17 de febrer 2008

Tasmania i el dimoni/Tasmania y el demonio

La veritat es que no tenia previst venir aqui. Ni tant sol savia que era una illa Australiana pero aqui estic despres de rebre informacions varies d'altres motxileros. Despres de deixar Alice Springs i fer escala altre vegada a Melbourne arribo a la illa en ferry. Al port, un policia amb un gos rastrejen equipatge i persones....buscaran drogues?? Res mes lluny de la realitat, es veu que a Tasmania no es poden intoduir ni fruites ni vegetals per que no se a quin any va haver una gran plaga.
La capital es Hobart i a tota la illa habiten unes 500 mil persones que ells s'anomenen Tassies. El 21% del territori 'Tasmania' es parc natural (hi ha 19), us ho podeu imaginar, natura per tot arreu.
El primer que noto es que aixo no es el centre d'Australia. Molta vegetacio i canvi radical de temps...pluja, vent, sol i fins i tot neu.
Si fins ara he fet un tour, aqui decideixo agafar el bus per compte meva, hi ha que estalviar. Per sort, em trobo amb una francesos que han llogat un cotxe i me'n vaug amb ells uns dies. I es una sort per que es la manera de anar d'un lloc a l'altre per aqui per que cada lloc et sorpren. Ja us he dit, natura per tot arreu. Desafortunadament les carreteres estan plens d'animals molts que surten de nit i que son atropellats pels pocs cotxes que circulen per l'illa.
Visita obligada a alguns parcs naturalsi platges. Tasmania es tambe terra de produccio vinicola i hi ha bastants vinyes on produexen vi i on pots fer un tast gratuit. I clar, ens va faltar temps per anar....jeje
Un dels dies em vaig quedar a la platja quan es fa fosc per veure els pinguins tornant del mar per alimentar a les seves cries. Curios, molt curios Un altre dia vam agafar una barca per anar a veure les foques estirades a les roques. Molt simpatiques la veritat. I com no, vam anar a veure el Dimoni, jeje, a una reserva. S'ho menjen tot, carn, pell i osos. Desafortunadament molts d'ells tenen cancer de mandibula del qual ara per ara , no hi ha cura.
Ah, casualment a Laucenston (2a ciutat de Tasmanaia) hi havia una carrera de caballs i hi vam anar. Ens vam trobar com si anessim a un 'bodorrio'. Tios amb corbata i noies amb vestit i 'sombreros' ...a l'estil angles...i nosaltres amb texans i motxiles, jeje. Vaig apostar i el meu cavall va quedar ultim, com no. Aixo si, a les 14h de la tarda aquesta gent ja estaba borratxa i ni sabien qui havia guanyat, jeje.
.
La verdad es que no tenía previsto venir aqui. Ni tant siquiera sabia que era una isla Australiana pero aqui estoy despues de recibir informaciones varías de otros mochileros. Despues de dejar Alice Springs y hacer escala otra vez en Melbourne, llego a la isla en ferry. En el puerto, un policía con un perro rastren el equipaje y a las personas....buscarán drogas?? Nada mas lejos de la realidad, se ve que en Tasmania no se pueden introducir ni frutas ni vegetales por que no se en que año hubo una gran plaga que acabo con parte de la cosecha local. La capital es Hobart y en toda la isla habitan unas 500 mil personas que ellos mismos se denominan Tassies. El 21% del territorio 'Tasmaniano' es parque natural (hay 19), os lo podéis imaginar, naturaleza por todas partes. Lo primero que noto es que esto no es el centro de Australia. Mucha vegetacion y cambio radical de tiempo...lluvia, viento, sol e incluso nieve. Si hasta ahora he hecho un tour, aqui decido coger el bus por mi cuenta, hay que ahorrar. Por suerte, me encuentro con unos franceses que han alquilado un coche y me voy con ellos unos días. Y es una suerte por que es la manera de ir de un lugar al otro por aqui por que cada lugar te sorprende. Ya os he dicho, naturaleza por todas partes. Desafortunadamente en las carretras te encuentras animales muertos, los cuales salen por la noche y que son atropellados por los pocos coches que circulan por la isla. Visita obligada a algunos parques naturales y playas. Tasmania es tambien tierra de produccion vinicola y hay bastantes viñas dónde producen vino y dónde puedes hacer una degustacion gratuita. Y claro, nos faltó tiempo para ir....jeje Uno de los días me quedé a la playa cuando oscurece para ver a los pinguinos volviendo del mar para alimentar a sus crías. Curioso, muy curioso Otro día cogimos una barca para ir a ver las focas estiradas en las rocas. Muy simpaticas la verdad. Y como no, fuimos a ver al Demonio, jeje, a una reserva. Se lo comen todo, carne, piel y huesos. Desafortunadamente muchos de ellos tienen cancer de mandibula el cual hoy por hoy , no hay cura. Ah, casualmente a Laucenston (2a ciudad de Tasmanaia) había una carrera de caballos y fuimos. Nos encontramos como si fuesemos a un 'bodorrio'. Tios con corbata y chicas con vestido y 'sombreros' ...al estilo ingles...y nosotros con tejanos y mochilas, jeje. Aposté y mi caballo quedó ultimo, como no. Eso si, a las 14h de la tarde esta gente ya estaba borracha y ni sabían quien había ganado, jeje.
.
Miki Dundee

