De Melbourne a Adelaide (I): Great Ocean Road

A Autralia hi ha varies formes d'anar d'un lloc a un altre i una d'elles es pagar un tour en un 'minibus'. Positiu per que coneixes gent, tot esta ja planejat i veus el mes important. Negatiu: bastant car i no pots parar quan tu vols. Jo ho he fet per anar de Melbourne a Adelaide. La primera part del viatge es la 'Great Ocean Road'. Que es aixo? Doncs es una carretera que passa pel costat de la costa i , segons un amic meu de Melbourne, es una de les 10 millors rutes del mon. I m'ho crec!! Es va contruir a partir de la primera (crec) guerra mundial pels soldats que venien d'aquesta i no sabien que fer amb ells, per tenir-los ocupats suposo. Passa per Torquay, capital del surf i on esta la fabrica de Quiksilver (marca dels surfistes). Despres arrives a Bells Beach, patja on cada any celebren un campeonat del mon de surf. Durant el viatge en alguns arbres pots veure Koales en comptes d'esquirols, els quals dormen una mitja de 18 hores al dia. Quina vida!!! Creues platges, penyasegats i finalment arrives als '12 apostols' (dels quals sol queden 9). Son torres de terra que a causa de l'erosio han quedat al mig del mar sense conexio amb terra ferma. La posta de sol aqui es espectacular. La primera nit la passem al poble de Princetown on la seva poblacio es de tan sols 8 habitants, jeje. Com no per sopar, barbacoa a l'aire lliure. Al mati seguent ens aixequem d'hora per veure el 12 apostols des d'una altre prespectiva...i mes penyasegats i mes formacions 'rares' a causa de l'erosio del mar. La veritat es que aquesta ruta relaxa bastant, sense transit i amb vistes increibles. Per acabar aquesta primera part del viatge ens aventurem a dins de la selva tropical i arribem a un parc amb una especie de passareles metaliques construides per caminar per sobre els albres a uns 25 i 50 metres d'alcada. La selva des d'ina altre prespectiva.

.

Miki Dunde

Melbourne enamora!!

Bueno, bueno, ja era hora que escrivis,no? Es que aquí l'internet es mes car i em connecto de tant en tant. He fugit de la pluja de Sydney i desprès de 9 hores en un autocar nocturn arribo a Melbourne, capital de Victòria. Aquesta ciutat enamora. Mar, sol (per fi), bars, terrasses, el parc botànic, tramvies (fins i tot hi ha un que es gratis per turistes), edificis estil Victorians (això posa al Lonely Planet, jeje), mercats, gent fent piragüisme al riu, ah, i l'Open d'Australia de tennis. Cada dia molta gent a Federations Square per veure el tennis en pantalla gegant. Pels carrers o places sempre hi ha 'ambientillo'. Melbourne es bastant multicultural i la comunitat italiana, xinesa i grega es bastant important aqui.

Malauradament, ara es temporada alta i es nota. M'ha costat trobar un hostel lliure aquí i he hagut de canviar tres cops d'allotjament per que no he reservat amb suficient antelació. Així que motxilla cap aquí i motxilla cap allà. També es nota en els preus. Ara toca cuinar als hostel (tots tenen cuines) i clar, la meva dieta es o pasta o amanida o entrepà, jeje.

Punts negatius, les mosques son una mica 'plastes'.

El dia 26 va ser el dia nacional d'australia. Així que tothom als parcs a fer pícnic. Musica pel carrer i gent, molta gent. Activitats per nens i gent gran i bandes de musica. En els parcs pots trobar barbacoes elèctriques gratis i això es el que vam fer. Unes hamburgueses i unes salsixes i unes 'birres' es clar. . Desprès a Federation Square i quina es la sorpresa quan dos policies s'acosten i ens diuen que no es pot beure al carrer....en tota la ciutat. Bueno, ho sabíem però ens vam fer els 'guiris', o 'I'm sorry', no ho farem mes, bla, bla, bla, jeje.

