05 juliol 2008

9 mesos i dos dies pero ja a la meva estimada Barcelona/ 9 meses y dos dias pero ya en mi querida Barcelona

Dues hores sol separen Munic de Barcelona però el viatge es fa també llarg, molts nervis. Per fi recullo la maleta i surto per la porta d´arribades i com no, la meva família esta allà, mai em falla, amb uns cartells de tots els noms que he anat utilitzant al meu blog durant tot aquests mesos...Miki Chang, Miki Sabaidee, Miki Dundee...i per acabar de rematar-ho em posen un collar fet amb fuets, jeje, genial!!!
Han estat en total 9 mesos i dos dies, o el que es el mateix, 278 dies fora de casa, anant d´un lloc a l´altre. I no m´ha passat res físicament, de moment. Tinc amics que tenen dengue, s´han trencat algo, els han robat la moto de lloguer, el vaixell on anaven s´ha enfonsat.... ja us explicaré. Peró tots be, per sort també.
Uns pensareu, tiu, pero com t´has atrevit a fer aixo sol?? Doncs res mes lluny de la realitat. Encara que viatjava sol, sempre he estat amb gent i en aquest temps he fet amics que es com si ja els coneixes tota la vida. Jo soc sol un "amateur" de motxilero, en serio. M´he trobat gent que viatjava feia 4 anys, altres que han anat de França a Laos en bicicleta, altres que dormen a les platges...
He tingut moment molt bons i no tan bons però sempre "palante". He vist coses i llocs que sol he vist a la tele o que no les podia ni imaginar. Coneixo una mica mes de la historia dels països on he estat i us puc dir que algunes vegades es una historia tràgica. He conegut gent local i a Cambotja em va "tocar" la pobresa. La veritat es que tenim molta sort, moltisima de viure aquí. A vegades ens preocupem de que no ens podem comprar una camiseta o que no podem anar de viatge o que el tren arriba tard, i alguna gent es preocupa si tindrà menjar per demà.
En el meu blog he intentat explicar les coses com soc jo, de forma senzilla i divertida. Espero que , els que l´heu anat seguint, l´hagiu trobat interessant i potser heu sentit el mateix que jo en algun moment ja que volia compartir les meves experiències amb vosaltres. Si mes no, ja sabeu que no heu de fiar-vos de dues xineses que volen practicar angles amb vosaltres, jeje.
Se que he viscut sensacions i moments que no es tornaran a repetir si mes no d´igual manera per això i per tot el que he viscut em sento afortunat. Si em pregunteu que si ja em quedo definitivament us contestaré que de moment estic aquí, sa i estalvi, sense un euro però aquí feliç i content. Que millor que estar a Barcelona amb la família i els amics.
Sol hi ha una cosa que em penedeixo del meu viatge, sol una...no haver començat a viatjar fa 15 anys!!!
.
Dos horas solo separan Múnich de Barcelona pero el viaje se hace también largo, muchos nervios. Por fin recojo la maleta y salgo por la puerta de llegadas y como no, mi familia esta alli, nunca me falla, con unos carteles de todos los nombres que he ido utilizando en mi blog durante todo estos meses...Miki Chang, Miki Sabaidee, Miki Dundee...y para acabar de rematarlo me ponen un collar hecho con fuets, jeje, genial!!!
Han sido en total 9 meses y dos días, o lo que es lo mismo, 278 días fuera de casa, yendo de un lado para el otro. Y no me ha pasado nada físicamente, por el momento. Tengo amigos que tienen dengue, se han roto algo, les han robado la moto de alquiler, el barco dónde iban se ha hundido.... ya os explicaré. Peró todos bien, por suerte también.
Unos pensaréis, tio, pero como te has atrevido a hacer esto solo?? Pues nada mas lejos de la realidad. Aunque viajaba solo, siempre he estado con gente y en este tiempo he hecho amigos que es cómo si ya los conoces toda la vida. Yo soy solo un "amateur" de motxilero, en serio. Me he encontrado gente que viajaba hacía 4 años, otros que han ido de Francia en Laos en bicicleta, otros que duermen en las playas...
He tenido momento muy buenos y no tan buenos pero siempre "palante". He visto cosas y lugares que solo he visto en la tele o que no las podía ni imaginar. Conozco un poco mas de la historia de los países dónde he estado y os puedo decir que algunas veces es una historia trágica. He conocido gente local y en Camboya me ha "tocado" la pobreza. La verdad es que tenemos mucha suerte, muchisima de vivir aquí. A veces nos preocupamos de que no nos podemos comprar una camiseta o que no podemos ir de viaje o que el tren llega tarde, y alguna gente se preocupa si tendrá para comer por mañana.
En mi blog he intentado explicar las cosas como soy yo, de forma sencilla y divertida. Espero que , los que lo habéis ido siguiendo, lo hayais encontrado interesante y quizás habéis sentido lo mismo que yo en algún momento ya que quería compartir mis experiencias con vosotros. Al menos ya sabéis que no teneis que fiaros de dos chinas que quieren practicar ingles con vosotros, jeje.
Se que he vivido sensaciones y momentos que no se volverán a repetir al menos de igual manera por esto y por todo lo que he vivido me siento afortunado. Si me preguntáis que si ya me quedo definitivamente os contestaré que por el momento estoy aquí, vivito y coleando, sin un euro pero aquí feliz y contento. Que mejor que estar en Barcelona con la familia y los amigos.
Solo hay una cosa que me arrepiento de mi viaje, solo una...no haber empezado a viajar hace 15 años!!!
.
Miki Escolies

03 juliol 2008

Munic, ultima parada, ultim "hostel"/ Munic, ultima parada, ultimo "hostel"