13 de febrer 2008

Outback (IV): Final de trajecte a Alice Springs

Avui dormim a prop de 'King's Canyons'. Els dingos, encara que no han passat per el campament, s'han fet notar amb els seus udols (aullidos). Al mati següent, 4h del mati cap a 'king's Canyon', aquest cop no per veure la sortida de sol, sinó per que hem de fer una caminada d'unes quantes horetes i es millor fer-ho quan la temperatura no es molt alta. Bueno, com diu el mateix nom, uns penya segats que 'te cags'. Dona bastant impressió!!
Finalment ens dirigim a l'ultima destinació, Alice Springs, al mig, mig d'Australia. Mireu en el mapa. Abans d'arribar ens trobem amb alguns camells salvatges. Es creu que hi ha de 700 mil a 1 milió de camells salvatges a Austràlia i es van introduir des d'Afganistan aquí pel transport basicament, i després els van deixar lliure quan no van ser útils. Per cert, pel que es veu s'han adaptat molt be.
Per fi arrivem a Alice Springs desprès de 8 dies, 3000 kilòmetres, menjar de campament (amanides, barbacoa, bocadillos...), dormir a l'aire lliure, cap victima i molt bon rotllo. Com no, sopar (aquest cop cocodril, camell i emú) beure, 'unas risas', intercanvi d'emails i.....ressaca, jeje.
Alice Springs es una petita ciutat de 20 mil habitants que va sorgir al voltant d'una estació de telègraf. No hi ha res d'especial però tothom acaba aquí o continua cap el nord. Habitants que diríem que son de 'l'Australia canyi' i bastants aborígens. Me les piro cap a Tasmania que aquí no hi res que fer!!!
.
Miki Dundee

Una mica de culturilla

Es veu que els Holandesos van ser els primers a veure Australia pero no van arrivar a tocar terra. No va ser fins el 1770 que James Cook (Jaime pels colegues) amb el seu vaixell Endeavour (o algo aixi) va desemvarcar en aquestes terres. Es va trobar amb alguns aborigens pero cap problema...pim, pam, pum. Els 80 anys seguents aborigens i alguns anglesos (militars amb les sevs families) habitaven la gran illa o el petit continent segons es miri. Despres es va convertir en la preso d'Anglaterra, tots els delincuents anglesos es trasladaven a aqui aixi que quasi segur que cada australia te algun amptepassats que va estar empresonat, jeje. Poc a poc els delinquents van anar conseguint la llibertat i clar, es van quedar.
A partir de la segona guerra mundial molts emigrants europeus van venir cap aqui, especialment Italians, grecs, Polacs. es per aixo que no es dificil trobar tendes, cognoms... d'aquestes nacionalitats. Tambe hi ha una gran quantitat d'asiatics.
Un tema a part son els aborigens. Les seves terres anaven disminuint i els 'blancs' s'aprofitaven d'ells. Per sort ara hi ha bastants lleis que reconeixen el seu status i terres pero encara hi ha una mica de racisme diria jo.
La capital de d'Australia es Camberra i la poblacio de tot el pais es d'uns 20 millions d'habitants d'els quals un 90% habita a la costa, especialment la costa est.
Toma ja, que us a semblat? El Lonely Planet es una mina...jejje.
.
Miki Dundee

