23 de juny 2008

4.000 illes, mes o menys.../ 4.000 islas, mas o menos...

4.000 illes son unes quantes illes, no 4000, que es troben en el riu Mekong al ben sud de Laos, quasi tocant a Cambodja. Per arribar aquí aquest cop el bus no es com els que hem agafat fins ara. Es tracta d'un camió cobert i sense finestres i nosaltres, i algunes mercaderies, ens asseiem en bancs de fusta al darrera. Fresquets estem. En tres hores arribem a la vora del riu Mekong i agafem una petita barca per arribar a les illes, lògic no? Concretament anem a una de les illes de tamany mitja, Don Det. Es un lloc molt tranquil. Els bungalous estan situats al costat del riu, fins i tot alguns amb part a sobre del riu. Tots de fusta. No hi ha electricitat durant tot el dia, sol de 6 a 10 de la nit, així que les llanternes son indispensables.
Que fem aquí? Relax en algun dels nombrosos restaurants al costat del riu, veure les espectaculars postes de sol, passejar per l'illa amb bicicleta, veure cataractes, estirar-se a les hamaques, menjar. Per cert, des de que vaig deixar Austràlia que he menjat arròs cada dia, però cada dia. Una de les coses que no es recomanable en aquestes illes es banyar-se al riu ja que les corrents son bastant fortes.
Els mosquits ens ataquen cada dia, així que antimosquit per aquí i per allà. No hem d'oblidar que aquest petit insecte et pot transmetre per aquestes terres la malària o el dengue...poca broma.
L'ultima nit vaig tenir una convidada a l'habitacio. Una aranya del tamany de la meva ma, mes o menys, caminava tranquil·lament per la pared. Vam intentar agafar-la però es va escapar. On estarà? Em vaig posar la mosquitera del llit i amb la llanterna a la ma, ja que ja eren mes de les 10, intentant trobar-la. Per sort no la vaig tornar a veure però molt tranquil no vaig dormir, la veritat, tot i sabent que no era perillosa. Be....la veritat es que estaba cagat...jeje.
Desprès de tres dies, uns quants decidim partir. El grup amb el que viatjat durant unes dues setmanes es disgrega, uns es queden uns dies mes, uns van cap el nord i uns altres cap el sud. Es la vida del 'motxilero' sempre coneixent gent i acomiadant-te d'ells uns dies desprès, però bueno, segur que els tornaré a veure. El Pascal (Suís) i jo i una parella de Belgues decidim anar cap a Cambodja ja que sol estem a 20 kilòmetres de la frontera i aquesta oportunitat no la podem deixar escapar.
.
4.000 islas son unas cuántas islas, no 4000, que se encuentran en el río Mekong en el sur de Laos, casi tocando a Camboya. Para llegar aquí esta vez el bus no es como los que hemos cogido hasta ahora. Se trata de un camión cubierto y sin ventanas y nosotros, y algunas mercancías, nos sentamos en bancos de madera en la parte de detras. Fresquitos vamos. En tres horas llegamos a orillas del río Mekong y cogemos una pequeña barca para llegar a las islas, lógico no? Concretamente vamos a una de las islas de tamano mediano, Don Det. Es un lugar muy tranquilo. Los bungalous están situados junto al río, incluso algunos con parte encima del río. Todos de madera. No hay electricidad durante todo el día, solo de 6 a 10 de la noche, asi que las linternas son indispensables.
Que hacemos aquí? Relax en algúno de los numerosos restaurantes junto al río, ver las espectaculares puestas de sol, pasear por la isla en bicicleta, ver cataratas, estirarse en las hamacas, comer. Por cierto, desde que dejé Australia que he comido arroz cada día, pero cada día. Una de las cosas que no es recomendable en estas islas es bañarse en el río ya que las corrientes son bastante fuertes.
Los mosquitos nos atacan cada día, asi que antimosquito por aquí y por allá. No tenemos que olvidar que este pequeño insecto puede transmitirte por estas tierras la malaria o el dengue...poca broma.
La ultima noche tuve una invitada en la habitacion. Una araña del tamano de mi mano, mas o menos, caminaba tranquilamente por la pared. Intentamos cogerla pero se escapó. Dónde estará? Me puse la mosquitera de la cama y con la linterna en la mano, ya que eran mas de las 10, intentando encontrarla. Por suerte no la volví a ver pero muy tranquilo no dormí, la verdad, aunque sabia que no era peligrosa. Bueno....la verdad es que estaba cagao....jeje
Despues de tres días, unos cuántos decidimos partir. El grupo con el que viajado durante unas dos semanas se disgrega, unos se quedan unos días mas, unos van hacia el norte y otros hacia el sur. Es la vida del 'motxilero' siempre conociendo gente y despidiéndote de ellos unos días mas tarde, pero bueno, seguro que los volveré a ver. Pascal (Suizo) y yo y una pareja de Belgas decidimos ir hacia Camboya ya que solo estamos a 20 kilòmetres de la frontera y esta oportunidad no la podemos dejar escapar.
.
Miki Sabaidee