01 de febrer 2008

De Melbourne a Adelaide (II): The Grampians

Deixem la Great Ocean Road i ens dirigim cap a l'interior, concretament als Grampians. Es un parc natural que es caracteritza per les seves formacions rocoses, vegetacio i es clar, penyasegats. Fem una caminada fins un dels pics, una mica cansat pero val la pena.
Durant el cami amb autobus, les senyals de trafic son diferents que a Barcelona. La mes comu es una senyal alertant de cangurs a la carretera, i es veritat. S'ha de vigilar quan condueixes per que es cangurs es creuen davant teu sense problema, sobretot quan es fa fosc i quan es fa de dia. Tambe podem veure Emus tant tranquils passejant pel bosc, jeje. El nostre minibus per exemple, i altres autobusos, tenen una proteccio metalica al davant per protegirse de possible accidents amb els cangurs. El nostre guia-conductor, ja ha tingut varies d'aquestes experiencies, i sense anar mes lluny, ens trovem un pobre cangur, supoem que mort, al mig de la carretera.
Ens allotjem en una especie de 'rancho' en un descampat al mig del bosc i com no, al mati, al voltant de la cabana, canguros per tot arreu, jeje. Bastant curios. Una altre dels animals que tambe abunda per aqui es, desfortunadament, el mosquit. Aixi que ja tinc unes quantes picades de mosquit australia pero sobreviure.
Finalment ja ens dirigim cap a Adelaide i en el cami nomes faig que veure granjes inmenses amb ovelles i vaques. Aqui si que viuen felicment aquestes besties, amb kilometres i kilometres de terra per elles soles, jeje.
.
Miki Dundee