11 de febrer 2008

Outback (III): Cap a Uluru

Prosseguim el nostre viatge cap al centre. Pel camí ens trobem algunes àligues que mengen els pobres cangurs morts a causa dels cotxes. Ja hem deixat el camí de terra i estem en una carretera 'normal". Ens creuem amb els primers 'Road trains', camions que porten 3 i 4 tràilers i que poden portar fins a 6 tràilers. Us ho podeu imaginar al mig de la carretera Granollers-St. Celoni?? Per sort aquí tot es en linea recte, jeje. Ahir vam sopar Cangur, no esta mal i a mes, res de grassa!!jeje.
Per fi arribem al Parc Nacional Uluru-Tjuta, el centre vermell. Aquí trobem la famosa pedra (enorme) vermella Urulu, o també anomenada Ayers Rock. Es un lloc sagrad pels aborígens i hi ha llocs on no es poden fer fotos i ho respectem, al menys jo. Com no, dormim en un campament i ens aixequem a les 5h per veure la sortida del sol. Això no no es vida, jeje!! La veritat es que passejar pel voltant de la 'roca vermella' es, com ho diria, dona que pensar,.....tranquil·litat, 'bellesa' i historia aborigen. Depèn de la llum del sol va cambiant de color. Res a veure quan ho veus a traves de les fotos.
El següent dia, mes sortides de sol i visita a 'The Olgas', formació rocosa tipus (salvant les distancies) Montserrat. També espectacular!!
.
Miki Dundee

08 de febrer 2008

Outback (II): Oodnadatta Track i Coober pedy

Oodnadatta Track es una de les carreteres que hi pel centre d'Australia. Bueno, carretera es un dir per que es una cami de terra no asfaltada i potser en un dia sol et creues amb una cotxe o camió o amb cap persona. Desprès de deixar Flinders rangers ens dirigim cap a William Creek, un petit 'poble' de 6 habitants al mig del no res. Hem d'estalviar aigua per que el nostre guia ens ha dit que no trobaren aigua potable en dos dies. Comencem a creuar territori protegit aborigen. També ens creuem amb alguns dingos (gossos salvatges) i amb alguns llangardaixos (una mica, bastant, mes grans que a les nostres terres). A William Creek hi ha tantes mosques que ens hagut de comprar una red antimosques que ens cobreix tot el cap i es clar, hem de sopar quan se'n va el sol i les mosques desapareixen.
Els territori es va fent cada cop mes escàs de vegetació, encara que no desapareix del tot, i la terra es va tornant mes vermella. Pocs, o cap poble, en molts kilòmetres.
Arribem a Coober pedy, conegut mundialment per la seves mines d'Opal. D'aquí s'estreu el 80% de l'Opal mundial. A l'estiu aquí fa molta calor, 45 o 50 graus, i el 80% de la població viu a sota terra, que s'esta mes fresquet. Ens comencem a trobar amb els primers aborígens. Alguns d'ells, desafortunadament, borratxos, ja que els falta una enzim al cos que fa que amb una ampolla de cervesa ja estiguin borratxos i fins hi tot, violents. Peró sol son una minoria els que beuen. Per cert, existeixen un mig milió d'aborigens a Austràlia.
Al voltant de Coober Pedy s'han filmat pel.licules com per exemple, Mad Max o 'Planeta Rojo'. Així que us podeu fer una idea del paisatge...i si no, mireu les fotos que per algo les poso, joe!!!
.
Miki Dundee

06 de febrer 2008

Outback (I): d'Adelaide a Alice Springs

Hola, ja soc aquí altre vegada. Outback, que vol dir Outback? Els Australians anomenen Outback a la part menys habitada i desèrtica d'Australia, o sigui, quan et separes una mica de la costa i et dirigeixes cap al centre.
Comencem el nostre mini safari cap el centre vermell des d'Alelaide i la primera parada es Flinders Rangers: un parc natural amb una cadena muntanyosa en forma de peix.
Es clar, aquí al febrer es el mes mes calorós i es nota. Comencem a trobar-nos amb els primers cangurs. Al principi fa gracia, desprès ja els trobes per tot arreu...però fa gracia igualment, jeje.
La primera nit la passem al aire lliure, no sense que abans el nostre guia ens fa faci uns resum dels animals mes perillosos/mortals d'Australia. Uns 10 dels 15 que existeixen al mon estan per aquestes terres. Per sort aquí, en el desert, no ens hem de preocupar de les meduses, jeje.
També el nostre guia, que de veritat sap mes que es 'cocodrilo dundee', ens ha dit que comencem a estalviar aigua. Tot s'incrementa de preu a mesura que vas cap el centre.
Desprès de dormir a l'aire lliure en una mena de sac de dormir que s'anomenen 'swag' i de veure una nit amb milions d'estrelles (mai havia vist tantes), ens aixequem a les 4h del mati per veure la sortida del sol des de dalt de la muntanya. Així que no hi ha res millor que unes dues hores de marxa a la matinada per despertar el teu cos....però val la pena!!! Encara que a la nit passat una mica de fred, ....molt aire!!!
A l'hora d'esmorzar, algú ha oblidat el pa a sobre la taula i els cangurs han fer la seva, així que alguns no mengem 'bocadillo' avui.
.
Miki Dundee

