se filmaron algunas escenas de la pelicula, concretamente corresponde a Mordor y el Mt. Ruapehu es.......Mt. Doom!!!. La niebla nos acompañó los primeros momentos del recorrido pero al llegar al Mt. Ruapehu desaparecio en dos minutos dejando ver este impresionante volcán bajo la luz del sol. Quizás Sauron estaba por alli pero no lo vi. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El trayecto no es fácil por las pendientes y por el tipo de tierra que pisamos pero despues de 6 horas consigo llegar al final. Ha valido la pena, si señor. Despues del Franz Josef glacier esto es lo mejor de Nueva Zelanda, para mí claro. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2521079073821942829?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2521079073821942829/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2521079073821942829' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2521079073821942829'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2521079073821942829'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/tongariro-crossing-benvingut-mordor.html' title='Tongariro Crossing: Benvingut a Mordor/ Bienvenido a Mordor'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-60822540838395218</id><published>2008-03-23T07:51:00.003+01:00</published><updated>2008-04-02T08:17:55.290+02:00</updated><title type='text'>Wellington: Cap a la illa del Nord/ Wellington: Hacia la isla del Norte</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Em dirigeixo cap a la illa del nord passant altre vegada per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Kaikoura&lt;/span&gt;. Es pot anar d'una illa a l'altre per avio o per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;ferry&lt;/span&gt;. Vaig escollir el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;ferry&lt;/span&gt; per gaudir una mica mes del paisatge ja que part del trajecte esta envoltat de terra ferma. (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;bueno&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;també&lt;/span&gt; per que l'avio era mes car, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;jeje&lt;/span&gt;). Desprès de tres horetes ja estic a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Wellington&lt;/span&gt;, la capital de Nova Zelanda. Es una ciutat mes, res d'especial per a mi. El mes important per fer aquí...visitar el Te Papa, museu sobre natura i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;també&lt;/span&gt; sobre cultura maori, i passejar pel port. Aquí em trobo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Gina&lt;/span&gt;, que vaig conèixer a Austràlia i germana de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Paul&lt;/span&gt;...'&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;vaya&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;culebron&lt;/span&gt;', eh!! LA veritat es que a quasi cada lloc que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;arribo&lt;/span&gt; ja &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;coneixo&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;algú&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Les dues illes Nova Zelandeses son bastant diferents. A la illa del nord hi viu menys gent, es nota a les carreteres i a les ciutats i pobles (mes petits). També, el paisatge es diferent. Al sud mes muntanyós. Al nord mes pla. Personalment prefereixo la illa el sud, be jo i tot el mon. Així que si mai veniu a Nova Zelanda, un consell: passeu mes temps al sud que al nord.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, com he dit, res d'especial aquí. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Turisqueo&lt;/span&gt; per la ciutat, encara que tot esta tancat per que es setmana santa, i conèixer nous companys de viatge. Em passo dos dies aquí però amb un ja tenia mes que suficient.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Me dirijo hacia la isla del norte pasando otra vez por Kaikoura. Se puede ir de una isla a la otra por avion o por ferry. Escogí el ferry para disfrutar un poco mas del paisaje ya que parte del trayecto esta rodeado por tierra firme. (bueno, también por que el avion era mas caro, jeje). Despues de tres horitas ya estoy en Wellington, la capital de Nueva Zelanda. Es una ciudad mas, nada de especial para mí. Lo mas importante para hacer aquí...visitar el Té Papa, museo sobre naturaleza y también sobre cultura maori, y pasear por el puerto. Aquí me encuentro a Gina, que conocí en Australia y hermana de Paul...'vaya culebron', eh!! La verdad es que en casi cada lugar que llego ya conozco a alguien. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Las dos islas Nueva Zelandeses son bastante diferentes. En la isla del norte vive menos gente, se nota a las carreteras y en las ciudades y pueblos (mas pequeños). También, el paisaje es diferente. Al sur mas montañoso. Al norte mas plano. Personalmente prefiero la isla el sur, bueno, yo y todo el mundo. Si nunca venís a Nueva Zelanda, un consejo: pasar mas tiempo en el sur que en el norte. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bueno, como he dicho, nada de especial aquí. Turisqueo por la ciudad, aunque todo esta cerrado por que es semana santa, y conocer nuevos compañeros de viaje. Me paso dos días aquí pero con uno ya tenía mas que suficiente.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-60822540838395218?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/60822540838395218/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=60822540838395218' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/60822540838395218'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/60822540838395218'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/wellington-cap-la-illa-del-nord.html' title='Wellington: Cap a la illa del Nord/ Wellington: Hacia la isla del Norte'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1659978508778141756</id><published>2008-03-20T07:45:00.004+01:00</published><updated>2008-03-31T23:33:18.522+02:00</updated><title type='text'>Tornada a Christchurch/Vuelta a Christchurch</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Després&lt;/span&gt; de 3 dies sense parar, tornem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Christchurch&lt;/span&gt;, el meu punt de partida. Ja he estat &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;aquí&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;així&lt;/span&gt; que res d'especial &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;aquí&lt;/span&gt;. Ens dediquem a descansar durant dos dies per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;començar&lt;/span&gt; el &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;camí&lt;/span&gt; cap a la illa del nord. Per cert, el mal temps a vingut de cop.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, un dels dies anem a veure a l'estadi l'esport reina de Nova Zelanda. Si, ho heu encertat, rugbi!! &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, per a mi no es molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;excitant&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;però&lt;/span&gt; als Kiwis els torna bojos...potser per que es passen tot el partit bevent?&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;jeje&lt;/span&gt;. (ok, sol es una suposicio....). I a mes l'equip local 'C&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;rusaders&lt;/span&gt;' ha guanyat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Desprès&lt;/span&gt; dels dos dies es l'hora d'acomiadaments per a mi. M'haig de separar dels meus 3 'mates' (amics) anglesos que se'n van cap a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Austràlia&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Peró&lt;/span&gt; segur que els &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;tornaré&lt;/span&gt; a veure!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per cert, les meves 50 picades de les '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;sandflies&lt;/span&gt;' ja s'han tornat crosta....no res, per si us interessa!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de 3 días sin parar, volvemos a Christchurch, mi punto de partida. Ya he estado aquí asi que nada de especial aquí. Nos dedicamos a descansar durante dos días para empezar el camino hacia la isla del norte. Por cierto, el mal tiempo a venido de golpe. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah!, uno de los días vamos a ver al estadio el deporte reina de Nueva Zelanda. Si, lo habéis acertado, rugbi!! Bueno, para mí no es muy excitante pero a los Kiwis los vuelve locos...quizás por que se pasan todo el partido bebiendo? jeje. (ok, solo se una suposicion....). Y ademas el equipo local 'Crusaders' ha ganado. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de los dos días es la hora de las despedidas para mí. Tengo que separarme de mis 3 'mates' (amigos) ingleses que se van a Australia. Peró seguro que los volveré a ver!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por cierto, mis 50 picadas de las 'sandflies' ya se han vuelto costra....no, nada, por si os interesa!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1659978508778141756?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1659978508778141756/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1659978508778141756' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1659978508778141756'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1659978508778141756'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/tornada-christchurchvuelta-christchurch.html' title='Tornada a Christchurch/Vuelta a Christchurch'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2127841625558452802</id><published>2008-03-18T07:17:00.003+01:00</published><updated>2008-03-31T07:45:20.184+02:00</updated><title type='text'>Milford Sound</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Un dels dies que estic a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Queenstown&lt;/span&gt; el dedico a fer una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;excursió&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Milford&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Sound&lt;/span&gt;. Es un dels llocs que s'ha de veure si vas a Nova Zelanda. Esta situat al '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Fiorland&lt;/span&gt; Natural Parc', patrimoni de la humanitat. Per que us feu una idea del &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;paisatge&lt;/span&gt; i com diu el nom del parc, es tracta d'uns fiords. I si no m'equivoco un fiord es una vall que un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;glaciar&lt;/span&gt; ha fet mes profund y que esta coberta per aigua salada. Normalment son estrets i estan envoltats per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;empinades&lt;/span&gt; muntanyes que neixen a sota del nivell del mar (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Wikipedia&lt;/span&gt;, eh!!!). I es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;aixo&lt;/span&gt; mateix. No he estat en els fiords de Noruega &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;però&lt;/span&gt; aquests son espectaculars (quantes vegades he fet servir aquesta paraula? Haig d'ampliar el meu vocabulari, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;jeje&lt;/span&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El viatge en bus fins el &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;començament&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Milford&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Sound&lt;/span&gt; no deixa de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;sorprende'm&lt;/span&gt;: valls, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;muntanyes&lt;/span&gt; i salts d'aigua &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;altissims&lt;/span&gt;. A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Milford&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Sound&lt;/span&gt; fem un petit creuer fins al mar amb &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;bufet&lt;/span&gt; lliure (i japonesos) &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;inclòsos&lt;/span&gt; i relax, molt relax (i moltes fotos). Per sort, el bon temps ens acompanya. Be, ho ha fet des de que vam deixar &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Christchurch&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Uno de los días que estoy en Queenstown lo dedico a hacer una excursión a Milford Sound. Es uno de los lugares que se tiene que ver si vas a Nueva Zelanda. Esta situado en el 'Fiorland Natural Park', patrimonio de la humanidad. Para que os hagais una idea del paisaje y como dice el nombre del parque, se trata de unos fiordos. Y si no me equivoco un fiordo es un valle que un glaciar ha hecho mas profundo y que esta cubierto por agua salada. Normalmente son estrechos y están rodeados por empinadas montañas que nacen debajo del nivel del mar (Wikipedia, eh!!!). Y es esto mismo. No he estado en los fiordos Noruega pero estos son espectaculares (cuántas veces he usado esta palabra? Tengo de ampliar mi vocabulario, jeje) &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El viaje en bus hasta el comienzo de  Milford Sound no deja de sorprenderme: valles, montañas y saltos de agua altisimos. En Milford Sound hacemos un pequeño crucero hasta el mar con bufete libre (y japoneses) incluidos y relax, mucho relax (y muchas fotos). Por suerte, el buen tiempo nos acompaña. Bueno, lo ha hecho desde que dejamos Christchurch.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2127841625558452802?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2127841625558452802/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2127841625558452802' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2127841625558452802'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2127841625558452802'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/milford-sound.html' title='Milford Sound'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3244255667252015087</id><published>2008-03-17T06:41:00.004+01:00</published><updated>2008-04-04T02:23:06.499+02:00</updated><title type='text'>Queenstown: Capital de l'aventura/Queenstown: capital de la aventura</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de passar una nit a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Wanaka&lt;/span&gt; i passejar al voltant del seu bonic llac ens dirigim a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Queenstown&lt;/span&gt;. En aquest moment les 50 picades de les '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;sandflies&lt;/span&gt;' ja s'han tornat grans vermells i no deixo de rascar-me. Sembla que tingui alguna &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;infermetat&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;però&lt;/span&gt; tots estem iguals. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ja &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;coneixo&lt;/span&gt; a tota la gent al bus &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;però&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;l'Stuart&lt;/span&gt;, la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Sam&lt;/span&gt;, la Gemma (tres anglesos) i jo hem fet un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;grupillo&lt;/span&gt; 'guapo' i sempre anem junts (&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;però&lt;/span&gt; no '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;revueltos' per si us ho esteu preguntant&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;). Des de que hem deixat &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Christchurch&lt;/span&gt; nomes fem que veure &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;muntanyes&lt;/span&gt;, llacs, rius, rierols, selva, prats verds i com no....ovelles!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per fi &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;arribem&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Queenstown&lt;/span&gt;. Per que es tant especial aquesta petita ciutat pels '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;motxileros&lt;/span&gt;'? Per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;començar&lt;/span&gt;, a tota Nova Zelanda es poden fer tot tipus d'activitats o esports d'aventura: &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;rafting&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;kayaking&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Benji&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Jumping&lt;/span&gt; (de 134 metres &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;d'alcada&lt;/span&gt;), &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;Jetbording&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Skydiving&lt;/span&gt; (&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;paracaigudisme&lt;/span&gt;)...i tot el que acaba en &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;ing&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;Peró&lt;/span&gt; es a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;Queenstown&lt;/span&gt; que totes aquestes activitats es concentren. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;També&lt;/span&gt; esta situada en un lloc incomparable: llac i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;muntanyes&lt;/span&gt; al voltant. Si &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;això&lt;/span&gt; li sumes que es un punt en que ja tothom es coneix bastant be i on, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;diguéssim&lt;/span&gt;, la gent es dispersa cap al nord o cap a un altre &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;país&lt;/span&gt;. O sigui, 'acomiadaments', o sigui...festa, com no!! &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;Aquí&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;també&lt;/span&gt; hem trobo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;Anita&lt;/span&gt;, una altre anglesa i a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_39"&gt;Paul&lt;/span&gt;, de USA, que vaig &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_40"&gt;conèixer&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_41"&gt;Austràlia&lt;/span&gt;. Hem quedo tres dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_42"&gt;aquí&lt;/span&gt; (per que no tinc mes temps...ni diners...