La forma mes econòmica per tornar a Barcelona es via Munic, i aquí estic. Aprofito dos dies per per turiskeo. El viatge en avio ha estat llarg però ja em trobo a la capital de Bavaria.
Busco el meu ultim "hostel" i he anar a 3 o 4 abans de trobar un que estigui lliure ja que Munic es bastant turístic, sobretot molts espanyols. Ja estic a Europa i això es nota en els preus. Es el "hostel" mes car en el que estic des de que vaig començar el meu viatge.
9 mesos fora de casa han canviat algunes de les meves costums. Ara, abans de creuar el carrer sigui pel pas de vianants o semàfor, sempre paro per que per on he voltat els cotxes, bicicletes, tuk-tuk...mai ho fan. Aquí tothom para!!! jeje.
Munic es una ciutat que va ser destruïda al menys un 60% per l´aviació aliada durant la 2a guerra mundial però el centre ha estat reconstruït tal i com era abans de la guerra. Es una ciutat molt bonica, la veritat es que m´ha agradat bastant. Es molt tranquil·la, bona gent, molt segura, pocs cotxes i molta gent viatja en bicicleta. L´any passat va ser considerada la 8a millor ciutat per viure de tot el mon mentre que Barcelona va ser la numero 42.
A destacar, l´ajuntament, la plaça de l´ajuntament i el centre en general. Tothom es reuneix a les 11 del mati per veure les campanades i els ninots del rellotge ballant, be, s´ha de veure però no mata. Jo vaig fer un tour gratis d´unes 3 hores pels llocs mes emblemàtics de la ciutat. Molt interessant sobretot per la informació sobre la ciutat que ens va donar el guia.
Com no, no es pot visitar Munic i no prendre una cervesa. Es una obligació. Aquí pots veure a tothom als bars i als "beergarden" (terrasses amb taules on es beu cervesa) , clar esta, bevent cervesa. Fins i tot gent de mes de 60 o 70 anys amb la seva gerra d´un litre...i jo amb un quinto, jeje. Baldo, este es el paraiso "birristico". Es aquí on celebren la famosa Octoberfest, però això ja es una altre historia.
Ja queda poc, ja tinc nervis, en hores torno a Barcelona. Ens veiem en breu!!
.
La forma mas económica para volver a Barcelona es vía Múnich, y aquí estoy. Aprovecho dos días para hacer turiskeo. El viaje en avion ha sido largo pero ya me encuentro en la capital de Bavaria. Busco mí ultimo "hostel" y tengo que ir a 3 o 4 antes de encontrar uno que esté libre ya que Múnich es bastante turístico, sobre todo muchos españoles. Ya estoy en Europa y esto se nota en los precios. Es el "hostel" mas caro en el que estoy desde que empecé mi viaje.
9 meses fuera de casa han cambiado algunas de mis costumbres. Ahora, antes de cruzar la calle sea por el paso de peatones o semáforo, siempre paro por que por dónde he viajado, los coches, bicicletas, tuk-tuk...nunca lo hacen. Aquí todo el mundo para!!! jeje.
Múnich es una ciudad que fue destruida al menos un 60% por la aviación aliada durante la 2a guerra mundial pero el centro ha sido reconstruido tal y como era antes de la guerra. Es una ciudad muy bonita, la verdad es que me ha gustado bastante. Es muy tranquila, buena gente, muy segura, pocos coches y mucha gente en bicicleta. El año pasado fue considerada la 8a mejor ciudad para vivir de todo el mundo mientras que Barcelona fue la numero 42 .
A destacar, el ayuntamiento, la plaza del ayuntamiento y el centro en general. Todo el mundo se reúne a las 11 la mañana para ver las campanades y los muñecos del reloj bailando, bien, se tiene que ver pero no mata. Yo hice un tour gratis de unas 3 horas por los lugares mas emblemáticos de la ciudad. Muy interesante sobre todo por la información sobre la ciudad que nos dio el guía. Como no, no se puede visitar Múnich y no tomar una cerveza. Es una obligación. Aquí puedes ver a todo el mundo en los bares y en los "beergarden" (terrazas con mesas dónde se bebe cerveza) , claro esta, bebiendo cerveza. Incluso gente de mas de 60 o 70 años con su jarra de un litro...y yo con uno quinto, jeje. Baldo, este se lo paraiso "birristico". Es aquí dónde se celebra la famosa Octoberfest, pero esto ya es otra historia.
Ya queda poco, ya tengo nervios, en horas vuelvo a Barcelona. Nos vemos en breve!!
.
Miki Von Paulaner

02 juliol 2008

Bangkok, compres, retrobada i acomiadament/ Bangkok, compras, reencuentro i despedida

