He arribat a Shanghai desprès de deixar Yichang en un viatge de 24 hores en tren. Aquest cop he viatjat sol ja que el meus companys de viatge s'han dispersat.
Shanghai significa 'al costat del mar' i te uns 13 milions d'habitants (els vaig comptar ahir). No es una ciutat xinesa normal. Aquí van estar els anglesos molt de temps i els francesos i això es nota en la seva arquitectura. Segons per on passegis, per exemple el Bund o la concesio francesa, es com si estiguessis a Europa si no fos per que esta ple de Xinesos. I la seva area de negocis, Pudong, amb gratacels i els seu edificis estrella, la torre Jinmao (l'edifici mes alt de Xina) i la torre de la Perla.
El que de veritat et crida l'atencio es la gran quantitat de tendes i carrers comercials a Shanghai. Llums, anuncis lluminosos, i tendes, moltes tendes. Desde Gucci, Lacoste, Bulgary, Rolex...originals fins a productes d'imitacio, tot es pot comprar aqui. Estranya manera de veure el comunisme. El carrer Nanjing Dong es diu que es el carrer mes comercial de Xina i m'ho crec. 'Money is money' i aqui ja es respira l'ambient nadalenc 'europeu'. Tot sigui per vendre!!!
Al passejar pel carrer, cada dos minuts (no us enganyo) ve algú que et vol vendre productes d'imitacio o noies que volen practicar angles i de pas portar-te a una casa de te (ja sabeu de que va el tema). Al principi fa gracia, desprès ja es una mica 'pesadet' i fins i tot molest.
Shanghai es la ciutat China mes cara de les que he estat. Tot i així, em quedaré una setmana aquí per desprès anar a la increïble Hong Kong
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada