14 d’octubre 2007

La vida al Hostel

Un dels meus objectius a Beijing era trobar una familia Xinesa per viure pero esta resultant mes dificil del que pensava per tres motius. Primer, com que soc extranger, em demanen mes 'yuans'(moneda Xinesa) del que realment val. Segon, no trobo cap casa a la vora de l'escola. I per ultim, algunes families tenen gats i ja sabeu que jo soc al.lergic, jeje. Es per aixo que he decidit quedar-me al hostel (pels que no ho sapiguen es un alberg). La vida al hostel te els seus punts positius i negatius pero es molt interessant. Aqui coneixes molta gent i de molts diferents paisos. Et troves als veritables "motxileros". He conegut un noi, en Ted, que fa quatre anys que viatja i clar, es coneix tot el mon. Un america que viatjava per una quants mesos i tot el seu equipatge era una bossa de ma. Gent que s'anava al Tibet sense visat ni permis i gent que venia a fer negocis a Xina. I fins i tot, families i gent gran, de tot una mica. Tambe es un bon lloc per recopilar informacio i per practicar idiomes, jeje. Com a punt negatiu, no tens intimitat ja que dormo en una habitacio de sis persones i si a sobre et toca un que ronca, ja l'has cagat. La vida social al hostel es intensa pero per altre part, tothom arriba i tothom se'n va. Cada tres o quatre dies dormo amb gent diferent, jeje.
El meu hostel la veritat es que esta molt be. Bastant prop del centre, barato i en una zona molt bona. Pagava 6 euros al dia i ara com que soc fixe sol pago 5. I esmorzar inclos, sempre es el mateix, per cert: tres torrades, mantega, un ou fregit i melo. Una 'delicatessen', vamos!!
Miki Chang