El meu avio surt de Bangkok cap a Munic el dia 3 de juliol així que, esta clar, haig de tornar a Tailàndia. El bitllet m´ha costat 280 euros amb taxes, no esta mal, eh!!
El viatge de Siem Reip a Bangkok el faig, com no, en bus. La carretera fins a la frontera Tailandesa esta molt deteriorada i moltes parts encara no estan ni asfaltades. Es rumoreja que una companyia aerea que fa Siem Reip-Tailandia en avio paga al govern Cambotja per que no repari la carretera i així, clar, tenir mes clients.
A Bangkok em dedico a fer les ultimes, i úniques, compres ja que aquí tot es bastant barato. Si a tota Àsia es poden trobar copies de tot, a Bangkok això es multiplica per 100. Rellotges, roba, electrònics de tot com l´original però amb qualitat inferior. I tot, a preus de riure. Fins i tot pots comprar carnets falsos d´identitat, d´estudiant, de conduir...ja dic, de tot.
Son dos dies especials a Bangkok, dintre de poc torno cap Europa i el final del meu viatge esta pròxim. No se si estic trist o content. També amb retrobo aquí amb alguns dels meus amics ´motxiileros´que he anat trobant al llarg del meu viatge. Alguns també tornen als seus països desprès d´un any, altres encara segueixen una mica mes. El Darren i Richard d´Anglaterra, el Thomas d´Austria, la Stephanie i el Pascal de Suïssa i el Mathew i Vincent de França. Aprofitem per recordar algunes anècdotes i explicar-nos que farem en un futur proper...jo encara no ho se, jeje. Tambe aprofitem per acomidar-nos i dir allo que sempre es diu...ens veiem a Barcelona o on sigui. Me´n vaig a dormir que demà surt el meu vol i no el vull perdre!!!
.
Mi avion sale de Bangkok a Múnich el día 3 de julio asi que, esta claro, tengo que volver a Tailandia. El billete me ha costado 280 euros con tasas, no esta mal, eh!! El viaje de Siem Reip a Bangkok lo he hecho, como no, en bus. La carretera hasta la frontera Tailandesa esta muy deteriorada y muchas partes todavía no están ni asfaltadas. Se rumorea que una compañía aerea que hace Siem Reip-Tailandia en avion paga al gobierno Camboyano para que no repare la carretera y así, claro, tener mas clientes.
En Bangkok me dedico a hacer las ultimas, y únicas, compras ya que aquí todo bastante barato. Si en toda Asia se pueden encontrar copias de todo, en Bangkok esto se multiplica por 100. Relojes, ropa, electrónicos, de todo como el original pero con calidad inferior. Y todo, a precios de risa. Incluso puedes comprar carnés falsos de identidad, de estudiante, de conducir...ya digo, de todo.
Son dos días especiales en Bangkok, dentro de poco vuelvo hacia Europa y el final de mi viaje esta próximo. No se si estoy triste o contento. También me reencuentro aquí con algunos de mis amigos ´motxiileros´que he ido encontrando a lo largo de mí viaje. Algunos también vuelven a sus países despues de un año, otros todavía siguen un poco mas. Darren y Richard de Inglaterra, Thomas de Austria, Stephanie y Pascal de Suiza y Mathew y Vincent de Francia. Aprovechamos para recordar algunas anécdotas y explicarnos que haremos en un futuro próximo...yo todavía no lo se, jeje. Tambien aprovechamos para despedirnos y decir eso que siempre se dice...nos vemos seguro en Barcelona o donde sea. Me voy a dormir que mañana sale mi vuelo y no lo quiero perder!!!
.
Miki Thai

28 juny 2008

Els fabulosos temples d´Angkor/ Los fabulosos templos de Angkor

No es pot anar a Cambodja i no visitar els temples d´Angkor. Angkor es troba al costat de Siem Reip, una ciutat d´un milió d´habitants al nord-oest de Cambodja. Era l´antiga capital de l´imperi Khmer que va durar entre el segle 9e i 13e i que llavors anava de Burma a Vietnam. En aquell moment, mentre Londres tenia una població de 50.000 habitants, Angkor tenia un milió d´habitants. Per suposat, es patrimoni de la humanitat.
El complexe es enorme i engloba centenars de temples contruits amb pedra. El mes famós i mes gran es Angkor Wat que es considera l´edifici religiós mes gran del mon. Cal destacar el temple de Bayon on podem observar 216 cares fetes amb pedra. Es el meu preferit...genial!!!
Es necessiten varis dies per recorre i veure tots els temples degut a la seva gran extensió, el meu amic i jo vam llogar un Tuk-tuk amb xofer durant tot el dia per 6 dòlars cadascú i ens vam dedicar a veure el mes destacat. Ens vam aixecar a les quatre i mitja per poder veure la sortida del sol a Angkor Wat i per aprofitar el màxim de temps sense la calor humida Cambotjana. Per sort, i encara que la previsió del temps anunciava pluja, no va caure ni una gota.
La selva durant aquest anys ha anat creixent al costat, a sobre, per dins, per sota dels temples i en alguns llocs creen un paisatge de pel.licula. Sense anar mes lluny, al temple de Ta Prohm (un altre de visita obligada) es on es va filmar Tomb Raider. El millor es caminar, deixar-se perdre pels temples, relaxar-se i transportar la teva ment en la època de llavors encara que a vegades es impossible per la gran quantitat de turistes que hi ha. Us recomano que a part dels temples mes famosos, visiteu un o dos de menys importància però d´igual bellesa i estareu completament sols.
Es necessita una mica de paciència i comprensió quan visites els temples per la gran quantitat de venedors ambulants, normalment nens, que ofereixen productes Cambotjans, llibres sobre els temples i beguda i menjar.
A la ciutat de Siem Reip i en Cambotja en general us adonareu també de que hi ha, desafortunadament, bastant gent amb parts del cos amputades. Això es degut a que el ´Khamer Vermell´ va posar innumerables mines per tot el país quan van estar al poder per evitar que la gent fugis i encara avui dia hi ha moltes que no han explotat. Es per això que es millor no sortir-se dels camins marcats...per si de cas.
.
No se puede ir a Camboya y no visitar los templos de Angkor. Angkor se encuentra al lado de Siem Reip, una ciudad de un millón de habitantes al noroeste de Camboya. Era la antigua capital del imperio Khmer que duró entre el siglo 9e y 13e y que entonces iba de Burma en Vietnam. En aquel momento, mientras Londres tenía una población de 50.000 habitantes, Angkor tenía un millón d´habitantes. Por supuesto, es patrimonio de la humanidad.
El complejo es enorme y engloba centenares de templos contruidos con piedra. El mas famoso y mas grande es Angkor Wat que se considera el edificio religioso mas grande del mundo. Hay que destacar el templo de Bayon dónde podemos observar 216 caras hechas con piedra. Es mi preferido...genial!!!
Se necesitan varios días para recorrer y ver todos los templos debido a su gran extensión, mi amigo y yo alquilamos un Tuk-tuk con chófer durante todo el día por 6 dólares cada uno y nos dedicamos a ver lo mas destacado. Nos levantamos a las cuatro y media para poder ver la salida del sol en Angkor Wat y para aprovechar el máximo de tiempo sin el calor húmedo Camboyano. Por suerte, y aunque la previsión del tiempo anunciaba lluvia, no cayó ni una gota.
La selva durante este años ha ido creciendo al lado, encima, por dentro, por debajo de los templos y en algunos lugares crean un paisaje de por pelicula. Sin ir mas lejos, en el templo de Ta Prohm (otro de visita obligada) es donde se filmó Tomb Raider. Lo mejor es andar, dejarse perder por los templos, relajarse y transportar tu mente en la época de entonces aunque a veces es imposible debido la gran cantidad de turistas que hay. Os recomiendo que aparte de los templos mas famosos, visiteis uno o dos de menos importancia pero de igual belleza y estaréis completamente solos.
Se necesita algo de paciencia y comprensión cuando visitas los templos por la gran cantidad de vendedores ambulantes, normalmente niños, que ofrecen productos Camboyanos, libros sobre los templos y bebida y comida.
En la ciudad de Siem Reip y en Camboya en general os daréis cuenta también de que hay, desafortunadamente, bastante gente con partes del cuerpo amputadas. Esto se debido a que el "Khamer Rojo" puso innumerables minas por todo el país cuando estuvieron en poder para evitar que la gente huyera y todavía hoy en día hay muchas que no han explotado. Por esto es mejor no salirse de los caminos marcados...por si las moscas.
.
Miki Khmer