02 de febrer 2008

Adelaide, final del tour i comencament d'un altre

Ja hem arribat a Adelaide desprès de tres dies, i com a la 'casa de gran hermano' pot passar dues coses: odiar-nos o estimar-nos. Per sort, la gent del tour ens hem fet molt, aixi que quasi tots ens allotgem al mateix hostel. Lo típic, sopar de 'despedida' (ja que cadascú se'n va a un lloc diferent), emails..bla, bla, bla...
Adelaide es la capital del territori del Sud. per que sapigueu, estic al centre sud d'Australia, tocant al mar. Aquí realment fa molta calor, afortunadament es una calor seca però amb aire calent que ve del desert, suposo. No hi gaire coses que fer...uns museus, el parc botànic, la platja (per fi ja m'he banyat!!jeje). Carrers amples i no gaire gent voltant si no es pel centre, encara que la ciutat te un milió i mig d'habitants. Al voltant d'Adelaide, Barrosa Valley, una dels llocs de vinyes i producció del vi Austràlia.
La parada a Adelaide ens serveix per agafar forces, netejar la roba i preparar amb el meu amic Jeronimo (un mexicà que vaig conèixer a Melbourne), el nostre viatge cap el nord, concretament al centre d'Australia. Volíem llogar un cotxe però esta fora del nostre pressupost així que hem comprat un tour pel mig del desert. Te pinta de ser com un mini safari bastant aventurer encara que anem amb 15 persones mes. Creuarem en desert amb temperatures bastant altes durant el dia i baixes a la nit, dormirem a l'aire lliure i farem algun 'treking' de tant en tant. Suposo que la conexio a Internet serà bastant pobre per aquelles terres aixi que potser desapareixo per 10 dies. No us preocupeu, ser com tractar les serps i els escorpins, jeje.....corre sense parar, jeje. Per cert, prometo fotos el mes aviat possible.
.
Miki Dundee

01 de febrer 2008

De Melbourne a Adelaide (II): The Grampians

Deixem la Great Ocean Road i ens dirigim cap a l'interior, concretament als Grampians. Es un parc natural que es caracteritza per les seves formacions rocoses, vegetacio i es clar, penyasegats. Fem una caminada fins un dels pics, una mica cansat pero val la pena.
Durant el cami amb autobus, les senyals de trafic son diferents que a Barcelona. La mes comu es una senyal alertant de cangurs a la carretera, i es veritat. S'ha de vigilar quan condueixes per que es cangurs es creuen davant teu sense problema, sobretot quan es fa fosc i quan es fa de dia. Tambe podem veure Emus tant tranquils passejant pel bosc, jeje. El nostre minibus per exemple, i altres autobusos, tenen una proteccio metalica al davant per protegirse de possible accidents amb els cangurs. El nostre guia-conductor, ja ha tingut varies d'aquestes experiencies, i sense anar mes lluny, ens trovem un pobre cangur, supoem que mort, al mig de la carretera.
Ens allotjem en una especie de 'rancho' en un descampat al mig del bosc i com no, al mati, al voltant de la cabana, canguros per tot arreu, jeje. Bastant curios. Una altre dels animals que tambe abunda per aqui es, desfortunadament, el mosquit. Aixi que ja tinc unes quantes picades de mosquit australia pero sobreviure.
Finalment ja ens dirigim cap a Adelaide i en el cami nomes faig que veure granjes inmenses amb ovelles i vaques. Aqui si que viuen felicment aquestes besties, amb kilometres i kilometres de terra per elles soles, jeje.
.
Miki Dundee