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_43"&gt;jeje&lt;/span&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Despues de pasar una noche en Wanaka y pasear alrededor de su bonito lago nos dirigimos a Queenstown. En este momento las 50 picadas de las 'sandflies' ya se han convertido en granos rojos y no dejo de rascarme. Parece que tenga alguna infermedad pero todos estamos iguales. Ya conozco a toda la gente en el bus pero Stuart, Sam, Gemma (tres ángleses) y yo hemos hecho un grupillo 'guapo' y siempre vamos juntos (pero no revueltos por si os lo estáis preguntando, jeje). Desde que hemos dejado Christchurch solo vemos montañas, lagos, ríos, riachuelos, selva, prados verdes y como no....ovejas!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por fin llegamos a Queenstown. Pero por que es tan especial esta pequeña ciudad para los 'mochileros'? Para empezar, en toda Nueva Zelanda se pueden hacer todo tipo de actividades o deportes de aventura: rafting, kayaking, Benji Jumping (desde 134 metros de altura), Jetbording, Skydiving (paracaidismo)...y todo el que acaba en ing. Peró es en Queenstown que todas estas actividades se concentran. También esta situada en un lugar incomparable: lago y montañas alrededor. Si a esto le sumas que es un punto en que ya todo el mundo se conoce bastante bien y dónde, dijéramos, la gente se dispersa hacia el norte o hacia otro país. O sea, 'despedidas', o sea...fiesta, como no!! Aquí también me encuentro a Anita, otra inglesa y a Paul, de USA, que conocí en Australia. Me quedo tres días por aquí (por que no tengo mas tiempo...ni dinero...jeje)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3244255667252015087?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3244255667252015087/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3244255667252015087' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3244255667252015087'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3244255667252015087'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/queenstown-capital-de.html' title='Queenstown: Capital de l&apos;aventura/Queenstown: capital de la aventura'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5912721881301412477</id><published>2008-03-14T06:29:00.005+01:00</published><updated>2008-03-26T07:11:10.663+01:00</updated><title type='text'>Franz Josef Glacier</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Sempre intento no &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;dormir-me&lt;/span&gt; al bus ja que no vull perdre detall de res al meu voltant &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;però&lt;/span&gt; avui ha estat impossible. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de 3 horetes &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;arribem&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Franz&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Josef&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, un petit &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;poblet&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;turístic&lt;/span&gt; que viu a costa del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; que te a pocs &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;kilòmetres&lt;/span&gt;. Em trobo, mes o menys, en el centre de la costa oest de l'illa del sud. El nostre guia ens porta a un mirador per contemplar el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; des de la distancia....&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;uuuuuhauuuu&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;!!!. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Demà&lt;/span&gt; es un dia dur i especial ja que fem una caminada d'unes 8 hores per el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. Aquest &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; es caracteritza per que es troba a molt baixa altitud i per que es mou molt &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;ràpidament&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Arriba el dia. El primer que fem es anar a buscar el material necessari per fer el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;: jaqueta, guants, botes de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;muntanya&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;gorro&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; i per suposat, grampons. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de 'disfressar-nos' ens dirigim amb el nostre guia cap a la base del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. El riu que es forma a partir del desgel del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; te un color &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;blau-blanquinos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;trocos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; de gel per tot arreu. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de la teoria explicada &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;pel&lt;/span&gt; nostre guia en &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;posem&lt;/span&gt; els grampons i ja estem llestos. Per qui no ho &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;sàpiga&lt;/span&gt;, els grampons son com unes soles amb punxes per no relliscar a la neu o al gel.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;Comença&lt;/span&gt; l'aventura. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;Pugem&lt;/span&gt; escales excavades al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; pel nostre guia. Hi ha una ruta mes o menys predeterminada &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;però, encara que no ho notem, &lt;/span&gt;el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; es mou &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;rapidament&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;cambia&lt;/span&gt; d'un dia per l'altre &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;així&lt;/span&gt; que el nostre guia a vegades ha d'improvisar i crear una nova ruta al moment. Es pot escoltar l'aigua que corre per sota nostre. El color del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;glaciar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; entre blanc i blau, depenent del sol. Passem entre les esquerdes on a vegades has de passar de costat de lo estretes que son. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;També&lt;/span&gt; passem per algunes coves formades per gel, inexplicable!! El &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;paisatge&lt;/span&gt; al voltant &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;també&lt;/span&gt; es espectacular. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Boscos&lt;/span&gt;, salts d'aigua d'uns 100 &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;d'alcada&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;penyasegats&lt;/span&gt;...i res de neu.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de 8 hores (i de passar una mica de fred) &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;arribem&lt;/span&gt; a terra ferma. Ha estat un dia dur &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;però&lt;/span&gt; sens dubte ha estat el millor dia a Nova Zelanda fins al moment. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Siempre intento no dormirme en el bus ya que no quiero perder detalle de nada a mi alrededor pero hoy ha sido imposible. Despues de 3 horillas llegamos a Franz Josef, un pequeño pueblecito turístico que vive a 'expensas' del glaciar que tiene a pocos kilòmetres. Me encuentro mas o menos en el medio de la costa oeste de la isla del sud. Nuestro guía nos lleva a un mirador para contemplar el glaciar desde la distancia....uuuuuhauuuu!!!. Mañana sera un día duro y especial puesto que hacemos una caminada de unas 8 horas por el glaciar. Este glaciar se caracteriza por que se encuentra a muy baja altitud y por que se mueve muy rápidamente. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llega el día. Lo primero que hacemos es ir a buscar el material necesario para hacer el glaciar: chaqueta, guantes, botas de montaña, gorro y por supuesto, crampones. Despues de 'disfrazarnos' nos dirigimos con nuestro guía hacia la base del glaciar. El río que se forma a partir del deshielo del glaciar tiene un color azul-blanquinoso y trozos de hielo por todo por todas partes. Despues de la teoría explicada por nuestro guía nos ponemos los crampones y ya estamos llistos. Para quienes no lo sepan, los crampones son como unas suelas con pinchos para no resbalar en la nieve o en el hielo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Empieza la aventura. Subimos escaleras excavadas en el glaciar por nuestro guía. Hay una ruta mas o menos predeterminada pero, aunque no lo notamos, el glaciar se mueve rapidamente y cambia de un día para el otro asi que nuestro guía a veces tiene de improvisar y crear una nueva ruta al momento. Se puede escuchar el agua que corre por debajo nuestro. El color del glaciar entre blanco y azul, dependiendo del sol. Pasamos entre las grietas dónde a veces se tienes que pasar de lado de lo estrechas que son. También pasamos por algunas cuevas formadas por hielo, inexplicable!! El paisaje alrededor también es espectacular. Bosques, saltos de agua de unos 100 de altura y precipicios...y nada de nieve. Despues de 8 horas (y de pasar algo de frío) llegamos a tierra firme. Ha sido un día duro pero sin duda ha sido el mejor día en Nueva Zelanda hasta el momento. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5912721881301412477?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5912721881301412477/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5912721881301412477' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5912721881301412477'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5912721881301412477'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/franz-josef-glacier.html' title='Franz Josef Glacier'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7378559165364402875</id><published>2008-03-13T04:51:00.002+01:00</published><updated>2008-03-25T05:20:50.758+01:00</updated><title type='text'>Llac Mahinapua i 'festa boja'/ Lago Mahinapua y 'fiesta loca'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;La meva seguent destinacio es el llac Mahinapua. Es tracta d'un hostel amb un llac molt bonic aprop i la platja a l'altre costat. A la nit per sopar, barbacoa. (per cert, m'he posat les botes). El que te d'especial aquesta parada es que el hostel, a la nit, organitza una festa de disfracos amb premis i tot. Aixi que a disfracar-se toca. El meu disfrac es de 'rapero'. Una jaqueta amb caputxa i els pantalons una mica baixats ensenyant els 'gallumbos' i ja esta. Original, no? jeje. La veritat es que hi ha gent que s'ho ha currat, Madonnes, cupidos, gogos...De cap manera puc guanyar el premi.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Com us vaig dir, en el bus hi ha gent 'veinteanyera' i aquesta festa es converteix en el desmadre. Si aixo si sumes que la majoria son anglesos...ja us ho podeu imaginar. Alcohol, sexe i rock'n'roll. Jo res de res, eh Mama!!. Al dia seguent, com no, tothom fet pols pero toca aixecar-se d'hora per agafar el bus.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En aquesta part de Nova Zelanda abunden les 'sandflies' (haig de buscar la traduccio). Son unes petites mosques que, tiu, com piquen!! No us enganyo, en un dia unes 50 picades!! Pero sobreviure....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Mi siguiente destino es el lago Mahinapua. Se trata de un hostel con un lago muy bonito cerca y la playa al otro lado. Por la noche para cenar, barbacoa. (por cierto, me he puesto las botas). Lo que tiene de especial esta parada es que el hostel, por la noche, organiza una fiesta de disfraces con premios y todo. Asi que a disfrazase toca. Mi disfraz es de 'rapero'. Una chaqueta con capucha y los pantalones algo bajados enseñando los 'gallumbos' y ya esta. Original, no? jeje. La verdad se que hay gente que se lo ha currado, Madonnas, cupidos, gogos...De ninguna forma puedo ganar el premio. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Como os dije, en el bus hay gente 'veinteanyera' y esta fiesta se convierte en el desmadre. Si a esto le sumas que la mayoría son ingleses...ya os lo podéis imaginar. Alcohol, sexo y rock' roll hasta las tantas. Yo nada de nada, eh Mama!!. Al día siguiente, como no, todo el mundo hecho polvo pero toca levantarse temprano por coger el bus otra vez. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En esta parte de Nueva Zelanda abundan las 'sandflies' (tengo que buscar la traduccion). Son unas pequeñas moscas que, tio, como pican!! No os engaño, en un día unas 50 picadas!! Pero sobrevivire....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7378559165364402875?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7378559165364402875/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7378559165364402875' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7378559165364402875'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7378559165364402875'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/llac-mahinapua-i-festa-boja-lago.html' title='Llac Mahinapua i &apos;festa boja&apos;/ Lago Mahinapua y &apos;fiesta loca&apos;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-918668235962107857</id><published>2008-03-12T03:27:00.002+01:00</published><updated>2008-03-25T04:51:38.452+01:00</updated><title type='text'>Westport i 'Kiwi experience'/ Westport y 'Kiwi experience'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;'Kiwi &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;experience&lt;/span&gt;' es el nom de la companyia de bus amb la que viatjo. Es una serie d'autobusos que van d'un lloc a l'altre al voltant de Nova Zelanda. A cada &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;destinació&lt;/span&gt; ets pots quedar tan com vulguis pero amb un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;màxim&lt;/span&gt; d'un any per fer tota la ruta. Sol has de confirmar un dia abans quan vols sortir. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Així&lt;/span&gt; que, normalment, sempre et trobes gent coneguda al bus o en algun altre lloc.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nova &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Zelanda&lt;/span&gt; no es molt car, el problema es que hi ha tantes activitats per fer que els '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;dollars&lt;/span&gt;' desapareixen &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;ràpidament&lt;/span&gt;. S'ha d'escollir a vegades si no vols quedar-te a '0 peles'. Jo he decidit que faria coses que normalment no es poden fer a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Barcelona&lt;/span&gt; (a part del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Kayaking&lt;/span&gt;).&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Westport&lt;/span&gt; una d'aquestes activitats es el '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Jetboarding&lt;/span&gt;'. Segur que ho heu vist per la tele. Es una llanxa propulsada per aigua. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Això&lt;/span&gt; significa que por navegar per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;aigües&lt;/span&gt; molt poc profundes (amb 10 &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;cm&lt;/span&gt; es suficient) i canvis &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;ràpids&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;direcció&lt;/span&gt; i velocitat. Com no, ho &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;provo&lt;/span&gt;...&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;conducció&lt;/span&gt; per el riu (per un professional, espero) molt a prop de les roques i girs de 360 graus. Esta be &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;però&lt;/span&gt; tampoc es '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;superespectacular&lt;/span&gt;'. Es veu que ho va inventar un granger que cada dia anava d'un lloc a l'altre de les seves terres en camioneta. Es va adonar que la ruta en riu era mes curta &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;però&lt;/span&gt; no navegable per les barques convencionals. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Així&lt;/span&gt; que '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;vuala&lt;/span&gt;' l'invent. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Desprès&lt;/span&gt; es va adonar que era divertit, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;així&lt;/span&gt; que '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;vuala&lt;/span&gt;' el negoci, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;'Kiwi experience' es el nombre de la compañía de autobuses con la que viajo. Es una serie de autobuses que van de un lugar al otro alrededor de Nueva Zelanda. En cada destino te puedes quedar tanto cómo quieras pero con un máximo de un año por hacer toda la ruta. Solo tienes que confirmar un día antes cuando quieres salir. Asi que, normalmente, siempre te encuentras gente conocida en el bus o en algún otro lugar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nueva Zelanda no es muy caro, el problema es que hay tantas actividades por hacer que los 'dollares' desaparecen rápidamente. A veces se tiene que escoger si no quieres quedarte a '0 pelas'. Yo he decidido que haría cosas que normalmente no se pueden hacer en Barcelona (aparte del Kayaking). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En Westport una de estas actividades es el 'Jetboarding'. Seguro que lo habéis visto por la tele. Es una lancha propulsada por agua. Esto significa que puede navegar por aguas muy poco profundas (con 10 cm se suficiente) y cambios rápidos de dirección y velocidad. Como no, lo pruebo...conducción por el rio (por un profesional, espero) muy cerca de las rocas y giros de 360 grados. Esta bien pero tampoco es 'superespectacular'. Se ve que lo inventó un granjero que cada día iba de un lugar al otro de sus tierras en camioneta. Se dio cuenta que la ruta en río era mas corta pero no navegable para las barcas convencionales. Asi que 'vuala' el invento. Tambien se dio cuenta que era divertido, asi que'vuala' el negocio, jeje. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-918668235962107857?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/918668235962107857/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=918668235962107857' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/918668235962107857'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/918668235962107857'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/westport-i-kiwi-experience-westport-y.html' title='Westport i &apos;Kiwi experience&apos;/ Westport y &apos;Kiwi experience&apos;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8472424661227327604</id><published>2008-03-05T02:56:00.002+01:00</published><updated>2008-03-21T03:26:49.837+01:00</updated><title type='text'>Comenca la ruta/Empieza la ruta</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;La primera &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;destinació&lt;/span&gt; de la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;ruta&lt;/span&gt; es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Kaikoura&lt;/span&gt;. . El bus va parant en llocs &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;estratègics&lt;/span&gt; per fer fotos. Semblem un grup de Japonesos, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jeje&lt;/span&gt;. En el bus la majoria dels passatgers son anglesos i joves, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;aixo&lt;/span&gt; no se si es bo o dolent. Ja us ho &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;aniré&lt;/span&gt; dient....Pero....oh,...sopresa...una madrilenya en el bus...per fi puc parlar sense tenir que concentrar-me en el que vull dir, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;oe&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;oe&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;oe&lt;/span&gt;...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Kaikoura&lt;/span&gt; es un petit poble a la costa on et pots banyar amb &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;dofins&lt;/span&gt; o veure balenes...&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;això&lt;/span&gt; si...per un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;modic-alt&lt;/span&gt; preu fora del meu &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;pressupost&lt;/span&gt;. Jo em vaig decantar per la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;caminada&lt;/span&gt; 'gratis' (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jeje&lt;/span&gt;), per les platges i on les foques prenen el sol a les roques sense tenir en compte els turistes.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El temps &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;comença&lt;/span&gt; a millorar, l'estiu esta &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;aquí&lt;/span&gt; altre vegada. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;següent&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;destinació&lt;/span&gt; es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Nelson&lt;/span&gt;, p&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;oblet&lt;/span&gt; del nord de l'illa del sud. Bonic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;hostel&lt;/span&gt; i bones noticies: un amic angles, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Stuart&lt;/span&gt;, que vaig &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;conèixer&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Austràlia&lt;/span&gt;, arriba en dos dies a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;Nelson&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;així&lt;/span&gt; que l'espero. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Decidim fer ,amb dos amics mes, el que es fa normalment a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;Nelson&lt;/span&gt;...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;Kayak&lt;/span&gt; al parc natural Abel &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;Tasman&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;Aixi&lt;/span&gt; que durant dos dies remem sense parar al costat de la costa Nova Zelandesa. Bueno, remem, prenem el sol, caminem, ens banyem, descansem...Foques, aigua blava (no com la d'Arenys), arbres, cales i sol es el que ens anem trobant. El nostre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;hostel&lt;/span&gt; aquesta vegada es un vaixell ancorat al mig en una &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;platge&lt;/span&gt; amb barbacoa inclosa per sopar, genial. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de dos dies i '&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;rebentats&lt;/span&gt;', cap el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;hostel&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;Nelson&lt;/span&gt; a descansar ja que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_39"&gt;demà&lt;/span&gt; ens dirigim cap un altre lloc.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El primer destino de la ruta es Kaikoura. El bus va parando en lugares estratégicos para hacer fotos. Parecemos un grupo de Japoneses, jeje. En el bus la mayoría de los pasajeros son ingleses y jóvenes, esto no se si es bueno o malo. Ya os lo iré diciendo....Pero....oh,...sopresa...una madrileña en el bus...al fin puedo hablar sin tener que concentrarme en el que quiero decir, oe, oe, oe... Kaikoura es un pequeño pueblo en la costa dónde te puedes bañar con delfines o ver ballenas...eso sí...por un modico-alto precio fuera de mi presupuesto. Yo me decanté por la caminada 'gratis' (jeje), alrededor de las playas y dónde las focas toman el sol en las rocas sin tener en cuenta a los turistas. El tiempo empieza a mejorar, el verano esta aquí otra vez. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El siguiente destino se Nelson, pueblecito del norte de la isla del sur. Bonito hostel y buenas noticías: un amigo ingles, Stuart, que conocí en Australia, llega en dos días a Nelson, asi que lo espero. Decidimos hacer ,con dos amigos mas, lo que se hace normalmente en Nelson...Kayak en el parque natural Abel Tasman. Aixi que durante dos días remamos sin parar junto a la costa Nueva Zelandesa. Bueno, remamos, tomamos el sol, andamos, nos bañamos, descansamos...Focas, agua azul (no como la de Arenys), árboles, calas es lo que  nos vamos encontrando. Nuestro hostel esta vez es un barco anclado en medio en una playa con barbacoa incluida para cenar, genial. Despues de dos días y 'reventados', volvemos al hostel en Nelson a descansar ya que mañana nos dirigimos ningún otro lugar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8472424661227327604?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8472424661227327604/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8472424661227327604' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8472424661227327604'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8472424661227327604'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/comenca-la-rutaempieza-la-ruta.html' title='Comenca la ruta/Empieza la ruta'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3221145735844757772</id><published>2008-03-03T03:21:00.007+01:00</published><updated>2008-03-21T02:55:58.929+01:00</updated><title type='text'>Nova Zelanda, natura per tot arreu/ Nueva Zelanda, naturaleza por todos lados</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ja he deixat Sydney i en tres horetes en avio (amb dinar inclos) em planto a Christchurch, ciutat en el sud de Nova Zelanda. Des del cel ja comenco a vuere montanyes, llacs i boscos, aixo sera increible!! El primer que et crida l'atencio quan arrives a NZ (Nova Zelanda) es la simpatia dels kiwis, com aixi s'anomenen als NovaZelandesos. Els australians s'anomenen Aussies. Hola, com estas?, que tal?...Aixo si, a l'hora de passar el control de passaport preguntes com: d'on vens? a que vens? on dorms? per quan de temps? Quan t'en vas?...Pero aqui estic. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nova Zelanda consta basicament de dues illes grans (la del sud i la del nord) i unes quantes illes petites. La capital es Wellington i a tota Nova Zelanda hi ha 4 milions de persones (i 40 milions d'ovelles, jeje)&lt;br /&gt;Pel que diuen, la illa del sud es mes espectacular que la del nord, i tambe mes fresqueta, ja ho comenco a notar. Sort que encara tinc la roba d'hivern que vaig fer servir a Xina.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A Christchuch no hi ha molt a fer i em dedico a buscar gent per llogar un cotxe o anar amb algu que ja tingui cotxe, compartint les despreses de benzina, ja que la millor forma de descubrir Nova Zelanda. No tinc sort per que, encara que trobo gent amb qui compartir cotxe, no s'adapten al temps i la ruta que jo vull fer. Finalment, i en contra de la meva voluntat, compro un 'bus pass' que dura un mes per recorrer la illa del sud en autobus, clar esta. A veure com va....&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ya he dejado Sydney y en tres horites en avion (con comida incluida) me planto en Christchurch, ciudad en el sur de Nueva Zelanda. Desde el cielo ya empiezo a ver montanas, lagos y bosques, esto sera increible!! Lo primero que te llama la atencion cuando llegas a NZ (Nueva Zelanda) es la simpatía de los kiwis, como aixi se denominan los nuevazelandeses. Los australianos se denominan Aussies. Hola, como estas?, que tal?...Eso si, a la hora de pasar el control de pasaporte preguntas cómo: de dónde vienes? a que vienes? dónde duermes? cuando de tiempo? Cuando te vas?...Pero aqui estoy. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nueva Zelanda consta basicamente de dos grandes islas (la del sur y la del norte) y unas cuántas islas pequeñas. La capital es Wellington y en toda Nueva Zelanda hay 4 millones de personas (y 40 millones de ovejas, jeje) Por lo que dicen, la isla del sur es mas espectacular que la del norte, y tambien mas fresquita, y ya lo empiezo a notar. Suerte que todavía tengo la ropa de invierno que utilice en China. En Christchuch no hay mucho que hacer y me dedico a buscar gente por alquilar un coche o ir con alguien que ya tenga coche, compartiendo los gastos de gasolina, puesto que es la mejor forma de descubrir Nueva Zelanda. No tengo suerte y aunque encuentro gente con quien compartir coche, no se adaptan al tiempo y la ruta que yo quiero hacer. Finalmente, y en contra de mi voluntad, compro un 'bus pass' que dura un mes por recorrer la isla del sur, en autobus, claro esta. A ver cómo va.... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Kiwi&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3221145735844757772?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3221145735844757772/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3221145735844757772' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3221145735844757772'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3221145735844757772'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/nova-zelanda-nueva-zelanda.html' title='Nova Zelanda, natura per tot arreu/ Nueva Zelanda, naturaleza por todos lados'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1542969509498131021</id><published>2008-03-02T23:00:00.005+01:00</published><updated>2008-03-07T22:40:06.730+01:00</updated><title type='text'>El meu amic Jose tenia rao/ Mi amigo Jose tenia razon</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Tots els dies son especials però avui ho es una mica mes. Exactament fa 5 mesos que vaig sortir de Barcelona i ha passat volant. En tot aquest temps he fet molts kilòmetres en avio, bus, tren, a peu i alguns en cotxe, i fins i tot en vaixell. Un dia els haig de comptar. En 5 mesos he dormit no mes de 5 nits sol a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;jeje. A&lt;/span&gt; vegades dormir no es fàcil per que mai saps qui et tocara a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;l'habitacio&lt;/span&gt;...serà un que ronca o no? O sera gent sorollosa? I sempre, sempre, he dormit amb la meva '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;rinyonera&lt;/span&gt; interior' (amb tots els documents, vises, diners, amb mi). I fins i tot amb la meva bossa de ma...per si de cas, mai se sap. Per sort, fins al moment no he trobat a faltar res.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En tot aquest temps he conegut molta gent. Les nacionalitats mes nombroses son anglesos, alemanys, francesos i suecs ,entre d'altres, i dos o tres espanyols tan sols. Peró com deia el meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Jose&lt;/span&gt;: 'coneixeràs molta gent però pocs valen la pena' i es veritat!! He conegut i viatjat amb molta gent però puc comptar amb la meva ma els que realment es poden considerar amics i no tan sols companys de viatge. No vull dir que els altres no siguin 'col·legues' però ja &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;m'enteneu&lt;/span&gt;, no hi ha aquella &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;conexio&lt;/span&gt; especial. El &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Jose&lt;/span&gt; de França, el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Roberto&lt;/span&gt; i el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Jeronimo&lt;/span&gt; de Mèxic, el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Kam&lt;/span&gt;, un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;angles-pakistani&lt;/span&gt; molt simpàtic i la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Maggy&lt;/span&gt;, una francesa també molt bona gent. Encara estem en contacte i segur que un dia o altre els veieu per Barcelona, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;jeje&lt;/span&gt;. I aquesta es la meva reflexió d'avui.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Todos los días son especiales pero hoy lo es un poco mas. Exactamente hace 5 meses que salí de Barcelona y ha pasado volando. En todo este tiempo he hecho muchos kilòmetros en avios, bus, tren, a pie y algunos en coche, e incluso en barco. Un día los tengo que contar. En 5 meses he dormido no mas de 5 noches solo en la habitacio, jeje. A veces dormir no se fácil por que nunca sabes quien te tocara en la habitacio...será uno que ronca o no? O sera gente ruidosa? Y siempre, siempre, he dormido con mi 'rinyonera interior' (con todos los documentos, visas, dinero, conmigo). E incluso con mi bolsa de mano...por si las moscas, nunca se sabe. Por suerte, hasta el momento no he echado de menos nada. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En todo este tiempo he conocido mucha gente. Las nacionalidades mas numerosas son ingleses, alemanes, franceses y suecos ,entre otros, y dos o tres españoles tan sólo. Peró como decía mi amigo Jose: 'conocerás mucha gente pero pocos valen la pena' y es verdad!! He conocido y viajado con mucha gente pero puedo contar con mi mano los que realmente se pueden considerar amigos y no tan sólo compañeros de viaje. No quiero decir que los otras no sean 'colegas' pero ya me entendéis, no hay aquella conexion especial. Jose de Francia, Roberto y Jeronimo de México, Kam, un ingles-pakistani muy simpático y Maggy, una francesa también muy buena gente. Todavía estamos en contacto y seguro que un día u otro los veis por Barcelona, jeje. Y esta se mi reflexión de hoy. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Miki&lt;/span&gt; Kiwi &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1542969509498131021?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1542969509498131021/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1542969509498131021' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1542969509498131021'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1542969509498131021'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/el-meu-amic-jose-tenia-rao-my-amigo.html' title='El meu amic Jose tenia rao/ Mi amigo Jose tenia razon'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3196329791664885998</id><published>2008-03-02T04:56:00.001+01:00</published><updated>2008-03-04T05:21:10.992+01:00</updated><title type='text'>Nou virus a barcelona: BODORRIONITIS/ Nuevo virus en Barcelona: BODORRIONITIS</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;I es que us deixo sols i ja feu de les vostres!! Des de que vaig marxar hi ha hagut dos &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;casamanets&lt;/span&gt; dels meus amics i un mes que ve al mes de maig. Fins que no estigui totalment &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;extingit&lt;/span&gt; el virus '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Bodorrionitis&lt;/span&gt;' no torno cap &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;allà&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jeje&lt;/span&gt;,&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, ara fora bromes, una &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;felicitatcio&lt;/span&gt; molt gran i molt petons al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Nandu&lt;/span&gt; i la Maria i al Oscar i a la &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Núria&lt;/span&gt; des de terres llunyanes. No estava &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;físicament&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;però&lt;/span&gt; estava en anima...&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;ohh&lt;/span&gt;, que bonic!! Per cert, si &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;estàs&lt;/span&gt; en anima en un casament has de fer regal als nuvis? &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Jejeje&lt;/span&gt;. Una altre pregunta, algun altre casament sorpresa?&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Y es que os dejo solos y ya hacéis de las vuestras!! Desde que me marché ha habido dos bodas de mis amigos y uno mas en el mes de mayo. Hasta que no esté totalmente extinguido el virus 'Bodorrionitis' no vuelvo para alla, jeje. Bueno, bromas a parte, una felicitatcion muy grande y muchos besos al Nandu y Maria y al Oscar y a la Núria desde tierras lejanas. No estaba físicamente pero estaba en alma... ohh, que bonito!! ¿Por cierto, si estás alma en una boda tienes que hacer regalo a los novios? Jejeje. ¿Otra pregunta, alguna otra boda sorpresa?&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Miki&lt;/span&gt; Kiwi &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3196329791664885998?