Melbourne molt maco però em guardeu un secret....com Barcelona no hi ha res!!!

.

Miki Dundee

Sydney...platges...sol...i 'ties' bones, jeje

Vaig sortir de HK i en 9 horetes ja estava a Sydney. Viatge divertit, veient pellicules i jugant al tetris. Aquests avions moderns tenen de tot, no son com els de Vueling. Al arribar a Sydney m'he trobat amb l'estricte control duaner Australia. A passar per tots el controls com si agafes l'avio altre vegada. Son les 11 de la nit, arribo al hostel, miro la tele i a dormir que demà serà un dia dur.

Al dia següent, un sol increïble, per fi he atrapat l'estiu!! Res mes lluny de la realitat. Desprès de 6 hores de sol, 'toma ya', ha començat a ploure i no ha parat en 4 dies. M'han dit que es l'estiu mes plujós en molts anys. Així que poc temps he tingut per veure coses amb bon temps. L'opera de Sydney, el pont del port de Sydney, parcs...però res de platja. Tot, tot, molt maco. Es una ciutat oberta i molt ben 'cuidada'.

La gent a Austràlia es bastant simpàtica i multicultural, sobretot, a part d'autralians i europeus, molta gent d'Asia. I com he dit al títol, molta 'gent guapa' (suposo que es a causa de l'estiu, no?). Peró els 'motixileros' d'aqui son diferents que en Xina. Molta gent jove (per mi, jeje) que venen sobretot a treballar o de festa. Es divertit sortir de festa amb ells...arriben al local, s'asseuen, es miren uns als altres, localitzen les 'xatis', beuen i quan estan 'contentillos', al ataque!!!jeje.

Sydney no es Xina i es nota sobretot en els preus. Se m'ha acabat el 'xollo' de menjar cada dia en restaurants. Ara toca comprar menjar i cuinar al hostel. El hostel em costa uns 15 euros, això vol dir 11 euros mes car que a Xina. I del transport no parlem...Per cert, aquí també condueixen per l'esquerra.

Desprès de 5 dies aquí i fart de pluja, me'n vaig a Melbourne. No he viscut Sydney tot el que volia però haig de tornar de totes maneres a agafar el meu avio aquí. Espero que faci millor temps, jeje.

Ah, per cert, se m'oblidava. Per fi puc veure el blog. Gracies pels vostres comentaris!!!

.

Miki Dundee

A Hong Kong i despres a Sydney, quins nervis!!

Desprès de provar el tren a Xina nomes em falta provar els autocars de llarg recorregut Xinesos. De Yangshuo a Hong Kong es fa en 10 hores en autocars. Son autocars amb dos nivells de llits fixes. Això vol dir que tot el viatge has d'anar estirat o assegut com puguis al teu llit. Per suposat les persones una mica altes (per exemple jo mateix) no cabem gaire be al llit així que hem de dormir, o intentar dormir, en posició 'fetal' o amb els peus fora del llit. Tot i així, no esta mal. El autocar es va parant en una especie d'area de servei al costat de la carretera cada cert temps. Aquestes 'àrees' ( si mes no la que he vist jo) son simplement 4 columnes amb un sostre, una tele, menjar fet amb una especie de foc de carbó, lavabos o especie de lavabos i gent al voltant d'un foc, jeje, curiós!!

Desprès de 10 hores ja estic a HK i dormo al mateix lloc on l'altre vegada. Bueno, intento dormir per que la veritat, estic nerviós, no per que haig d'agafar l'avio sinó per que vaig per fi a Australiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Per cert, ara deixo de dir-me Miki Chang, em meu nou nom es Miki Dunde, jeje.

.

Miki Dundee

Yangshuo inacabable!!!