27 juny 2008

La tragica part de la historia Cambotjana/ La tragica parte de la historia Camboyana

Si fins ara he explicat el meu blog d´una manera divertida (al menys ho he intentat) ara es hora de posar-nos seriosos per explicar aquest capítol. Viatjar es maco, veus coses, coneixes gent, però també et dona l´oportunitat de saber coses sobre la historia d´altres països, bones i dolentes o com aquesta, un malson.
A l´abril del 1975 el "Khamer Vermell", que podem definir com un exercit comunista de Cambotja, arriba a Phnon Penh, capital de Cambotja. Tothom esta content ja que germans seus, cambotjans, desbanquen a l ántic govern acusat de corrupcio. Molta gent surt al carrer per celebrar-ho. Com he dit, el govern Cambotja es abolit i , sorpresivament pels habitants de la capital, se´ls obliga a abandonar la ciutat. Així que uns 3 milions de ciutadans han de començar una marxa de varis dies cap a les zones rurals. Qui es queda a la ciutat es executat. Us ho podeu imaginar??
El "Khmer Vermell" a les ordres de Pol Pot volia que Cambotja sigues com abans, tots iguals i sense influencia estrangera. Una estranya forma d´interpretar el comunisme. Considerava que la gent autentica, la base de Cambotja, era la gent que vivia al camp abans de la revolució, aquests eren els autèntics Cambotjans. El reste, el que vivien en les ciutats, els que van emigrar a la ciutat, i per tant, influenciats per cultures de fora, els mestres, polítics, metges, els que parlaven mes d´una llengua, militars de l´antic govern i tot aquell que podia ser vist com algú que podia organitzar una resistència van ser reeducats que a la llarga volia dir assassinat. Amb ells, tota la seva família. Fins i tot els que portaven ulleres també van ser eliminats per que es creia que eren mes intel·ligents. Es va prohibir la televisió, el cine, la musica, les escoles, els mercats, els diners, la religió i els rellotges. Tot estava sota el poder de ´Khamer Vermell´o el que es pitjor, de Pol Pot.
Molts eren arrestats, separats de les seves famílies i desprès desapareguts. Molts eren portats al S21, escola transformada en presó, on eren torturats i finalment portats a uns 15 kilòmetres de Phnom Penh (el que s´anomena ´killing fields´) on eren assassinats, moltes vegades a cops de martell o ganivets per no gastar les precioses bales. Alguns nens petits, a cops contra un arbre. Desprès, enterrats en fosses comuns. En 4 anys que Pol Pot va esta al poder van morir assassinades, o de gana, o malaltia...2 milions de persones que significa un quart de la població total de Cambotja.
Us recomano la lectura del llibre "First they killed my father". No se la traducció en català però deu ser algo com "primer van matar al meu pare". La visita al S21 i als killing fields, a Phnom Penh, la veritat, et deixa una mica tocat. Recordeu, això es un resum...la realitat supera la ficció...i tant que la supera. Jo tinc el llibre en angles, si algú esta interessat sol m´ho ha de dir.
.
Si hasta ahora he explicado mi blog de una manera divertida (al menos lo he intentado) ahora es hora de ponernos serios para explicar este capítulo. Viajar esta muy bien, ves cosas, conoces gente, pero también te da la oportunidad de saber cosas sobre la historia de otros países, buenas y malas o como esta, una pesadilla.
En abril del 1975 el "Khamer Rojo", que podemos definir como un ejercito comunista de Camboya, llega a Phnom Penh, capital de Camboya. Todo el mundo esta contento ya que hermanos suyos, cambojanos, desbancan al antiguo gobierno acusado de corrupcion. Mucha gente sale a la calle para celebrarlo. Cómo he dicho, el gobierno de Camboya es abolido y , sorpresivamente para los habitantes de la capital, se les obliga a abandonar la ciudad. Asi que unos 3 millones de ciudadanos tienen que empezar una marcha de varios días hacia las zonas rurales. Quienes se quedan en la ciudad es ejecutado. Os lo podéis imaginar??
El "Khmer Rojo" a las órdenes de Pol Pot quería que Camboya fuera como antes, todos iguales y sin influencia extranjera. Una extraña forma d´interpretar el comunismo. Consideraba que la gente autentica, la base de Camboya, era la gente que vivía en campo antes de la revolución, estos eran los auténticos Camboyanos. El resto, los que vivian en ciudades, los que emigraron a la ciudad, y por lo tanto, influenciados por culturas de fuera, los maestros, políticos, médicos, los que hablaban mas d´una lengua, militares del antiguo gobierno y todo aquel que podía ser visto como alguien que podía organizar una resistencia fueron reeducados que a la larga quería decir asesinados. Con ellos, toda su familia. Incluso los que llevaban gafas también fueron eliminados por que se creía que eran mes inteligentes. Se prohibió la televisión, el cine, la musica, las escuelas, los mercados, el dinero, la religión y los relojes. Todo estaba bajo el poder de ´Khamer Rojo´o lo que es peor, de Pol Pot.
Muchos eran arrestados, separados de sus familias y despues desaparecidos. Muchos eran llevados al S21, escuela transformada en prisión, donde eran torturados y finalmente transportados a unos 15 kilòmetres de Phnom Penh (lo que se denomina ´killing fields´) dónde eran asesinados, muchas veces a golpes de martillo o cuchillos para no gastar las preciosas balas. Algunos bebes, a golpes contra un árbol. Despres, enterrados en fosas comunes. En 4 años que Pol Pot estubo en el poder murieron asesinadas, o de hambre, o enfermedad...2 millones de personas que significa un cuarto de la población total de Camboya.
Os recomiendo la lectura del libro "First they killed my father". No se la traducción en castellano pero tiene que ser algo asi como "primero mataron a mi padre". La visita al S21 y a los Killing fields, en Phnom Penh, la verdad, te deja algo tocado. Recordad, esto es un resumen...la realidad supera la ficción...y tanto que la supera. Yo tengo el libro en ingles, si alguien esta interesado solo me lo tiene decir.
.
Miki Khmer