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3196329791664885998/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3196329791664885998' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3196329791664885998'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3196329791664885998'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/nou-virus-barcelona-bodorrionitis-nuevo.html' title='Nou virus a barcelona: BODORRIONITIS/ Nuevo virus en Barcelona: BODORRIONITIS'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2921787683826894444</id><published>2008-03-01T06:36:00.000+01:00</published><updated>2008-08-19T00:56:13.507+02:00</updated><title type='text'>Mardi Gras a Sydney/ Mardi Gras en Sydney</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ja s'ha acabat la meva ruta per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Tasmania&lt;/span&gt; de 10 dies i el meu avio surt de Sydney en dos dies cap a la Nova Zelanda. Aixi que torno a aquesta bonica ciutat i, quina sort...a Sydney celebren el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Mardi&lt;/span&gt; Gras, dia &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;gay&lt;/span&gt; amb rua i tot. Un amic m'ha dit que Sydney es la 2a ciutat amb la comunitat &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;homosexual&lt;/span&gt; mes &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;nombrosa&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;després&lt;/span&gt; de San &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Francisco&lt;/span&gt;. I m'ho crec!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;parade&lt;/span&gt;', com &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;així&lt;/span&gt; s'anomena, es mundialment famosa i 2 hores abans de que comences ja no hi havia ni un lloc a primera fila, ni a segona....Durant unes 3 hores, associacions homosexuals, grups, bombers &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;gays&lt;/span&gt;, policies &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;gays&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;marineritos&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;travestis&lt;/span&gt;...no paren de desfilar. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Tratges&lt;/span&gt;, maquillatges, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;carroces&lt;/span&gt;...de tot tipus i alegria, molta alegria i festa, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jeje&lt;/span&gt;. La veritat es que val la pena de veure-ho.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al dia &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;següent&lt;/span&gt; ja preparo el meu equipatge per anar a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Christchurch&lt;/span&gt;, a la Nova Zelanda, en &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;busca&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Frodo&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Ya se ha terminado mi ruta por Tasmania de 10 días y mi avion sale de Sydney en dos días hacia Nueva Zelanda. Asi que vuelvo a esta bonita ciudad y, qué suerte...en Sydney celebran el Mardi Graso, día gay con desfile y todo. Un amigo me ha dicho que Sydney es la 2a ciudad con la comunidad homosexual mas numerosa, tras San Francisco. Y me lo creo!!! La 'parade', como así se denomina, es mundialmente famosa y 2 horas antes de que empiece ya no había ni un lugar a primera fila, ni a segunda....Durante unas 3 horas, asociaciones homosexuales, grupos, bomberos gays, policías gays, marineritos, travestis...no paran de desfilar. Trajes, maquillajes, carrozas...de todo tipo y alegría, mucha alegría y fiesta, jeje. La verdad se que vale la pena de verlo. &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Al día siguiente ya preparo mi equipaje para ir a Christchurch, a Nueva Zelanda, en busca de Frodo.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2921787683826894444?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2921787683826894444/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2921787683826894444' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2921787683826894444'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2921787683826894444'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/03/mardi-gras-sydney-mardi-gras-en-sydney.html' title='Mardi Gras a Sydney/ Mardi Gras en Sydney'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6418679430971711902</id><published>2008-02-17T00:41:00.000+01:00</published><updated>2008-08-19T00:49:10.693+02:00</updated><title type='text'>Tasmania i el dimoni/Tasmania y el demonio</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;La veritat es que no tenia previst venir aqui. Ni tant sol savia que era una illa Australiana pero aqui estic despres de rebre informacions varies d'altres motxileros. Despres de deixar Alice Springs i fer escala altre vegada a Melbourne arribo a la illa en ferry. Al port, un policia amb un gos rastrejen equipatge i persones....buscaran drogues?? Res mes lluny de la realitat, es veu que a Tasmania no es poden intoduir ni fruites ni vegetals per que no se a quin any va haver una gran plaga.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La capital es Hobart i a tota la illa habiten unes 500 mil persones que ells s'anomenen Tassies. El 21% del territori 'Tasmania' es parc natural (hi ha 19), us ho podeu imaginar, natura per tot arreu.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El primer que noto es que aixo no es el centre d'Australia. Molta vegetacio i canvi radical de temps...pluja, vent, sol i fins i tot neu.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Si fins ara he fet un tour, aqui decideixo agafar el bus per compte meva, hi ha que estalviar. Per sort, em trobo amb una francesos que han llogat un cotxe i me'n vaug amb ells uns dies. I es una sort per que es la manera de anar d'un lloc a l'altre per aqui per que cada lloc et sorpren. Ja us he dit, natura per tot arreu. Desafortunadament les carreteres estan plens d'animals molts que surten de nit i que son atropellats pels pocs cotxes que circulen per l'illa.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Visita obligada a alguns parcs naturalsi platges. Tasmania es tambe terra de produccio vinicola i hi ha bastants vinyes on produexen vi i on pots fer un tast gratuit. I clar, ens va faltar temps per anar....jeje&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un dels dies em vaig quedar a la platja quan es fa fosc per veure els pinguins tornant del mar per alimentar a les seves cries. Curios, molt curios Un altre dia vam agafar una barca per anar a veure les foques estirades a les roques. Molt simpatiques la veritat. I com no, vam anar a veure el Dimoni, jeje, a una reserva. S'ho menjen tot, carn, pell i osos. Desafortunadament molts d'ells tenen cancer de mandibula del qual ara per ara , no hi ha cura.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, casualment a Laucenston (2a ciutat de Tasmanaia) hi havia una carrera de caballs i hi vam anar. Ens vam trobar com si anessim a un 'bodorrio'. Tios amb corbata i noies amb vestit i 'sombreros' ...a l'estil angles...i nosaltres amb texans i motxiles, jeje. Vaig apostar i el meu cavall va quedar ultim, com no. Aixo si, a les 14h de la tarda aquesta gent ja estaba borratxa i ni sabien qui havia guanyat, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;La verdad es que no tenía previsto venir aqui. Ni tant siquiera sabia que era una isla Australiana pero aqui estoy despues de recibir informaciones varías de otros mochileros. Despues de dejar Alice Springs y hacer escala otra vez en Melbourne, llego a la isla en ferry. En el puerto, un policía con un perro rastren el equipaje y a las personas....buscarán drogas?? Nada mas lejos de la realidad, se ve que en Tasmania no se pueden introducir ni frutas ni vegetales por que no se en que año hubo una gran plaga que acabo con parte de la cosecha local. La capital es Hobart y en toda la isla habitan unas 500 mil personas que ellos mismos se denominan Tassies. El 21% del territorio 'Tasmaniano' es parque natural (hay 19), os lo podéis imaginar, naturaleza por todas partes. Lo primero que noto es que esto no es el centro de Australia. Mucha vegetacion y cambio radical de tiempo...lluvia, viento, sol e incluso nieve. Si hasta ahora he hecho un tour, aqui decido coger el bus por mi cuenta, hay que ahorrar. Por suerte, me encuentro con unos franceses que han alquilado un coche y me voy con ellos unos días. Y es una suerte por que es la manera de ir de un lugar al otro por aqui por que cada lugar te sorprende. Ya os he dicho, naturaleza por todas partes. Desafortunadamente en las carretras te encuentras animales muertos, los cuales salen por la noche y que son atropellados por los pocos coches que circulan por la isla. Visita obligada a algunos parques naturales y playas. Tasmania es tambien tierra de produccion vinicola y hay bastantes viñas dónde producen vino y dónde puedes hacer una degustacion gratuita. Y claro, nos faltó tiempo para ir....jeje Uno de los días me quedé a la playa cuando oscurece para ver a los pinguinos volviendo del mar para alimentar a sus crías. Curioso, muy curioso Otro día cogimos una barca para ir a ver las focas estiradas en las rocas. Muy simpaticas la verdad. Y como no, fuimos a ver al Demonio, jeje, a una reserva. Se lo comen todo, carne, piel y huesos. Desafortunadamente muchos de ellos tienen cancer de mandibula el cual hoy por hoy , no hay cura. Ah, casualmente a Laucenston (2a ciudad de Tasmanaia) había una carrera de caballos y fuimos. Nos encontramos como si fuesemos a un 'bodorrio'. Tios con corbata y chicas con vestido y 'sombreros' ...al estilo ingles...y nosotros con tejanos y mochilas, jeje. Aposté y mi caballo quedó ultimo, como no. Eso si, a las 14h de la tarde esta gente ya estaba borracha y ni sabían quien había ganado, jeje.&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6418679430971711902?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6418679430971711902/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6418679430971711902' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6418679430971711902'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6418679430971711902'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/tasmania-i-el-dimoni.html' title='Tasmania i el dimoni/Tasmania y el demonio'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5743854423135915863</id><published>2008-02-13T09:55:00.003+01:00</published><updated>2008-02-29T12:17:01.715+01:00</updated><title type='text'>Outback (IV): Final de trajecte a Alice Springs</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Avui dormim a prop de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;King's&lt;/span&gt; Canyons'. Els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;dingos&lt;/span&gt;, encara que no han passat per el campament, s'han fet notar amb els seus udols (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;aullidos)&lt;/span&gt;. Al mati següent, 4h del mati cap a '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;king's&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Canyon&lt;/span&gt;', aquest cop no per veure la sortida de sol, sinó per que hem de fer una caminada d'unes quantes horetes i es millor fer-ho quan la temperatura no es molt alta. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, com diu el mateix nom, uns penya segats que 'te &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;cags&lt;/span&gt;'. Dona bastant impressió!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Finalment ens dirigim a l'ultima destinació, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Alice&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Springs&lt;/span&gt;, al mig, mig &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;. Mireu en el mapa. Abans d'arribar ens trobem amb alguns camells salvatges. Es creu que hi ha de 700 mil a 1 milió de camells salvatges a Austràlia i es van introduir des d'Afganistan aquí pel transport &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;basicament&lt;/span&gt;, i després els van deixar lliure quan no van ser útils. Per cert, pel que es veu s'han adaptat molt be.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per fi arrivem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Alice&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Springs&lt;/span&gt; desprès de 8 dies, 3000 kilòmetres, menjar de campament (amanides, barbacoa, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;bocadillos&lt;/span&gt;...), dormir a l'aire lliure, cap &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;victima&lt;/span&gt; i molt bon rotllo. Com no, sopar (aquest cop cocodril, camell i emú) beure, '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;unas&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;risas&lt;/span&gt;', intercanvi &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;d'emails&lt;/span&gt; i.....ressaca, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Alice&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Springs&lt;/span&gt; es una petita ciutat de 20 mil habitants que va sorgir al voltant d'una estació de telègraf. No hi ha res d'especial però tothom acaba aquí o continua cap el nord. Habitants que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;diríem&lt;/span&gt; que son de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;l'Australia&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;canyi&lt;/span&gt;' i bastants aborígens. Me les piro cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Tasmania&lt;/span&gt; que aquí no hi res que fer!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5743854423135915863?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5743854423135915863/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5743854423135915863' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5743854423135915863'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5743854423135915863'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/outback-alice-springs.html' title='Outback (IV): Final de trajecte a Alice Springs'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-5813427069385228947</id><published>2008-02-13T00:22:00.001+01:00</published><updated>2008-03-01T00:41:09.340+01:00</updated><title type='text'>Una mica de culturilla</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Es veu que els Holandesos van ser els primers a veure Australia pero no van arrivar a tocar terra. No va ser fins el 1770 que James Cook (Jaime pels colegues) amb el seu vaixell Endeavour (o algo aixi) va desemvarcar en aquestes terres. Es va trobar amb alguns aborigens pero cap problema...pim, pam, pum. Els 80 anys seguents aborigens i alguns anglesos (militars amb les sevs families) habitaven la gran illa o el petit continent segons es miri. Despres es va convertir en la preso d'Anglaterra, tots els delincuents anglesos es trasladaven a aqui aixi que quasi segur que cada australia te algun amptepassats que va estar empresonat, jeje. Poc a poc els delinquents van anar conseguint la llibertat i clar, es van quedar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A partir de la segona guerra mundial molts emigrants europeus van venir cap aqui, especialment Italians, grecs, Polacs. es per aixo que no es dificil trobar tendes, cognoms... d'aquestes nacionalitats. Tambe hi ha una gran quantitat d'asiatics. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un tema a part son els aborigens. Les seves terres anaven disminuint i els 'blancs' s'aprofitaven d'ells. Per sort ara hi ha bastants lleis que reconeixen el seu status i terres pero encara hi ha una mica de racisme diria jo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La capital de d'Australia es Camberra i la poblacio de tot el pais es d'uns 20 millions d'habitants d'els quals un 90% habita  a la costa, especialment la costa est. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Toma ja, que us a semblat? El Lonely Planet es una mina...jejje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-5813427069385228947?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/5813427069385228947/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=5813427069385228947' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5813427069385228947'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/5813427069385228947'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/una-mica-de-culturilla.html' title='Una mica de culturilla'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8969081242474689673</id><published>2008-02-11T09:36:00.002+01:00</published><updated>2008-02-29T12:16:40.122+01:00</updated><title type='text'>Outback (III): Cap a Uluru</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Prosseguim el nostre viatge cap al centre. Pel camí ens trobem algunes àligues que mengen els pobres cangurs morts a causa dels cotxes. Ja hem deixat el camí de terra i estem en una carretera 'normal". Ens creuem amb els primers '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Road&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;trains&lt;/span&gt;', camions que porten 3 i 4 tràilers i que poden portar fins a 6 tràilers. Us ho podeu imaginar al mig de la carretera Granollers-&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;St&lt;/span&gt;. Celoni?? Per sort aquí tot es en &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;linea&lt;/span&gt; recte, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Ahir vam sopar Cangur, no esta mal i a mes, res de grassa!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;Per fi arribem al Parc Nacional &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Uluru-Tjuta&lt;/span&gt;, el centre vermell. Aquí trobem la famosa pedra (enorme) vermella &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Urulu&lt;/span&gt;, o també anomenada &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Ayers&lt;/span&gt; Rock. Es un lloc sagrad pels aborígens i hi ha llocs on no es poden fer fotos i ho respectem, al menys jo. Com no, dormim en un campament i ens aixequem a les 5h per veure la sortida del sol. Això no no es vida, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;jeje&lt;/span&gt;!! La veritat es que passejar pel voltant de la 'roca vermella' es, com ho diria, dona que pensar,.....tranquil·litat, 'bellesa' i historia aborigen. Depèn de la llum del sol va &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;cambiant&lt;/span&gt; de color. Res a veure quan ho veus a traves de les fotos.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;següent&lt;/span&gt; dia, mes sortides de sol i visita a '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;The&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Olgas&lt;/span&gt;', formació rocosa tipus (salvant les distancies) Montserrat. També espectacular!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8969081242474689673?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8969081242474689673/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8969081242474689673' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8969081242474689673'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8969081242474689673'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/outback-cap-uluru.html' title='Outback (III): Cap a Uluru'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8851986757091949202</id><published>2008-02-08T09:11:00.001+01:00</published><updated>2008-02-29T12:16:17.064+01:00</updated><title type='text'>Outback (II): Oodnadatta Track i Coober pedy</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Oodnadatta&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Track&lt;/span&gt; es una de les carreteres que hi pel centre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, carretera es un dir per que es una cami de terra no asfaltada i potser en un dia sol et creues amb una cotxe o camió o amb cap persona. Desprès de deixar &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Flinders&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;rangers&lt;/span&gt; ens dirigim cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;William&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Creek&lt;/span&gt;, un petit 'poble' de 6 habitants al mig del no res. &lt;span style="color:#ffff00;"&gt;Hem&lt;/span&gt; d'estalviar aigua per que el nostre guia ens ha dit que no trobaren aigua potable en dos dies. Comencem a creuar territori protegit aborigen. També ens creuem amb alguns &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;dingos&lt;/span&gt; (gossos salvatges) i amb alguns llangardaixos (una mica, bastant, mes grans que a les nostres terres). A &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;William&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Creek&lt;/span&gt; hi ha tantes mosques que ens hagut de comprar una &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;red&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;antimosques&lt;/span&gt; que ens cobreix tot el cap i es clar, hem de sopar quan se'n va el sol i les mosques desapareixen.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Els territori es va fent cada cop mes escàs de vegetació, encara que no desapareix del tot, i la terra es va tornant mes vermella. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Pocs&lt;/span&gt;, o cap poble, en molts &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;kilòmetres&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Arribem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Coober&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;pedy&lt;/span&gt;, conegut mundialment per la seves mines &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;d'Opal&lt;/span&gt;. D'aquí &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;s'estreu&lt;/span&gt; el 80% de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;l'Opal&lt;/span&gt; mundial. A l'estiu aquí fa molta calor, 45 o 50 graus, i el 80% de la població viu a sota terra, que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;s'esta&lt;/span&gt; mes &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;fresquet&lt;/span&gt;. Ens comencem a trobar amb els primers aborígens. Alguns d'ells, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;desafortunadament&lt;/span&gt;, borratxos, ja que els falta una enzim al cos que fa que amb una ampolla de cervesa ja estiguin borratxos i fins hi tot, violents. Peró sol son una minoria els que beuen. Per cert, existeixen un mig milió &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;d'aborigens&lt;/span&gt; a Austràlia.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al voltant de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;Coober&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Pedy&lt;/span&gt; s'han filmat pel.&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;licules&lt;/span&gt; com per exemple, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;Mad&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;Max&lt;/span&gt; o 'Planeta &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;Rojo&lt;/span&gt;'. Així que us podeu fer una idea del paisatge...i si no, mireu les fotos que per &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;algo&lt;/span&gt; les poso, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;joe&lt;/span&gt;!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8851986757091949202?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8851986757091949202/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8851986757091949202' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8851986757091949202'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8851986757091949202'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/outback-oodnadatta-track-i-coober-pedy.html' title='Outback (II): Oodnadatta Track i Coober pedy'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3343237715184349591</id><published>2008-02-06T08:50:00.002+01:00</published><updated>2008-02-29T12:15:59.880+01:00</updated><title type='text'>Outback (I): d'Adelaide a Alice Springs</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Hola, ja soc aquí altre vegada. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Outback&lt;/span&gt;, que vol dir &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Outback&lt;/span&gt;? Els Australians anomenen &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Outback&lt;/span&gt; a la part menys habitada i desèrtica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;, o sigui, quan et separes una mica de la costa i et dirigeixes cap al centre. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Comencem el nostre mini safari cap el centre vermell des &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;d'Alelaide&lt;/span&gt; i la primera parada es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Flinders&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Rangers&lt;/span&gt;: un parc natural amb una cadena muntanyosa en forma de peix. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Es clar, aquí al febrer es el mes mes calorós i es nota. Comencem a trobar-nos amb els primers cangurs. Al principi fa gracia, desprès ja els trobes per tot arreu...però fa gracia igualment, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La primera nit la passem al aire lliure, no sense que abans el nostre guia ens fa faci uns resum dels animals mes perillosos/mortals &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;. Uns 10 dels 15 que existeixen al mon estan per aquestes terres. Per sort aquí, en el desert, no ens hem de preocupar de les meduses, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;També el nostre guia, que de veritat sap mes que es '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;cocodrilo&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;dundee&lt;/span&gt;', ens ha dit que comencem a estalviar aigua. Tot s'incrementa de preu a mesura que vas cap el centre. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de dormir a l'aire lliure en una mena de sac de dormir que s'anomenen '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;swag&lt;/span&gt;' i de veure una nit amb milions d'estrelles (mai havia vist tantes), ens aixequem a les 4h del mati per veure la sortida del sol des de dalt de la muntanya. Així que no hi ha res millor que unes dues hores de marxa a la matinada per despertar el teu cos....però val la pena!!! Encara que a la nit passat una mica de fred, ....molt aire!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A l'hora d'esmorzar, algú ha oblidat el pa a sobre la taula i els cangurs &lt;span style="color:#ffff00;"&gt;han&lt;/span&gt; fer la seva, així que alguns no mengem '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;bocadillo&lt;/span&gt;' avui.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3343237715184349591?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3343237715184349591/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3343237715184349591' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3343237715184349591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3343237715184349591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/outback-dadelaide-alice-springs.html' title='Outback (I): d&apos;Adelaide a Alice Springs'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3872426802760698967</id><published>2008-02-02T01:56:00.001+01:00</published><updated>2008-02-28T08:50:06.463+01:00</updated><title type='text'>Adelaide, final del tour i comencament d'un altre</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Ja hem arribat a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Adelaide&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;desprès&lt;/span&gt; de tres dies, i com a la 'casa de gran &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;hermano'&lt;/span&gt; pot passar dues coses: odiar-nos o estimar-nos. Per sort, la gent del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;tour&lt;/span&gt; ens hem fet molt, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;aixi&lt;/span&gt; que quasi tots ens allotgem al mateix &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;hostel&lt;/span&gt;. Lo &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;típic&lt;/span&gt;, sopar de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;despedida&lt;/span&gt;' (ja que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;cadascú&lt;/span&gt; se'n va a un lloc diferent), &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;emails&lt;/span&gt;..bla, bla, bla...&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Adelaide&lt;/span&gt; es la capital del territori del Sud. per que sapigueu, estic al centre sud &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;, tocant al mar. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Aquí&lt;/span&gt; realment fa molta calor, afortunadament es una calor seca &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;però&lt;/span&gt; amb aire calent que ve del desert, suposo. No hi gaire coses que fer...uns museus, el parc &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;botànic&lt;/span&gt;, la platja (per fi ja m'he banyat!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;jeje&lt;/span&gt;). &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Carrers&lt;/span&gt; amples i no gaire gent voltant si no es pel centre, encara que la ciutat te un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;milió&lt;/span&gt; i mig d'habitants. Al voltant &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;d'Adelaide&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Barrosa&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Valley&lt;/span&gt;, una dels llocs de vinyes i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;producció&lt;/span&gt; del vi &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Austràlia&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;La parada a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Adelaide&lt;/span&gt; ens serveix per agafar forces, netejar la roba i preparar amb el meu amic &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Jeronimo&lt;/span&gt; (un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;mexicà&lt;/span&gt; que vaig &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;conèixer&lt;/span&gt; a Melbourne), el nostre viatge cap el nord, concretament al centre &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;d'Australia&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;Volíem&lt;/span&gt; llogar un cotxe &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;però&lt;/span&gt; esta fora del nostre &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;pressupost&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;així&lt;/span&gt; que hem comprat un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;tour&lt;/span&gt; pel mig del desert. Te pinta de ser com un mini safari bastant aventurer encara que anem amb 15 persones mes. Creuarem en desert amb temperatures bastant altes durant el dia i baixes a la nit, dormirem a l'aire lliure i farem algun '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;treking&lt;/span&gt;' de tant en tant. Suposo que la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;conexio&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;Internet&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;serà&lt;/span&gt; bastant pobre per aquelles terres &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;aixi&lt;/span&gt; que potser &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;desapareixo&lt;/span&gt; per 10 dies. No us preocupeu, ser com tractar les serps i els escorpins, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_39"&gt;jeje&lt;/span&gt;.....corre sense parar, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_40"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Per cert, prometo fotos el mes aviat possible.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_41"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_42"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3872426802760698967?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3872426802760698967/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3872426802760698967' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3872426802760698967'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3872426802760698967'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/adelaide-final-del-tour.html' title='Adelaide, final del tour i comencament d&apos;un altre'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-993487473955866189</id><published>2008-02-01T01:39:00.001+01:00</published><updated>2008-02-29T12:15:32.965+01:00</updated><title type='text'>De Melbourne a Adelaide (II): The Grampians</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Deixem la Great Ocean Road i ens dirigim cap a l'interior, concretament als Grampians. Es un parc natural que es caracteritza per les seves formacions rocoses, vegetacio i es clar, penyasegats. Fem una caminada fins un dels pics, una mica cansat pero val la pena. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Durant el cami amb autobus, les senyals de trafic son diferents que a Barcelona. La mes comu es una senyal alertant de cangurs a la carretera, i es veritat. S'ha de vigilar quan condueixes per que es cangurs es creuen davant teu sense problema, sobretot quan es fa fosc i quan es fa de dia. Tambe podem veure Emus tant tranquils passejant pel bosc, jeje. El nostre minibus per exemple, i altres autobusos, tenen una proteccio metalica al davant per protegirse de possible accidents amb els cangurs. El nostre guia-conductor, ja ha tingut varies d'aquestes experiencies, i sense anar mes lluny, ens trovem un pobre cangur, supoem que mort, al mig de la carretera. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ens allotjem en una especie de 'rancho' en un descampat al mig del bosc i com no, al mati, al voltant de la cabana, canguros per tot arreu, jeje. Bastant curios. Una altre dels animals que tambe abunda per aqui es, desfortunadament, el mosquit. Aixi que ja tinc unes quantes picades de mosquit australia pero sobreviure.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Finalment ja ens dirigim cap a Adelaide i en el cami nomes faig que veure granjes inmenses amb ovelles i vaques. Aqui si que viuen felicment aquestes besties, amb kilometres i kilometres de terra per elles soles, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-993487473955866189?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/993487473955866189/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=993487473955866189' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/993487473955866189'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/993487473955866189'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/02/de-melbourne-adelaide-grampians.html' title='De Melbourne a Adelaide (II): The Grampians'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-2943147872868733975</id><published>2008-01-31T06:44:00.000+01:00</published><updated>2008-02-05T01:39:31.495+01:00</updated><title type='text'>De Melbourne a Adelaide (I): Great Ocean Road</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;A Autralia hi ha varies formes d'anar d'un lloc a un altre i una d'elles es pagar un tour en un 'minibus'. Positiu per que coneixes gent, tot esta ja planejat i veus el mes important. Negatiu: bastant car i no pots parar quan tu vols. Jo ho he fet per anar de Melbourne a Adelaide. La primera part del viatge es la 'Great Ocean Road'. Que es aixo? Doncs es una carretera que passa pel costat de la costa i , segons un amic meu de Melbourne, es una de les 10 millors rutes del mon. I m'ho crec!! Es va contruir a partir de la primera (crec) guerra mundial pels soldats que venien d'aquesta i no sabien que fer amb ells, per tenir-los ocupats suposo. Passa per Torquay, capital del surf i on esta la fabrica de Quiksilver (marca dels surfistes). Despres arrives a Bells Beach, patja on cada any celebren un campeonat del mon de surf. Durant el viatge en alguns arbres pots veure Koales en comptes d'esquirols, els quals dormen una mitja de 18 hores al dia. Quina vida!!! Creues platges, penyasegats i finalment arrives als '12 apostols' (dels quals sol queden 9). Son torres de terra que a causa de l'erosio han quedat al mig del mar sense conexio amb terra ferma. La posta de sol aqui es espectacular. La primera nit la passem al poble de Princetown on la seva poblacio es de tan sols 8 habitants, jeje. Com no per sopar, barbacoa a l'aire lliure. Al mati seguent ens aixequem d'hora per veure el 12 apostols des d'una altre prespectiva...i mes penyasegats i mes formacions 'rares' a causa de l'erosio del mar. La veritat es que aquesta ruta relaxa bastant, sense transit i amb vistes increibles. Per acabar aquesta primera part del viatge ens aventurem a dins de la selva tropical i arribem a un parc amb una especie de passareles metaliques construides per caminar per sobre els albres a uns 25 i 50 metres d'alcada. La selva des d'ina altre prespectiva.