Primer dia al creuer

He tingut sort!!! A la meva habitació hi ha dues noies i clar, mantenen a ratlla als altres tres Xinesos. Per cert, tots molt simpàtics.

Com us he dit a les habitacions hi ha lavabos o una especie de lavabos però també hi ha els lavabos comuns. Es tracta d'una 'regata' al terra per la que passa aigua i s'emporta tot el que...(sense detalls) i el millor de tot, no hi ha portes!! sol mampares entre una persona i l'altre. Així que de 'cuclilles' i 'culo al aire' a fer tot el que necessitis fer. La primera vegada dona una mica de cosa, desprès ja li agafes el tranquillo. jeje.

Un punt negatiu als Xinesos es que ells mateixos no cuiden les seves coses. Desde coberta llencen de tot al riu, pell de mandarines, gots de plàstic...inclús la gent que neteja el vaixell, tot cap al riu. Com us podeu imaginar, en el riu es pot veure de tot.

El temps no ens acompanya molt i una boira, com no, fa que no poguen 'disfrutar' del paisatge al 100 per 100.

Aquest primer dia no tenim programada cap excursió, així que ens passem el dia a l'habitacio jugant a cartes o al karaoke, amb els Xinesos curiosos mirant-nos sense parar.

Miki Chang

Comenca el creuer

La gent del hostel a Chongqing es genial, així que faig una mica de propaganda. Es diu Perfect Time Hostel i esta situat en un antic poblat de Ciqikou a Chongqing ple de tendes i restaurants. M'he ajuntat amb un grup de sis per fer el creuer això esta be perquè 4 dies sol amb Xinesos pot ser no molt divertit, jeje.

Desprès de negociar el preu del creuer, 30 euros, ara toca negociar el preu de les excursions ja que el vaixell para cada dia. Hem decidit fer 'les petites tres gorges' i 'la presa de les tres gorges' i desprès de negociar dur ens ha sortit pel mateix preu que el creu, o sigui, 30 euros mes. El nostre enllac amb la agencia es Jimmy, un Xines que el seu slogan es 'Jimmy ho pot fer realitat', jeje.

Ja arribem al vaixell i comencem a entendre per que sol costa 30 euros, jeje. Habitacions de sis petites i lababos amb forat que a l'hora son dutxes, jeje, i no destaquen precisament per la netedat. Peró bueno, un s'ha d'adaptar. El primer que ens diuen es que si volem pujar a coberta i utilitzar el Karaoke hem de pagar 5 euros mes. Aquest xinesos sempre fent negocis!!!

Com us he dit les habitacions son de sis i jo soc el numero set, així que jo estic en una habitació sol plena de Xinesos. Poden passar dues coses, com es normal en aquest creuers, que fumin, mengin i beguin a l'habitacio amb la pudor corresponent, o que ho facin fora. Veurem que passa!!!

Miki Chang

Cap a Chongqing

He estat una setmana a Chengdu. Massa temps però la veritat es que em trobava be allà. El grup de gent amb que viatjava s'ha dispersat. Un cap al Tibet, un altre al sud i l'altre a l'est. Això es el pa de cada dia i lo típic: 'te el meu email, dona'm el teu, ens veiem a Itàlia, Barcelona o Anglaterra....'. Ara als hostels ja començo a coincidir amb gent que ja he conegut en altres hostels a Beijing, Pingyao, Xian...i que també estan donant voltes per Xina.

He arribat a Chongqing desprès de 6 hores en autocar. Aquesta ciutat es immensa, es la ciutat mes gran de Xina amb 33 milions de persones si tenim en compte els suburbi. Tot i així, no hi ha res interessant a fer a part de veure grans edificis. El que sorprèn es que no hi ha bicicletes, ja que esta situada en una zona no gaire plana. He vingut aquí per que es el punt de partida dels creuers pel riu Yangse, el 3er riu mes llarg del mon. Avui mateix inicio un creuer durant 4 dies pel riu i tot per nomes 30 euros (menjar no inclòs), un 'chollo'. Aquest creuer el contractes en una agencia al teu país i et costa car, molt car.

Com no a Xina,tot es immens. Desprès de veure el Buda mes alt del mon i la muralla mes llarga del mon, ara toca veure la presa mes llarga del mon, 'la presa de les tres gorges'

Per fi he vist el sol desprès de deixar Beijing. Això vol dir uns 20 dies sense bon temps i encara que fred, fred no fa he tornat a posar-me la jaqueta. Haig d'anar mes al sud. Suposo que estare incomunicat durant els 4 dies del creuer, aixi que fins d'aqui uns dies!!!

Miki Chang

Chengdu en bicicleta

Avui ens hem decidit a recórrer la ciutat amb bicicleta i així poder arribar mes lluny i sentir i integrar-se una mica mes en la cultura Xinesa. Conduir amb bicicleta per una ciutat xinesa es tota una experiència. Fer cua, saltar-se els semàfors, no deixar passar als vianants....llibertat total i també una mica perillós per els principiants com nosaltres. Si algun cotxe et pita, t'apartes i ja esta. I si veus que hi ha cua, et poses al carril contrari o passes per la vorera. La veritat es que hi ha molta gent que fa servir bicicletes, tricicles, motocicletes...i la ciutat esta molt ben preparada amb carrils bici per tot arreu. Tot i així, el cotxe esta guanyant terreny, com no, i es nota en el trafic i la pol.lucio.

Miki Chang

Chengdu, pandes i el gran buda

Chengdu es una ciutat d'uns 4 milions d'habitants. Es la capital de la província de Sichuan que es una de les mes maques de Xina i una de les millors cuines del país que es caracteritza per que es molt picant,..però picant. A mes, es un punt estratègic per la gent que vol anar al Tibet. Per que us feu una idea, estic al centre-oest de Xina.

A Chengdu no hi ha gaire coses per veure i el temps es quasi sempre gris, una fina boira cobreix la ciutat durant tot el dia. Peró com totes les ciutats Xineses, un s'ha de perdre pels carrers per veure la vida quotidiana. Gent ballant pel carrer, cantant en els parc, xiringuitos amb menjar per tot arreu i gent bastant amable. També es típic les cases de te (no de 60 euros, jeje) on un es pot relaxar, parlar i per suposat, prendre te.

Tot i així, els motius que m'han fet venir aquí son basicament dos. El 'Centre per la investigació i reproducció de l'os Panda' es una reserva per la protecció de l'os Panda, en perill d'extinció i símbol pels Xinesos. Aquí es troben uns 50 Pandes que l'únic que fan es menjar i dormir, jeje. Es curiós de veure i es troben tan sols uns dos metres de tu. (La Mariaka disfrutaria aquí)

L'altre motiu de la meva estada a Chengdu es el Gran Buda. Esta situat a unes dues hores de Chengdu, concretament a Leshan. El Gran Buda es considera el Buda assegut mes Gran del Mon (hi ha un Buda dret??). Fa 74 d'alçada, les seves orelles fan 7 metres de llarg i esta esculpit a la roca. Es troba en la confluència de dos rius i es diu que es va construir allà per protegir als mariners ja que en aquella zona antigament morien molts mariners a causa dels corrents. El problema es va resoldre però no per la protecció del buda sinó per les roques que es van despendre en la seva construcció i que van fer disminuir la fondària del riu. Es im-pre-sio-nant!!!

Aquí a Chengdu, estic dormint per 1 euro i mig, no esta mal, no?

.

Miki Chang

Tren Xian-Chendu

Aquest cop he passat 17 hores al tren però ja estic a Chendu. Afortunadament sempre viatjo amb gent. He deixat el meu company de viatge Suec a Xian i ara estic amb dos anglesos i una italiana.

El primer que et sorprèn quan agafes un tren es la quantitat de gent que hi ha a l'estacio i la quantitat i grandària de les bosses que porten. La veritat es que els trens Xinesos estan bastant be. Sempre viatjo amb llitera dura i agafo la de dalt de tot que es mes barata. En quan entres al tren tothom et mira. Ets el centre d'atencio quan ets occidental. I els mes atrevits et diuen 'hello'. Es fàcil fer-te amic d'ells, el difícil es comunicar-te. En quan mes m'allunyo de Beijing, mes difícil es que m'entenguin amb les 4 paraules de Xines que se, ja que cada regió, encara que entén el Xines Mandarin, te el seu propi accent.

En quan surt el tren, no paren de passar pel passadís gent que ven de tot; menjar, jocs, mapes, fins i tot lloguer de pel.licules. Això si, aigua calenta no falta, ja sigui per el te o per els 'noodles' (fideus xinesos). A les 10 de la nit tanquen les llums i tothom a dormir o al bar. Cada cop que el tren para en una estació també pots comprar tot tipus de coses des del mateix tren a gent que ven des de les plataformes (per la finestra, es clar!!)

El pitjor de tot son els lavabos. Aquí a Xina la majoria dels lavabos son un forat, no hi ha tassa de water. Al tren també. Imagineu-vos amb el moviment del tren i de 'cuclilles', difícil , eh? Això si, la puntualitat es millor de RENFE mil vegades.

Miki Chang

De festa a Xian

El meu Hostel es el Shuyuan. Es el tipus de hostel que jo anomeno 'party-hostel'. Ja us podeu imaginar per que, no? Com el que vau estar a Londres però mes petit. Hi ha un bar al subterrani i el mateix hostel organitza activitats com per exemple clases de cuina, jeje. Hi ha gent que porta 4 o 5 dies aquí i encara no ha vist Xian.

Per suposat vaig sortir de festa un dia per Xian ( ja sabeu, per saber mes d'aquesta cultura). Com a Beijing, la disco es una sala de ball central i taules al voltat, ja sigui en habitació privada, asseguts en sofàs o en taburets. El mes econòmic es fer-se amic d'alguns Xinesos i esperar que et convidin ja que aquí la gent es bastant simpàtica. Al acabar la nit, pots menjar algo als innumerables restaurants improvitzats als carrers de la ciutat.

Després de 3 dies aquí, avui agafo el tren una mica mes al Sud, concretament a Chendu. Em queden 17 hores de tren però també m'espera una mica mes de calor.

Miki Chang

Xian i els Guerrers de Terracota

Ja soc a Xian desprès de 9 hores amb tren. Aquest cop he passat una mica de fred al tren, la calefacció no funcionava.

Xian es una ciutat de quasi 7 milions de persones i era l'antiga capital de l'imperi Xines. La gent aquí es mes simpàtica que a Beijing i la ciutat, encara que amb molta gent, es menys sorollosa i tranquila que la capital. El mes interessant de veure a Xian es la muralla que rodeja la ciutat, encara que restaurada, val la pena caminar sobre ella. A Xian destaca també la nombrosa comunitat musulmana i al barri musulmà es un bon lloc per trobar bon menjar i paradetes de tot tipus de productes i la 'mezquita'. Quan arriba la tarda-nit, les voreres de es comencen a omplir de restaurants improvisats on la cuina es un tricicle i pots asseure en petits taburets que ells mateixos et deixen.

El que realment es una visita obligada son els Guerrers de Terracota. Es tracta d'unes 6000 figures de Terracota de mides reals col·locades en formació de batalla. Hi ha arquers, infanteria, carros de cavalls... i les figures son diferents unes de les altres. Hi ha varies teories de per que Qin Shi Huang (crec que va ser ell) va ordenar fer aquest guerrers. Una d'elles diu que aquest emperador va matar tanta gent que volia un exercit que el protegís quan estigues mort. La veritat es que es impressionant i quan vaig entrar a la sala on estan aquests guerres no vaig evitar fer una 'uala'. I es pensa que aquest exercit encara pot ser mes gran.

Per cert, l'hivern em persegueix però jo soc mes ràpid i aquí a Xian ja em comença a sobrar la jaqueta.

Miki Chang

Pingyao, una agradable sorpresa

Alguns companys de Hostel de Beijing m'havien recomenat aquest poble i no m'ha defraudat. Es un petit poble d'uns 50 mil habitants. La part dins de les muralles (que fan 6 kilometres de llargs) es patrimoni de la humanitat i tot esta conservat com quan ho van construir a la dinastia Ming no se quan anys fa. Torres, cases antigues, palaus, temples i xinesos simpatics. El meu Hostel esta a dins de les muralles i es un antic palauet xines. La veritat es que esta molt be, val la pena passar per aqui. Avui tambe he agafat la bicicleta per primera vegada a Xina per anar a un temple dels voltants i al tornar, a un km de distancia del meu Hostel, he punxat. Aixi que xino-xano he arribat.

A fora de les muralles es un altre mon i et troves amb la Xina real. Carrers abarrotats i soroll i molta polucio ja que es un poble miner.

Ara estic fent temps per agafar el tren cap a Xian que surt a les 2 de la nit. Em queden 9 hores mes de viatge en tren pero haig d'hanar cap al sud per que el fred em persegueix, jeje.

Per cert, avui he menjat granotes, res de l'altre mon.

Miki Chang

Beijing-Pingyao

He anat de casa meva a l'estacio de tren. Caminar, metro i caminar. Encara que el total del meu equipatge es ara d'uns 15 kilos, despres de 10 minuts amb la motxila a l'esquena, sembla que porti 100 kilos. He arribat a l'estacio Oest de Beijing dues hores abans de la sortida del meu tren, i menys mal, per que es inmensa i esta abarrotada de gent amunt i avall, estirats al terra, fent cua, jugant a cartes, menjant, de tot.

El meu tren surt a l'hora. Estic en un vago amb lliteres pero sense compartiments. Sol una paret separa les lliteres de sis en sis. Estic a la llitera de d'alt, menys mal, a la de baix tothom seu i es mes cara. Als 10 minuts de partir, d'aposentar-me i d'estar rodejat de xinesos passa el revisor amb una tetera amb aigua calenta ja que el te no pot faltar. Arriba l'hora de dormir, totes les llums fora i tambe el fil musical xines.

No he dormit malament encara que el llit es una mica estret i es clar, l'he compartit amb la meva bossa de ma on porto tot lo important. La vida d'un 'motxilero' no es facil, jeje.

Despres de 12 hores per fi arribo a Pingyao i una boira espesa, pero espesa, cobreix tota la ciutat. No soc capac de veure 5 metres mes enlla. Afortunadament els del hostel em venen a buscar a l'estacio pero quina es la meva sorpresa quan veig que el taxi es simplemet un mototaxi. Moto pel conductor i 4 llocs al darrera (de dos en dos) pels passatgers i 'descapotable'!!! Quin fred, venia a Pingyao buscant el calor i estic congelat, jeje. Sort que el hostel esta molt ben acondicionat i no fa gens de fred.

Miki Chang

Es hora de marxar

Aquí ja comença a fer fred i avui mateix me'n vaig cap al sud en busca del calor com si fos un au migratòria. Volia passar primer per Datong, on hi ha unes coves amb budes patrimoni de la humanitat però he mirat la previsió del temps i anunciava nevades, així que me'n vaig una mica mes al sud, concretament a Pingyao. Haig de viatjar en tren unes 12 hores. A l'hora de comprar el bitllet pots escollir entre seient dur, tou, llitera dura o tova. Com podeu imaginar el preu s'incrementa com a mes comoditat. He escollit llitera tova. Ja us explicaré que tal.
La veritat es que aquí a Beijing he estat molt be. He conegut molta gent d'arreu i he fet bons amics,molt bons amics. També he après una mica de Xines a l'escola i a fora de l'escola, ja que feia intercanvi d'idioma amb Lynn, una noia Xinesa que volia millorar el seu Espanyol.
Encara que encara em queda alguna cosa per veure, he pogut visitar, si mes no, el que considerava mes important.
Pròxima comunicació des de Pingyao, sempre i quan no perdi el tren ja que l'estacio es enorme i abarrotada de gent. Aniré amb tres hores de marge per si de cas!!

Miki Chang

De compres altre vegada

Aquest cop vaig anar a comprar uns rellotges al Silk Market. Lloc molt famós per les imitacions de tot tipus de marques i productes. Sol entrar ja em comencen a parlar castellà.....barato, bonito, para tu novia, precio especial para ti....Desprès de 'regatejar' un bon rato, la dependenta no accepta el meu preu i la tia em diu en un castellà millor que el meu : tacanyo!!jeje. Jo vaig ensenyar a una d'elles a dir "mas barato que en corte ingles" però sense èxit. Massa llarg.
Al sortir de l'edifici també hi ha gent venent, aixo si, d'estranquis. Una d'elles ens va perseguir, no us enganyo, durant 300 metres intentant que compréssim algo i nomes feia que treure's coses de les butxaques i totes elles diferents. Semblava el David Coperfield!!!
Com no també hi ha venedors de pelicules, pirata per suposat. Amb el nostre nivell de Xines Mandarin li vam preguntar a un d'ells si tenia la peli Ratatuille (al meu colega li feia il.lusio, que li puc fer). Pel que vaig comprovar, el nostre nivell de Xines encara no es molt bo ja que desprès de portar-nos a dins d'un caixer i tot molt d'amagat, el tiu ens ensenya el catàleg de les pelis porno que te disponibles. Hem d'afinar mes la nostra pronunciació, jeje!! (en serio que buscavem Ratatuille)

Miki Chang

La gran 'muralla Xina'

Per fi estic aquí. Desprès de veure-la per la tele, postals, fotos...l'estic trepitjant. Una de les meravelles del mon. La 'muralla Xina' s'estenia al llarg d'uns 5.000 kilòmetres (crec) i al final no va servir per res ja que els mongols finalment van aconseguir envair Xina. A prop de Beijing hi ha varies seccions de la 'muralla' situades a uns 80-100 kilòmetres. La part comercial i turística es a Badaling i esta totalment reformada. Nosaltres vam anar a la part de Mutiayu, menys concorreguda. Encara que també esta reformada, es pot veure una part original a part d'un paisatge incomparable, sobretot en aquesta època de l'any. Recorre la muralla a peu pot arribar a ser fatigant ja que segueix el perfil de les muntanyes, amb les seves pendents i baixades.
Un cop aquí et preguntes com van ser capaços de construir-la en aquella època, ja sigui per la seva longitud o per les immenses pedres que s'havien de transportar a llocs quasi inaccessibles per una persona. Increïble, de veritat!! Val la pena venir aquí.

Miki Chang

Okupa!!

Desprès de quasi un mes al hostel, des de fa uns dos dies m'he instal.lat com okupa a casa dels meus amics Roberto(Mexicà) i Jose (Franchute). Son companys de classe. Molt, molt bona gent. Encara que dormo al sofà, la diferencia amb el hostel es notable. Aquí tinc Internet interminable i gratis (si us heu adonat ara escric mes noticies que mai), tranquil·litat, tele, calefacció a tope i cuina. I el mes important, com que dormo sol, puc dormir tranquil sense ningú que ronqui. L'edifici esta situat a 10 minuts caminant de l'escola i en una zona residencial amb jardí privat. Un chollo!!
Com us vaig comentar, no hi ha pis 4 ni 13, ni tampoc pis 14 ni 24. M'haure d'informar si viatjar el 4 d'abril surt gratis o que? En definitiva, viure aquí em permet estalviar uns quants yuans, que poden ser molt valuosos mes endavant, i molta, molta pau i tranquil·litat abans de iniciar el meu viatge al sud.

Miki Chang

Beijinesos: gent de carrer

Una de les coses que et sorprèn de Beijing (haure de comprovar si es així al reste de Xina) es que sempre hi ha gent pel carrer sigui la hora que sigui. O be estan menjant als innumerables restaurants i parades de menjar, o be estan comprant en els mercats o petites improvitzades tendes tipus 'top manta'. La veritat es que aquests Xinesos saben fer negoci de qualsevol cosa.
Als parcs o fins i tot a les grans avingudes, pots veure gent, sobretot gent gran, practicant Tai Chi (amb o sense espasa) o danses populars i també Bàdminton. Un altre joc molt popular es juga amb una pilota tipus bàdminton, de plomes. Es tracta de que la pilota no toqui el terra, això si, no es pot tocar amb la ma, i se la passen uns als altres. Realment tenen habilitat aquesta gent tinguin la edat que tinguin. Un altre joc curiós es juga amb un tipus de raqueta. La pilota es posa, diguem a la paella sense botar-la i es tracta de donar voltes, de passar la raqueta d'un lloc a l'altre i fins i tot ballar sense que es caigui la pilota. Curiós, curiós!!!
També es pot veure sobretot als parcs, gent tocant instruments que mai havia vist i gent cantant. I per suposat gent amb els característics estels Xinesos.

Miki Chang

Transport urba

Per desplacar-se per Beijing es poden utilitzar diferents alternatives. La bicicleta amb carrils bici per tot arreu es una d'elles. Aquesta opció va perdent pes per culpa del cotxe. Els tricicles, capaços de transportar quasi qualsevol cosa tambe una bona eina de treball ja que a part del transport també s'utilitzen com parades de fruita, menjar calent i fins i tot com a taxi.
L'autobus es un medi de transport molt utilitzat i barat. Un bitllet costa 0.4 yuan (amb targeta recarregable) Normalment a l'autobus, apart del conductor, hi ha un revisor que controla que tothom pagui i anuncia també les parades. Això si, depèn de quina hora i ruta poden entrar dos milions de persones en un sol bus, jeje. La opció metro es la mes rapida. Costa 2 yuan. També esta ple a vesar i de moment no arriba a tota la ciutat. Per ultim, el taxi, no molt car i bastant ràpid. Encara que a vegades els taxistes no saben totes les direccions.
El trafic a Beijing es caòtic com a tota gran ciutat. La gent no deixa de tocar el clàxon. Normalment ho fan mes que res com avis i la majoria de vegades ni s'inmuten, segueixen tal qual. I bueno, com ja us he comentat alguna vegada, vigila quan creuïs els carrers!!!

Miki Chang

Bijing 2008

Ja queda poc per les Olimpiades de Beijing i no es dificil donar-se compte aqui. Rellotges amb el compte enrera, cartells amb els atletes Xinesos, a la tele sol fan programes d'esport i d'Olimpiades...El 'slogan' es 'One world one dream'. Aqui teniu el ling per si us interressa: http://en.beijing2008.cn/. No tenen una mascota sino 5: Beibei, Jingjing, Huanhuan, Yingying i Nini.

Tenen molt a guanyar i tambe molt a perdre, per aixo s'estan preparant molt i molt be. Estan contruint 3 noves linees de metro, a part de les que ja han acabat, i a partir de mitjans desembre ja no es podra iniciar cap gran construccio. Suposo per comencar a reduir la contaminacio i no deixar edificis a mitges pel tan esperat aconteixement.

Com us vaig comentar, a les parades de bus hi ha gent 'ensenyant' a que la gent faci cua i fins i tot, 'radio macuto' m'ha dit que tenen eines per controlar el temps quan es celebrin les Olimpiades. Vaig visitar l'anella Olimpica i es inmensa. L'estadi, anomenat el niu per la seva estructura, i la piscina Olimpica, iluminada per la nit, son les construccions estrella. Bona sort Beijing 2008!!!

Miki Chang

Curiositats varies

Si per nosaltres el numero de la mala sort es el 13, pels Xinesos el numero a evitar es el 4 pero molt mes exagerat. En molts edificis, per no dir tots, no existeix el pis numero 4. A mes, en alguns pisos on hi ha molts occidentals, tampoc hi ha numero 13. I si el teu numero de telefon te molts 4 potser ningu et trucara. Per contra, el numero de la bona sort es el 8 fins tal punt que a l'hora d'escollir el numero de telefon, si aquest te molts 8 et costara mes car.

En els edificis no existeix la planta baixa sino que aquesta es ja el primer pis.

Mai regalis un rellotge a un Xines per que en Xines mandarin 'regalar un rellotge' sona com 'anar a un funeral' i per tant, dona mala sort.

Beijing, Capital del Nord

Beijing significa Capital del Nord (no hi ha res com dominar idiomes, eh). Es la capital de Xina però no sempre ho ha estat. Es una ciutat immensa amb uns 14 milions d'habitants mes o menys. Al centre es troba la Ciutat Prohibida, antiga seu del poder xines i es on habitaven el emperadors. Al voltant d'ella es troba tot el demès. Es una ciutat de forma quadriculada amb 5 o 6 anells o rondes, que envolten el centre. Els carrerons petits dels 'hutong' es trenquen quan van a parar a les grans, molt grans avingudes que creuen la ciutat de nord a sud i d'est a oest.

Es pot tardar 4 o 5 dies en veure el mes important que es: la Ciutat Prohibida, Temple Lama, Temple del Cel, Palau d'Estiu, Tian'an Men, Hutong, mercats, els parcs....i com no, la muralla Xina, la qual es troba uns 100 km de Beijing depenent de la part que es vagi a veure.

Soroll, pol.lucio i molta gent son els elements negatius de la ciutat. Realment, a vegades no veus el sol a causa d'una mescla entre boira i contaminació la qual sol desapareix quan plou o quan fa vent. I gent, molta gent arreu i a totes hores.