26 juny 2008

Tenim uns dies extres...doncs cap a Cambotja/ Tenemos unos dias extra...pues hacia Camboya

Com us vaig dir, Cambotja sol es troba a 20 kilòmetres d'on estem ara...tota una tentacio. I al final decidim anar ja que el meu vol no surt fins d'aqui uns dies cap a Barcelona i la veritat, la vida a les illes esta molt be però necessito moviment.
Arribem en minibus a la frontera, concretament a la part de Laos i mira, per que et posin el segell de sortida al passaport s'ha de pagar un dolar. 'Esto huele a mafia, jeje' . Peró no protestem. Creuem a peu la 'terra de ningú' i arribem a la part Cambotjana. Sabem que el visat per entrar a Cambodja es de 20 dòlars...però s'ha de pagar dos dòlars mes, un pel segell i un altre per la signatura. Peró també els paguem sense protestar, jeje.
Desprès de 14 hores de viatge arribem a la capital de Cambodja, Phnon Phen. Ha sigut un viatge bastant pesadet però fer fi hem arribat. En una de les parades abans d'arribar, l'especialitat culinària eren les aranyes fregides i els els grills al punt, en serio. Al passadís del bus aquest cop hi havia portes i finestres de fusta. Així que per arribar al nostre seient hem de passar per sobre d'elles. Això es el 'oeste', jeje.
La capital te un milió d'habitants i es nota que va ser una colònia francesa ja que molta gent parla francès i hi ha molt rètols en francès també. La nostra 'guesthouse' es troba al costat d'un llac, l'hem encertat!! Tot per aquí es pot pagar amb la moneda cambotjana, riel, o amb dòlars sense cap problema. Fins i tot els caixers automàtics donen dòlars.
Això ja no es Laos. Encara que a Laos també son pobres, aquí la pobresa es deixa veure per tot arreu. Sobretot en nens demanant diners. La gent encara que també et somriu, ja no es tan simpàtica com a Laos. Van mes pel negoci.
Visita trista obligada als 'killing fields' que es podria traduir com camps d'extermini, i al S-21, una escola que es va transformar en presó. Us explicaré una mica d'historia en el següent capítol...trista part de la historia de Cambodja.
.
Como os dije, Camboya solo se encuentra a unos 20 kilòmetres de dónde estamos ahora...toda una tentacion. Y al final decidimos ir ya que mi vuelo no sale hasta de aqui unos días para Barcelona y la verdad, la vida en las islas esta muy bien pero necesito movimiento.
Llegamos en minibus a la frontera, concretamente a la parte de Laos y mira, para que te pongan el sello de salida en el pasaporte se tiene que pagar un dolar. 'Esto huele a mafia, jeje' . Peró no protestamos. Cruzamos a pie la 'tierra de nadie' y llegamos a la parte Camboyana. Sabemos que el visado para entrar en Cambodya es de 20 dólares...pero se tiene que pagar dos dólares mas, uno por el sello y otro por la firma. Peró también los pagamos sin protestar, jeje.
Despues de 14 horas de viaje llegamos a la capital de Camboya, Phnon Phen. Ha sido un viaje bastante pesadito pero al final hemos llegado. En una de las paradas antes de llegar, la especialidad culinaria eran las arañas fritas y los los grillos en su punto, en serio. En el pasillo del bus esta vez había puertas y ventanas de madera. Asi que para llegar a nuestro asiento tenemos que pasar por encima de ellas. Esto es el 'oeste', jeje.
La capital tiene un millón de habitantes y se nota que fue una colonia francesa ya que mucha gente habla francés y hay muchos letreros en francés también. Nuestra 'guesthouse' se encuentra al lado de un lago, lo hemos acertado!! Todo por aquí se puede pagar con la moneda camboyana, el riel, o con dólares sin ningún problema. Incluso los cajeros automáticos dan dólares.
Esto ya no es Laos. Aunque en Laos también son pobres, aquí la pobreza se deja ver por todas partes. Sobre todo en niños pidiendo dinero. La gente aunque también te sonríe, ya no es tan simpática como en Laos. Van mas por el negocio.
Visita triste obligada a los 'killing fields' que se podría traducir como campos de exterminio, y al S-21, una escuela que se transformó en prisión. Os explicaré algo de historia en el siguiente capítulo...triste parte de la historia de Camboya.
.
Miki Khmer

23 juny 2008

4.000 illes, mes o menys.../ 4.000 islas, mas o menos...