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dunde&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-2943147872868733975?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/2943147872868733975/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=2943147872868733975' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2943147872868733975'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/2943147872868733975'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/de-melbourne-adelaide-i-great-ocean.html' title='De Melbourne a Adelaide (I): Great Ocean Road'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6104126228679723553</id><published>2008-01-22T06:02:00.000+01:00</published><updated>2008-01-30T06:32:42.879+01:00</updated><title type='text'>Melbourne enamora!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;bueno&lt;/span&gt;, ja era hora que &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;escrivis&lt;/span&gt;,no? Es que aquí &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;l'internet&lt;/span&gt; es mes car i em connecto de tant en tant. He fugit de la pluja de Sydney i desprès de 9 hores en un autocar nocturn arribo a Melbourne, capital de Victòria. Aquesta ciutat enamora. Mar, sol (per fi), bars, terrasses, el parc botànic, tramvies (fins i tot hi ha un que es gratis per turistes), edificis estil &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Victorians&lt;/span&gt; (això posa al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Lonely&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Planet&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;), mercats, gent fent &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;piragüisme&lt;/span&gt; al riu, ah, i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;l'Open&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;d'Australia&lt;/span&gt; de tennis. Cada dia molta gent a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Federations&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Square&lt;/span&gt; per veure el tennis en pantalla gegant. Pels carrers o places sempre hi ha '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;ambientillo&lt;/span&gt;'. Melbourne es bastant multicultural i la comunitat italiana, xinesa i grega es bastant important aqui.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Malauradament, ara es temporada alta i es nota. M'ha costat trobar un &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;hostel&lt;/span&gt; lliure aquí i he hagut de canviar tres cops d'allotjament per que no he reservat amb suficient antelació. Així que motxilla cap aquí i motxilla cap allà. També es nota en els preus. Ara toca cuinar als &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;hostel&lt;/span&gt; (tots tenen cuines) i clar, la meva dieta es o pasta o amanida o entrepà, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Punts negatius, les mosques son una mica '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;plastes&lt;/span&gt;'. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El dia 26 va ser el dia nacional &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;d'australia&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Així&lt;/span&gt; que tothom als parcs a fer pícnic. Musica pel carrer i gent, molta gent. Activitats per nens i gent gran i bandes de musica. En els parcs pots trobar barbacoes elèctriques gratis i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;això&lt;/span&gt; es el que vam fer. Unes hamburgueses i unes salsixes i unes '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;birres&lt;/span&gt;' es clar. . &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Desprès&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Federation&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;Square&lt;/span&gt; i quina es la sorpresa quan dos policies s'acosten i ens diuen que no es pot beure al carrer....en tota la ciutat. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, ho sabíem però ens vam fer els '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;guiris&lt;/span&gt;', o '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;I'm&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;sorry'&lt;/span&gt;, no ho &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;farem mes, bla, bla, bla&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Melbourne molt maco però em guardeu un secret....com Barcelona no hi ha res!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6104126228679723553?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6104126228679723553/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6104126228679723553' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6104126228679723553'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6104126228679723553'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/melbourne-enamora.html' title='Melbourne enamora!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-211624498694119134</id><published>2008-01-15T11:26:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T05:20:12.703+01:00</updated><title type='text'>Sydney...platges...sol...i 'ties' bones, jeje</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Vaig sortir de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;HK&lt;/span&gt; i en 9 horetes ja estava a Sydney. Viatge divertit, veient pel&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;licules&lt;/span&gt; i jugant al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;tetris&lt;/span&gt;. Aquests avions moderns tenen de tot, no son com els de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Vueling&lt;/span&gt;. Al arribar a Sydney m'he trobat amb l'estricte control duaner Australia. A passar per tots el controls com si agafes l'avio altre vegada. Son les 11 de la nit, arribo al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;hostel&lt;/span&gt;, miro la tele i a dormir que demà serà un dia dur.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al dia següent, un sol increïble, per fi he atrapat l'estiu!! Res mes lluny de la realitat. Desprès de 6 hores de sol, 'toma &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;ya&lt;/span&gt;', ha començat a ploure i no ha parat en 4 dies. M'han dit que es l'estiu mes plujós en molts anys. Així que poc temps he tingut per veure coses amb bon temps. L'opera de Sydney, el pont del port de Sydney, parcs...però res de platja. Tot, tot, molt maco. Es una ciutat oberta i molt ben 'cuidada'.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La gent a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Austràlia&lt;/span&gt; es bastant simpàtica i multicultural, sobretot, a part &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;d'autralians&lt;/span&gt; i europeus, molta gent &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;d'Asia&lt;/span&gt;. I com he dit al &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;títol&lt;/span&gt;, molta 'gent guapa' (suposo que es a causa de l'estiu, no?). Peró els '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;motixileros&lt;/span&gt;' &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;d'aqui&lt;/span&gt; son diferents que en Xina. Molta gent jove (per mi, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;jeje&lt;/span&gt;) que venen sobretot a treballar o de festa. Es divertit sortir de festa amb ells...&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;arriben&lt;/span&gt; al local, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;s'asseuen&lt;/span&gt;, es miren uns als altres, localitzen les '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;xatis&lt;/span&gt;', beuen i quan estan '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;contentillos&lt;/span&gt;', al ataque!!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;jeje&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sydney no es Xina i es nota sobretot en els preus. Se m'ha acabat el 'xollo' de menjar cada dia en restaurants. Ara toca comprar menjar i cuinar al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;hostel&lt;/span&gt;. El &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;hostel&lt;/span&gt; em costa uns 15 euros, això vol dir 11 euros mes car que a Xina. I del transport no parlem...Per cert, aquí també condueixen per l'esquerra.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de 5 dies aquí i fart de pluja, me'n vaig a Melbourne. No he viscut Sydney tot el que volia però haig de tornar de totes maneres a agafar el meu avio aquí. Espero que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;faci&lt;/span&gt; millor temps, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, per cert, se m'oblidava. Per fi puc veure el blog. Gracies pels vostres comentaris!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Dundee&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-211624498694119134?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/211624498694119134/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=211624498694119134' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/211624498694119134'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/211624498694119134'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/sydneyplatgessoli-ties-bones-jeje.html' title='Sydney...platges...sol...i &apos;ties&apos; bones, jeje'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8963717146806093360</id><published>2008-01-14T11:13:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T05:20:36.249+01:00</updated><title type='text'>A Hong Kong i despres a Sydney, quins nervis!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Desprès de provar el tren a Xina nomes em falta provar els autocars de llarg recorregut Xinesos. De Yangshuo a Hong Kong es fa en 10 hores en autocars. Son autocars amb dos nivells de llits fixes. Això vol dir que tot el viatge has d'anar estirat o assegut com puguis al teu llit. Per suposat les persones una mica altes (per exemple jo mateix) no cabem gaire be al llit així que hem de dormir, o intentar dormir, en posició 'fetal' o amb els peus fora del llit. Tot i així, no esta mal. El autocar es va parant en una especie d'area de servei al costat de la carretera cada cert temps. Aquestes 'àrees' ( si mes no la que he vist jo) son simplement 4 columnes amb un sostre, una tele, menjar fet amb una especie de foc de carbó, lavabos o especie de lavabos i gent al voltant d'un foc, jeje, curiós!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de 10 hores ja estic a HK i dormo al mateix lloc on l'altre vegada. Bueno, intento dormir per que la veritat, estic nerviós, no per que haig d'agafar l'avio sinó per que vaig per fi a Australiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per cert, ara deixo de dir-me Miki Chang, em meu nou nom es Miki Dunde, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Dundee&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8963717146806093360?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8963717146806093360/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8963717146806093360' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8963717146806093360'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8963717146806093360'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/hong-kong-i-despres-sydney-quins-nervis.html' title='A Hong Kong i despres a Sydney, quins nervis!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-148405025768196697</id><published>2008-01-12T10:50:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T05:20:57.852+01:00</updated><title type='text'>Yangshuo inacabable!!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Yangshuo es una ciutat d'uns 300 mil habitants i per molt anys ha estat una de les destinacions preferides del 'motxileros' no Xinesos a Xina. Ara també et pots trobar molt Xinesos que venen a Yangshuo ja que cada vegada hi ha mes que tenen diners per viatjar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Peró que te d'especial Yangshuo? Per començar, el centre es caracteritza per les seves cases blanques i carrers empedrats (i moltes tendes) i tot el poble rodejat de montanyes. No son muntanyes normal sinó, com ho puc explicar, petites muntanyes normalment rodones una al costat de l'altre. Varis rius també passen pel voltant. Amb aquest ingredients no es necessita gaire mes. He visitat els pobles del costat amb moto, he baixat el riu en barca de bambú, m'he perdut amb la 'mountain bike', he entrat a coves immenses, i a sobre, he anat de festa, ja que pubs, bars, restaurants i discoteques no falten a Yangshuo. Parlant de restaurants, una de les especialitats d'aquesta zona es.....bueno....el gos. He vist gossos als mercats partits per la meitat. La veritat es que dona bastant d'impressió. Una altre especialitat son les rates, fregides i amb all. Fins i tot hi ha llocs on estan vives i tu pots escollir quina et vols menjar....una delicatessen!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Voltant pels pobles de la zona m'he trobat amb la Xina de veritat. Camperols treballant els camps amb bous, carros tirats per gent gran, perruquers tallant el cabell al carrer, mercats on es ven de tot...i gent simpàtica, encara que no ens entenguéssim, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Quan vaig arribar feia boira però no feia fred. Fins i tot el segon dia vaig veure el sol. Els altres dies ,desafortunadament, la temperatura ha anat baixant fins a l'ultim dia que estem a 5 graus màxim. Mala sort!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Aquí he quedat amb el meu amic Jose, company i amic de l'escola de Beijing. La veritat es que al final ens hem ajuntat unes 6 persones. Em volia quedar mes temps però es hora de tornat a HK per agafar el meu vol a Sydney.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Chang&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-148405025768196697?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/148405025768196697/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=148405025768196697' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/148405025768196697'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/148405025768196697'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/yangshuo-inacabable.html' title='Yangshuo inacabable!!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7583220609439705316</id><published>2008-01-09T06:43:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T05:21:23.884+01:00</updated><title type='text'>Curiositats Xinesques (2)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Com molt be va observar el meu amic Baldo en el seu viatge per Xina, hi ha Xinesos que es deixen la ungla del dit index mes la llarga el normal. Vaig començar una profunda investigació i em van dir que era per varis motius: per pelar taronges, per netejar-se les orelles i fins i tot, per prendre 'coca'. No content amb aquestes respostes finalment crec que he arribat a la veritat. Es deixen la ungla mes llarga per mostrar que no treballen en el camp, ja que si treballessin en el camp es trencaria, i així demostrar el seu 'statu' de no camperol.&lt;br /&gt;Una altre, si vols enviar &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;algo&lt;/span&gt; per correus, sobretot paquets, no ho portis ben embolicat per que ho hauràs d'obrir per ensenyar el que envies. Una altre mostra del control del govern Xines.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Cues, que difícil es fer cues a Xina!!! Moltes vegades no es fan cues i quan es fan i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;estàs&lt;/span&gt; 20 minuts esperant i quasi et toca a tu, els Xinesos es colen com si res amb un somriure a la cara. A mi no em passa per que els dic que 'ni &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;hablar&lt;/span&gt;', amb gestos, es clar, però ells mateixos colen altres xinesos i els que son '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;adelantats&lt;/span&gt;' (difícil d'explicar) es queden tan tranquils, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;jeje&lt;/span&gt;, ni &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;s'inmuten&lt;/span&gt;. Això si, jo m'he adaptat molt be a la cultura Xinesa i sobretot en aquest aspecte, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;jeje&lt;/span&gt;, espero fins al final i desprès soc el primer, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Si vas al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;labavo&lt;/span&gt;, sigui de forat o vàter occidental com diuen aquí, als &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;hostel&lt;/span&gt; normalment et trobes un retol dient (en Xines) 'si us plau, no llenceu el paper al vàter, llenceu-lo a la paperera' i si, desprès de fer les teves necessitats i netejar-te ben netejat, tira el paper de vàter a la paperera o si no hi ha perill que el bloquegi.Per acabar, a pesar de la grandària de Xina, a tot arreu tenen la mateixa hora. La hora de Beijing. Així doncs, si a Beijing es fa fosc potser a les 5h, a l'altre punta, per exemple &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Kunming&lt;/span&gt;, es fa fosc a les 18.30-19h. I no diguem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Lhasa&lt;/span&gt;, capital del Tibet. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7583220609439705316?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7583220609439705316/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7583220609439705316' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7583220609439705316'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7583220609439705316'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/curiositats-xinesques-2.html' title='Curiositats Xinesques (2)'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-6143728870088136789</id><published>2008-01-08T16:38:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T05:22:04.451+01:00</updated><title type='text'>Yangshuo....increible....boira....'mielda!!'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;El temps no es pot escollir i encara que es poden veure &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;paisatges&lt;/span&gt; impressionants a Y&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;angshuo&lt;/span&gt; hi ha una boira que no et deixa apreciar el 100 per 100. Veurem &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;demà&lt;/span&gt;!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-6143728870088136789?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/6143728870088136789/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=6143728870088136789' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6143728870088136789'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/6143728870088136789'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/yangshuoincreibleboiramielda.html' title='Yangshuo....increible....boira....&apos;mielda!!&apos;'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8499438577344532680</id><published>2008-01-08T16:00:00.000+01:00</published><updated>2008-01-21T05:22:47.778+01:00</updated><title type='text'>Ja estic a Yangshuo</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Desprès del tren arribo a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Guilin&lt;/span&gt; i es l'hora d'agafar un autobús a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Yangshuo&lt;/span&gt;, el meu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;desti&lt;/span&gt;. Al sortir de l'&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;estació&lt;/span&gt; milions de Xinesos (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;bueno&lt;/span&gt;, no tants però molts) venen a per tu per intentar que agafis el seu bus. Desprès de negociar el preu, puges a un bus cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Yangshuo&lt;/span&gt; i te n'adones que una distancia de 60 &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;kilòmetres&lt;/span&gt; es pot fer en dues hores. El &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;autobús&lt;/span&gt; para a tota arreu recollint gent i ,us ho prometo, en un &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;mini bus&lt;/span&gt; de 20 persones &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;viatjàvem&lt;/span&gt; 40 (molts en peus). Desprès de la típica conducció Xinesa, això vol dir &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;adelantaments&lt;/span&gt; amb cotxes venint cap a tu, sense visibilitat, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;adelantament&lt;/span&gt; de cotxes que ja estan &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;adelantant&lt;/span&gt;..., arribem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Yangshuo&lt;/span&gt;. Com no, mes milions de Xinesos esperant turistes que busquen allotjaments. Es una mica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;estressant&lt;/span&gt; la veritat. Al final aconseguim un bon &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;hostel&lt;/span&gt; per un bon preu ja que es temporada baixa. I la veritat, aquest poble i els seus voltants son impressionants!!! Ara toca relaxar-se!! Estic espernat el meu amic Jose, que ve de Beijing. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8499438577344532680?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8499438577344532680/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8499438577344532680' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8499438577344532680'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8499438577344532680'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/ja-estic-yangshuo.html' title='Ja estic a Yangshuo'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-4030424916763052219</id><published>2008-01-08T12:08:00.000+01:00</published><updated>2008-01-09T12:27:11.375+01:00</updated><title type='text'>El tren, que curios!!</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;He agafat el tren per anar de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Kunming&lt;/span&gt; a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Guilin&lt;/span&gt; i mai deixa de sorprendre'm. Aquest cop '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;sol' han&lt;/span&gt; estat 18 hores. Totes les estacions de tren Xineses sempre estan a &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;rebentar&lt;/span&gt;. Al arribar has de passar l'equipatge per un detector. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Desprès&lt;/span&gt; te'n vas a la sala d'espera. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Això&lt;/span&gt; si, tot esta bastant ben indicat en Xines i en angles. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Mitja&lt;/span&gt; hora abans de la sortida del tren obren les portes de la teva andana i ja pots pujar al tren. Al pujar al tren canvien el teu bitllet per una targeta que l'has de conservar tot el viatge. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Normalment&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;viatjo&lt;/span&gt; el 'llitera dura' i a dalt ja que es mes &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;econòmica&lt;/span&gt; que a baix. A part &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;d'aixo&lt;/span&gt;, a la llitera de sota tothom hi seu. Mai he &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;provat&lt;/span&gt; anat en seient encara que es molt mes barato &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;però&lt;/span&gt; ha de ser molt dur 24 hores en tren assegut amb Xinesos fumant, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;bevent&lt;/span&gt;, menjant i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;esculpint&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;Al vago sempre hi ha una maquina amb aigua calenta per fer-se el tan &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;imprescindible&lt;/span&gt; te o els '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;noodles&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;express&lt;/span&gt;' que tothom menja. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Desprès&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;comença&lt;/span&gt; la festa: infinitat de gent passant d'un costat a l'altre venent de tot, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;polseres&lt;/span&gt;, llanternes, jocs, menjar, mapes, mitjons...sembla un vol de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Ryanair&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;jeje&lt;/span&gt;.  I a cada estacio que pares, des de les andanes, venedors amb carros plens de tot: aigua, cervesa, menjar...&lt;br /&gt;Els Xinesos en quan &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;pugen&lt;/span&gt; al tren es treuen els pantalons i es queden en els seus pantalons interiors tipus &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;pijama&lt;/span&gt; fins a l'hora d'arribar. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El fil musical amb musica Xinesa sense parar fins a les 22h que es quan tanquen les llums i tothom a dormir. I a les 6h del mati el fil musical altre vegada, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;que&lt;/span&gt; es l'hora que obren les llums. I als que ens agrada dormir, que? A pesar de tot sempre aconsegueixo dormir mes fins les 9h, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per finalitzar el lavabo, un forat al terra que amb el moviment del tren fa &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;difícil&lt;/span&gt; concentrar-se, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;això&lt;/span&gt; si, al davant hi ha una barra per agafar-te &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;mentres&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;estàs&lt;/span&gt; de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;cuclilles&lt;/span&gt;' no sigui que pixis o ca...fora!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-4030424916763052219?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/4030424916763052219/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=4030424916763052219' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4030424916763052219'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4030424916763052219'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/el-tren-que-curios.html' title='El tren, que curios!!'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7477907555721192421</id><published>2008-01-04T09:35:00.000+01:00</published><updated>2008-01-09T12:07:46.121+01:00</updated><title type='text'>Kunming, ciutat de la pirmavera</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;I així l'anomenen no per que estigui plena de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;gays&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;sino&lt;/span&gt; per que encara que esta a 2000 metres d' &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;alçada&lt;/span&gt;, normalment sempre fa bona temperatura. Ni fred a l'hivern ni calor a l'estiu. Per exemple, ara en ple hivern, sol i 20 graus o mes durant el dia. A la nit una mica de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;fresquet&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;He estat 25 hores amb tren i aquest cop se m'ha fet etern la veritat però per fi he arribat a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;Kunming&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; , que es la capital de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Yunnan&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, una de les regions mes maques de Xina en la qual habiten 1 terç de les minories ètniques de Xina. I això es pot veure en la en els diferents '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;rasgos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;' físics (entre xinesos i asiàtics) de la gent &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;d'aqui&lt;/span&gt;, i sobretot, per que estan mes morenos. I a vegades pots veure'ls amb els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;tratges&lt;/span&gt; tradicionals.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Encara que la meva primera impressió no  va ser gaire positiva, ja que un grup de nens d'uns 4 anys es van acostar a mi per demanar-me diners,  de seguida te n'adones de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Kunming&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; no es una ciutat Xinesa normal. La gent viu mes relaxada que a qualsevol altre ciutat de Xina, cadascú va al seu 'rotllo' i no importa gaire si ets estranger o no (potser per que hi ha diversitat de gent de diferents &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;ètnies&lt;/span&gt;, de xina i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;també&lt;/span&gt; gent de la resta del mon). &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;No hi gaire edificis o coses per veure aquí, però es un bon lloc per relaxar-te al sol, menjar be i també es el punt d'inici per visitar el nord de la província (&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;Dali&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Lijiang&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;), amb els seus espectaculars llacs i muntanyes (es el començament del Tibet) o per dirigir-se a Vietnam o Laos. Per que us feu una idea, estic al sud-oest de Xina. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La veritat es que em sento be aquí (sobretot a la terrassa del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;hostel&lt;/span&gt;) i he &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;cambiat&lt;/span&gt; la meva primera &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;impressió&lt;/span&gt;, però haig de fer un esforç i dirigir-me a la meva ultima parada a Xina, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Yangshuo&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, sense paraules!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, per cert, la comunitat musulmana es molt nombrosa &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;aquí&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;així&lt;/span&gt; significa bon menjar i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;econòmic&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;jeje&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;Miki&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7477907555721192421?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7477907555721192421/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7477907555721192421' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7477907555721192421'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7477907555721192421'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/kunming-ciutat-de-la-pirmavera.html' title='Kunming, ciutat de la pirmavera'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-8036074200439447040</id><published>2008-01-02T09:27:00.000+01:00</published><updated>2008-01-08T10:17:53.740+01:00</updated><title type='text'>Tornem-hi a Guangzhou</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Des de Hong Kong hi ha pocs trens cap a Xina. Normalment has d'anar a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Shenzhen&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, que fa frontera amb &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;HK&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; o a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;Guangzhou&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, a dues hores de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;HK&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. I des &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;d'aqui&lt;/span&gt; hi ha trens enlloc. He anat a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Guangzhou&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; (frontera, passaport...) amb l'&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;esperança&lt;/span&gt; de trobar bitllet cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Kunming&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; el mateix dia. No ha pogut ser, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;així&lt;/span&gt; que haig de fer nit a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Guangzhou&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; i a l'&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;endemà&lt;/span&gt; a les 7h del mati agafo el tren. &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Bueno&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, m'&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;anirà&lt;/span&gt; be per descansar desprès de cap d'any.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;Miki&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-8036074200439447040?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/8036074200439447040/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=8036074200439447040' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8036074200439447040'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/8036074200439447040'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/tornem-hi-guangzhou.html' title='Tornem-hi a Guangzhou'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-7952832049813727090</id><published>2008-01-01T09:12:00.000+01:00</published><updated>2008-01-11T12:56:39.524+01:00</updated><title type='text'>Nadal i cap d'any a HK</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;difícil&lt;/span&gt; escriure un dia de &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;ressaca&lt;/span&gt;, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;però&lt;/span&gt; un es un professional i es deu a la seva feina. Com ja he dit, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;HK&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; es una mescla entre Xina i occident i es clar, nadal i cap d'any es celebren a lo gran. No tan com l'any nou Xines, per cert. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;L'ambient nadalenc es nota arreu. Res a envejar a qualsevol ciutat europea. Al nadal, com no, vaig sortir a celebrar-ho, primer, sopar de nadal al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;KFC&lt;/span&gt; (patates fregides, pollastre, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;cocacola&lt;/span&gt;,...lo &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;típic&lt;/span&gt;) i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;desprès&lt;/span&gt; a la zona de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Lan&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;Kwai&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; Fong, zona de bars. Gent &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;bevent&lt;/span&gt;, amb &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;gorros&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; de pare &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;Noel&lt;/span&gt;, cantant..i xinesos passejant al voltant fent-nos fotos. Per ells es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;algo&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;curiós&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Per cap d'any, sopar a un restaurant Indi (lo mes barat) i impressionant espectacle de llums i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;pirotècnic&lt;/span&gt; des dels els edificis mes alts de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;HK&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. De veritat, impressionant!! I el mateix, beure, cantar, fins a altes hores de la matinada (pel que m'han dit, jo a les 2h del mati a casa, eh!!&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;jeje&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;) i carrers abarrotats.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;Desprès&lt;/span&gt; de dues setmanes &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;aquí&lt;/span&gt;, la veritat es que he quedat una mica fart de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;HK&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;. Massa temps &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;aquí&lt;/span&gt;. Potser hauria d'haver marxat &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;desprès&lt;/span&gt; de nadal &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;però&lt;/span&gt; volia estar &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;aquí&lt;/span&gt; per cap d'any. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ara me'n vaig cap a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Kunming&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, ciutat mes relaxada i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;econòmica&lt;/span&gt;, ja que a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;HK&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; he fet una mica de '&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;despilfarro&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;'.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ah, per cert, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;FELIÇ&lt;/span&gt; ANY NOU 2008 , i com diuen per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;aquí XIN NIAN KUAI LE 2008!!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Miki&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-7952832049813727090?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/7952832049813727090/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=7952832049813727090' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7952832049813727090'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/7952832049813727090'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/nadal-i-cap-dany.html' title='Nadal i cap d&apos;any a HK'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-4137503126843801852</id><published>2007-12-19T07:02:00.000+01:00</published><updated>2008-01-07T09:11:55.490+01:00</updated><title type='text'>Kowloon, Nathan Raod i Chungking Mansions</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Bueno&lt;/span&gt;, ja estem a Hong Kong. I ara que? Ens dirigim a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Kowloon&lt;/span&gt; que es la part de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;HK&lt;/span&gt; mes econòmica (ja que no esta a l'illa de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;HK&lt;/span&gt;) i concretament ens dirigim a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Chungking&lt;/span&gt; Mansions que es on es troben els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Hostels&lt;/span&gt; mes econòmics (i on m'ha recomanat no anar, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;jeje&lt;/span&gt;). &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;Chungking&lt;/span&gt; Mansions es un edifici de 17 plantes un mica descuidat i vell i diguem, una mica brut, molt conegut a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;HK&lt;/span&gt;. A cada pis poden haver varis &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;hostels&lt;/span&gt; i en l'edifici hi ha de tot: restaurants, Internet, tendes, bugaderies...pots viure tota una vida sense sortir de l'edifici. I els veïns, multiculturals i de totes les religions, indis, musulmans, africans, occidentals, xinesos...Si t'agafessin, et tapessin els ulls i et deixessin al mig de l'edifici i et preguntessin...a quin país estàs? no ho encertes segur.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Desprès de negociar el preu ens donen l'&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;habitació&lt;/span&gt; mes econòmica, com no, a l'ultim pis (com mes amunt, mes barat). Una habitació sense finestres, el lavabo es dutxa al mateix temps, i &lt;span style="BACKGROUND-COLOR: #ffff00"&gt;hi&lt;/span&gt; ha una petita filtració d'aigua, però un s'ha d'adaptar, no? I mes per les dates de nadal que a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;HK&lt;/span&gt; tot esta molt mes car.&lt;br /&gt;Estem a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;Kowloon&lt;/span&gt; (part de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;HK&lt;/span&gt; que esta al continent) i a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;Nathan&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;Road&lt;/span&gt;, carrer super comercial, sobretot d'aparells electrònics ja que a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;HK&lt;/span&gt; no es paguen taxes. S'ha de vigilar aquí per que molta gent l'han estafat l'hora de comprar. Al carrer molta gent i venedors &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;d'stranquis&lt;/span&gt; intentant venent de tot. Comencen dient...Rolex?...bosses? i quan dius que no 50 vegades al final et diuen...alguna cosa especial??&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;jeje&lt;/span&gt;. Això si, mama i papa, res de perillós!!!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-4137503126843801852?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/4137503126843801852/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=4137503126843801852' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4137503126843801852'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/4137503126843801852'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2008/01/kowloon-nathan-raod-i-chungking.html' title='Kowloon, Nathan Raod i Chungking Mansions'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-1222694118188991924</id><published>2007-12-18T14:06:00.000+01:00</published><updated>2008-01-05T11:44:06.945+01:00</updated><title type='text'>Hong kong: es o no es Xina?</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Desprès&lt;/span&gt; d'un dia a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Macao&lt;/span&gt; me'n vaig cap a Hong Kong. Es tarda una hora en &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;ferry&lt;/span&gt; i al arribar a Hong Kong un altre cop el mateix. S'ha de fer cues, presentar passaport..passo una altre frontera ja que Hong Kong &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;també&lt;/span&gt; te un regim administratiu especial. Es pot dir que en tres dies he estat en tres &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;països&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;Una mica &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;d'historia&lt;/span&gt; (mes o &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;menys&lt;/span&gt;)...Xina i els anglesos van tenir un conflicte a causa del trafic d'opi en el qual els anglesos van sortir victoriosos. Es la famosa guerra de l'opi. El Xinesos van accedir a cedir els territoris de Hong Kong durant cent anys. Per cert, al 1997 van ser retornats a Xina. Hong Kong consta d'uns territoris 'continentals' i de varies illes, entre elles la famosa illa de Hong Kong. Quan un arriba a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;HK&lt;/span&gt; es troba una mescla rara entre l'estil angles i xines. La gent no pita, no escup, fa cues, quasi tothom parla angles (i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;cantonès&lt;/span&gt;), hi ha normes per tot arreu, autobusos de dos pisos, tramvia, condueixen per l'esquerre, et pot asseure al &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;vater&lt;/span&gt; i fins i tot els cotxes paren al pas de vianant. Tot aixo combinat amb xinesos. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;Curiós&lt;/span&gt;!! I per suposat, mes car!! A l'illa de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;HK&lt;/span&gt; hi ha passos elevats per vianants per anar d'un lloc a l'altre sense tocar 'terra ferma' i per suposat tendes, moltes tendes.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ho he aconseguit, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;aquí&lt;/span&gt; ja fa calor ja que es un clima &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;subtropical&lt;/span&gt;. La temperatura &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;oscil·la&lt;/span&gt;, normalment, entre els 15 i 20 graus. Per fi, ja m'he &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;posat&lt;/span&gt; les xancles, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;jeje&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Encara que a les zones urbanitzades es pot trobar molta, molta gent, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;també&lt;/span&gt; es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;troben&lt;/span&gt; molts parcs naturals i platges ja que hi ha moltes zones i illes amb poca gent. A destacar als territoris de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;HK&lt;/span&gt;: el gran buda a l'illa de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;Lantau&lt;/span&gt; (el buda assegut de bronze mes gran del mon), les vistes de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;HK&lt;/span&gt; des de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;Victoria&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;Peak&lt;/span&gt;, l'espectacle nocturn amb llums (diari) al &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;ritme&lt;/span&gt; de la musica dels edificis de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;HK (impressionant)&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;l''star&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;ferry'&lt;/span&gt;, els vaixells que uneixen la &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;illa&lt;/span&gt; de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;HK&lt;/span&gt; amb el continent que daten del 1888...i moltes coses mes, es clar...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_42"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_43"&gt;Chang&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-1222694118188991924?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/1222694118188991924/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=1222694118188991924' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1222694118188991924'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/1222694118188991924'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2007/12/hong-kong-es-o-no-es-xina.html' title='Hong kong: es o no es Xina?'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3685351522944216382</id><published>2007-12-17T16:06:00.000+01:00</published><updated>2007-12-26T14:06:18.441+01:00</updated><title type='text'>Macao i els Portuguesos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Finalment ja m'he decidit. M'hen vaig cap a Hong Kong però passant per Macao. Desprès de dues hores en autobús arribem a Macao. Es una ex-colonia portuguesa i ara te un regim administratiu especial. Així que encara que ara pertany a Xina hem de creuar la frontera, es com si sortís de Xina. Tot una mica surrealista. Aquí tenen moneda diferent a la Xinesa i parlen Cantonès i Portuguès. Es curiós veure tot els rètols en aquestes dues llengües. Sol passar la frontera tot sembla diferent. No sembla Xina. La gent ja no pita, no escup...i es respira un aire com mediterrani. Ah, i condueixen per l'esquerra, com els anglesos. El nostre hostel es una pensió on dormim cinc en una habitació de 4 i es el mes car fins ara. El meu company Thomas ha de dormir en una 'amaca', jeje.&lt;br /&gt;Com no, es nota que els potuguesos van esta aqui i es pot veure en les cases colonials que hi ha a Macao. Encara que la moneda oficial es la Pataca (MOP), en la ciutat es pot pagar tot a mes amb el Dolar HongKones i el Yuan Xines. Una mica de cacao, la veritat.&lt;br /&gt;Com ja he dit abans, la ciutat te un regim especial i es un dels llocs, junt amb Hong Kong (crec) on es permet el joc. Així que es poden trobar casinos per tot arreu i alguns d'ells son impressionants.&lt;br /&gt;Aquí he quedat amb uns companys de l'escola de Beijing i clar, hem de provar els casinos, jeje. Si mes no veure'ls per dins. The Venetian es increïble!!! Això si, copes cares!! Per cert,ja me posat les xancles, jeje.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Miki Chang&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6724612284054583607-3685351522944216382?l=unanysensehivern.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/feeds/3685351522944216382/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6724612284054583607&amp;postID=3685351522944216382' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3685351522944216382'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6724612284054583607/posts/default/3685351522944216382'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unanysensehivern.blogspot.com/2007/12/macao-i-els-portuguesos.html' title='Macao i els Portuguesos'/><author><name>Mikelinu</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07576391799490150052</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6724612284054583607.post-3437989011638908011</id><published>2007-12-15T15:37:00.000+01:00</published><updated>2007-12-23T16:06:24.286+01:00</updated><title type='text'>Guangzhou, parada sense voler</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Estava a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0"&gt;Xiamen&lt;/span&gt; i volia anar a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1"&gt;Guilin&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2"&gt;però&lt;/span&gt; no hi ha &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3"&gt;conexio&lt;/span&gt; en tren directe. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4"&gt;Així&lt;/span&gt; que faig nit a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5"&gt;Hangzhou&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6"&gt;desprès&lt;/span&gt; de ,aquest cop, 15 hores en tren. Els meus companys de viatge m'havien dit que no hi ha res a fer &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_7"&gt;aquí&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8"&gt;però&lt;/span&gt; la veritat es que he trobat algunes coses interessants. Es una ciutat gran (com no a Xina). Es &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9"&gt;caracteritza&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10"&gt;principalment&lt;/span&gt; per que esta a la vora de Hong Kong i es pot dir que quasi s'ha de passar per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_11"&gt;aquí&lt;/span&gt; si es vol anar a Hong Kong per terra. Es com una porta d'entrada L'antic nom de &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12"&gt;Hangzhou&lt;/span&gt; es Canton i es clar, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13"&gt;aquí&lt;/span&gt; parlen &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_14"&gt;cantonès&lt;/span&gt;, no &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15"&gt;mandarin&lt;/span&gt;. Encara que crec que tothom &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_16"&gt;entén&lt;/span&gt; el &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17"&gt;mandarin&lt;/span&gt;, amb el meu pobre xines no &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18"&gt;m'entero&lt;/span&gt; de res. Fins i tot els &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_19"&gt;caràcters&lt;/span&gt; son una mica diferents ja que no fan servir els &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_20"&gt;caracters&lt;/span&gt; simplificats del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_21"&gt;mandarin&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Res especial per la ciutat, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_22"&gt;l'unic&lt;/span&gt; lloc interessant es &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_23"&gt;l'area&lt;/span&gt; on esta el meu &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_24"&gt;hostel&lt;/span&gt; i on es van &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_25"&gt;instalar&lt;/span&gt; els europeus el segle passat. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_26"&gt;Així&lt;/span&gt; que cases colonials, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_27"&gt;jardins&lt;/span&gt; i bla, bla,bla,i sobretot &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_28"&gt;tranquilitat&lt;/span&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_29"&gt;sorprèn&lt;/span&gt; del lloc on estic es que no paro de veure parelles d'occidentals, &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_30"&gt;normalmet&lt;/span&gt; americans, amb nens xinesos. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_31"&gt;Desprès&lt;/span&gt; preguntar es veu que tothom que adopta un nen Xines ha de passar un mes a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_32"&gt;Hangzhou&lt;/span&gt; i &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_33"&gt;també&lt;/span&gt; per que el &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_34"&gt;consolat&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_35"&gt;americà&lt;/span&gt; esta per &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_36"&gt;aquí&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Amb uns companys del &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_37"&gt;hostel&lt;/span&gt; me'n vaig a les 12 de la nit cap al mercat a comprar peix acabat d'arribar, no per mi, i veig &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_38"&gt;peixos&lt;/span&gt; i coses rares que en ma vida he vist, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_39"&gt;curiós&lt;/span&gt;. &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_40"&gt;Desprès&lt;/span&gt; anem a un restaurant on cuinen el que &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_41"&gt;han&lt;/span&gt; comprat, rico, rico.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al final em quedo dos dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_42"&gt;aquí&lt;/span&gt; ja que no se on &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_43"&gt;dirigir-me&lt;/span&gt;. Volia anar a G&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_44"&gt;uilin&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_45"&gt;però&lt;/span&gt; em fa gracia passar el cap d'any a Hong Kong &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_46"&gt;així&lt;/span&gt; que finalment em quedo dos dies &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_47"&gt;aquí&lt;/span&gt; per reflexionar. Per cert, &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_48"&gt;aquí&lt;/span&gt; m'he &lt;span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_49"&gt;retrobat&lt;/span&gt; amb el meu amic T&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_50"&gt;homas&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_51"&gt;d'Austria&lt;/span&gt; que ja vaig coincidir a &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_52"&gt;Guangzhou&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_53"&gt;Miki&lt;/span&gt; &lt;span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_E
