Kowloon, Nathan Raod i Chungking Mansions

Bueno, ja estem a Hong Kong. I ara que? Ens dirigim a Kowloon que es la part de HK mes econòmica (ja que no esta a l'illa de HK) i concretament ens dirigim a Chungking Mansions que es on es troben els Hostels mes econòmics (i on m'ha recomanat no anar, jeje). Chungking Mansions es un edifici de 17 plantes un mica descuidat i vell i diguem, una mica brut, molt conegut a HK. A cada pis poden haver varis hostels i en l'edifici hi ha de tot: restaurants, Internet, tendes, bugaderies...pots viure tota una vida sense sortir de l'edifici. I els veïns, multiculturals i de totes les religions, indis, musulmans, africans, occidentals, xinesos...Si t'agafessin, et tapessin els ulls i et deixessin al mig de l'edifici i et preguntessin...a quin país estàs? no ho encertes segur.

Desprès de negociar el preu ens donen l'habitació mes econòmica, com no, a l'ultim pis (com mes amunt, mes barat). Una habitació sense finestres, el lavabo es dutxa al mateix temps, i hi ha una petita filtració d'aigua, però un s'ha d'adaptar, no? I mes per les dates de nadal que a HK tot esta molt mes car.
Estem a Kowloon (part de HK que esta al continent) i a Nathan Road, carrer super comercial, sobretot d'aparells electrònics ja que a HK no es paguen taxes. S'ha de vigilar aquí per que molta gent l'han estafat l'hora de comprar. Al carrer molta gent i venedors d'stranquis intentant venent de tot. Comencen dient...Rolex?...bosses? i quan dius que no 50 vegades al final et diuen...alguna cosa especial??jeje. Això si, mama i papa, res de perillós!!!

Miki Chang

Hong kong: es o no es Xina?

Desprès d'un dia a Macao me'n vaig cap a Hong Kong. Es tarda una hora en ferry i al arribar a Hong Kong un altre cop el mateix. S'ha de fer cues, presentar passaport..passo una altre frontera ja que Hong Kong també te un regim administratiu especial. Es pot dir que en tres dies he estat en tres països.
Una mica d'historia (mes o menys)...Xina i els anglesos van tenir un conflicte a causa del trafic d'opi en el qual els anglesos van sortir victoriosos. Es la famosa guerra de l'opi. El Xinesos van accedir a cedir els territoris de Hong Kong durant cent anys. Per cert, al 1997 van ser retornats a Xina. Hong Kong consta d'uns territoris 'continentals' i de varies illes, entre elles la famosa illa de Hong Kong. Quan un arriba a HK es troba una mescla rara entre l'estil angles i xines. La gent no pita, no escup, fa cues, quasi tothom parla angles (i cantonès), hi ha normes per tot arreu, autobusos de dos pisos, tramvia, condueixen per l'esquerre, et pot asseure al vater i fins i tot els cotxes paren al pas de vianant. Tot aixo combinat amb xinesos. Curiós!! I per suposat, mes car!! A l'illa de HK hi ha passos elevats per vianants per anar d'un lloc a l'altre sense tocar 'terra ferma' i per suposat tendes, moltes tendes.

Ho he aconseguit, aquí ja fa calor ja que es un clima subtropical. La temperatura oscil·la, normalment, entre els 15 i 20 graus. Per fi, ja m'he posat les xancles, jeje.

Encara que a les zones urbanitzades es pot trobar molta, molta gent, també es troben molts parcs naturals i platges ja que hi ha moltes zones i illes amb poca gent. A destacar als territoris de HK: el gran buda a l'illa de Lantau (el buda assegut de bronze mes gran del mon), les vistes de HK des de Victoria Peak, l'espectacle nocturn amb llums (diari) al ritme de la musica dels edificis de HK (impressionant) i l''star ferry', els vaixells que uneixen la illa de HK amb el continent que daten del 1888...i moltes coses mes, es clar...

Miki Chang

Macao i els Portuguesos

Finalment ja m'he decidit. M'hen vaig cap a Hong Kong però passant per Macao. Desprès de dues hores en autobús arribem a Macao. Es una ex-colonia portuguesa i ara te un regim administratiu especial. Així que encara que ara pertany a Xina hem de creuar la frontera, es com si sortís de Xina. Tot una mica surrealista. Aquí tenen moneda diferent a la Xinesa i parlen Cantonès i Portuguès. Es curiós veure tot els rètols en aquestes dues llengües. Sol passar la frontera tot sembla diferent. No sembla Xina. La gent ja no pita, no escup...i es respira un aire com mediterrani. Ah, i condueixen per l'esquerra, com els anglesos. El nostre hostel es una pensió on dormim cinc en una habitació de 4 i es el mes car fins ara. El meu company Thomas ha de dormir en una 'amaca', jeje.
Com no, es nota que els potuguesos van esta aqui i es pot veure en les cases colonials que hi ha a Macao. Encara que la moneda oficial es la Pataca (MOP), en la ciutat es pot pagar tot a mes amb el Dolar HongKones i el Yuan Xines. Una mica de cacao, la veritat.
Com ja he dit abans, la ciutat te un regim especial i es un dels llocs, junt amb Hong Kong (crec) on es permet el joc. Així que es poden trobar casinos per tot arreu i alguns d'ells son impressionants.
Aquí he quedat amb uns companys de l'escola de Beijing i clar, hem de provar els casinos, jeje. Si mes no veure'ls per dins. The Venetian es increïble!!! Això si, copes cares!! Per cert,ja me posat les xancles, jeje.

Miki Chang

Guangzhou, parada sense voler

Estava a Xiamen i volia anar a Guilin però no hi ha conexio en tren directe. Així que faig nit a Hangzhou desprès de ,aquest cop, 15 hores en tren. Els meus companys de viatge m'havien dit que no hi ha res a fer aquí però la veritat es que he trobat algunes coses interessants. Es una ciutat gran (com no a Xina). Es caracteritza principalment per que esta a la vora de Hong Kong i es pot dir que quasi s'ha de passar per aquí si es vol anar a Hong Kong per terra. Es com una porta d'entrada L'antic nom de Hangzhou es Canton i es clar, aquí parlen cantonès, no mandarin. Encara que crec que tothom entén el mandarin, amb el meu pobre xines no m'entero de res. Fins i tot els caràcters son una mica diferents ja que no fan servir els caracters simplificats del mandarin.

Res especial per la ciutat, l'unic lloc interessant es l'area on esta el meu hostel i on es van instalar els europeus el segle passat. Així que cases colonials, jardins i bla, bla,bla,i sobretot tranquilitat.

El que sorprèn del lloc on estic es que no paro de veure parelles d'occidentals, normalmet americans, amb nens xinesos. Desprès preguntar es veu que tothom que adopta un nen Xines ha de passar un mes a Hangzhou i també per que el consolat americà esta per aquí.

Amb uns companys del hostel me'n vaig a les 12 de la nit cap al mercat a comprar peix acabat d'arribar, no per mi, i veig peixos i coses rares que en ma vida he vist, curiós. Desprès anem a un restaurant on cuinen el que han comprat, rico, rico.

Al final em quedo dos dies aquí ja que no se on dirigir-me. Volia anar a Guilin però em fa gracia passar el cap d'any a Hong Kong així que finalment em quedo dos dies aquí per reflexionar. Per cert, aquí m'he retrobat amb el meu amic Thomas d'Austria que ja vaig coincidir a Guangzhou.

Miki Chang

Xiamen, ciutat costera

Desprès d'unes 25 hores en tren per fi arribo a Xiamen. Es una ciutat al costat del mar al sud de Shanghai. Aquest cop viatjo sol però cap problema, en el tren he fet un amic xines que fins i tot m'ha convidat a sopar (al tren). No se que em menjat però estava bo, jeje. Al arribar a Xiamen m'ha donat tot tipus d'indicacions per arribar al hostel, gracies Jackie (el seu nom angles).

El meu hostel es troba a l'illa de Gulan yu on es van instal·lar els europeus i això es pot veure en les cases colonials que estan per tota la illa. Es una illa petita amb parcs i platges i amb molt turistes però es poden trobar llocs per relaxar-te. Desafortunadament per mi, en el hostel hi ha dos gats, i ja sabeu, jo soc alergic als gats , així que intento estar el màxim de temps possible a la terrassa o donant voltes per l'illa o en terra ferma. Cada cop que vull anar a terra ferma haig d'agafar el ferry, uns 5 minuts. Pels carrers es poden trobar les tendes de 'peix assecat' amb el seu caracteristic olor i cases que em recorden una mica a l'estil angles de Notting Hill (nomes estil,eh!!) al barri al costat del mar.

Per fi, crec que he agafat l'estiu. Ja fa calor. Tot i així, no gaire mes a fer aquí així que demà me'n vaig.

Miki Chang

Hangzhou, dia de boira

Desprès d'una setmana a Shanghai em decideixo a moure'm. Al Hostel em trobo amb els anglesos que vaig estar al creuer al riu Yangze, així que anem tots junts a Hangzhou, sol a dues hores en tren de Shanghai.