Yangshuo es una ciutat d'uns 300 mil habitants i per molt anys ha estat una de les destinacions preferides del 'motxileros' no Xinesos a Xina. Ara també et pots trobar molt Xinesos que venen a Yangshuo ja que cada vegada hi ha mes que tenen diners per viatjar.

Peró que te d'especial Yangshuo? Per començar, el centre es caracteritza per les seves cases blanques i carrers empedrats (i moltes tendes) i tot el poble rodejat de montanyes. No son muntanyes normal sinó, com ho puc explicar, petites muntanyes normalment rodones una al costat de l'altre. Varis rius també passen pel voltant. Amb aquest ingredients no es necessita gaire mes. He visitat els pobles del costat amb moto, he baixat el riu en barca de bambú, m'he perdut amb la 'mountain bike', he entrat a coves immenses, i a sobre, he anat de festa, ja que pubs, bars, restaurants i discoteques no falten a Yangshuo. Parlant de restaurants, una de les especialitats d'aquesta zona es.....bueno....el gos. He vist gossos als mercats partits per la meitat. La veritat es que dona bastant d'impressió. Una altre especialitat son les rates, fregides i amb all. Fins i tot hi ha llocs on estan vives i tu pots escollir quina et vols menjar....una delicatessen!!

Voltant pels pobles de la zona m'he trobat amb la Xina de veritat. Camperols treballant els camps amb bous, carros tirats per gent gran, perruquers tallant el cabell al carrer, mercats on es ven de tot...i gent simpàtica, encara que no ens entenguéssim, jeje.

Quan vaig arribar feia boira però no feia fred. Fins i tot el segon dia vaig veure el sol. Els altres dies ,desafortunadament, la temperatura ha anat baixant fins a l'ultim dia que estem a 5 graus màxim. Mala sort!!

Aquí he quedat amb el meu amic Jose, company i amic de l'escola de Beijing. La veritat es que al final ens hem ajuntat unes 6 persones. Em volia quedar mes temps però es hora de tornat a HK per agafar el meu vol a Sydney.

.

Miki Chang

Curiositats Xinesques (2)

Com molt be va observar el meu amic Baldo en el seu viatge per Xina, hi ha Xinesos que es deixen la ungla del dit index mes la llarga el normal. Vaig començar una profunda investigació i em van dir que era per varis motius: per pelar taronges, per netejar-se les orelles i fins i tot, per prendre 'coca'. No content amb aquestes respostes finalment crec que he arribat a la veritat. Es deixen la ungla mes llarga per mostrar que no treballen en el camp, ja que si treballessin en el camp es trencaria, i així demostrar el seu 'statu' de no camperol.
Una altre, si vols enviar algo per correus, sobretot paquets, no ho portis ben embolicat per que ho hauràs d'obrir per ensenyar el que envies. Una altre mostra del control del govern Xines.

Cues, que difícil es fer cues a Xina!!! Moltes vegades no es fan cues i quan es fan i estàs 20 minuts esperant i quasi et toca a tu, els Xinesos es colen com si res amb un somriure a la cara. A mi no em passa per que els dic que 'ni hablar', amb gestos, es clar, però ells mateixos colen altres xinesos i els que son 'adelantats' (difícil d'explicar) es queden tan tranquils, jeje, ni s'inmuten. Això si, jo m'he adaptat molt be a la cultura Xinesa i sobretot en aquest aspecte, jeje, espero fins al final i desprès soc el primer, jeje.

Si vas al labavo, sigui de forat o vàter occidental com diuen aquí, als hostel normalment et trobes un retol dient (en Xines) 'si us plau, no llenceu el paper al vàter, llenceu-lo a la paperera' i si, desprès de fer les teves necessitats i netejar-te ben netejat, tira el paper de vàter a la paperera o si no hi ha perill que el bloquegi.Per acabar, a pesar de la grandària de Xina, a tot arreu tenen la mateixa hora. La hora de Beijing. Així doncs, si a Beijing es fa fosc potser a les 5h, a l'altre punta, per exemple Kunming, es fa fosc a les 18.30-19h. I no diguem a Lhasa, capital del Tibet.

.

Miki Chang

Yangshuo....increible....boira....'mielda!!'

El temps no es pot escollir i encara que es poden veure paisatges impressionants a Yangshuo hi ha una boira que no et deixa apreciar el 100 per 100. Veurem demà!!!

Miki Chang

Ja estic a Yangshuo

Desprès del tren arribo a Guilin i es l'hora d'agafar un autobús a Yangshuo, el meu desti. Al sortir de l'estació milions de Xinesos (bueno, no tants però molts) venen a per tu per intentar que agafis el seu bus. Desprès de negociar el preu, puges a un bus cap a Yangshuo i te n'adones que una distancia de 60 kilòmetres es pot fer en dues hores. El autobús para a tota arreu recollint gent i ,us ho prometo, en un mini bus de 20 persones viatjàvem 40 (molts en peus). Desprès de la típica conducció Xinesa, això vol dir adelantaments amb cotxes venint cap a tu, sense visibilitat, adelantament de cotxes que ja estan adelantant..., arribem a Yangshuo. Com no, mes milions de Xinesos esperant turistes que busquen allotjaments. Es una mica estressant la veritat. Al final aconseguim un bon hostel per un bon preu ja que es temporada baixa. I la veritat, aquest poble i els seus voltants son impressionants!!! Ara toca relaxar-se!! Estic espernat el meu amic Jose, que ve de Beijing.

Miki Chang

El tren, que curios!!

He agafat el tren per anar de Kunming a Guilin i mai deixa de sorprendre'm. Aquest cop 'sol' han estat 18 hores. Totes les estacions de tren Xineses sempre estan a rebentar. Al arribar has de passar l'equipatge per un detector. Desprès te'n vas a la sala d'espera. Això si, tot esta bastant ben indicat en Xines i en angles. Mitja hora abans de la sortida del tren obren les portes de la teva andana i ja pots pujar al tren. Al pujar al tren canvien el teu bitllet per una targeta que l'has de conservar tot el viatge. Normalment viatjo el 'llitera dura' i a dalt ja que es mes econòmica que a baix. A part d'aixo, a la llitera de sota tothom hi seu. Mai he provat anat en seient encara que es molt mes barato però ha de ser molt dur 24 hores en tren assegut amb Xinesos fumant, bevent, menjant i esculpint.
Al vago sempre hi ha una maquina amb aigua calenta per fer-se el tan imprescindible te o els 'noodles express' que tothom menja. Desprès comença la festa: infinitat de gent passant d'un costat a l'altre venent de tot, polseres, llanternes, jocs, menjar, mapes, mitjons...sembla un vol de Ryanair, jeje. I a cada estacio que pares, des de les andanes, venedors amb carros plens de tot: aigua, cervesa, menjar...
Els Xinesos en quan pugen al tren es treuen els pantalons i es queden en els seus pantalons interiors tipus pijama fins a l'hora d'arribar.

El fil musical amb musica Xinesa sense parar fins a les 22h que es quan tanquen les llums i tothom a dormir. I a les 6h del mati el fil musical altre vegada, que es l'hora que obren les llums. I als que ens agrada dormir, que? A pesar de tot sempre aconsegueixo dormir mes fins les 9h, jeje.

Per finalitzar el lavabo, un forat al terra que amb el moviment del tren fa difícil concentrar-se, això si, al davant hi ha una barra per agafar-te mentres estàs de 'cuclilles' no sigui que pixis o ca...fora!!!

Miki Chang

Kunming, ciutat de la pirmavera

I així l'anomenen no per que estigui plena de gays sino per que encara que esta a 2000 metres d' alçada, normalment sempre fa bona temperatura. Ni fred a l'hivern ni calor a l'estiu. Per exemple, ara en ple hivern, sol i 20 graus o mes durant el dia. A la nit una mica de fresquet.