4.000 illes son unes quantes illes, no 4000, que es troben en el riu Mekong al ben sud de Laos, quasi tocant a Cambodja. Per arribar aquí aquest cop el bus no es com els que hem agafat fins ara. Es tracta d'un camió cobert i sense finestres i nosaltres, i algunes mercaderies, ens asseiem en bancs de fusta al darrera. Fresquets estem. En tres hores arribem a la vora del riu Mekong i agafem una petita barca per arribar a les illes, lògic no? Concretament anem a una de les illes de tamany mitja, Don Det. Es un lloc molt tranquil. Els bungalous estan situats al costat del riu, fins i tot alguns amb part a sobre del riu. Tots de fusta. No hi ha electricitat durant tot el dia, sol de 6 a 10 de la nit, així que les llanternes son indispensables.
Que fem aquí? Relax en algun dels nombrosos restaurants al costat del riu, veure les espectaculars postes de sol, passejar per l'illa amb bicicleta, veure cataractes, estirar-se a les hamaques, menjar. Per cert, des de que vaig deixar Austràlia que he menjat arròs cada dia, però cada dia. Una de les coses que no es recomanable en aquestes illes es banyar-se al riu ja que les corrents son bastant fortes.
Els mosquits ens ataquen cada dia, així que antimosquit per aquí i per allà. No hem d'oblidar que aquest petit insecte et pot transmetre per aquestes terres la malària o el dengue...poca broma.
L'ultima nit vaig tenir una convidada a l'habitacio. Una aranya del tamany de la meva ma, mes o menys, caminava tranquil·lament per la pared. Vam intentar agafar-la però es va escapar. On estarà? Em vaig posar la mosquitera del llit i amb la llanterna a la ma, ja que ja eren mes de les 10, intentant trobar-la. Per sort no la vaig tornar a veure però molt tranquil no vaig dormir, la veritat, tot i sabent que no era perillosa. Be....la veritat es que estaba cagat...jeje.
Desprès de tres dies, uns quants decidim partir. El grup amb el que viatjat durant unes dues setmanes es disgrega, uns es queden uns dies mes, uns van cap el nord i uns altres cap el sud. Es la vida del 'motxilero' sempre coneixent gent i acomiadant-te d'ells uns dies desprès, però bueno, segur que els tornaré a veure. El Pascal (Suís) i jo i una parella de Belgues decidim anar cap a Cambodja ja que sol estem a 20 kilòmetres de la frontera i aquesta oportunitat no la podem deixar escapar.
.
4.000 islas son unas cuántas islas, no 4000, que se encuentran en el río Mekong en el sur de Laos, casi tocando a Camboya. Para llegar aquí esta vez el bus no es como los que hemos cogido hasta ahora. Se trata de un camión cubierto y sin ventanas y nosotros, y algunas mercancías, nos sentamos en bancos de madera en la parte de detras. Fresquitos vamos. En tres horas llegamos a orillas del río Mekong y cogemos una pequeña barca para llegar a las islas, lógico no? Concretamente vamos a una de las islas de tamano mediano, Don Det. Es un lugar muy tranquilo. Los bungalous están situados junto al río, incluso algunos con parte encima del río. Todos de madera. No hay electricidad durante todo el día, solo de 6 a 10 de la noche, asi que las linternas son indispensables.
Que hacemos aquí? Relax en algúno de los numerosos restaurantes junto al río, ver las espectaculares puestas de sol, pasear por la isla en bicicleta, ver cataratas, estirarse en las hamacas, comer. Por cierto, desde que dejé Australia que he comido arroz cada día, pero cada día. Una de las cosas que no es recomendable en estas islas es bañarse en el río ya que las corrientes son bastante fuertes.
Los mosquitos nos atacan cada día, asi que antimosquito por aquí y por allá. No tenemos que olvidar que este pequeño insecto puede transmitirte por estas tierras la malaria o el dengue...poca broma.
La ultima noche tuve una invitada en la habitacion. Una araña del tamano de mi mano, mas o menos, caminaba tranquilamente por la pared. Intentamos cogerla pero se escapó. Dónde estará? Me puse la mosquitera de la cama y con la linterna en la mano, ya que eran mas de las 10, intentando encontrarla. Por suerte no la volví a ver pero muy tranquilo no dormí, la verdad, aunque sabia que no era peligrosa. Bueno....la verdad es que estaba cagao....jeje
Despues de tres días, unos cuántos decidimos partir. El grupo con el que viajado durante unas dos semanas se disgrega, unos se quedan unos días mas, unos van hacia el norte y otros hacia el sur. Es la vida del 'motxilero' siempre conociendo gente y despidiéndote de ellos unos días mas tarde, pero bueno, seguro que los volveré a ver. Pascal (Suizo) y yo y una pareja de Belgas decidimos ir hacia Camboya ya que solo estamos a 20 kilòmetres de la frontera y esta oportunidad no la podemos dejar escapar.
.
Miki Sabaidee

22 juny 2008

Volta 'motociclistica' pel Bolaven Plateau/ Vuelta 'motocliclistica'por el Bolaven Plateau