La principal atracció de Hangzhou (uns 6 milions d'habitants) es el llac de l'est. Un llac de 3 kilòmetres de llarg per tres d'ample. Desafortunadament el temps no ens acompanya i arribem amb pluja i al dia següent una fina boira cobreix tota la ciutat. Tot i així hem de fer 'turisqueo' i a part de caminar al voltant del llac, anem en una barca a les petites illes de dins del llac. La veritat es que esta molt be, molt maco, peró en un dia de sol encara estaria mes be. Jardins, parcs, vegetació i temples per tot arreu, com no. Aquesta ciutat es una de les destinacions preferides dels Xinesos així que si fins ara en els Hostels normalment sol hi havia occidentals, ara els occidentals som minoria.

Com no haig de menjar i per assegurar el tiro intentem buscar un restaurant xines però musulmà on el menjar es barato i tenen fotos dels plats, jeje, ja que poca gent aqui parla angles i el meu xines encara es molt, molt basic.

Em quedo dos nits aquí i desprès cap a Xiamen, a veure si al final trobo el sol.

Miki Chang

Shanghai, un gran centre comercial

He arribat a Shanghai desprès de deixar Yichang en un viatge de 24 hores en tren. Aquest cop he viatjat sol ja que el meus companys de viatge s'han dispersat.

Shanghai significa 'al costat del mar' i te uns 13 milions d'habitants (els vaig comptar ahir). No es una ciutat xinesa normal. Aquí van estar els anglesos molt de temps i els francesos i això es nota en la seva arquitectura. Segons per on passegis, per exemple el Bund o la concesio francesa, es com si estiguessis a Europa si no fos per que esta ple de Xinesos. I la seva area de negocis, Pudong, amb gratacels i els seu edificis estrella, la torre Jinmao (l'edifici mes alt de Xina) i la torre de la Perla.

El que de veritat et crida l'atencio es la gran quantitat de tendes i carrers comercials a Shanghai. Llums, anuncis lluminosos, i tendes, moltes tendes. Desde Gucci, Lacoste, Bulgary, Rolex...originals fins a productes d'imitacio, tot es pot comprar aqui. Estranya manera de veure el comunisme. El carrer Nanjing Dong es diu que es el carrer mes comercial de Xina i m'ho crec. 'Money is money' i aqui ja es respira l'ambient nadalenc 'europeu'. Tot sigui per vendre!!!

Al passejar pel carrer, cada dos minuts (no us enganyo) ve algú que et vol vendre productes d'imitacio o noies que volen practicar angles i de pas portar-te a una casa de te (ja sabeu de que va el tema). Al principi fa gracia, desprès ja es una mica 'pesadet' i fins i tot molest.

Shanghai es la ciutat China mes cara de les que he estat. Tot i així, em quedaré una setmana aquí per desprès anar a la increïble Hong Kong

Miki Chang

Excursions

Una de les excursions al creuer era la visita de les '3 petites gorges'. El vaixell va parar i vam agafar un vaixell mes petit per passejar pel riu envoltats de grans muntanyes al costat. Cada cop el riu es feia mes estret i les muntanyes mes altes. Finalment vam agafar una petita embarcació d'unes 10 persones. Paissatges increïbles i de mentres el 'timoner' ens anava cantant cançons, jeje. Per sort, el dia ens va acompanyar.

La segona excursió era a la 'presa de les tres gorges', una construcció que encara que no es la mes alta del mon si ho es de llargada, uns dos kilòmetres de llarg. Estarà acabada l'any que ve i això suposara el desplaçament d'uns 2 milionc de persones i la inundació de pobles sencers i els temples dels voltants.

Per acabar, parada a la ciutat Wanzhou i nit lliure. Bon menjar i xinesos simpàtics. Vam trobar una especie de discoteca familiar (nens, avies, pares...) amb habitacions amb karaoke. Al entrar tothom ens mirava, ens van envoltar i volien ballar amb nosaltres. Vam acabar cantant en una d'aquestes habitacions amb una família, això si, cançons en angles, jeje.

Finalment i desprès de veure les 'tres gorges' des del vaixell, arribem a Yichang, on fem una parada tècnica en un hotel (5 euros) per dutxar-nos desprès de 4 dies i descansar en un llit que es pot considerar normal. Per votació popular i majoria, desprès de 4 dies d'arros i 'nooddes', sopem a la magnifica cadena de menjar ràpid 'McDonal's', jeje.

Miki Chang