He estat 25 hores amb tren i aquest cop se m'ha fet etern la veritat però per fi he arribat a Kunming , que es la capital de Yunnan, una de les regions mes maques de Xina en la qual habiten 1 terç de les minories ètniques de Xina. I això es pot veure en la en els diferents 'rasgos' físics (entre xinesos i asiàtics) de la gent d'aqui, i sobretot, per que estan mes morenos. I a vegades pots veure'ls amb els tratges tradicionals.

Encara que la meva primera impressió no va ser gaire positiva, ja que un grup de nens d'uns 4 anys es van acostar a mi per demanar-me diners, de seguida te n'adones de Kunming no es una ciutat Xinesa normal. La gent viu mes relaxada que a qualsevol altre ciutat de Xina, cadascú va al seu 'rotllo' i no importa gaire si ets estranger o no (potser per que hi ha diversitat de gent de diferents ètnies, de xina i també gent de la resta del mon).

No hi gaire edificis o coses per veure aquí, però es un bon lloc per relaxar-te al sol, menjar be i també es el punt d'inici per visitar el nord de la província (Dali i Lijiang), amb els seus espectaculars llacs i muntanyes (es el començament del Tibet) o per dirigir-se a Vietnam o Laos. Per que us feu una idea, estic al sud-oest de Xina.

La veritat es que em sento be aquí (sobretot a la terrassa del hostel) i he cambiat la meva primera impressió, però haig de fer un esforç i dirigir-me a la meva ultima parada a Xina, Yangshuo, sense paraules!!!

Ah, per cert, la comunitat musulmana es molt nombrosa aquí, així significa bon menjar i econòmic, jeje.

Miki Chang

Tornem-hi a Guangzhou

Des de Hong Kong hi ha pocs trens cap a Xina. Normalment has d'anar a Shenzhen, que fa frontera amb HK o a Guangzhou, a dues hores de HK. I des d'aqui hi ha trens enlloc. He anat a Guangzhou (frontera, passaport...) amb l'esperança de trobar bitllet cap a Kunming el mateix dia. No ha pogut ser, així que haig de fer nit a Guangzhou i a l'endemà a les 7h del mati agafo el tren. Bueno, m'anirà be per descansar desprès de cap d'any.

Miki Chang

Nadal i cap d'any a HK

Es difícil escriure un dia de ressaca, però un es un professional i es deu a la seva feina. Com ja he dit, HK es una mescla entre Xina i occident i es clar, nadal i cap d'any es celebren a lo gran. No tan com l'any nou Xines, per cert.

L'ambient nadalenc es nota arreu. Res a envejar a qualsevol ciutat europea. Al nadal, com no, vaig sortir a celebrar-ho, primer, sopar de nadal al KFC (patates fregides, pollastre, cocacola,...lo típic) i desprès a la zona de Lan Kwai Fong, zona de bars. Gent bevent, amb gorros de pare Noel, cantant..i xinesos passejant al voltant fent-nos fotos. Per ells es algo curiós.

Per cap d'any, sopar a un restaurant Indi (lo mes barat) i impressionant espectacle de llums i pirotècnic des dels els edificis mes alts de HK. De veritat, impressionant!! I el mateix, beure, cantar, fins a altes hores de la matinada (pel que m'han dit, jo a les 2h del mati a casa, eh!!jeje) i carrers abarrotats.

Desprès de dues setmanes aquí, la veritat es que he quedat una mica fart de HK. Massa temps aquí. Potser hauria d'haver marxat desprès de nadal però volia estar aquí per cap d'any.

Ara me'n vaig cap a Kunming, ciutat mes relaxada i econòmica, ja que a HK he fet una mica de 'despilfarro'.

Ah, per cert, FELIÇ ANY NOU 2008 , i com diuen per aquí XIN NIAN KUAI LE 2008!!

Miki Chang