Estic a Pakse, la tercera ciutat del país amb uns 100 mil habitants. Trobem una 'guesthouse' molt acollidora amb pati i tot. Per fi ha deixat de ploure. No tenim molt temps per descansar ja que el dia següent ens aixequem d'hora per començar una aventura de tres dies en el mitja de locomoció rei al sud-est asiàtic, la moto, pel Bolaven Plateau.
El Bolaven Plateau es una zona rural del sud de Laos que es caracteritza per les seves muntanyes i vegetació tropical, rius, cataractes, poblats i també per les seves plantacions d'arròs i de cafè, aquestes ultimes introduïdes pels francesos quan van estar per aquí fa ja algunes dècades.
Som 9 persones en 6 motos tipus 'scooter'. Partim a les 8 del mati desprès de , clar esta, prendre un bon esmorzar. La nostra velocitat es d'uns 50 kilòmetres hora, així que anem xino-xano observant els paisatges i la gent dels voltants. Creuem poblats amb cabanes (algunes d'elles fins i tot sense parets, on hi viu la gent), ens adelanten altres motos, adelantem tractors i tothom ens saluda i somriu. Això si, la seguretat abans que tot, el casco al cap!!!
El primer dia el sol ens acompanya, fins i tot alguns de nosaltres ens hem cremat. Trobem una 'guesthouse' res de l'altre mon (sol volem dormir), mengem, parlem...Al segon dia el temps canvia radicalment. Pluja per tot arreu i ens hem de refugiar a sota d'on podem. Tot i així acabem xops. Visitem mes poblats, mercats, caminem una mica per la selva, mengem (per suposat), una cervesa 'Beerlao'', la cervesa del país, i a dormir per afrontar el darrer dia. Quasi sempre estem quasi sols a la carretera. Es un plaer conduir així, sempre i quan faci sol. El tercer dia, visita a unes cataractes i cap al campament base a Pakse. I fa bon temps altre vegada.
Voltar amb moto per aquí ens ha permes veure una part de Laos des d'una altre perspectiva. Mes pròxim a la gent, mes lliure. Ha estat una bona idea i em vist el Laos autentic...i tan autentic. Per cert, no he vist ni un gra de cafè!!!
.
Estoy en Pakse, la tercera ciudad del país con unos 100 mil habitantes. Encontramos una 'guesthouse' muy acogedora con patio y todo. Por fin ha dejado de llover. No tenemos mucho tiempo para descansar ya que al día siguiente nos levantamos temprano para empezar una aventura de tres días en el medio de locomoción rey en el sudeste asiático, la moto, por el Bolaven Plateau.
El Bolaven Plateau es una zona rural del sur de Laos que se caracteriza por sus montañas y vegetación tropical, ríos, cataratas, poblados y también por sus plantaciones de arroz y de café, estas ultimas introducidas por los franceses cuando estuvieron por aquí hace ya algunas décadas.
Somos 9 personas en 6 motos tipos 'scooter'. Partimos a las 8 de la manana despues de , claro esta, tomar un buen almuerzo. Nuestra velocidad es de unos 50 kilòmetres hora, asi que vamos xino-xano observando los paisajes y la gente de los alrededores. Cruzamos poblados con cabanas (algunas de ellas incluso sin paredes, dónde vive la gente), nos adelantan otras motos, adelantamos tractores y todo el mundo nos saluda y sonríe. Eso si, la seguridad ante todo, el casco a la cabeza!!!
El primer día el sol nos acompaña, incluso algunos de nosotros nos hemos quemado. Encontramos una 'guesthouse' nada del otro mundo (solo queremos dormir), comemos, hablamos...En el segundo día el tiempo cambia radicalmente. Lluvia por todas partes y nos tenemos que refugiar debajo de dónde podemos. Aún así acabamos chorreando. Visitamos mas poblados, mercados, andamos algo por la selva, comemos (por supuesto), una cerveza 'Beerlao'', la cerveza del país, y a dormir para afrontar el último día. Casi siempre estamos casi solos en la carretera. Es un placer conducir así, siempre y cuando haga sol. El tercer día, visita a unas cataratas y despues hacia el campamento base en Pakse. Y hace buen tiempo otra vez.
Ir en moto por aquí nos ha permitido ver una parte de Laos desde otra perspectiva. Mas próximo a la gente, mas libertad. Ha sido una buena idea y hemos visto el Laos autentico...y tan autentico. Por cierto, no he visto ni un grano de café!!!
.
Miki Sabaidee

16 juny 2008

Paset a paset cap al sud de Laos/ Pasito a pasito hacia el sur de Laos

Ja estem a la capital de Laos, Vientiane, de sol 400.000 habitants. No hem d'oblidar que Laos sol te uns 6 milions d'habitants. Arquitectura colonial francesa i bars i restaurants al costat del riu. A part d'això i algun que altre temple (ja he vist molts, per cert) no hi ha res d'especial. Es un lloc intermig per relaxar-se abans de partir cap al sud o cap el nord o per treure's el visat per algun dels països del voltant. Ens quedem una sola nit i partim direcció mes al sud, cap a Thekhet. No estava en els meus plans passar per aquí però segueixo al grup. En aquest ultim mes deixo que em portin d'un lloc a l'altre, jeje. Ja estic cansat de prendre decisions. Fins i tot no tinc ni guia de Laos.
Sortim al mati següent cap a Thekhet, mes hores de bus, concretament 7. Aquest cop el viatge en bus ha estat mes tranquilet però també curiós. Hem creuat camps i camps d'arròs, poblats amb cabanes de fusta i ens han creuat vaques, gossos, búfals d'aigua, cabres, gallines i animals diversos. Això significa que el conductor ha de tocar el clàxon cada 5 minuts per que els animals sortint de la carretera (ja que alguns fins i tot estan estirats prenent el sol al ben mig, jeje), frenades brusques i invasió del carril contrari, això es Laos. Curiós també ha estat la parada per anar al lavabo...el bus ha parat al mig de la carretera i tots a pixar als camps dels costats.
Com us he dit les cabanes acostumen a ser de parets de fusta i de sostre de palla. Quasi totes estan a sobre d'unes columnes de fusta elevades un o dos metres sobre el terra. Suposo que per evitar l'entrada d'aigua quan plou, ja que aquí a l'epoca de pluja plou i plou i el paisatge canvia completament.
Parlant de pluja, des de que hem deixat Vientiane no ha parat de ploure. Inclús tot el dia que estem a Thekhet ha plogut. Lo interessant de Thekhet son els voltants, fer alguna caminada per la selva ja que la ciutat en si es simplement lletja. No hi ha motiu per quedar-se aquí per que anuncien mes pluges. Així que dia perdut al hostel i al dia següent un altre bus una mica mes cap al sud, concretament Pakse. Espero que el temps millori!!!
.
Ya estamos en la capital de Laos, Vientane, de solo 400.000 habitantes. No tenemos que olvidar que Laos solo tiene unos 6 millones de habitantes. Arquitectura colonial francesa y bares y restaurantes al lado del río. Aparte de esto y algún que otro templo (ya he visto muchos, por cierto) no hay nada de especial. Es un lugar intermedio para relajarse antes de partir hacia es sur o hacia el norte o para sacarse el visado para alguno de los países de por aqui. Nos quedamos una sola noche y partimos hacia mas al sur, hacia Thekhet. No estaba en mis planes pasar por aquí pero sigo al grupo. En este ultimo mes dejo que me lleven de un lugar para el otro, jeje. Ya estoy cansado de tomar decisiones. Incluso no tengo ni guía de Laos.
Salimos a la manana siguiente hacia Thekhet, mas horas en bus, concretamente 7. Esta vez el viaje en bus ha sido mas tranquilito pero también curioso. Hemos cruzado campos y campos de arroz, poblados con cabanas de madera y nos han cruzado vacas, perros, búfalos de agua, cabras, gallinas y animales diversos. Esto significa que el conductor tiene que tocar el clàxon cada 5 minutos para que los animales se aparten de la carretera (ya que algunos incluso están estirados tomando el sol en el medio mismo, jeje), frenadas bruscas e invasión del carril contrario, esto es Laos. Curioso también ha sido la parada para ir al lavabo...el bus ha parado en medio de la carretera y todos a mear en los campos de alrededor.
Como os he dicho las cabanas acostumbran a ser de paredes de madera y de techo de paja. Casi todas están encima de unas columnas de madera elevadas uno o dos metros sobre la tierra. Supongo que para evitar la entrada de agua cuando llueve, ya que aquí en la epoca de lluvia llueve y llueve y el paisaje cambia completamente.
Hablando de lluvia, desde que hemos dejado Vientane no ha parado de llover. Incluso todo el día que pasamos en Thekhet ha llovido. Lo interesante de Thekhet son los alrededores, hacer alguna caminada por la selva ya que la ciudad en sí es simplemente fea. No hay motivo para quedarse aquí ya que anuncian mas lluvias. Asi que día perdido en el hostel y al día siguiente otro bus algo mas hacia el sur, concretamente Pakse. Espero que el tiempo mejore!!!
.
Miki Sabaidee

14 juny 2008

'Tubing' a Vang Vieng/ 'Tubing' en Vang Vieng

Finalment i desprès de 7 hores i uns quants olors estranys al bus, arribem a Vang Vieng. Aquest petit poble al costat del riu no te res d'especial en si. Ah, si, te el riu, i això el fa especial, ara us explico per que.
El poble esta ple de 'motxileros' i es clar, bars, 'guesthouses'', restaurants, internets...i tot el que comporten els 'motxileros'. Peró per que venen aquí? Millor dit, però per que venim aquí? Com us he dit, hi ha un riu i en el riu es podem fer moltes activitats, per exemple rafting, kayaking, banyar-se... però aquí es fa 'tubing'.
'Tubing' no es mes que baixar el riu a sobre d'un neumàtic inflable. Et poses el banyador i al ataque''. Bueno, això tampoc es res d'especial direu vosaltres...doncs no, però si et vas trobant bars amb musica al costat del riu al llarg dels 5 kilòmetres de recorregut...que penseu ara? I si us dic que la corrent del riu no es, diguem, fluixeta i que per parar a cada bar els Laosians et fan arribar una canya de bambú o una ampolla buida amb un cordill per acostar-te al bar? Ah, això ja es posa interessant...i si això li sumes que a cada bar hi ha una corda tipus liana de Tarzan per saltar des d'una plataforma a l'aigua, a vegades fins a 10 metres d'alcada? I per ultim, si us dic que normalment es comença a les 11 del mati i s'acaba a les 7 de la tarda...?? Ara ja us agrada aixo, no?? Doncs si, una de les coses mes divertides que he fet, i la gent genial!!! Això si, cadascú es para si vol, el temps que vol i a on vol.
Al dia següent plou i a l'altre també, així que decidim per unanimitat anar mes al sud. Cap a la capital hi falta gent!!!
.
Finalmente y despues de 7 horas y unos cuántos olores extraños en el bus, llegamos a Vang Vieng. Este pequeño pueblo junto al río no tiene nada de especial en sí. Ah, si, tiene el río, y esto lo hace especial, ahora os explico por que.
El pueblo esta lleno de 'mochileros' y claro, bares, 'guesthouses'', restaurantes, internets...y todo lo que comportan los 'mochileros'. Peró por que vienen aquí? Mejor dicho, pero por que venimos aquí? Como os he dicho, hay un río y en el río se pueden hacer muchas actividades, por ejemplo rafting, kayaking, bañarse... pero aquí se hace 'tubing'.
'Tubing' no es mas que bajar el río encima de un neumatico inflable. Te pones el banyador y al ataque''. Bueno, esto tampoco tiene nada de especial diréis vosotros...pues no, pero si te vas encontrando bares con musica junto al río a lo largo de los 5 kilòmetros de recorrido...que pensáis ahora? Y si os digo que la corriente del río no es, digamos, floja y que para parar a cada bar los Laosianos te hacen llegar una caña de bambú o una botella vacía con una cuerda para acercarte al bar? Ah, esto ya se pone interesante...y si a esto le sumas que en cada bar hay una cuerda tipo liana de Tarzan para saltar desde una plataforma al agua, a veces hasta 10 metros de altura? Y por ultimo, si os digo que normalmente se empieza a las 11 de la manana y se acaba a las 7 de la tarde...?? Ahora ya os gusta esto, no?? Pues si, una de las cosas mas divertidas que he hecho, y la gente genial!!! Eso si, cadauno se para si quiere, el tiempo que quiere y donde quiere.
Al día siguiente llueve y a el otro también, asi que decidimos por unanimidad ir mas al sur. Hacia la capital!!!
.
Miki Sabaidee