He anat de casa meva a l'estacio de tren. Caminar, metro i caminar. Encara que el total del meu equipatge es ara d'uns 15 kilos, despres de 10 minuts amb la motxila a l'esquena, sembla que porti 100 kilos. He arribat a l'estacio Oest de Beijing dues hores abans de la sortida del meu tren, i menys mal, per que es inmensa i esta abarrotada de gent amunt i avall, estirats al terra, fent cua, jugant a cartes, menjant, de tot.
El meu tren surt a l'hora. Estic en un vago amb lliteres pero sense compartiments. Sol una paret separa les lliteres de sis en sis. Estic a la llitera de d'alt, menys mal, a la de baix tothom seu i es mes cara. Als 10 minuts de partir, d'aposentar-me i d'estar rodejat de xinesos passa el revisor amb una tetera amb aigua calenta ja que el te no pot faltar. Arriba l'hora de dormir, totes les llums fora i tambe el fil musical xines.
No he dormit malament encara que el llit es una mica estret i es clar, l'he compartit amb la meva bossa de ma on porto tot lo important. La vida d'un 'motxilero' no es facil, jeje.
Despres de 12 hores per fi arribo a Pingyao i una boira espesa, pero espesa, cobreix tota la ciutat. No soc capac de veure 5 metres mes enlla. Afortunadament els del hostel em venen a buscar a l'estacio pero quina es la meva sorpresa quan veig que el taxi es simplemet un mototaxi. Moto pel conductor i 4 llocs al darrera (de dos en dos) pels passatgers i 'descapotable'!!! Quin fred, venia a Pingyao buscant el calor i estic congelat, jeje. Sort que el hostel esta molt ben acondicionat i no fa gens de fred.
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada